Els infants poden prendre edulcorants?

L’any 1879 es va publicar un estudi on s’explicava el poder edulcorant d’una nova substància que es va anomenar “sacarina”. En aquests 140 anys el seu consum ha anat augmentant, però en els últims anys s’ha quadruplicat l’ús d’edulcorants i substituts del sucre tant en aliments i begudes elaborades industrialment, com en l’àmbit domèstic per endolcir el cafè o el té… o per elaborar postres casolanes.
Els substituts del sucre (edulcorants) són substàncies sense valor nutricional, és a dir que no aporten o aporten poques calories, però que són molt més dolços que el sucre i que teòricament no fan augmentar els nivells de sucre de la sang.

Els edulcorants més populars són la sacarina, l’aspartam, la sucralosa i l’estèvia. El poder endolcidor d’aquests substituts del sucre és molt variat, la sacarina per exemple és entre 200 i 500 vegades més dolça que el sucre. La quantitat màxima que un infant pot prendre d’edulcorant depèn del tipus d’edulcorant i del pes de l’infant. La ingesta diària admissible és de 2,5 mg per quilo de pes de l’infant per la sacarina, de 40 mg per l’aspartam, de 10 mg per la sucralosa i de 2 mg per l’estèvia. D’aquesta manera, una criatura de 4 anys no hauria de prendre més de 40 mg de sacarina. De vegades és difícil de saber el tipus i la quantitat d’edulcorants que hi ha a cada producte perquè no està clarament recollit a les etiquetes d’ingredients dels aliments.

El consum d’edulcorants és segur; hi ha suficients estudis per determinar que no tenen cap relació ni amb el càncer ni amb trastorns per dèficit d’atenció i hiperactivitat, ni amb defectes del naixement. L’ús d’edulcorants sembla, però, que modifica la microbiota, la nostra flora intestinal, i això pot ajudar a desenvolupar una intolerància a la glucosa i a major secreció d’insulina que suposaria a llarg termini un risc augmentat de patir sobrepès, alteració metabòlica, diabetis tipus 2 o malaltia cardiovascular.

A curt termini prendre aliments amb edulcorants, que aporten menys calories, podria ser útil per reduir el pes dels infants amb sobrepès i obesitat, però sense altres canvis a la dieta i en els estils de vida, a llarg termini no hi haurà canvis significatius de pes.

Els infants poden prendre substitutius del sucre, sense sobrepassar les quantitats recomanades.

 

Dr. Fco. Codina Garcia

Cap Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la selva

 

 

 

 

Els infants menors de 10 anys i les embarassades no poden menjar tonyina vermella!

L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) ha fet públiques les noves recomanacions sobre el consum de peix. En aquest cas, aconsella que les embarassades i els menors de 10 anys no consumeixin cap de les espècies que contenen uns elevats nivells de mercuri.

El mercuri pot representar un risc pel sistema nerviós central en procés de desenvolupament, per això és important que tota aquella població vulnerable com les embarassades, les dones que estiguin planificant quedar-s’hi a curt termini o les lactants, i els infants menors de 10 anys, no consumeixin les espècies més grosses perquè són les que acumulen més quantitat d’aquest metall potencialment tòxic.

Els peixos amb una major concentració de mercuri són la tonyina vermella, el peix espasa, l’emperador o el lluç de riu. En canvi, els peixos petits, com l’anxova, la sardina, l’orada, la truita, el verat, la gamba, la llagosta, els musclos, les cloïsses, la sípia o el calamar, tenen nivells molt inferiors.

En aquest sentit, l’AESAN recomana que els menors d’entre 10 i 14 anys prenguin entre 3 i 4 racions a la setmana de peix amb baix contingut en mercuri i es combini el peix blanc i el peix blau. I en el cas del consum d’espècies amb alt contingut de mercuri, la ingesta hauria de quedar limitada a 120g al mes, una ració.

Per a la resta de població es recomana un consum equilibrat i variat de totes les espècies, combinant peix blau i peix blanc.

 

Dr. F. Codina Garcia

ABS Malgrat-Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Recomanacions d’alimentació per a nens a partir dels 6 mesos

 
Els humans som animals mamífers i, com a tals, la nostra alimentació inicial és la llet materna. Però, passat el període d’alletament, la nostra alimentació esdevé molt variada. Aquesta variació inclou aliments d’origen molt divers: verdures, llegums, hortalisses, fruites, cereals, peix, carn, ous, etc. Aquests aliments, d’acord amb els diferents patrons culturals de la humanitat, es cuinen i mengen de formes molt diverses. Els infants que inicialment només s’alimenten de llet hauran d’aprendre a menjar aliments amb gustos, olors i textures molt diferents i no iguals en tot el món. Convé tenir present que els àpats són molt més que un acte de nutrició; es converteixen en un espai de comunicació, de contacte, de relació i d’afecte amb els pares i germans.

 

Quan i com?

El quan i com s’incorporen aquests aliments diferents de la llet en l’alimentació ha anat variant al llarg del temps. Darrerament l’Agència de Salut Pública de Catalunya ha publicat un document referent a l’alimentació en la primera infància que recull les principals recomanacions fetes per les societats científiques pediàtriques europees. Aquestes recomanacions proposen alguns canvis en la introducció de l’alimentació complementària respecte al que s’ha anat fent  tradicionalment.

 

Per una banda, el concepte més destacable és el reforçament de la importància de l’alletament matern durant aquest període. D’altra banda, per tal d’assegurar una alimentació no deficitària en algunes vitamines i minerals es recomana iniciar l’alimentació complementària no més enllà dels 6 mesos d’edat ni abans dels 4 mesos d’edat. D’acord amb aquestes dues idees es suggereix que durant els primers 6 mesos de vida l’alimentació es fonamenti en l’alletament matern exclusiu i, com a alternativa l’alletament amb una fórmula per a lactants. I al voltant dels 6 mesos d’edat iniciar una alimentació complementària a l’alletament.

 

Què hi ha de nou?

L’alimentació saludable en l’etapa escolar

Des de la Generalitat de Catalunya l’any 1997 es va iniciar un servei d’assessorament de programacions de menús que es va dur a terme des del Programa d’educació per a la salut a l’escola (PESE) en coordinació amb el Programa d’alimentació i nutrició del Departament de Salut.

El febrer de 2005 va aparèixer la primera edició de la guia L’alimentació saludable en l’etapa escolar. L’any 2012 es va reeditar actualitzada, i l’edició actual del 2017, ha sigut revisada i ampliada.

L’actual guia, defineix l’alimentació saludable com aquella que és satisfactòria, suficient, completa, equilibrada, harmònica, segura, adaptada al comensal i a l’entorn, sostenible i assequible.

L’alimentació és un procés que ens acompanya al llarg de la vida, mitjançant el qual obtenim els nutrients que ens permeten cobrir els requeriments de l’organisme. Per tal que el creixement i el desenvolupament tant físic com mental es produeixin d’una manera adequada és imprescindible facilitar una alimentació que cobreixi les necessitats nutricionals pròpies de cada etapa.

El menjar és, sens dubte, un element d’identificació cultural, per tant, és important mantenir i potenciar els hàbits alimentaris propis de l’àrea mediterrània, adaptats als canvis sociològics i culturals que es van produint.

Una alimentació equilibrada implica una aportació adequada de nutrients, en qualitat i en quantitat. Entre la població en edat escolar, és freqüent consumir poca fruita, verdura, llegums i peix.

 

A la següent taula podeu observar les freqüències recomanades de consum dels diferents grups d’aliments. Les quantitats varien segons l’edat i els requeriments individuals, i és convenient que les adeqüeu a la sensació de gana de l’infant.

 

 

Com s’han de repartir els aliments en els diferents àpats diaris?

Bons i segurs àpats de Nadal. Els menjars fora de casa augmenten el risc de reaccions al·lèrgiques alimentàries en els infants.

El risc de reacció al·lèrgica per aliments en infants augmenta per Nadal a causa dels menjars que es realitzen fora de casa, perquè es realitzen per persones no acostumades a preparar menús especials i perquè és més fàcil un descuit per diferents causes:

• Falta d’informació per part de l’encarregat de preparar el menjar per adaptar el menú a la persona al·lèrgica.
• Desconeixement de les etiquetes dels aliments.
• Descuits a l’hora de cuinar el menú festiu. Si cuineu aliments per una persona al·lèrgica, heu d’utilitzar utensilis diferents dels de la resta del menú per evitar les reaccions per contaminació.
• Desconeixement dels infants dels diferents menjars que es consumeixen en aquestes festes. Poden tastar aliments que els provoquin una reacció al·lèrgica, sense que l’infant conegui els perills que comporta.

L’infant ha de sentir-se part de la festa i no s’ha d’excloure de la celebració col·locant-lo en un espai apartat per així disminuir el risc de tastar aliments, simplement hem d’informar a l’infant i a les persones del seu costat dels aliments que pot i els que no pot menjar.

És important que els pares portin la medicació necessària per administrar en cas de reacció al·lèrgica.

A la pàgina de “Inmunites Vera”  podeu consultar més informació sobre al·lèrgies alimentàries. A la pàgina, disposeu d’informació sobre els aliments que s’han d’evitar depenent de l’aliment al qual l’infant és al·lèrgic:

Contenen o poden contenir llet de vaca:

Primer llet materna, i després? Alimentació complementària els primers anys de vida

 

 Els humans som animals mamífers i, com a tals, la nostra alimentació inicial és la llet materna. Però, passat el període d’alletament, la nostra alimentació esdevé molt variada. Aquesta variació inclou aliments d’origen molt divers: verdures, llegums, hortalisses, fruites, cereals, peix, carn, ous, etc. Aquests aliments, d’acord amb els diferents patrons culturals de la humanitat, es cuinen i mengen de formes molt diverses. Els infants que inicialment només s’alimenten de llet hauran d’aprendre a menjar aliments amb gustos, olors i textures molt diferents i no iguals en tot el món. Convé tenir present que els àpats són molt més que un acte de nutrició; es converteixen en un espai de comunicació, de contacte, de relació i d’afecte amb els pares i germans.

 

Quan i com?

El quan i com s’incorporen aquests aliments diferents de la llet en l’alimentació ha anat variant al llarg del temps. Darrerament l’Agència de Salut Pública de Catalunya ha publicat un document referent a l’alimentació en la primera infància que recull les principals recomanacions fetes per les societats científiques pediàtriques europees. Aquestes recomanacions proposen alguns canvis en la introducció de l’alimentació complementària respecte al que s’ha anat fent  tradicionalment.

 

Per una banda, el concepte més destacable és el reforçament de la importància de l’alletament matern durant aquest període. D’altra banda, per tal d’assegurar una alimentació no deficitària en algunes vitamines i minerals es recomana iniciar l’alimentació complementària no més enllà dels 6 mesos d’edat ni abans dels 4 mesos d’edat. D’acord amb aquestes dues idees es suggereix que durant els primers 6 mesos de vida l’alimentació es fonamenti en l’alletament matern exclusiu i, com a alternativa l’alletament amb una fórmula per a lactants. I al voltant dels 6 mesos d’edat iniciar una alimentació complementària a l’alletament.

 

Què hi ha de nou?

Pastís de carabassa o Pumpkin Pie

Arriba la tardor i és temps de carabasses. Us proposem una recepta dolça des del blog “De rechupete”  per compartir aquests dies: pastís de carabassa, el típic pastís que es menja el dia d’Acció de Gràcies als EUA.

Ingredients

• 600 g de carabassa crua o 300 g de carabassa cuita
• 1 got d’aigua
• 1 base de massa trencada o pasta brisa rodona
• 100 g de sucre
• 100 ml de nata líquida (per muntar, 35,1% MG)
• 200 ml de llet sencera
• 3 ous
• ratlladura de 2 taronges
• 1 cullerada de farina
• 50 g de mantega
• Un polsim de sal
• Les espècies: 1 cullereta de postres de canyella mòlta, ½ cullereta gingebre mòlt i ¼ cullereta de nou moscada mòlta
• Sucre glaç, per decorar si us ve de gust

 

Com preparar-lo

Preescalfeu  el forn a 200 ºC. Estireu la massa trencada, folreu el motlle, millor si és emmotllable Cobriu la base amb paper de fornejar i poseu damunt uns llegums crus (per evitar que es formin bombolles sota la massa). Fornegeu  la base fins que es torri, aproximadament 10-15 minuts a 180 ºC.

 

Un truc: si voleu que la base quedi cruixent retireu  el paper i els llegums i deixeu altres 5 minuts més en el forn sobre la safata greixada, perquè no s’enganxi, amb una mica de mantega. Retireu del forn i deixeu refredar abans d’emplenar.

 

Per fer el farcit:

 

Peleu la carabassa i retireu llavors i brins, talleu-la en trossos petits, poseu-la en una cassola amb una mica d’aigua (un got és suficient), solament perquè no es pegui, tapeu i coeu a foc mitjà-baix durant 10-15 minuts fins que quedi tova. Una vegada cuita, el seu pes serà la meitat que crua uns 300 g. També és possible, comprar la carabassa cuita en pots.

Escorreu l’aigua sobrant, piqueu amb una forquilla com si fossin patates cuites i afegiu la farina removent constantment fins que s’integri amb el puré de carabassa. Barregeu la llet sencera i la nata amb el puré i poseu-lo al foc a mitja temperatura.
Ja en el foc, tireu el sucre i la mantega removent molt bé. Després afegir la ratlladura de la pell de les taronges i les espècies directament a la crema de carabassa mantingueu en el foc fins que estiguin tots els ingredients ben integrats amb la crema.

Lleveu-la del foc i quan la massa estigui a temperatura ambient, tireu els ous i bateu amb la batedora fins a aconseguir una crema homogènia.

És el moment de posar la crema sobre la massa trencada feta prèviament ja freda.

Torneu a posar el pastís al forn a 180 ºC durant 30-35 minuts o fins que qualli. Quan el pastís faci  20 minuts que és al forn, tapeu-la amb paper d’alumini per evitar que la superfície es cremi.
Retireu del forn i deixeu-lo refredar durant unes hores, abans de  desemmotllar-lo.

Un consell, mengeu-lo fred i, si és possible, un dia després de fer-lo.

Si voleu decorar el pastís, podeu fer-ho amb sucre glaç o cacau.
Bon profit!

 

Valor nutricional

Valor Nutricional per ració:

• Energia: 316 Cal
• Hidrats de carboni: 40,9 g
• Proteïnes: 7 g
• Greixos: 14,4 g

Marta Azuara

DUI Pediatria

ABS Malgrat -Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

 

El pa

El pa constitueix una font important d’hidrats de carboni. En una dieta equilibrada, almenys el 50% de les calories totals hem de procedir dels hidrats de carboni, la qual cosa equival a 5-6 racions diàries. El pa també aporta una certa quantitat de proteïnes d’origen vegetal, així com vitamines hidrosolubles del grup B i minerals com el fòsfor, el magnesi i el potassi, a més de ferro, calci, iode, zinc i fibra dietètica (3,5 g/100 g el pa blanc i 7,5 g/100 g, el pa integral).

El pa és un aliment que es pot incloure en la dieta diverses vegades al dia, això ens va ajudar a mantenir l’equilibri dels nutrients necessaris, hidrats de carboni, proteïnes i greixos.

S’aconsella que els cereals o derivats (pa, arròs, pasta de sopa…) que aportem a la nostra dieta siguin preferiblement integrals.

Quins ingredients té el pa?

• La farina que és l’ingredient fonamental, pot obtenir-se de diferents cereals.
• El llevat: És necessari per fermentar la massa i produir un pa més lleuger i esponjós. També s’elaboren “pans” sense llevat, se’ls diuen pa àzim.
• Aigua.
• Sal.

Es solen afegir altres ingredients, bé amb la intenció de millorar la fermentació, com pot ser el cas del sucre, o per millorar el sabor, pa especiat. És freqüent que se li afegeixin altres elements com a grasses, llavors diverses (pipes de gira-sol, sèsam…), fruites, llet en pols, ou…

Quins tipus de pa existeixen i quins beneficis ens poden aportar?

Existeixen molts tipus de pa al mercat.  És important saber quin tipus de pa consumeixes per poder triar el més convenient segons les necessitats de cada persona o família.

Com emmagatzemar i preparar la llet materna

A  l’estiu hem de tenir especial cura amb la conservació dels aliments. En un blog anterior podreu consultar algunes normes generals de conservació d’aliments: , però hi ha un aliment d’una excel·lent qualitat amb el que a vegades no es té  la cura que es mereix, la llet materna.

L’American Academy of Pediatrics recomana la llet materna com a única font d’alimentació pel nadó durant aproximadament 6 mesos.  A partir d’aquest moment, i fins que la mare i el nadó ho desitgin , l’infant podrà prendre llet materna amb combinació amb altres aliments.

Com heu d’emmagatzemar i preparar la llet materna?

La regla de 4 per a emmagatzematge de llet de mama: 4 hores a temperatura ambient, 4 dies a la nevera.

Aquestes són algunes pautes útils per emmagatzemar la vostra llet materna de manera segura:

• Abans d’extreure-la o bombar-la: renteu-vos  bé les mans, així com tots els recipients d’emmagatzematge. Col·loqueu una etiqueta amb la data d’extracció de la llet en el recipient i poseu  el nom de l’infant si heu de portar la llet a la guarderia.
• Utilitzeu recipients adequats.  No heu d’emmagatzemar llet materna en recipients de vidre, sempre heu d’utilitzar biberons de plàstic o bosses fabricades per aquesta funció.
• Emmagatzemeu la llet materna en petites quantitats. Es recomana de 60 a 120 cc per evitar que es malgasti. Qualsevol residu de llet que quedi en un biberó després que l’infant acabi la presa, s’ha d’utilitzar dins de les 2 hores següents. Sempre podeu descongelar un recipient addicional si fos necessari.

Hipercolesterolèmia infantil

La hipercolesterolèmia infantil és una malaltia molt freqüent a la nostra societat. La seva  importància radica en què és una font potencial de problemes a la vida adulta.

La raó de l’augment del colesterol ve donat pel tipus d’alimentació i a l’estil de vida dels nostres infants. En les hipercolesterolèmies familiars hi ha un clar component genètic.

El colesterol és una molècula de greix de vital importància al nostre organisme, de fet

la membrana cel·lular de totes les nostres cèl·lules requereixen el colesterol per la seva integritat.

El colesterol com tots els greixos és insoluble en un medi líquid. Pel seu transport dins de l’organisme, requereix d’una proteïna transportadora, les anomenades apoproteïnes. El colesterol es  classifica depenent de si aquestes apoproteïnes transporten el colesterol als teixits (colesterol dolent) o els treuen d’ells (colesterol bo). La suma dels dos tipus és l’anomenat colesterol total.

El colesterol transportat als  teixits diana es pot acumular  i iniciar una entitat anomenada “aterosclerosis”, procés que s’inicia a la infància on s’acumula el greix a la paret arterial i que pot evolucionar amb les “plaques d’ateroma” i manifestar-se clínicament a l’edat adulta amb l’obstrucció arterial, la qual cosa ocasiona malaltia cardiovascular, cerebrovascular o vascular perifèrica.

Quines són les xifres de colesterol?