Arxiu d'etiquetes: consells pares

Les visites per vacunació als infants menors de 15 mesos es mantenen

Davant l’actual situació d’excepcionalitat sanitària provocada per la COVID-19, gran part de les atencions programades no urgents han estat posposades, com és el cas de les visites de control.

En el cas de la vacunació, com que es tracta d’una mesura de protecció de la salut molt important, es manté el calendari de vacunacions sistemàtiques en infants menors de 15 mesos, especialment la primera vacunació als 2 i 4 mesos, així com en pacients amb malalties cròniques i embarassades.

El fet de posposar les vacunes en infants majors de 15 mesos no ha de suposar un motiu de preocupació per a les famílies, ja que aquests infants tenen completada una part del calendari vacunal, la qual cosa els ofereix una protecció.

Si teniu infants menors de 15 mesos, us recomanem que truqueu a la vostra Àrea Bàsica de Salut i concerteu una cita per actualitzar el Calendari de Vacunes Sistemàtiques.

Dr. Fco Codina Garcia

ABS Malgrat-Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació d Salut del Maresme i la Selva

 

Coronavirus a l’edat pediàtrica, què han de saber les famílies

Un nou virus de la família dels coronavirus, que es va identificar al desembre de 2019 en Wuhan, Xina, està produint una epidèmia de malalties respiratòries a tot a mon. Aquest nou virus ha anant canviant de nom, primer se li va dir nCOV-19, després COVID-19 i sembla que definitivament li hem de denominar com a SARS-CoV2.

5 tips sobre el coronavirus a l’edat pediatria

  1. Com es contagia. La infecció per nou coronavirus es contagia per les gotetes de saliva que expulsem quan parlem, tossim o esternudem. Afecta afortunadament poc als infants, amb les dades actuals menys del 1% dels infectats son infants, i els que s‘infecten fan una forma lleu de la malaltia amb pocs símptomes que es resolen en pocs dies. A dia d’avui no hi ha casos de transmissió al fetus si una mare embarassada pateix infecció per coronavirus. Tampoc s’ha trobat el virus a la llet materna.
  2. Quin símptomes dona. Per a considerar que un infant pot estar infectat de SARS-CoV2 cal que es compleixin dos condicions. La primera òbviament que l’infant pateixi símptomes com a febre, tos i mucositat, i en segon lloc que en el darrers 14 dies l’infant hagi viatjat a les zones considerades de risc (Xina, Corea del sud, Japó, Iran, Singapur, nord d’Itàlia) o hagi tingut contacte estret amb un malalt amb coronavirus.
  3. Com actuar. Si sospiteu que el vostre infant pot tenir una infecció per coronavirus, no us bellugueu del domicili i truqueu al 061 Salut Respon on us informaran com heu d’actuar. El Departament de Salut ha elaborat el test “Puc estar afectat per coronavirus SARS-CoV-2?” on responen unes poques preguntes podeu fer-vos una autoavaluació del risc de estar afectat (http://canalsalut.gencat.cat/coronavirus-test/)

  1. Com prevenir. Fins al moment actual no hi ha cap vacuna contra el nou coronavirus. La millor mesura per evitar contagiar-se de la SARS-CoV2, igual que per altres malalties respiratòries com el refredat o la grip és el rentat de mans freqüent. Ensenyeu als vostres infants a fer un bon rentat de mans (mullar, ensabonar, fregar, eixugar, assecar), a fer servir mocadors d’un sol ús i a esternudar i tossir en el plec de braç. Recordeu que cap infant amb febre, tant se val quina sigui la causa, no pot anar a l’escola.
  2. Com explicar-lo als infants. Si la informació que ens arriba dels mitjans de comunicació és difícil d’assimilar pels adults, penseu quant difícil ha de ser pels infants. Fer veure que no passa res o mentir no és una opció plausible. Quatre consells per a parlar amb els infants de les informacions que apareixen en els mitjans de comunicació
  • Digui’ls què passa. Expliqueu als infants de forma comprensible, per la seva edat i/o el seu desenvolupament cognitiu. Eviteu els detalls escabrosos que els espanten i més que ajudar dificulten fer un relat comprensible. Pregunteu-los que han vist i escoltat per aclarir la informació que puguin haver entès erròniament.
  • Controleu que veuen. Vigileu quins canals de comunicació estant veien els vostres infants, especialment quan estant sols davant de les pantalles. Eviteu que accedeixin a imatges escabroses o massa explicites.
  • Expliqueu els límits. Determineu clarament els límits, geogràfics (on està passat), quantitatius (a quants està afectant), qualitatius (amb quina gravetat) del que està passant. No ensenyeu als infants a viure amb por. Mostreu-los com vosaltres i els professionals sanitaris sabran que fer si és el cas.
  • Assenyaleu els aspectes positius. Dintre de qualsevol situació, per dramàtica que sigui, sempre hi ha comportaments exemplars, gent que ajuda, gent que cuida, gent que cura… ensenyeu als infants a trobar i a valorar aquests comportament i aquestes persones.

Dr. Fco. Codina Garcia

CAP Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Els infants poden prendre edulcorants?  

L’any 1879 es va publicar un estudi on s’explicava el poder edulcorant d’una nova substància que es va anomenar “sacarina”. En aquests 140 anys el seu consum ha anat augmentant, però en els últims anys s’ha quadruplicat l’ús d’edulcorants i substituts del sucre tant en aliments i begudes elaborades industrialment, com en l’àmbit domèstic per endolcir el cafè o el té… o per elaborar postres casolanes.
Els substituts del sucre (edulcorants) són substàncies sense valor nutricional, és a dir que no aporten o aporten poques calories, però que són molt més dolços que el sucre i que teòricament no fan augmentar els nivells de sucre de la sang.

Els edulcorants més populars són la sacarina, l’aspartam, la sucralosa i l’estèvia. El poder endolcidor d’aquests substituts del sucre és molt variat, la sacarina per exemple és entre 200 i 500 vegades més dolça que el sucre. La quantitat màxima que un infant pot prendre d’edulcorant depèn del tipus d’edulcorant i del pes de l’infant. La ingesta diària admissible és de 2,5 mg per quilo de pes de l’infant per la sacarina, de 40 mg per l’aspartam, de 10 mg per la sucralosa i de 2 mg per l’estèvia. D’aquesta manera, una criatura de 4 anys no hauria de prendre més de 40 mg de sacarina. De vegades és difícil de saber el tipus i la quantitat d’edulcorants que hi ha a cada producte perquè no està clarament recollit a les etiquetes d’ingredients dels aliments.

El consum d’edulcorants és segur; hi ha suficients estudis per determinar que no tenen cap relació ni amb el càncer ni amb trastorns per dèficit d’atenció i hiperactivitat, ni amb defectes del naixement. L’ús d’edulcorants sembla, però, que modifica la microbiota, la nostra flora intestinal, i això pot ajudar a desenvolupar una intolerància a la glucosa i a major secreció d’insulina que suposaria a llarg termini un risc augmentat de patir sobrepès, alteració metabòlica, diabetis tipus 2 o malaltia cardiovascular.

A curt termini prendre aliments amb edulcorants, que aporten menys calories, podria ser útil per reduir el pes dels infants amb sobrepès i obesitat, però sense altres canvis a la dieta i en els estils de vida, a llarg termini no hi haurà canvis significatius de pes.

Els infants poden prendre substitutius del sucre, sense sobrepassar les quantitats recomanades.

 

Dr. Fco. Codina Garcia

Cap Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la selva

 

 

 

 

Consells per triar joguines, que tots els Reis Mags han de conèixer!

Les joguines a més de servir per jugar també ajuden els infants a desenvolupar-se emocional, social i físicament. Perquè estimulin el desenvolupant dels nens i les nenes han de facilitar la relació amb altres infants i també amb els pares i altres persones. Per això, tot i que hi ha algunes joguines  que es presenten com a estimuladores perquè estan plenes de sorolls i llums, són poc educatives perquè en aquest cas l’infant és un espectador passiu de les meravelles que fa l’andròmina.  Quantes més coses fa la nina menys coses fa el nen.

Tips per escollir una bona joguina

  1. Trieu joguines que facilitin diferents funcionalitats: jugar, interactuar, relacionar-se amb els altres, aprendre… Les joguines no poden substituir les relacions familiars o amb els amics, ben al contrari, les joguines han d’ajudar a establir interaccions.
  2. Trieu joguines segures. Seleccioneu joguines que acompleixen les normatives. Pels més petits vigileu que no tinguin, o que es puguin separar fàcilment de la joguina, element petits que ells siguin capaços d’empassar-se. Assegureu-vos que les piles de les joguines estan allotjades en un compartiment segur.
  3. Trieu joguines adequades a l’edat i al desenvolupament de l’infant. Seguiu les instruccions que els fabricants de joguines donen en relació de les edats recomanades per fer servir cada joguina. En els infants que tenen algun tipus de discapacitat, cal una valoració individualitzada.
  4. Trieu joguines que no promouen estereotips basats en raça o gènere. Si voleu educar els infants amb valors de respecte i equitat, hem de fer-los jugar amb joguines que no promoguin ni la violència ni la discriminació.
  5. Trieu joguines que fomentin la resolució de problemes. El joc és una bona eina per desenvolupar aquestes habilitats en els infants. Seleccioneu joguines que els estimulin a solucionar problemes com trencaclosques, jocs de taula, jocs per classificar formes o colors.
  6. Trieu joguines que estimulin la seva imaginació. Seleccioneu joguines amb utilitats múltiples i obertes que permetin als infants fer diferents joc o crear les seves pròpies històries; com ninots o figures de persones o animals o blocs de fusta o plàstic que avui serveixen per fer una casa, demà un pont i un altre dia un cotxe.
  7. Trieu joguines que semblin objectes “reals”. La seva capacitat d’aprendre va lligada a les seves ganes d’imitació. Escolliu joguines que li permetin repetir les activitats de cada dia, com ara cuinetes, claus i telèfons de joguina, instruments musicals, escombres, pals de fregar…
  8. Trieu joguines que estimulin la lectura. La lectura desenvolupa el pensament. Busqueu llibres de tota mena i per a totes les edats, jocs amb lletres, retoladors o llapis de colors que ajudin els infants a desenvolupar les habilitats d’escriptura i lectura.
  9. Trieu joguines que els animin a estar actius. Busqueu joguines que estimulin els infants a practicar exercici físic i fer activitats a l’aire lliure, com pilotes, bicicletes, patinets, jocs de bitlles…

 

Dr. Fco. Codina Garcia

Servei de Pediatria

ABS Malgrat – Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

 

Saben els nostres adolescents fer servir les xarxes socials amb seguretat?

A les xarxes socials els nostres adolescents ho poden trobar tot, però, alerta! no tot el que hi veuen és igual de pertinent. Tant poden topar-se amb informació valuosa, com amb continguts inapropiats que estimulin conductes de risc com ara l’anorèxia o la bulímia, que incitin a les tecnoadiccions, pàgines amb continguts pornogràfics, de comportaments racistes, o que serveixen de plataforma pel ciberassetjament (cyberbulling, assetjament mitjançant les xarxes) o la sextorsió (amenaça amb difondre missatges, fotos o vídeos de contingut eròtic de l’assetjat). Per això és important que els nois i les noies facin un ús segur i adequat d’aquestes eines.

 Consells per als pares:

  1. Informeu-vos de quines són les xarxes socials més populars i què s’hi pot fer en cadascuna d’elles per saber on són i què fan els vostres fills o filles. Per exemple, l’any 2018, les més exitoses van ser: Facebook, Whatsapp, YouTube, Twitter, Instagram, Spotify, Snapchat o TikTok pels més menuts.
  2. Ensenyeu als vostres joves a protegir la seva privacitat configurant correctament la privadesa a les xarxes socials. I feu-los conscients que els continguts que s’hi comparteixen són per sempre i poden tenir un recorregut impossible d’aturar.
  3. Elaboreu un “Pla de consum personalitzat” d’ús de les pantalles pels vostres infants. Podeu recuperar el post que ja vam escriure al Cuidant Infants: (https://csmspediatria.wordpress.com/2019/01/16/quanta-estona-ha-destar-el-meu-fill-davant-duna-pantalla/)
  4. Establiu eines de control parental. Hi ha dispositius que instal·lats en l’ordinador, el telèfon mòbil o a la tauleta del vostre fill o filla suposen un instrument de control parental sobre pàgines i continguts als quals l’infant  pot accedir. (https://mossos.gencat.cat/ca/temes/families-i-escoles/Internet-aplicacions-ordinadors-i-dispositius/)
  5. Denuncieu continguts. Tots tenim l’obligació de denunciar els continguts que considerem lesius, inapropiats o discriminatoris. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (https://www.cac.cat) és l’autoritat independent, creada pel Parlament de Catalunya, per a la regulació de la comunicació audiovisual a Catalunya.
  6. Doneu un bon exemple. Fer un ús adequat de les xarxes socials és la millor manera d’ensenyar als nostres infants a utilitzar-les.

 

 

Normes de seguretat per a nois i noies a les xarxes

Aquí, els joves, teniu 10 consells basats en les recomanacions que va fer l’Agència de Salut Pública del Canadà amb l’objectiu de fer un ús segur de les xarxes socials.

 

  1. Protegeix la teva privacitat. No donis mai a les xarxes dades personals com el nom, adreça, telèfon, o l’escola on vas. Mai no responguis missatges que et demanin el teu nom d’usuari i la teva contrasenya. En alguns llocs de les xarxes socials és una bona idea triar un “alies”, en comptes d’utilitzar un nom real.
  2. Un “avatar” no és una persona real. Igual que vosaltres podeu fer servir un “alies”, altres usuaris també ho poden fer. Algunes persones poden fer servir a les xarxes “perfils” que no es corresponen a la realitat. No tot el que hi ha a Internet és veritat!
  3. Web segures. No us descarregueu aplicacions que us demanin dades personals. Feu servir llocs web segurs.
  4. Contrasenya protegida. Manté sempre protegida la teva contrasenya. La teva contrasenya del correu electrònic és personal i privada; no la diguis a ningú, ni als teus amics.
  5. Amistats virtuals. No acceptis sol·licituds d’amistat de persones que no coneixes a la vida real. No facis “amics” virtuals sense el permís dels pares.
  6. Per sempre més. Pensa molt bé què publiques a la xarxa. Recorda: les coses que es publiquen a la xarxa són per sempre.
  7. Respecta la privacitat dels altres. Protegeix la teva privacitat, i també la dels teus amics o la de la teva família. Demana permís abans de publicar qualsevol cosa, una foto o un vídeo… d’altres persones.
  8. Controla què publiquen. Vigila el que els teus amics publiquen sobre tu. Tecleja el teu nom o “alies” a un altre cercador per veure si hi ha alguna cosa a la xarxa que faci referència a tu.
  9. WIFI públics segurs. No facis servir WIFI públics per accedir a dades personals.
  10. Deslocalitza’t. Els telèfons intel·ligents permeten publicar fotos i vídeos en línia però amb etiquetes geogràfiques, perquè l’aplicació de geolocalització proporciona la ubicació exacta del lloc on ha estat feta la foto. Assegura’t que aquest dispositiu estigui apagat abans de publicar fotos a les xarxes socials en línia si vols assegurar la teva privacitat.

 

En definitiva, utilitza Internet d’una manera responsable i si tens algun problema recórrer a la família o als professors.

 

Dr. Fco. Codina Garcia

Servei de Pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

El nen comença a caminar ! És segura la casa on viu?

Tenir fills és una gran experiència, plena de reptes, tant pel nen com pels pares. El creixement dels fills és una etapa de canvis davant dels quals els pares heu d’estar preparats.

Un dels grans moments arriba quan el fill comença a caminar. Una etapa que cal que la casa on visqui  l’infant estigui adaptada. El desplaçament autònom del nen pot venir acompanyat d’accidents o situacions de risc. L’ús de caminadors està desaconsellat per a tots els grups d’experts en prevenció de lesions. Malgrat tot, es continuen utilitzant i és la causa de milers d’accidents infantils a Europa i als EUA.

Recomanacions per tenir una casa segura:

  • Col·loqueu barreres protectores a peu d’escala i a cada tram de les escales, si en teniu. Assegureu-vos que sempre estan tancades. A partir dels 2 anys és aconsellable retirar-les pel pes i la força del nen.
  • Eviteu col·locar mobles a prop de les finestres. El nen hi podria pujar i caure. Poseu elements de seguretat perquè les finestres no es puguin obrir totalment.
  • Protegiu els accessos a les piscines. Assegureu-vos que teniu bona visibilitat del jardí i dels elements que hi pugui haver com ara: tobogans o gronxadors. I no perdeu de vista l’infant.
  • Feu servir taps de seguretat pels endolls i protectors a les cantonades de mobles baixos.
  • No deixeu a l’abast dels infants productes tòxics, material tallant i peces amb les quals es pugui ennuegar. Cal guardar-ho en armaris alts o tancar-ho amb pany.
  • Quan cuineu no deixeu que sobresurtin els mànecs de les paelles i aneu en compte  amb els líquids i els metalls calents.
  • Reguleu, si és possible, el termòstat de l’aigua calenta (màxim 50º ).
  • Superviseu les joguines per comprovar que estan en bon estat.

La seguretat del nen és el més important. La supervisió de l’adult és bàsica a l’hora de detectar riscos i evitar accidents.

 

Mª Isabel Ríos Cuevas

Infermera pediàtrica

Àrea Bàsica de Salut de Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Recomanacions d’alimentació per a nens a partir dels 6 mesos

 
Els humans som animals mamífers i, com a tals, la nostra alimentació inicial és la llet materna. Però, passat el període d’alletament, la nostra alimentació esdevé molt variada. Aquesta variació inclou aliments d’origen molt divers: verdures, llegums, hortalisses, fruites, cereals, peix, carn, ous, etc. Aquests aliments, d’acord amb els diferents patrons culturals de la humanitat, es cuinen i mengen de formes molt diverses. Els infants que inicialment només s’alimenten de llet hauran d’aprendre a menjar aliments amb gustos, olors i textures molt diferents i no iguals en tot el món. Convé tenir present que els àpats són molt més que un acte de nutrició; es converteixen en un espai de comunicació, de contacte, de relació i d’afecte amb els pares i germans.

 

Quan i com?

El quan i com s’incorporen aquests aliments diferents de la llet en l’alimentació ha anat variant al llarg del temps. Darrerament l’Agència de Salut Pública de Catalunya ha publicat un document referent a l’alimentació en la primera infància que recull les principals recomanacions fetes per les societats científiques pediàtriques europees. Aquestes recomanacions proposen alguns canvis en la introducció de l’alimentació complementària respecte al que s’ha anat fent  tradicionalment.

 

Per una banda, el concepte més destacable és el reforçament de la importància de l’alletament matern durant aquest període. D’altra banda, per tal d’assegurar una alimentació no deficitària en algunes vitamines i minerals es recomana iniciar l’alimentació complementària no més enllà dels 6 mesos d’edat ni abans dels 4 mesos d’edat. D’acord amb aquestes dues idees es suggereix que durant els primers 6 mesos de vida l’alimentació es fonamenti en l’alletament matern exclusiu i, com a alternativa l’alletament amb una fórmula per a lactants. I al voltant dels 6 mesos d’edat iniciar una alimentació complementària a l’alletament.

 

Què hi ha de nou?

Continua llegint

Cosir sense fils

El mètode tradicional amb el qual es resolen les ferides són les sutures amb fils. Aquest mètode té uns bons resultats finals, però suposa una intervenció dolorosa i estressant per l’infant  i les famílies. Des de fa més temps s’utilitzen adhesius biològics per aconseguir la reparació de petites ferides, d’una manera eficaç i amb mínima invasió al pacient.

Simplement aplicant l’adhesiu biològic sobre la ferida i esperant uns pocs segons es crea una pel·lícula que facilitarà la unió de les vores de la ferida. No totes les ferides es poden reparar amb adhesius biològics, però sempre que és possible és la tècnica més idònia en pediatria, perquè és un procediment indolor, ràpid, de fàcil aplicació i amb uns resultats òptims.

Si al vostre infant li han reparat una ferida amb un adhesiu, pot ser que tingui una mica d’inflor i envermelliment. També pot sentir una mica de dolor provinent de la mateixa ferida.

Com cuidar la ferida?

  • La coberta d’adhesiu usualment es mantindrà a lloc durant 5 a 10 dies, i llavors s’anirà pelant i es separarà naturalment de la pell del seu infant.
  • Assegureu-vos que el vostre infant no es grati ni es toqui la coberta adhesiva.
  • Protegiu la ferida de la llum solar mentre tingui posada la coberta adhesiva en la ferida.
  • Mantingueu l’apòsit sempre sec i reemplaceu-lo si s’humiteja.
  • Reemplaceu l’apòsit diàriament fins que hagi caigut la coberta adhesiva.

Continua llegint

Rebequeries durant la infància   

Qui no ha presenciat alguna vegada una rebequeria d’algun infant? O inclús l’ha viscut en primera persona amb els seus propis fills?

Ens ve al cap la típica  imatge d’un nen cridant i tirat a terra al mig del supermercat. Tothom mira i cadascú pensa i actua de manera diferent: què hauríem de fer? Accedir als desitjos del nen? Cridar-lo per intentar parar aquesta situació? Ignorar-lo?

Però què és en realitat una rebequeria?

Una rebequeria és una conducta d’oposició i es considera part del desenvolupament NORMAL entre els 18 mesos i els 4 anys. Es manifesta en forma d’enuig, plor, crits, cops de peus , paraulotes… i l’infant pot arribar a fer malbé objectes o inclús a ell mateix.

Es deu a la frustració donada pel conflicte entre els seus desitjos d’independència i autonomia i els límits posats pels cuidadors. També intervé la limitació del llenguatge i el fort egocentrisme propis del nen de 2-3 anys.

Factors que afavoreixen les rebequeries:

  • Edat i desenvolupament evolutiu: limitació del llenguatge, limitació física.
  • Educació ambivalent o no congruent: és important donar la mateixa resposta davant del mateix acte, és a dir, no s’ajuda l’infant si un dia es recompensa la rebequeria i un altre es castiga.
  • Normes poc clares.
  • Absència de normes que afavoreixen una baixa tolerància a la frustració ).
  • Excés de normes o normes molt estrictes.
  • Factors físics: gana, avorriment, cansament, son…

Com actuar davant una rebequeria:

Continua llegint

L’infant somriu? Agafa coses?

El desenvolupament psicomotor del nadó i el lactant és una de les coses que més preocupa i il·lusiona als pares: si va a bon ritme, quan començarà a asseure’s, a donar les primeres passes, a somriure….

Els primers 6 mesos són importants perquè el canvi entre el nadó que acaba de néixer i un lactant de 6 mesos és gran. El nostre infant passa de ser un bebè que pràcticament no interactua amb nosaltres, a ser un lactant rialler que es comença a asseure i a jugar amb objectes.

Tradicionalment per fer una valoració del desenvolupament general, utilitzem la taula de DENVER.  Aquesta taula sempre valora 4 aspectes dels desenvolupaments, la motricitat gruixuda (control postural i motor), la motricitat fina (coordinació visual i manual) , el llenguatge (adquisició del llenguatge) i la socialització (relació amb els altres).

Durant els primers 2 mesos, el nostre infant aprendrà a:

  • Aixecar el cap quan el posem boca terrosa.
  • Seguir amb la mirada.
  • Començar a ajuntar les manetes a la línia mitjana.
  • Començar a emetre sorolls sense plorar i,
  • Alguns començaran a somriure.

Entre els 2 mesos i els 4 mesos:

Continua llegint