Sabeu què és la intolerància al sorbitol?

El sorbitol és un tipus de sucre i s’utilitza sovint com a edulcorant. Existeix de manera natural en algunes fruites i verdures. Les peres, les pomes, les cireres o els préssecs en contenen a banda d’altres sucres com la fructosa i la sacarosa. Alguns productes light, gelats, llaminadures, xarops o brioxeria industrial també en porten. El sorbitol també es pot trobar pastes dentífriques i cremes cosmètiques. I com el podeu identificar? Mirant l’etiquetatge dels productes ha d’aparèixer la referència E-420 com a indicador.

Com podeu saber si el vostre fill té intolerància al sorbitol?

Els símptomes que presenten els nens amb intolerància al sorbitol són: mal de panxa, femtes pastoses i gasos. La causa més habitual d’aquests símptomes és l’excés d’ingesta d’aliments que contenen aquesta substància. Menys freqüentment pot aparèixer la intolerància relacionada amb alguna malaltia intestinal com gastroenteritis, malaltia inflamatòria intestinal, celiaquia o d’origen genètic.

Quins canvis són necessaris per ajudar al nen malalt?

Reviseu sempre l’etiquetatge nutricional d’un aliment abans de donar-li al nen i assegureu-vos que estigui exempt de sorbitol (E-420). Tingueu especial cura amb les llaminadures, gelats, així com amb els aliments precuinats. Limiteu aquelles fruites que tenen major contingut en sorbitol almenys fins que remetin els símptomes o fins que coneixeu el nivell de tolerància del nen. Si l’infant pateix una intolerància al sorbitol severa, més habitual en les causes genètiques, abans d’utilitzar productes cosmètics o prendre qualsevol medicament reviseu la seva composició llegint el prospecte.

Dr. Amadeu Roca

Marta Azuara Azuara

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Llet. Mites i realitats

La revista Nature ha publicat un article titulat “Arqueologia: la revolució de la llet”.

L’article ens parla de la troballa d’unes ceràmiques que es creu podien haver-se usat per separar el sèrum del quall. L’article explica la història del consum de llet al món.

En el principi els éssers humans mancaven de l’enzim lactasa necessària per digerir la lactosa i per tant no es podia digerir la llet. Fa uns 11.000 anys en el Mig Orient van aprendre a reduir el contingut de lactosa de la llet com la fabricació de productes làctics com a formatge o iogurt que tothom podia consumir. Uns quants milers d’anys després, en les planes d’Hongria una mutació genètica va dotar a certs humans de la capacitat de produir l’enzim lactasa, aquesta mutació va suposar un gran avanç en la nutrició humana, ja que permetia que la llet pogués ser consumida a qualsevol edat no només fins a aproximadament els 7 anys.

Actualment la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària recomana el consum de 2 a 4 racions diàries de llet i derivats, depenent de l’edat i estat fisiològic (embaràs, lactància, etc.), també recomanen consumir productes descremats en el cas d’adults amb problemes cardiovasculars.

Efectes en la salut

Segons en els estudis d’importants universitats, quins efectes aporta els consum de llet  en la dieta segons la patologia que volen prevenir o tractar?

Osteoporosi: per prevenir l’osteoporosi es recomana consumir suficient calci per tenir una bona densitat òssia abans que es vagi perdent (a partir dels 30 anys). Existeixen, però, altres factors influents. Un consum baix de llet no està relacionat obligatòriament amb l’osteoporosi i per contra un consum alt no prevé la fractura de maluc. Això és a causa que en la salut òssia intervenen més factors com l’exercici regular i un consum adequat de vitamines D i K.

Al·lèrgia als fruits secs

Els fruits secs són un complement idoni de la vostra dieta, i resulten particularment apropiats quan feu esport de llarga durada o esforços físics intensos. Els fruits secs són llavors pobres en aigua i riques en greix més de la meitat del seu contingut són lípids (grasses) amb predomini dels saludables àcids grassos insaturats: àcid oleic (en major quantitat en ametlles i avellanes) i àcid linoleic (abundant en cacauets i nous). El contingut mineral dels fruits secs és superior al de la resta de fruites, i destaquen en magnesi, fòsfor, potassi, calci i ferro, i oligoelements com a zinc i seleni (tots dos, amb acció antioxidant). Respecte  a vitamines, manquen en general de vitamina C però són rics en B1 o tiamina, niacina o B3 i folats, constitueixen una de les fonts vegetals més abundants en vitamina E.  Aporten proteïnes (ametlles, cacauets i pipes de gira-sol, més del 20%) i fibra en quantitats considerables, la qual cosa afavoreix la mobilitat intestinal i combat el restrenyiment.

L’al·lèrgia als fruits secs és una de les al·lèrgies alimentàries més freqüents, encara que la seva prevalença varia en funció de l’edat i la zona geogràfica. Se situa al voltant de l’1% de la població.

A Europa, l’avellana és la fruita seca que més problemes al·lèrgics ocasionen i a Espanya, hi ha estudis que assenyalen l’ametlla i la nou com els més freqüents. En canvi als EUA el cacauet és el més al·lergènic

Quins símptomes dóna?

El nen no pot menjar peix. Al·lèrgia al peix

El peix és, al costat del marisc, un dels aliments que major nombre d’al·lèrgies provoca. Espanya és un país amb un gran consum de peix, per tant és bastant comú l’al·lèrgia als peixos. En els nens, el peix ocupa el tercer lloc d’incidència de al·lèrgies després de la llet i l’ou.

L’al·lèrgia causada per peix o marisc és més duradora, pot durar molts anys o fins i tot tota la vida. De fet, és l’aliment responsable del 12-14% d’al·lèrgies en adults a Espanya.

Els al·lèrgics solen tenir al·lèrgia a diversos peixos, encara que també pot ser-ho a un solament.

A Espanya  els que més reaccions donen són els peixos blancs com el gall, el lluç i el llucet. En canvi els menys al·lèrgics són el peix espasa, verat, tonyina, peixos blaus.

Un nadó amb lactància materna, pot presentar una reacció al peix a causa de les proteïnes que li arriben a través de la llet de la mare. També pot donar-se durant la introducció del peix en nens i en persones de qualsevol edat.

Els nens al·lèrgics a algun peix,  acostumen  a ser-ho  també a la majoria dels peixos. Per tant, es recomana que, quan un nen sigui al·lèrgic al peix, eviti la ingestió de qualsevol altre peix (tant blanc com a blau), fins que l’especialista no li indiqui el contrari.

En principi, no és necessari evitar altres productes del mar, com a crustacis (gambes, llagostins, escamarlans, etc.), cefalòpodes (calamars, pop) o mol·luscs (musclos, cloïsses, caragols de mar, etc.). No obstant això, i atès que amb freqüència es cuinen plats en els quals es barregen ingredients diversos (peixos o brou de peix, crustacis i/o mol·luscs), pot existir certa confusió respecte a quin d’aquests ha estat l’autèntic responsable de la reacció de l’al·lèrgic. Fins que no hagi estat aclarit per proves d’al·lèrgia, evitieu donar-li tot allò que resulti sospitós.

Quins símptomes dóna?

Al·lèrgia a les proteïnes de llet de vaca

Un percentatge del 4-5%  dels nadons en el primer any de vida segons uns autors, i d’un 2,5% segons uns altres, pateixen  al·lèrgia a la proteïna de la llet de vaca. Això vol dir que no poden prendre llets d’inici sinò llets especials en les quals s’han eliminat les proteïnes de la llet de vaca. Són les que coneixem com hidrolitzats (HA) o llets hidrolitzades de soja o d’arròs.
Quins símptomes dóna?
Els símptomes poden ser immediats, com vòmits, diarrea, reaccions en la pell .. O bé símptomes menys aguts i inespecífics no immediats, com anorèxia (el nen no té gana), vòmits esporàdics, irritabilitat, pèrdua o poc augment de pes…
Com puc prevenir aquesta al·lèrgia?
La millor prevenció és alimentar al vostre bebè amb llet materna. S’ha comprovat que la forma precoç d’alimentar al lactant influeix en el desenvolupament de l’al·lèrgia. En lactants d’alt risc, la lactància materna durant més de 4 mesos, juntament amb l’administració d’un hidrolitzat d’alt grau i l’exclusió d’aliments sòlids durant aquests esmentats 4 a 6 mesos, disminueix la incidència posterior d’al·lèrgia a la llet de vaca.
Si teniu un fill amb aquesta intolerància o al·lèrgia, la probabilitat de desenvolupar aquesta mateixa al·lèrgia el seu germà és major, però no té perquè desenvolupar-la, heu que seguir les recomanacions del vostre pediatre i observar.
Fins a quan he d’utilitzar aquestes llets especials o no pot prendre aquests aliments?

Si al vostre fill se li ha diagnosticat una al·lèrgia o intolerància a les proteïnes de llet de vaca ha de prendre formules adaptades i no prendre aliments que continguin aquestes proteïnes fins a l’any i mig d’edat.
Passat aquest temps se li han de realitzar una sèrie de proves per determinar si l’al·lèrgia contínua o no, si les proves són negatives, podreu iniciar la tolerància a làctics de vaca, sempre sota supervisió medica. En el cas que les proves siguin positives haureu d’esperar una mica més i repetir-les 6-12 mesos després. El nen no podrà prendre aliments que continguin aquestes proteïnes fins que les proves siguin negatives. L’al·lèrgia podria durar tota la vida, encara que la probabilitat és baixa.

Intolerància al sorbitol.

En els últims anys hi ha hagut un augment de persones amb intoleràncies i al·lèrgies. Entre aquestes intoleràncies hi ha la produïda pel sorbitol.

Què és el sorbitol ? On es pot trobar?

És un tipus d’alcohol que es troba de forma natural en algues vermelles i algunes fruites, al costat de la fructosa, la glucosa i la sacarosa, com peres, pomes, les cireres, préssecs… També podeu trobar sorbitol com edulcorant en productes light, xiclets, gelats, llaminadures, xarops, brioixeria industrial. Altres usos del sorbitol: en dentífrics, cremes cosmètiques…,En les etiquetes el trobareu com a sorbitol E-420.

Com podeu saber si el vostre fill té intolerància al sorbitol?

Si el nen té mal de panxa, caques pastoses, gasos i a vegades mal de cap , heu de consultar al pediatre, i si ell ho creu convenient, podrà fer una prova molt senzilla que es diu “test d’hidrogen espirat” que ajudarà a diagnosticar-la. La causa d’aquesta intolerància pot ser genètica, pel dèficit d’un enzim transportador del sorbitol o secundària per alguna malaltia intestinal com gastroenteritis, malaltia inflamatòria intestinal, celiaquia…Una altra possible causa és l’estat de la mucosa intestinal al moment de néixer o per una mala introducció alimentària de petits.

Quins canvis són necessaris per ajudar al nen malalt?

Al·lèrgia o intolerància a l’ou

intolerL’ou és la causa més freqüent d’al·lèrgia alimentària en nens. Sol aparèixer abans dels dos anys de vida i pot desaparèixer en els primers 6 anys, en aproximadament la meitat d’ells. L’al·lèrgia a l’ou es dóna en un de cada cent nens.

L’ou cuit no produeix tanta al·lèrgia com el cru. Pot haver al·lèrgia a la clara o el rovell o en alguna de les seves proteïnes. Si és al·lèrgic a l’ou de gallina pot existir igualment una al·lèrgia creuada als ous d’altres aus com ànec, gall dindi, guatlla …

Quins símptomes dóna?

Els símptomes són molt variats, poden aparèixer taques a la pell (erupció), picor, llagrimeig, enrogiment ocular, irritació nasal, tos, diarrea, vòmits, o fins i tot símptomes més importants com dificultat respiratòria, asma, dolor al pit, palpitacions, mareig, xoc anafilàctic.

Intolerància a la lactosa. El nen que no pot prendre llet.

El meu nen té …….Nàusees, dolor abdominal, espasmes, inflor de panxa, gasos abdominals i flatulències, diarrees àcides, femtes pastoses, defecació explosiva, vòmits i envermelliment a la zona del bolquer. El pediatra m’ha dit que el nen té una intolerància a la lactosa i ara que hem de fer?

Que és la intolerància a la lactosa ?

La lactosa és un sucre que està present en totes les llets dels mamífers: vaca , cabra , ovella i inclús en la humana, i també pot trobar-se en molts aliments preparats.

La intolerància a la lactosa és  una patologia molt comú tant en nens com en adults, es produeix per una  insuficiència de lactasa, enzim encarregat de la metabolització de aquest sucre.

Molts d’aquest casos són  transitoris. Aquesta intolerància pot estar produïda per problemes digestius provocats per virus, bacteris o paràsits, celiaquia, intervencions quirúrgiques de l’intestí, la presa de certs antibiòtics, encara que també hi ha una petita part que es genètica i hereditària i aquesta es permanent.