Els infants poden prendre edulcorants?

L’any 1879 es va publicar un estudi on s’explicava el poder edulcorant d’una nova substància que es va anomenar “sacarina”. En aquests 140 anys el seu consum ha anat augmentant, però en els últims anys s’ha quadruplicat l’ús d’edulcorants i substituts del sucre tant en aliments i begudes elaborades industrialment, com en l’àmbit domèstic per endolcir el cafè o el té… o per elaborar postres casolanes.
Els substituts del sucre (edulcorants) són substàncies sense valor nutricional, és a dir que no aporten o aporten poques calories, però que són molt més dolços que el sucre i que teòricament no fan augmentar els nivells de sucre de la sang.

Els edulcorants més populars són la sacarina, l’aspartam, la sucralosa i l’estèvia. El poder endolcidor d’aquests substituts del sucre és molt variat, la sacarina per exemple és entre 200 i 500 vegades més dolça que el sucre. La quantitat màxima que un infant pot prendre d’edulcorant depèn del tipus d’edulcorant i del pes de l’infant. La ingesta diària admissible és de 2,5 mg per quilo de pes de l’infant per la sacarina, de 40 mg per l’aspartam, de 10 mg per la sucralosa i de 2 mg per l’estèvia. D’aquesta manera, una criatura de 4 anys no hauria de prendre més de 40 mg de sacarina. De vegades és difícil de saber el tipus i la quantitat d’edulcorants que hi ha a cada producte perquè no està clarament recollit a les etiquetes d’ingredients dels aliments.

El consum d’edulcorants és segur; hi ha suficients estudis per determinar que no tenen cap relació ni amb el càncer ni amb trastorns per dèficit d’atenció i hiperactivitat, ni amb defectes del naixement. L’ús d’edulcorants sembla, però, que modifica la microbiota, la nostra flora intestinal, i això pot ajudar a desenvolupar una intolerància a la glucosa i a major secreció d’insulina que suposaria a llarg termini un risc augmentat de patir sobrepès, alteració metabòlica, diabetis tipus 2 o malaltia cardiovascular.

A curt termini prendre aliments amb edulcorants, que aporten menys calories, podria ser útil per reduir el pes dels infants amb sobrepès i obesitat, però sense altres canvis a la dieta i en els estils de vida, a llarg termini no hi haurà canvis significatius de pes.

Els infants poden prendre substitutius del sucre, sense sobrepassar les quantitats recomanades.

 

Dr. Fco. Codina Garcia

Cap Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la selva

 

 

 

 

Amb motiu del Dia Mundial dels Llegums, parlem d’alguns dels seus beneficis

L’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar l’any 2016 Any Internacional dels Llegums. Posteriorment i des de l’any 2019, el 10 de febrer s’estableix com el Dia Mundial dels Llegums.

Llenties, mongetes i cigrons són part essencial de la dieta humana des de fa segles. Les restes arqueològiques trobades a  Anatolia (actual Turquia) mostren que l’antiga producció agrícola de cigrons i llenties es remunta als anys 7.000-8.000 aC.

Els llegums tenen molts avantatges per al desenvolupament agrícola del món i per al desenvolupament alimentari de les persones. Els llegums són tots aquells cultius on el propòsit final és l’obtenció del gra sec, com per exemple, fesol, llenties, cigrons o arròs.

Quins són alguns dels  beneficis dels llegums?

• Alt valor nutritiu: els llegums són un dels pocs aliments vegetals rics en proteïnes i fibra i baixos en greix. Fet que permet reduir el colesterol i els nivells de sucre en sang, evitant l’aparició de malalties no *transmissibles com la diabetis o problemes cardiovasculars. A més, també ajuden a frenar l’obesitat.
• Promoció de la seguretat alimentària: els cultius de llegums gairebé sempre són abundants. Això vol dir que un agricultor pot vendre part de la seva collita com consumir-la, garantint així la seguretat alimentària tant de la comunitat com de la seva família. D’altra banda, aquest tipus de cultius tendeixen a fixar el nitrogen atmosfèric en la terra, és a dir, ajuda a recuperar els sòls perquè siguin nutritius per tornar a sembrar.
• Mitiguen el canvi climàtic: tal com hem explicat en el punt anterior, els llegums ajuden a recuperar els nutrients del sòl de forma totalment natural. Això evita l’ús de fertilitzants químics que solen expulsar gasos d’efecte d’hivernacle a l’ambient, contribuint amb el canvi climàtic i l’escalfament global.

Els infants poden menjar llegums des de l’inici de l’alimentació complementària i es recomana el consum d’almenys 3 vegades a la setmana, cuinar-los amb un baix contingut de greix i combinar-los amb aliments rics en vitamina C per afavorir l’absorció del ferro.

Aprofiteu i prepareu un bon àpat de llegums per la vostra família i festegeu aquest dia.

Bon profit!

 

Marta Azuara Azuara

DUI Pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Els infants menors de 10 anys i les embarassades no poden menjar tonyina vermella!

L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) ha fet públiques les noves recomanacions sobre el consum de peix. En aquest cas, aconsella que les embarassades i els menors de 10 anys no consumeixin cap de les espècies que contenen uns elevats nivells de mercuri.

El mercuri pot representar un risc pel sistema nerviós central en procés de desenvolupament, per això és important que tota aquella població vulnerable com les embarassades, les dones que estiguin planificant quedar-s’hi a curt termini o les lactants, i els infants menors de 10 anys, no consumeixin les espècies més grosses perquè són les que acumulen més quantitat d’aquest metall potencialment tòxic.

Els peixos amb una major concentració de mercuri són la tonyina vermella, el peix espasa, l’emperador o el lluç de riu. En canvi, els peixos petits, com l’anxova, la sardina, l’orada, la truita, el verat, la gamba, la llagosta, els musclos, les cloïsses, la sípia o el calamar, tenen nivells molt inferiors.

En aquest sentit, l’AESAN recomana que els menors d’entre 10 i 14 anys prenguin entre 3 i 4 racions a la setmana de peix amb baix contingut en mercuri i es combini el peix blanc i el peix blau. I en el cas del consum d’espècies amb alt contingut de mercuri, la ingesta hauria de quedar limitada a 120g al mes, una ració.

Per a la resta de població es recomana un consum equilibrat i variat de totes les espècies, combinant peix blau i peix blanc.

 

Dr. F. Codina Garcia

ABS Malgrat-Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

L’obesitat infantil, l’epidèmia del segle XXI

L’excés de pes en la població infantil i jove és cada cop més freqüent. Estem davant d’un problema de salut molt important. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que és l’epidèmia del segle XXI.

Aquest excés de pes corporal pot tenir conseqüències greus en la salut dels infants  com: ofec, hipertensió, problemes ostearticulars o problemes psicològics. L’obesitat augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars, endocrines com la diabetis, així com alguns tipus de càncer.

La majoria dels infants ho són per causes externes i pocs, a causa d’una malaltia. Els bons hàbits de vida com l’alimentació sana i equilibrada i l’activitat física regular són la base per prevenir i tractar aquest trastorn. Existeix certa predisposició genètica i és evident que l’ambient familiar i social també incideixen en el nostre pes.

Els hàbits que s’adquireixen durant l’edat infantil són més fàcil de mantenir durant l’edat adulta. Més de la meitat dels adolescents obesos ho continuaran sent a l’edat adulta.

Què podem fer per ajudar als nostres infants ?

• Doneu exemple: seguiu una alimentació equilibrada i eviteu llaminadures, brioxeria industrial, aliments processats… La base de l’alimentació familiar ha de ser amb productes fresc i de proximitat.
• Fomenteu l’activitat física. L’activitat física és beneficiosa pel benestar dels infants. Es recomanen uns 60 minuts diaris d’activitat física moderada o intensa en nens i adolescents.
  • Trieu una activitat física adequada al nen, al seu desenvolupament i a les seves preferències. Sempre que un nen demani practicar un esport hem d’intentar fer el possible perquè així sigui.
  • Ensenyeu rutines com pujar les escales, fer desplaçaments caminant, sortir a espais exteriors. Els nens han de jugar i córrer. Limiteu l’ús de tecnologia i televisió per evitar el sedentarisme.
  • En el cas dels nadons s’han d’afavorir espais on puguin jugar i descobrir nous moviments amb la supervisió d’un adult.
  • Entre 1 i 5 anys es recomana fer activitats en família com caminar, anar en bicicleta, nadar o jugar al parc.

En aquest enllaç hi trobareu eines i idees de com fer de l’activitat física un hàbit que us farà sentir bé (http://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/activitat_fisica/)

Feu els canvis necessaris per afavorir un bon ambient familiar pel creixement adequat dels nostres nens. Les infermeres dels vostres centres de salut us poden ajudar a resoldre  qualsevol dubte o demanda d’informació  per aconseguir que els nostres infants creixin sans.

Maria Isabel Rios

DUI pediatria

ABS Malgrat Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Esmorzars equilibrats i divertits per anar a l’escola i a l’institut

Alguns infants i joves prenen a l’hora del pati  un petit refrigeri, per a alguns aquest és el primer àpat del dia perquè a casa no han esmorzat res o, si ho han fet, ho han fet de forma deficient.

Com ha de ser el refrigeri de mig matí?

• Ha d’aportar l’energia suficient per seguir realitzant les activitats de la resta del matí.
• Ha de complementar l’esmorzar que han pres a casa.
• Ha de tenir una quantitat suficient però fàcil de menjar, perquè els infants ho puguin prendre en el curt temps de què disposen i puguin jugar.

Entre els dos esmorzars (el de casa i el de l’escola) s’han d’incloure els següents grups aliments:

• Farinacis (integrals): pa o torrades, flocs de blat de moro, musli, arròs inflat.
• Làctics: llet i iogurt natural (sense sucres afegits).
• Fruita: fresca de temporada, sencera o a trossos; fruita seca (nous, ametlles, avellanes, etc.); fruita dessecada (panses, orellanes, prunes seques, etc.).
• Hortalisses: tomàquet, bastonets de pastanaga, cogombre, crema d’albergínia, etc.
• Aliments proteics: ous, formatge, hummus, etc.
• Aliments grassos: preferentment, oli d’oliva verge extra i també alvocat, crema d’ametlles o d’altra fruita seca.

Els infants han de prendre habitualment aigua per acompanyar el menjar i no sucs, batuts… que aporten massa sucres i poques vitamines. La millor manera d’hidratar-se és l’aigua!

 

Exemples d’esmorzars saludables

Primera hora

• Llet i torrades de pa integral amb oli d’oliva verge extra.
• Bol de iogurt amb daus de pera i musli.
• Pa de llavors amb tomàquet, bastonets de pastanaga i hummus.
• Iogurt natural amb arròs inflat, flocs de blat de moro i panses.

Mig matí

• Plàtan i un grapat de fruita seca (nous, avellanes, ametlles, etc.).
• Entrepà de tonyina/pernil dolç .
• Una poma i un grapat de fruita dessecada (panses, orellanes, prunes seques, etc.).
• Kiwi amb daus i un bric de llet.

Marta Azuara Azuara

DUI Pediatria. ABS Malgrat – Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Sabeu què és la intolerància al sorbitol?

El sorbitol és un tipus de sucre i s’utilitza sovint com a edulcorant. Existeix de manera natural en algunes fruites i verdures. Les peres, les pomes, les cireres o els préssecs en contenen a banda d’altres sucres com la fructosa i la sacarosa. Alguns productes light, gelats, llaminadures, xarops o brioxeria industrial també en porten. El sorbitol també es pot trobar pastes dentífriques i cremes cosmètiques. I com el podeu identificar? Mirant l’etiquetatge dels productes ha d’aparèixer la referència E-420 com a indicador.

Com podeu saber si el vostre fill té intolerància al sorbitol?

Els símptomes que presenten els nens amb intolerància al sorbitol són: mal de panxa, femtes pastoses i gasos. La causa més habitual d’aquests símptomes és l’excés d’ingesta d’aliments que contenen aquesta substància. Menys freqüentment pot aparèixer la intolerància relacionada amb alguna malaltia intestinal com gastroenteritis, malaltia inflamatòria intestinal, celiaquia o d’origen genètic.

Quins canvis són necessaris per ajudar al nen malalt?

Reviseu sempre l’etiquetatge nutricional d’un aliment abans de donar-li al nen i assegureu-vos que estigui exempt de sorbitol (E-420). Tingueu especial cura amb les llaminadures, gelats, així com amb els aliments precuinats. Limiteu aquelles fruites que tenen major contingut en sorbitol almenys fins que remetin els símptomes o fins que coneixeu el nivell de tolerància del nen. Si l’infant pateix una intolerància al sorbitol severa, més habitual en les causes genètiques, abans d’utilitzar productes cosmètics o prendre qualsevol medicament reviseu la seva composició llegint el prospecte.

Dr. Amadeu Roca

Marta Azuara Azuara

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Nens i joves, esmorzats a classe!

L’esmorzar és un dels àpats més importants del dia. El cos ha estat moltes hores sense ingerir cap aliment i el matí és el moment de posar-lo en marxa de nou abans d’iniciar l’activitat escolar. Els infants i els adolescents no han d’anar a l’escola sense haver menjat com a mínim  una ració de fruita, un làctic i hidrats de carboni. Per exemple: llet o iogurt amb cereals i un suc de fruita natural seria una bona combinació.

En canvi, l’esmorzar de mig matí i el berenar són àpats per reomplir d’energia l’organisme amb l’objectiu d’arribar als menjars principals, dinar i sopar, sense una gana desmesurada. És important que aquests àpats intermedis no siguin massa quantiosos.

Us donem algunes idees d’esmorzars equilibrats i complets perquè es puguin preparar a casa i d’aquesta manera infants i joves puguin arrencar la jornada amb molta energia.

Esmorzars sans i equilibrats

Opció 1: Batut de fruita natural i galetes casolanes

• Batut de maduixa i plàtan. La fruita millor que sempre sigui natural. En aquest cas, es pot agafar un iogurt o un got de llet i triturar-hi 3-4 maduixes i mig plàtan.
• Galetes casolanes o pa amb pernil dolç.

Opció 2: Llet amb cereals i macedònia de fruita natural

• Got de llet amb o sense cacau
• Cereals sense sucres afegits, millor si són integrals
• Un bol petit de macedònia. Sempre és recomana que la fruita sigui natural.

Opció 3: Suc de fruita natural, iogurt i coca casolana

• Suc de fruita natural. Es pot fer amb una única fruita o amb diferents peces.
• Iogurt natural o amb gust de fruites.
• Coca casolana amb nous. El fruit sec és un aliment amb un gran valor nutricional.

Opció 4: Llet amb cereals i una fruita

És un esmorzar molt complet i ideal per als infants que no volen esmorzar o per als adolescents que s’excusen de falta de temps. En un got es pot concentrar tot l’àpat.

• Un got de llet
• Una peça de fruita (poma, plàtan, maduixa…)
• Un grapat de cereals sense sucres afegits. Millor si són integrals (civada) o 2-3 galetes fetes a casa.

Opció 5: Beguda vegetal, fruita i pa d’espelta untat amb hummus

És una opció vegana, molt equilibrada i saludable.

• Llet vegetal enriquida amb calci
• Pa d’espelta torrat
• Hummus amb un raig d’oli d’oliva
• Una peça de fruita

 

 

 

 

 

 

Bon dia i que aprofiti !

 

 

Recomanacions d’alimentació per a nens a partir dels 6 mesos

 
Els humans som animals mamífers i, com a tals, la nostra alimentació inicial és la llet materna. Però, passat el període d’alletament, la nostra alimentació esdevé molt variada. Aquesta variació inclou aliments d’origen molt divers: verdures, llegums, hortalisses, fruites, cereals, peix, carn, ous, etc. Aquests aliments, d’acord amb els diferents patrons culturals de la humanitat, es cuinen i mengen de formes molt diverses. Els infants que inicialment només s’alimenten de llet hauran d’aprendre a menjar aliments amb gustos, olors i textures molt diferents i no iguals en tot el món. Convé tenir present que els àpats són molt més que un acte de nutrició; es converteixen en un espai de comunicació, de contacte, de relació i d’afecte amb els pares i germans.

 

Quan i com?

El quan i com s’incorporen aquests aliments diferents de la llet en l’alimentació ha anat variant al llarg del temps. Darrerament l’Agència de Salut Pública de Catalunya ha publicat un document referent a l’alimentació en la primera infància que recull les principals recomanacions fetes per les societats científiques pediàtriques europees. Aquestes recomanacions proposen alguns canvis en la introducció de l’alimentació complementària respecte al que s’ha anat fent  tradicionalment.

 

Per una banda, el concepte més destacable és el reforçament de la importància de l’alletament matern durant aquest període. D’altra banda, per tal d’assegurar una alimentació no deficitària en algunes vitamines i minerals es recomana iniciar l’alimentació complementària no més enllà dels 6 mesos d’edat ni abans dels 4 mesos d’edat. D’acord amb aquestes dues idees es suggereix que durant els primers 6 mesos de vida l’alimentació es fonamenti en l’alletament matern exclusiu i, com a alternativa l’alletament amb una fórmula per a lactants. I al voltant dels 6 mesos d’edat iniciar una alimentació complementària a l’alletament.

 

Què hi ha de nou?

L’alimentació saludable en l’etapa escolar

Des de la Generalitat de Catalunya l’any 1997 es va iniciar un servei d’assessorament de programacions de menús que es va dur a terme des del Programa d’educació per a la salut a l’escola (PESE) en coordinació amb el Programa d’alimentació i nutrició del Departament de Salut.

El febrer de 2005 va aparèixer la primera edició de la guia L’alimentació saludable en l’etapa escolar. L’any 2012 es va reeditar actualitzada, i l’edició actual del 2017, ha sigut revisada i ampliada.

L’actual guia, defineix l’alimentació saludable com aquella que és satisfactòria, suficient, completa, equilibrada, harmònica, segura, adaptada al comensal i a l’entorn, sostenible i assequible.

L’alimentació és un procés que ens acompanya al llarg de la vida, mitjançant el qual obtenim els nutrients que ens permeten cobrir els requeriments de l’organisme. Per tal que el creixement i el desenvolupament tant físic com mental es produeixin d’una manera adequada és imprescindible facilitar una alimentació que cobreixi les necessitats nutricionals pròpies de cada etapa.

El menjar és, sens dubte, un element d’identificació cultural, per tant, és important mantenir i potenciar els hàbits alimentaris propis de l’àrea mediterrània, adaptats als canvis sociològics i culturals que es van produint.

Una alimentació equilibrada implica una aportació adequada de nutrients, en qualitat i en quantitat. Entre la població en edat escolar, és freqüent consumir poca fruita, verdura, llegums i peix.

 

A la següent taula podeu observar les freqüències recomanades de consum dels diferents grups d’aliments. Les quantitats varien segons l’edat i els requeriments individuals, i és convenient que les adeqüeu a la sensació de gana de l’infant.

 

 

Com s’han de repartir els aliments en els diferents àpats diaris?

Bons i segurs àpats de Nadal. Els menjars fora de casa augmenten el risc de reaccions al·lèrgiques alimentàries en els infants.

El risc de reacció al·lèrgica per aliments en infants augmenta per Nadal a causa dels menjars que es realitzen fora de casa, perquè es realitzen per persones no acostumades a preparar menús especials i perquè és més fàcil un descuit per diferents causes:

• Falta d’informació per part de l’encarregat de preparar el menjar per adaptar el menú a la persona al·lèrgica.
• Desconeixement de les etiquetes dels aliments.
• Descuits a l’hora de cuinar el menú festiu. Si cuineu aliments per una persona al·lèrgica, heu d’utilitzar utensilis diferents dels de la resta del menú per evitar les reaccions per contaminació.
• Desconeixement dels infants dels diferents menjars que es consumeixen en aquestes festes. Poden tastar aliments que els provoquin una reacció al·lèrgica, sense que l’infant conegui els perills que comporta.

L’infant ha de sentir-se part de la festa i no s’ha d’excloure de la celebració col·locant-lo en un espai apartat per així disminuir el risc de tastar aliments, simplement hem d’informar a l’infant i a les persones del seu costat dels aliments que pot i els que no pot menjar.

És important que els pares portin la medicació necessària per administrar en cas de reacció al·lèrgica.

A la pàgina de “Inmunites Vera”  podeu consultar més informació sobre al·lèrgies alimentàries. A la pàgina, disposeu d’informació sobre els aliments que s’han d’evitar depenent de l’aliment al qual l’infant és al·lèrgic:

Contenen o poden contenir llet de vaca: