Les visites per vacunació als infants menors de 15 mesos es mantenen

Davant l’actual situació d’excepcionalitat sanitària provocada per la COVID-19, gran part de les atencions programades no urgents han estat posposades, com és el cas de les visites de control.

En el cas de la vacunació, com que es tracta d’una mesura de protecció de la salut molt important, es manté el calendari de vacunacions sistemàtiques en infants menors de 15 mesos, especialment la primera vacunació als 2 i 4 mesos, així com en pacients amb malalties cròniques i embarassades.

El fet de posposar les vacunes en infants majors de 15 mesos no ha de suposar un motiu de preocupació per a les famílies, ja que aquests infants tenen completada una part del calendari vacunal, la qual cosa els ofereix una protecció.

Si teniu infants menors de 15 mesos, us recomanem que truqueu a la vostra Àrea Bàsica de Salut i concerteu una cita per actualitzar el Calendari de Vacunes Sistemàtiques.

Dr. Fco Codina Garcia

ABS Malgrat-Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació d Salut del Maresme i la Selva

 

Coronavirus a l’edat pediàtrica, què han de saber les famílies

Un nou virus de la família dels coronavirus, que es va identificar al desembre de 2019 en Wuhan, Xina, està produint una epidèmia de malalties respiratòries a tot a mon. Aquest nou virus ha anant canviant de nom, primer se li va dir nCOV-19, després COVID-19 i sembla que definitivament li hem de denominar com a SARS-CoV2.

5 tips sobre el coronavirus a l’edat pediatria

1. Com es contagia. La infecció per nou coronavirus es contagia per les gotetes de saliva que expulsem quan parlem, tossim o esternudem. Afecta afortunadament poc als infants, amb les dades actuals menys del 1% dels infectats son infants, i els que s‘infecten fan una forma lleu de la malaltia amb pocs símptomes que es resolen en pocs dies. A dia d’avui no hi ha casos de transmissió al fetus si una mare embarassada pateix infecció per coronavirus. Tampoc s’ha trobat el virus a la llet materna.
2. Quin símptomes dona. Per a considerar que un infant pot estar infectat de SARS-CoV2 cal que es compleixin dos condicions. La primera òbviament que l’infant pateixi símptomes com a febre, tos i mucositat, i en segon lloc que en el darrers 14 dies l’infant hagi viatjat a les zones considerades de risc (Xina, Corea del sud, Japó, Iran, Singapur, nord d’Itàlia) o hagi tingut contacte estret amb un malalt amb coronavirus.
3. Com actuar. Si sospiteu que el vostre infant pot tenir una infecció per coronavirus, no us bellugueu del domicili i truqueu al 061 Salut Respon on us informaran com heu d’actuar. El Departament de Salut ha elaborat el test “Puc estar afectat per coronavirus SARS-CoV-2?” on responen unes poques preguntes podeu fer-vos una autoavaluació del risc de estar afectat (http://canalsalut.gencat.cat/coronavirus-test/)

1. Com prevenir. Fins al moment actual no hi ha cap vacuna contra el nou coronavirus. La millor mesura per evitar contagiar-se de la SARS-CoV2, igual que per altres malalties respiratòries com el refredat o la grip és el rentat de mans freqüent. Ensenyeu als vostres infants a fer un bon rentat de mans (mullar, ensabonar, fregar, eixugar, assecar), a fer servir mocadors d’un sol ús i a esternudar i tossir en el plec de braç. Recordeu que cap infant amb febre, tant se val quina sigui la causa, no pot anar a l’escola.
2. Com explicar-lo als infants. Si la informació que ens arriba dels mitjans de comunicació és difícil d’assimilar pels adults, penseu quant difícil ha de ser pels infants. Fer veure que no passa res o mentir no és una opció plausible. Quatre consells per a parlar amb els infants de les informacions que apareixen en els mitjans de comunicació

• Digui’ls què passa. Expliqueu als infants de forma comprensible, per la seva edat i/o el seu desenvolupament cognitiu. Eviteu els detalls escabrosos que els espanten i més que ajudar dificulten fer un relat comprensible. Pregunteu-los que han vist i escoltat per aclarir la informació que puguin haver entès erròniament.
• Controleu que veuen. Vigileu quins canals de comunicació estant veien els vostres infants, especialment quan estant sols davant de les pantalles. Eviteu que accedeixin a imatges escabroses o massa explicites.
• Expliqueu els límits. Determineu clarament els límits, geogràfics (on està passat), quantitatius (a quants està afectant), qualitatius (amb quina gravetat) del que està passant. No ensenyeu als infants a viure amb por. Mostreu-los com vosaltres i els professionals sanitaris sabran que fer si és el cas.
• Assenyaleu els aspectes positius. Dintre de qualsevol situació, per dramàtica que sigui, sempre hi ha comportaments exemplars, gent que ajuda, gent que cuida, gent que cura… ensenyeu als infants a trobar i a valorar aquests comportament i aquestes persones.

Dr. Fco. Codina Garcia

CAP Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

SIDA i pacients pediàtrics

La Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida (SIDA) és una malaltia infecciosa originada pel Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH).  Aquesta infecció es va conèixer per tothom quan a la dècada dels  80 i 90 del segle passat va causar la mort  d’artistes de Hollywood com Ruck Hudson o músics com el cantant de “Queen”,  Freddie  Mercury. En aquella època es van identificar les vies de contagi de la infecció:  la transmissió sexual, la transmissió a través de productes administrats per via endovenosa  contaminats (drogues, fàrmacs derivats de productes biològics, etc.) i la transmissió vertical consistent en el pas de la infecció d’embarassades infectades als seus fetus. La taxa de transmissió vertical a l’inici dels anys 90 era de fins al 40% en alguns estudis

Per sort, des d’aquells inicis tant dramàtics les coses han canviat molt.  Amb la medicació antiretroviral –que es coneix amb l’acrònim TAR – actualment és tracta d’una malaltia crònica que permet  fer una vida totalment normal amb una esperança de vida bastant similar a la resta de la població.

Com comentàvem anteriorment, en el cas dels pacients pediàtrics hi havia dues fonts de contagi de la malaltia. La transmissió vertical i el contagi a través de productes biològics contaminats, fonamentalment hemoderivats .  Aquesta darrera via actualment no existeix al nostre medi gràcies als controls que es fa dels hemoderivats i, en general, de tots els productes sanitaris. En quant a la transmissió vertical tot va canviar a partir d’un estudi  publicat a la prestigiosa revista New England Journal of Medicine el 3 de novembre de 1994. En aquell estudi es comprovava un descens espectacular en la taxa de transmissió vertical del VIH si s’administrava el fàrmac Zidovudina en el moment del part. Aquest estudi va marcar l’inici de les actuals pautes de TAR durant l’embaràs, el part i el període neonatal amb les que actualment s’aconsegueix una taxa de contagi molt baixa. De fet, els casos actuals de SIDA neonatals es veuen en gestants que no sabien que estaven infectades pel VIH i per tant no han fet cap tractament durant l’embaràs, o en gestants afectes de SIDA que no segueixen els tractaments antiretrovirals que se’ls indiquen.  Malauradament en els països subdesenvolupats,  sense accés als tractaments antiretrovirals per la majoria de la població, la taxa de contagi per transmissió vertical continua igual d’elevada que als anys 90 en els països rics.

Avui en dia s’ha aconseguit que la SIDA sigui una malaltia crònica, però no s’ha aconseguit la curació definitiva. Es per això que és molt important seguir insistint en la prevenció. Aquesta prevenció es basa en unes pràctiques sexuals segures (ús de preservatiu, consultar al metge si es tenen dubtes d’una possible infecció, etc.);  i evitar o en tot cas fer un ús segur de les drogues per via endovenosa –no compartir ni reutilitzar xeringues -.  I, des del punt de vista de la sanitat, l’eina preventiva fonamental serà aconseguir una vacuna front el VIH que impedeixi la infecció.  Aquesta eina serà fonamental per eradicar  la malaltia, i potser serà l’única eina eficaç a la qual podrà accedir la població dels països que no poden costejar els tractaments antiretrovirals.  Hi ha diversos estudis amb possibles vacunes amb resultats molt interessants però, fins ara, no hi ha cap vacuna disponible per ser utilitzada fora dels estudis d’investigació.

 

Dr. Amadeu Roca

Servei de Pediatria

Hospital de Calella i Blanes

A l’hivern, tos i mocs

Arriben la tardor i l’hivern, estacions que venen sempre acompanyades de tos i  mocs. En el nostre sistema respiratori sempre hi ha mocs, són la nostra primera línia defensiva, serveixen per atrapar els gèrmens i altres substàncies que es troben en l’aire i que podrien fer-nos emmalaltir.

El moc és una substància de consistència espessa, viscosa i enganxosa produït en la nostra via respiratòria. No cal estar malalt per tenir mocs, en els menors de 6 anys són molt freqüents, d’aquí el nom de “mocosos”.

La tos és un altre mecanisme de defensa, que ajuda juntament amb el moc a expulsar els gèrmens i altres substàncies des de l’interior a l’exterior del nostre organisme.

Durant la tardor i l’hivern augmenten la tos i els mocs especialment en els pre-escolars, a causa majoritàriament d’infeccions víriques de vies respiratòries altes. Es considera normal que els infants pateixin unes 8 infeccions anuals, la majoria concentrades en aquesta època de l’any.

Les mares i els pares solen dir que l’infant va sortir desabrigat o que es va exposar a un corrent d’aire i que per això va emmalaltir, en realitat l’infant es va exposar a un dels molts virus respiratoris que existeixen i per això va caure malalt. Quan els infants van a la llar d’infants o bé són a parvulari es posen malalts amb més freqüència perquè comparteixen un espai tancat amb altres infants que poden estar amb refredat.

Ni la tos ni els mocs representen risc per a la salut, però poden provocar molèsties.

Quines mesures cal prendre?

1. Augmenteu la ingesta de líquids, especialment si s’associa a febre.
2. Feu rentats nasals amb sèrum fisiològic per afavorir l’expulsió de secrecions, en els lactants es poden aspirar les secrecions amb cura. No ho feu de manera sistemàtica, només si hi ha necessitat.
3. Estimuleu els infants més grans a mocar-se. Utilitzeu mocadors de paper d’un sol ús per evitar contagis.
4. Incorporeu el capçal del llit per ajudar a respirar millor i disminuir la tos.
5. Renteu-vos freqüents les mans per evitar contagis.
6. Eviteu espais molt carregat o amb fum. No fumeu.
7. L’ús de fàrmacs com mucolítics, antitussígens, expectorants o antihistamínics no aporten beneficis i augmenten el risc d’intoxicacions.

Quan consultar amb el personal de la salut?

Quan l’infant presenti algun d’aquests símptomes: febre alta, dificultat respiratòria o sorolls en respirar, llavis blavosos, somnolència o antecedents de prematuritat, asma, malalties del cor o malformacions congènites.

 

Dra. Beatriz Fontalva

ABS Blanes

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Comença la campanya de vacunació contra la Grip

Ha arribat la tardor i amb ella tornen els bolets, les castanyes i també la vacunació contra la Grip.

Cal recordar que aquesta és una vacuna que s’ha de posar cada any perquè, a l’igual que les pluges i les collites, el virus de la grip també canvia i cada any és diferent.

Tot i que la vacunació està especialment indicada en determinats grups de risc (gent gran, malalts crònics, embarassades, residents a institucions tancades, professionals amb més risc d’exposició al virus, etc.), es pot administrar a qualsevol persona si no hi ha cap contraindicació mèdica.

A l’edat pediàtrica els infants majors de 6 mesos que pateixen una malaltia crònica (malalties pulmonars i cardíaques cròniques, diabetis, malalties de ronyó o del fetge, celiaquia, dèficits d‘immunitat, implant coclear, obesitat o Síndrome de Down), els menors que conviuen amb persones de risc o amb lactants més petits de 6 mesos són per als qui està especialment recomanada la vacunació.

Amb la vacuna de la grip ens protegim de la malaltia i, al mateix temps, evitem el contagi a aquelles persones (infants i adults) que ens envolten i que, en cas de ser especialment vulnerables, les conseqüències de patir la malaltia podrien arribar a ser molt més greus.

La propera setmana comença la campanya de vacunació. Jo ja tinc hora per vacunar-me i tu, a què esperes?

Demana cita al teu CAP i si tens dubtes, consulta amb la teva infermera.

 

Begoña López Rodríguez

Infermera CAP Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

 

El nen torna a tenir els ulls vermells!

La conjuntivitis és una malaltia lleu, molt freqüent i contagiosa en els més petits. Quan s’infecta o s’inflama la conjuntiva –la membrana transparent que recobreix l’ull i la part interna de les parpelles–, els ulls es posen vermells i l’infant nota coïssor, i també té llagrimeig i lleganyes.

Les conjuntivitis infeccioses es contagien i són causades per virus o per bactèries. En aquest tipus de conjuntivitis predomina l’envermelliment dels ulls i les lleganyes.  En canvi, en les conjuntivitis al·lèrgiques l’infant pateix més aviat de coïssor i llagrimeig i no són contagioses.

Per prevenir la transmissió de la conjuntivitis és important insistir en la importància de rentar-se les mans sovint i evitar compartir objectes que hagin tingut contacte amb els ulls com a ara: mocadors, tovalloles, coixins o cosmètics. Es aconsellable no anar a l’escola fins després d’haver iniciat el tractament o fins que desaparegui la secreció als ulls (lleganyes i llagrimeig).

Per alleugerir les molèsties produïdes per la conjuntivitis us aconsellem que renteu els ulls dels infants amb sèrum fisiològic o camamilla per retirar totes les secrecions retingudes i a continuació els hi apliqueu compreses d’aigua tèbia.

 

Dr. F.Codina Garcia

ABS Malgrat-Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Mareme i la Selva

Sabies que un 70% dels infants patirà alguna otitis abans dels 4 anys?

L’otitis mitjana aguda és una infecció de l’oïda causada per bactèries o virus que produeixen un cúmul de moc i pus que inflama i pressiona el timpà. Aquesta inflamació i pressió sobre el timpà és la causa del mal d’orella i la febre que ocasiona l’otitis. Les otitis mitjanes són molt freqüents en la població infantil,  fins a un 70% dels nens en patirà alguna vegada abans dels 4 anys.

El dolor és el símptoma més comú en les otitis mitjanes, en els  lactants es manifesta com irritabilitat i sovint rebuig de l’aliment. En ocasions també s’acompanya de febre. Si la pressió produïda per la infecció en l’interior de l’oïda és molt alta, es produeix la ruptura del timpà i començar a rajar líquid per l’orella. Tot i que aquesta és una circumstància aparatosa, que sol produir alarma en els pares, la secreció de l’orella en una otitis mitjana no significa un pitjor pronòstic, de fet el timpà s’acostuma a tancar sol en uns dies.

En molts casos serà suficient el tractament dels símptomes, però en determinades condicions a més a més pot precisar un antibiòtic.

L’infant que pateix otitis repetides o resta amb moc o secrecions de manera persistent a l’oïda pot arribar a presentar problemes d’audició i serà convenient una visita a l’especialista que valorarà la necessitat de fer alguna intervenció per resoldre el problema.

A banda de les otitis mitjanes, existeixen les otitis externes, que són molt més freqüents a l’estiu per efecte de la immersió en agua, però d’això ja en  parlarem quan arribi el bon temps.

En qualsevol cas, no dubteu consultar al vostre equip d’atenció primària  sobre qualsevol qüestió relacionada amb aquest temps.

Dr.Josep Anton Lopez

Servei de Pediatria.

ABS Calella

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

L’epidèmia de cada any! Què cal saber de la grip?

La grip a Catalunya ja ha arribat a nivell d’epidèmia. Des de la setmana passada la taxa d’activitat s’ha situat en els 120 casos per 100.000 habitants superant així la barrera d’epidèmia, que enguany s’ha situat en els 110 casos per 100.000 habitants. La previsió és que l’epidèmia duri entre 8 i 12 setmanes. Però, no se’n pot pronosticar la seva intensitat. El que podem veure és que l’epidèmia d’aquest any ha començat 4 setmanes més tard del que ho havia fet en els darrers dos anys.

La grip és una malaltia provocada per un virus , del qual existeixen diferents tipus i que poden canviar cada any. En els nens les manifestacions més freqüents són la febre, tos i mucositat nasal, encara que en els més petits pot ocasionar només febre elevada sense més símptomes inicialment. En els nens grans i adults tenen a més malestar general i dolors musculars. La majoria de símptomes desapareixen en 5-7 dies, encara que la tos pot persistir més temps.

És una malaltia  que s’encomana amb molta facilitat, de persona a persona  per l’aire, per la tos i els esternuts, també per les mans o objectes contaminats pel virus (joguines, tovalloles…).  En general, no és una malaltia greu, i són, sobre tot,  els menors de 2 anys els que poden presentar  alguna complicació.

La grip no es tracta amb antibiòtics, excepte que tinguem alguna complicació. Hem d’administrar antitèrmics per la febre (paracetamol o ibuprofè) per baixar la temperatura i donar benestar al nen/a.  És molt important que estigui tranquil a casa i oferir líquids orals perquè estiguin ben hidratats, i rentar amb aigua i sabó les mans del pacient i dels cuidadors per a evitar la seva transmissió.

La vacuna de la grip està indicada en aquells nens/es  majors de 6 mesos d’edat que pateixin de malalties  que els fan més propensos a tenir complicacions: asma, diabetis, malalties renals,  dèficits de les defenses…

Dr. Josep Sánchez Jiménez

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

30 anys de lluita contra la SIDA

La SIDA (síndrome d’immunodeficiència adquirida) és una malaltia infecciosa produïda pel VIH (virus de la immunodeficiència humana) que provoca una disminució de la capacitat defensiva de l’organisme davant de les infeccions.

L’Organització Mundial de la Salut va marcar l’1 de desembre com el Dia Mundial de la SIDA. Aquesta data, establerta fa just 30 anys, vol posar de manifest els esforços que s’han fet per lluitar contra aquesta malaltia i  també expressar el suport cap als pacients afectats.

Les dades mostren com la SIDA continua sent a dia d’avui un important problema de salut. S’estima que gairebé 37 milions de persones pateixen SIDA al món. L’any 2017, un milió de persones van morir per causa d’aquesta malaltia o per alteracions relacionades amb ella i 1,8 milions de persones en van ser diagnosticades.

Hi ha, però, algunes dades esperançadores. Els tractaments contra la infecció causada per la SIDA, coneguts com a tractaments antiretrovirals, n’han modificat el pronòstic passant de ser una malaltia mortal a una malaltia crònica. Al mateix temps, els tractaments antiretrovirals administrats a dones embarassades que pateixen SIDA i als seus nadons eviten la transmissió de la malaltia de mare a fill. Precisament, aquesta és  la causa més freqüent de SIDA en la infància. És important tenir en compte que l’accés als tractaments antiretrovirals és una part important pel control de la malaltia.

Dr. F.Codina Garcia

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Declarats 17 brots d’impetigen a Catalunya. Sabeu què és i com es tracta?

L’impetigen és una infecció lleu i superficial de la pell habitual en els mesos d’estiu. És més freqüent entre els infants de 2 a 6 anys d’edat, encara que no és estrany que el pateixin nens més grans.

L’impetigen es caracteritza per la presència d’una pell envermellida, no dolorosa on apareixen petites butllofes toves i transparents que es trenquen amb facilitat. El contingut líquid de les butllofes es desseca i forma crostes que recobreixen les lesions. Les lesions es curen totalment en pocs dies sense deixar cicatriu.

La malaltia és contagiosa fins a 24 hores després d’iniciar el tractament, durant aquest temps el nen o nena amb impetigen no pot anar a l’escola, casal o fer qualsevol altra activitat on pugui contagiar a altres infants.

Com s’ha de tractar?

• Netegeu amb abundant aigua i sabó la ferida. Assequeu i apliqueu un antisèptic sobre la lesió (solucions iodades, clorhexidina…).
• Mantingueu seques les lesions.
• Deixeu a l’aire les lesions, però si l’infant no deixa de tocar-se-les és preferible cobrir-les per evitar que s’autoinfecti en una altra zona.
• Apliqueu la pomada antibiòtica que us hagin recomanat

Dr. Fco Codina Garcia

Servei de Pediatria

ABS Malgrat- Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva