Saben els nostres adolescents fer servir les xarxes socials amb seguretat?

A les xarxes socials els nostres adolescents ho poden trobar tot, però, alerta! no tot el que hi veuen és igual de pertinent. Tant poden topar-se amb informació valuosa, com amb continguts inapropiats que estimulin conductes de risc com ara l’anorèxia o la bulímia, que incitin a les tecnoadiccions, pàgines amb continguts pornogràfics, de comportaments racistes, o que serveixen de plataforma pel ciberassetjament (cyberbulling, assetjament mitjançant les xarxes) o la sextorsió (amenaça amb difondre missatges, fotos o vídeos de contingut eròtic de l’assetjat). Per això és important que els nois i les noies facin un ús segur i adequat d’aquestes eines.

 Consells per als pares:

1. Informeu-vos de quines són les xarxes socials més populars i què s’hi pot fer en cadascuna d’elles per saber on són i què fan els vostres fills o filles. Per exemple, l’any 2018, les més exitoses van ser: Facebook, Whatsapp, YouTube, Twitter, Instagram, Spotify, Snapchat o TikTok pels més menuts.
2. Ensenyeu als vostres joves a protegir la seva privacitat configurant correctament la privadesa a les xarxes socials. I feu-los conscients que els continguts que s’hi comparteixen són per sempre i poden tenir un recorregut impossible d’aturar.
3. Elaboreu un “Pla de consum personalitzat” d’ús de les pantalles pels vostres infants. Podeu recuperar el post que ja vam escriure al Cuidant Infants: (https://csmspediatria.wordpress.com/2019/01/16/quanta-estona-ha-destar-el-meu-fill-davant-duna-pantalla/)
4. Establiu eines de control parental. Hi ha dispositius que instal·lats en l’ordinador, el telèfon mòbil o a la tauleta del vostre fill o filla suposen un instrument de control parental sobre pàgines i continguts als quals l’infant  pot accedir. (https://mossos.gencat.cat/ca/temes/families-i-escoles/Internet-aplicacions-ordinadors-i-dispositius/)
5. Denuncieu continguts. Tots tenim l’obligació de denunciar els continguts que considerem lesius, inapropiats o discriminatoris. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (https://www.cac.cat) és l’autoritat independent, creada pel Parlament de Catalunya, per a la regulació de la comunicació audiovisual a Catalunya.
6. Doneu un bon exemple. Fer un ús adequat de les xarxes socials és la millor manera d’ensenyar als nostres infants a utilitzar-les.

 

 

Normes de seguretat per a nois i noies a les xarxes

Aquí, els joves, teniu 10 consells basats en les recomanacions que va fer l’Agència de Salut Pública del Canadà amb l’objectiu de fer un ús segur de les xarxes socials.

 

1. Protegeix la teva privacitat. No donis mai a les xarxes dades personals com el nom, adreça, telèfon, o l’escola on vas. Mai no responguis missatges que et demanin el teu nom d’usuari i la teva contrasenya. En alguns llocs de les xarxes socials és una bona idea triar un “alies”, en comptes d’utilitzar un nom real.
2. Un “avatar” no és una persona real. Igual que vosaltres podeu fer servir un “alies”, altres usuaris també ho poden fer. Algunes persones poden fer servir a les xarxes “perfils” que no es corresponen a la realitat. No tot el que hi ha a Internet és veritat!
3. Web segures. No us descarregueu aplicacions que us demanin dades personals. Feu servir llocs web segurs.
4. Contrasenya protegida. Manté sempre protegida la teva contrasenya. La teva contrasenya del correu electrònic és personal i privada; no la diguis a ningú, ni als teus amics.
5. Amistats virtuals. No acceptis sol·licituds d’amistat de persones que no coneixes a la vida real. No facis “amics” virtuals sense el permís dels pares.
6. Per sempre més. Pensa molt bé què publiques a la xarxa. Recorda: les coses que es publiquen a la xarxa són per sempre.
7. Respecta la privacitat dels altres. Protegeix la teva privacitat, i també la dels teus amics o la de la teva família. Demana permís abans de publicar qualsevol cosa, una foto o un vídeo… d’altres persones.
8. Controla què publiquen. Vigila el que els teus amics publiquen sobre tu. Tecleja el teu nom o “alies” a un altre cercador per veure si hi ha alguna cosa a la xarxa que faci referència a tu.
9. WIFI públics segurs. No facis servir WIFI públics per accedir a dades personals.
10. Deslocalitza’t. Els telèfons intel·ligents permeten publicar fotos i vídeos en línia però amb etiquetes geogràfiques, perquè l’aplicació de geolocalització proporciona la ubicació exacta del lloc on ha estat feta la foto. Assegura’t que aquest dispositiu estigui apagat abans de publicar fotos a les xarxes socials en línia si vols assegurar la teva privacitat.

 

En definitiva, utilitza Internet d’una manera responsable i si tens algun problema recórrer a la família o als professors.

 

Dr. Fco. Codina Garcia

Servei de Pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Tarda Jove, la consulta de salut sexual pels adolescents

L’adolescència és una etapa de la  vida plena de canvis: físics, emocionals, psicològics, socials i també sexuals. És important que en aquesta etapa de canvis els adolescents tinguin una informació i suport necessari per viure-la de la millor manera possible.

L’educació sexual ha de començar dins de la mateixa família i des de ben petits, sempre a mida del que poden entendre en cada moment i segons les seves preguntes i inquietuds.

L’educació sexual a l’adolescència és important perquè sàpiguen que una sexualitat responsable consisteix a conèixer les opcions que tenen i prenguin decisions que respectin la seva pròpia persona i la dels altres. Una conducta sexual precoç i desprotegida pot tenir com a conseqüència una mala experiència, embaràs no desitjat, malalties de transmissió sexual…. Tot això es pot evitar amb una correcta educació sexual.

En aquesta etapa l’educació sexual consisteix a informar els adolescents sobre les relacions sexuals, contracepció, prevenció de malalties de transmissió sexual, del plaer, la sensibilitat, les emocions …. i tot allò que engloba la dimensió de la sexualitat. També és important contribuir a fer que es coneguin, s’estimin, es cuidin i sàpiguen dir que no a tot allò que no volen, que coneguin els seus drets sexuals i els facin valdre. Tot això farà que visquin la sexualitat com el que és: una font d’enriquiment per a un mateix i per l’altre.

Dins del Programa de l’Assistència a la Salut Sexual i Reproductiva, ASSIR, les llevadores col·laborem amb els Equips d’Atenció Primària i els centres educatius en l’organització i desenvolupament de les intervencions del Programa de Salut i Escola, específicament en els tallers de salut afectiva i sexual que es realitzen als centres docents i als Centres d’Atenció Primària, així com atenció individualitzada i de grup als adolescents, mitjançant la consulta de la Tarda Jove. Podeu demanar informació dels dies i horaris de la Tarda Jove als vostres Centres de Salut de referència.

 

Loli Becerra

Llevadora ABS Lloret-Tossa

Mº Angels Añaños

Cap d’Àrea de Llevadores

PASSIR Selva Marítima-Alt Maresme

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Parlem de salut sexual amb els adolescents?

L’adolescència és una etapa de la  vida plena de canvis: físics, emocionals, psicològics, socials i també sexuals. La sexualitat és precisament un àmbit en el qual els adolescents han de tenir informació i tot el suport necessari per viure-la de la millor manera possible.

L’educació sexual ha de començar dins de la pròpia família i des de ben petits. És important adaptar-la segons el moment i en funció de les seves preguntes i inquietuds.

A l’adolescència és important abordar l’educació sexual perquè els joves sàpiguen que una sexualitat responsable consisteix en conèixer quines opcions tenen i en poder  prendre les decisions que respectin la seva pròpia persona i la dels altres. Una conducta sexual precoç i desprotegida pot tenir com a conseqüència una mala experiència, un embaràs no desitjat, malalties de transmissió sexual…i tot això es pot evitar amb una correcta educació.

En aquesta etapa l’educació sexual consisteix en informar els adolescents sobre les relacions sexuals, la contracepció, la prevenció de malalties de transmissió sexual, també sobre el plaer, la sensibilitat o les emocions i tot allò que engloba la dimensió de la sexualitat. Així mateix, és important contribuir perquè es coneguin, s’estimin, es cuidin i sàpiguen dir que no a tot allò que no volen. És important que coneguin els seus drets sexuals i els facin valdre. Tot això farà que visquin la sexualitat com el que és: una font d’enriquiment per a un mateix i per a l’altre.

Dins del programa de l’Assistència a la Salut Sexual i Reproductiva, ASSIR, les llevadores col·laborem amb els Equips d’Atenció Primària i els centres educatius en l’organització i desenvolupament de les intervencions del Programa de Salut i Escola, específicament en els tallers de salut afectiva i sexual que es realitzen als centres docents i als Centres d’Atenció Primària, així com atenció individualitzada i de grup als adolescents, mitjançant la consulta de la Tarda Jove.

Loli Becerra

Llevadora ABS Lloret-Tossa

Mº Angels Añaños

Cap d’Àrea de Llevadores

PASSIR Selva Marítima-Alt Maresme

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

 

Quanta estona ha d’estar el meu fill davant d’una pantalla?

Reis, Tió, Nadal… són moltes les oportunitats que hi ha hagut durant aquestes festes nadalenques perquè els petits i joves hagin rebut un gadget tecnològic de regal. Tothom, i els preadolescents i adolescents encara més, es beneficien de les oportunitats que els dona Internet i les xarxes socials per relacionar-se amb el món i també per entretenir-se. Però aquests beneficis poden perden el seu sentit quan aquests aparells es deixen d’utilitzar de forma adequada.

La recomanació dels experts era: no més de dues hores al dia i no abans dels 2 anys. Ara, amb la quantitat d’aparells electrònics que hi ha a l’abast dels infants “la regla del dos” ha quedat obsoleta i cada vegada és més difícil complir-la. Els experts de l’Acadèmia Americana de Pediatria proposen elaborar un “Pla de consum personalitzat”, i per això faciliten un regle-calculadora per ajudar els pares a determinar o, més ben dit, a negociar quant de temps han de dedicar els seus infants durant el dia a cada activitat (escola, activitat física, activitats extraescolars, deures, son, pantalles…).

No pot ser el mateix l’ús de pantalles (televisió, tauletes, ordinadors, telèfons…) que fa un nen de 6 anys que el que faci un adolescent de 14 anys, de la mateixa manera que tampoc ha de ser igual l’ús que se’n fa els caps de setmana o durant les vacances que en època d’exàmens.

Aquest “Pla de consum personalitzat” és una part de l’equació per ajudar els pares a decidir la quantitat de temps recomanada que l’infant pot estar davant d’una pantalla, però no determina els continguts, i per tant, la qualitat del que veu el nen i òbviament aquesta part també s’ha de tenir en consideració. A continuació teniu un exemple de Plans fets amb la calculadora.

I en el següent enllaç podeu fer els vostres propis plans:

https://www.healthychildren.org/spanish/media/paginas/default.aspx.

Els pares cal que estimuleu els vostres infants a fer un ús adequat de les pantalles i una bona manera de fer-ho és posant-vos com a model a seguir i per tant, respectar les normes i fer un ús responsable dels mitjans digitals.

 

 

Dr. Fco. Codina Garcia

Servei de Pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

 

10 consells per gaudir de les sortides a la muntanya en família de forma segura

Ja ha arribat la tardor i aquesta és una bona època per gaudir de la natura, un bon exemple en són les sortides a  la muntanya en família. Cal combinar diversió i seguretat, perquè com informen els Bombers de la Generalitat, cada any augmenten els rescats a la muntanya. En aquest sentit, calculen que hi ha una mitjana de 700 rescats anuals.

El Departament d’Interior de la Generalitat va editar un tríptic amb consells que s’han de tenir en compte per gaudir de les sortides a la muntanya amb seguretat.

Consells pràctics

1. Informeu-vos abans de sortir de les condicions meteorològiques.
2. Planifiqueu l’activitat i la seva durada en funció de l’edat dels infants.
3. Utilitzeu la roba i el calçat adequats per a l’activitat. Porteu alguna peça de roba de color viu.
4. Hidrateu-vos sovint i mengeu aliments energètics.
5. Respecteu les senyalitzacions de perill.
6. Sigueu respectuosos amb la flora i la fauna.
7. Ensenyeu als infants a no apropar-se a animals desconeguts.
8. No mengeu fruites del bosc o bolets que no coneixeu. Algunes poden ser verinoses.
9. Porteu carregat el telèfon que pot ajudar a geolocalitzar-vos i demanar ajut.
10. En cas d’accident: truqueu al 112

Font: http://interior.gencat.cat/web/.content/home/030_arees_dactuacio/bombers/seguretat_a_la_muntanya/boletaires/docs/triptic_muntanya.pdf

 

Com puc saber si el meu fill està “enganxat” als videojocs?

La majoria dels adolescents es diverteixen amb els videojocs, i només uns pocs tenen un problema d’addicció. Els qui juguen durant els dinars familiars, a l’hora de fer deures  o d’anar a dormir potser només en fan un mal ús, i en aquest sentit, cal educar-los, però no es consideraria una conducta patològica.

Cal recordar que tota substància o acció que proporciona un plaer immediat és potencialment addictiva. En els videojocs, els jugadors tenen una recompensa de forma immediata a l’anar passant les pantalles, ja que experimenten el plaer de l’èxit. A més, els tipus de disseny dels videojocs condicionen el grau d’aquesta addicció. Arribats en aquest punt, doncs, cal preguntar-se:

Com pot saber una família si un adolescents és addicte als videojocs?

La sospita que hi ha un problema arriba quan:

• L’adolescent té la necessitat de jugar per no sentir-se malament. No juga per plaer.
• Si no juga es troba neguitós, angoixat, irritable, amb falta de concentració i fins i tot presenta símptomes físic com palpitacions, sudoració o tremolors.
• Deixa de fer les seves activitats habituals per jugar als videojocs.
• No mostra interès per a les coses que abans li agradaven.
• No troba nous àmbits d’interès que no siguin els videojocs.
• Cada dia necessita jugar més estona per trobar-se bé.

 

No hi ha una única recomanació sobre com prevenir les addiccions als videojocs i cada cas mereix una avaluació personalitzada per saber si es tracta o no d’una malaltia. És important que els joves juguin amb videojocs adequats a la seva edat i al seu desenvolupament . L’ús de les pantalles depèn de l’edat i la personalitat de cada adolescents, per exemple, els que són molt ansiosos o obsessius, poden tenir més risc d’establir una conducta addictiva.

 

Dr. F Codina Garcia

Servei de Pediatria

ABS Malgrat- Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i La Selva

 

 

La Síndrome d’Asperger, un trastorn de la comunicació

El passat 18 de febrer es va commemorar el Dia Internacional de la Síndrome d’Asperger. Aquest dia internacional vol servir per a estendre a la població general el coneixement sobre aquest trastorn, que porta el nom del Dr. Hans Asperger  i que va ser el primer a diagnosticar l’any 1943 quatre infants amb conductes amb trets autistes però amb el llenguatge conservat.

La Síndrome d’Asperger és un trastorn del desenvolupament  que suposa una alteració en el processament de la informació, afecta més a nens que a nenes i no hi ha una causa coneguda per aquest desenvolupament atípic del cervell que suposa una conducta anòmala.

Els infants que la pateixen tenen un aspecte extern normal, solen ser intel·ligents i adquireixen el llenguatge amb normalitat, però presenten problemes per relacionar-se amb els altres i comportaments inadequats.

La Federació Espectre Autista – Asperger  de Catalunya ) en la seva pàgina web exposa quins són els criteris principals  d’aquesta síndrome, que observen els pares, i quins són els signes diferencials en l’infant entre els 2 i els 7 anys.

Criteris diferencials:

Internet i seguretat

Els enciclopedistes del segle XVIII, amb Diderot i d’Alembert al cap, volien recollir en  “L’Encyclopédie ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers”, tots els coneixements científics de la seva època, perquè “el coneixement i el raonament havien d’eradicar la superstició, la ignorància, el feudalisme i l’absolutisme”. Mai, com des de l’esclat de les tecnologies de la informació i la comunicació, hem estat més a prop de complir el somni dels enciclopedistes francesos del segle XVIII. Internet és “L’Encyclopédie…” de la nostra època.

Tots “els coneixements científics” estan a la xarxa, tot es pot trobar a Internet, no hi ha més dubtes, està ajudant a “eradicar la superstició, la ignorància…”

En l’espai digital ho troben tot, però no tot el que troben a la xarxa és igual de pertinent, perquè es pot trobar informació valuosa, però també es poden trobar continguts lesius. Continguts que estimulen conductes de risc com l’anorèxia o la bulímia, que inciten a les tecnoadiccions, pàgines que estan plenes de continguts pornogràfics o de conductes racistes, o que serveixen de plataforma pel ciberassetjament (bulling, assetjament mitjançant les xarxes) o al sexting (assetjament sexual en les xarxes).

 

Què podeu fer si trobeu continguts inadequats a Internet?

Hi ha dues accions que cal fer per a protegir els nostres infants:

• Denunciar aquests continguts i, en segon lloc
• Posar eines de control als ordinadors que filtrin i impedeixin l’accés a continguts lesius.

1. Denunciar els continguts

 

Mare vull ser vegetarià? .Joves i dietes

En els últims anys hi ha un augment de joves que canvien l’alimentació que han portat fins ara, combinant tots els aliments sense preocupar-se de quin era el seu origen, per una dieta vegana o  vegetariana.

Hi ha diferències entre una i una altra elecció, tractarem les diferències entre la dieta vegana i la vegetariana, quals són les bases d’aquestes i si pot sofrir algunes mancances.

Les persones que segueixen una dieta vegana no consumeixen cap producte d’origen animal, no importa la forma. La dieta vegana és molt rígida i dura. Per a molta gent, la dieta vegana, no sembla alguna cosa molt possible. Els vegans s’alimenten d’una gran quantitat de cereals, fruites, verdures i llegums. Tots els menjars vegans són baixos en greix i contenen poc o cap colesterol, a més, són rics en fibra.

Els vegans trien menjars que són únicament d’origen vegetal, que els proporcioni gairebé tots els nutrients que necessiten sense necessitat d’utilitzar absolutament cap producte animal. La combinació adequada dels diferents aliments és essencial per a un bon manteniment de la salut. La lliçó número 1 d’una dieta vegana, els menjars no han de tenir bon gust per ser bons per la nostra salut.

Els vegetarians porten una dieta basada en els productes d’origen vegetal, amb o sense el consum de productes làctics i ous, però sense menjar carn de cap tipus. Dins de les persones que segueixen una dieta vegetariana hi ha diferents tipus:

Hi ha persones que segueixen una dieta peixcariana, que són aquells que eviten menjar qualsevol tipus de carn amb l’excepció del peix.

Trastorns de l’aprenentatge Trastorn per dèficit d’atenció /Hiperactivitat

 

El trastorn per dèficit d’atenció  amb… o sense hiperactivitat és un problema d’origen neurobiològic que s’inicia a l’edat infantil i afecta entre un 3-7% dels nens amb edat escolar i persisteix durant l’adolescència en el 50-80% i en l’etapa adulta en un 30-50% i és hereditari.

En el seu origen existeixen factors genètics i ambientals.

Que podeu observar? Símptomes

Hiperactivitat:  Excés de moviments en situacions inadequades i en diferents àmbits (casa, escola, a la consulta); no poden estar quiets, s’aixequen de la cadira, ho toquen tot; parlen molt, fan soroll en activitats tranquil·les, escoltant un conte, veient una pel·lícula

Impulsivitat:  Impaciència , no poden esperar el seu torn, volen ser els primers a la fila, responen les preguntes abans que la senyoreta o els pares puguin acabar-la, actuen sense pensar.

Això provoca dificultats en l’adaptació familiar, escolar i social.

Dèficit d’atenció: Incapacitat per mantenir l’atenció en tasques que suposen esforç mental. No escolten, els costa seguir les ordres i tenen dificultat per organitzar-se, no saben que han de fer abans i/o després; es despisten i perden coses, no troben els llibres, l’agenda.

Es distreuen amb tot el que passa pel seu voltant.

Tot són iguals?