Tabaquisme ambiental (TA) és un concepte ampli que engloba totes les formes en les quals el tabac contamina l’ambient. La primera i més coneguda és el fum de segona mà (FAT) que és una barreja del fum que exhala el fumador i el que es produeix per la combustió de la cigarreta. Se sap que el FAT té més de 7.000 components, alguns molt tòxics i cancerígens.
A més, aquest FAT es comporta com un gas i les seves partícules es dipositen i impregnen el medi ambient, és el que anomenem fum de tercera mà. L’exposició a aquest fum de tercera ma es produeix per la ingesta voluntària per inhalació, ingesta d’aliments contaminats o a través de la pell en tocar superfícies d’aquests residus del tabac que es mantenen molt de temps després que s’hagi fumat. Els infants són especialment sensibles als efectes del FAT per la seva immaduresa i les seves conductes els primers anys de vida (anar pel terra, portar objectes a la boca, estant en braços dels adults…).
La llar és el principal lloc d’exposició al fum ambiental dels menors. Fumar al cotxe també comporta una exposició perillosa. Per això molts països han prohibit fumar al cotxe en presència de menors. Els pares són conscients que el fum del tabac és perjudicial pels seus fills i la majoria adopten mesures de protecció. El que succeeix, quan els professionals sanitaris esbrinen quines mesures es prenen, és que aquestes són poc efectives; obrir la finestra, fumar en una altra habitació o quan el nen no hi és no eviten que el fum arribi on és l’infant, tampoc eviten el fum de 3ª mà. Només un 20% dels progenitors adopten mesures útils com fumar al balcó amb la porta tancada o no fumar mai a casa.
Un concepte bastant nou és el fum de quarta mà que es refereix a l’impacte negatiu del tabac en el medi ambient des de la seva producció fins als seus residus (burilles). Els filtres de les burilles són un residu bastant contaminant, ja que estan formats per acetat de cel·lulosa, un material derivat del petroli que, en contra del que podria semblar, no és biodegradable i pot arribar a trigar fins a deu anys en descompondre.
Avui en dia les burilles són llençades a qualsevol lloc, des de voreres, platges o sortides d’escoles o centres sanitaris. Aquest fet, a més d’embrutar el nostre entorn, afecta el medi ambient, ja que no hem d’oblidar que el filtre serveix per acumular certes substàncies perjudicials del tabac, com la nicotina o el quitrà, que amb el pas del temps es transferiran a terra o a l’aigua, contaminant- i afectant la biota de l’entorn. De fet, hi ha estudis que indiquen que una sola burilla pot arribar a contaminar vuit litres d’aigua.
La solució a aquest problema és a les nostres mans, ja que hem de conscienciar-nos que les burilles no s’han de llençar a terra ja que les papereres de les nostres ciutats no hi són només per dipositar-hi bosses o papers, sinó que de fet, la majoria d’elles compten amb un cendrer on poder apagar les cigarretes i dipositar les burilles al seu interior( http://www.ecogestos.com/contaminacion-por-colillas-de-cigarro).
És indubtable el paper decisiu dels pares i professionals de la salut en quan a la prevenció i protecció dels nadons i en la primera infància dels efectes nocius del fum ambiental. Però tots tenim també un paper cabdal en la conservació del medi ambient. Avui per avui, les burilles són el primer contaminant mediambiental a tot el món, per sobre dels plàstics. Dels 6 billons de cigarretes que es fumen en tot el món, 4.5 són depositades en espais públic (Toxicity of cigarette butts, and their chemical components, to marine and freshwater fish).
L’única manera de protegir els menors de l’exposició ambiental de tabac és amb el 100% d’ambient lliure de fum de tabac (OMS)
Quin planeta deixarem als nostres fills?
Marta Chuecos i Molina
Directora EAP Rocafonda-El Palau.
Referent Programa Atenció Primària Sense Fum i Infància Sense Fum (PAPSF) (ISF).Coordinadora Guia Tabaquisme Ambiental I Salut Perinatal i infantil (TASPI).