Infant amb diarrea, què fer a casa?

Les diarrees són un problema molt freqüent en pediatria. Sabem que els infants de menys de 5 anys poden patir entre 2 i 3 episodis de diarrea en un any. Quan més petit és l’infant més freqüents són els episodis. De fet, una de cada cinc consultes al pediatre dels menors de 2 anys són per aquest problema.

Quines en són les causes? Les més freqüents són les causes infeccioses, habitualment infeccions provocades per virus com ara el Rotavirus. Altres causes habituals són les intoleràncies i al·lèrgies alimentàries o l’efecte secundari d’alguns medicaments com, per exemple, alguns antibiòtics.

L’infant amb diarrea –gastroenteritis– acostuma a queixar-se de dolor abdominal a estones, no és estrany que tingui febre, que no vulgui menjar i que tingui ganes de vomitar. Aquests símptomes es poden tractar a casa amb facilitat.

• Primer objectiu: aconseguir que l’infant estigui còmode i confortable. Si cal se li administren analgèsics com el paracetamol per millorar-li la febre o el mal de panxa.
• Segon objectiu: evitar l’aparició de complicacions assegurant una bona hidratació i nutrició, els dos aspectes més importants en el tractament de les gastroenteritis. Per assegurar una bona hidratació s’administrarà una Solució de Rehidratació Oral Hipotònica (a totes les farmàcies hi ha disponibles diversos preparats) i s’evitaran productes isotònics dissenyats per a la pràctica esportiva o refrescos com: Aquarius, Coca cola, Nestea, etc. En quant a l’alimentació, cal evitar que l’infant estigui moltes hores sense menjar. Es mantindrà la seva dieta habitual i/o l’alletament matern, evitant aliments molt ensucrats o condimentats.

Cal consultar el Pediatre o anar a Urgències en cas que l’infant no accepti cap d’aquestes mesures, segueixi amb moltes diarrees i vòmits o bé sembla que no millora adequadament.

 

 

Dr. Amadeu Roca

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Hospitals de Calella i Blanes

 

 

Mal de panxa a la infància

El mal de panxa és una queixa bastant freqüent entre la població pediàtrica. Però,de quina freqüència parlem? Les estadístiques ens diuen que una de cada quatre consultes pediàtriques estan relacionades amb el dolor abdominal. Al voltant de dos de cada 10 nens i nenes que van a l’escola es queixen de dolor abdominal en algun moment de la setmana. Per sort la gran majoria d’aquests mals de panxa no tenen relació amb problemes greus.

Cal considerar diversos aspectes en l’avaluació del dolor abdominal per tal de poder orientar si es tracta d’un episodi que requereixi una avaluació d’urgència o una consulta al pediatre de capçalera. Aspectes com la localització a l’abdomen, la durada i intensitat de l’episodi de dolor, la presència o absència d’altres símptomes com febre, vòmits, diarrea, tos o l’existència d’un element desencadenant són punts importants en l’avaluació del problema.

Tot seguit comentarem algunes de les situacions i causes de dolor abdominal més habituals:

L’alteració emocional en els infants d’edat escolar ocasiona episodis de dolor abdominal que no tenen cap altra causa aparent. Tot i que aquest dolor poques vegades passa abans dels cinc anys, pot desencadenar-se en un infant més petit que estigui sota una situació d’estrès inusual. La primera pista és que es tracta d’un dolor que tendeix a anar i venir durant un període de temps de setmanes. Sovint es pot relacionar la seva aparició amb una activitat que és estressant o desagradable. A més, no hi ha altres troballes o queixes associades (febre, vòmits, diarrea, tos, letargia o debilitat, símptomes del tracte urinari, mal de coll o símptomes semblants als de la grip). Eventualment es pot constatar l’existència d’un historial familiar d’aquest tipus de malaltia. El pacient probablement estarà més callat o més xerraire o escandalós que habitualment i tindrà problemes per expressar els seus pensaments o sentiments. Si s’observa aquest tipus de comportament, cal esbrinar si hi ha algun fet desencadenant a casa, a l’escola, amb els germans, parents o amics: Ha perdut recentment a un amic o animal domèstic? Hi ha hagut una mort d’un familiar o, el divorci o separació dels seus pares? El pediatre pot suggerir propostes per ajudar que aquest infant parli sobre els seus problemes i si ho creu adient obtenir ajuda addicional amb un terapeuta infantil, psicòleg o psiquiatre.

Dia Mundial contra l’Hepatitis: “Eliminar l’Hepatitis”

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) celebra com cada any el 28 de juliol el Dia Mundial contra l’Hepatitis. Aquest any el lema és “Eliminar l’Hepatitis”. Amb motiu d’aquesta data l’OMS ha publicat l’“Informe Global sobre l’Hepatitis de 2017” que mostra les dades sobre la situació mundial d’aquesta malaltia.

 

• L’hepatitis viral causa 1,34 milions de morts (una xifra comparable a les morts anuals causades per la tuberculosi, el VIH i la malària).
• 325 milions de pacients viuen amb hepatitis viral (aproximadament el 4,4% de la població mundial).
• Només el 9% de les persones que viuen amb hepatitis B i el 20% de les que viuen amb hepatitis C s’han sotmès a proves i coneixen el seu estat.
• Les principals causes de les noves infeccions per hepatitis C són els procediments sanitaris arriscats i l’ús de drogues injectables, que representen la major part dels 1,75 milions d’infeccions

 

L’informe posa també de manifest que mentre, des de l’any 2000, les morts per hepatitis viral han augmentat en un 22%, les morts degudes a altres malalties, com la tuberculosi, la malària i el VIH, han disminuït. L’informe fa una crida a adoptar mesures específiques i urgents tant a escala  regional com nacional. I aquest any la crida és “Eliminar l’Hepatitis”.

 

El terme hepatitis no fa referència a cap malaltia concreta, sinó que es refereix a una lesió del fetge originada per un procés inflamatori que afecta les cèl·lules hepàtiques, els anomenats hepatòcits, com explica el Dr. Roca en el post del nostre blog “Cuidant infants”: “Les hepatitis. Les malalties inflamatòries del fetge”.

 

Catalunya es troba entre les regions d’incidència mitjana de l’Hepatitis. Els informes dels darrers anys posen de manifest taxes d’incidència al voltant del 5 per 100.000 per l’Hepatitis A i del 2 per 100.000 per l’Hepatitis B. La introducció de les vacunes contra l’Hepatitis A i B en el Calendari de Vacunacions Sistemàtiques de la Generalitat de Catalunya, el seguiment de les embarassades i dels nadons afectats i l’estricte control sanitari de les donacions de sang ha fet disminuir la incidència de la malaltia a casa nostra, però encara representa un greu un problema de salut.

Dr. F. Codina Garcia

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Mareme i la Selva

Diarrea aguda. Que hem de menjar?

La diarrea aguda és una alteració intestinal que cursa amb un augment en la freqüència de les deposicions de consistència líquida o pastosa amb una durada de menys de dues setmanes. És un trastorn molt freqüent entre els infants, pot ser per causa coneguda com una infecció (virus, bacteris o paràsits) o de vegades per causa desconeguda.

Quan es presenta un quadre de diarrea el principal objectiu és la recuperació  del líquid perdut, cal vigilar l’estat general de l’infant i de la femta (hi ha sang, moc, pus?). És molt important l’aportació de líquid per evitar la deshidratació de l’infant. Heu d’oferir aigua o solucions de rehidratació oral, no són aconsellables les begudes isotòniques per esportistes.

L’administració ha de ser freqüent, però sense forçar i en petites quantitats per a una millor tolerància. Es recomana que aquesta reposició liquida segueixi aquests paràmetres

• Després d’una deposició diarreica 10 ml/kg en 1 hora (fred i fraccionat).

Quan sigui possible i sense demorar-lo massa, cal començar a la reintroducció de forma gradual de l’alimentació, sense oblidar l’abundant presa de líquid. Al contrari del que sol creure’s, el dejuni no ajuda al fet que la diarrea es guareixi més de pressa. Al contrari, una alimentació adequada ajuda a reduir la durada de la diarrea.

Es recomana oferir al nen petites quantitats de menjar més vegades al dia, sobretot si la diarrea va acompanyada de vòmits. Per la seva banda, no convé introduir aliments nous en la dieta de l’infant fins que es normalitzi el seu hàbit intestinal.

Hi ha aliments més adequats per tractar-la i uns altres que hem d’evitar. És important no fer una gran restricció alimentària, ja que el nen no té massa gana i si repetim contínuament la mateixa dieta, no aconseguirem l’aportació necessària de calories. Es recomana dieta variada en la mesura del possible.

Dieta recomanada:

Infecció per enterovirus. Informació per a les famílies

Les infeccions per enterovirus provoquen malalties banals en la immensa majoria dels casos. En el brot epidèmic que hi ha en aquest moment una minoria de malalts poden desenvolupar una malaltia neurològica greu. Cal que els pares, mestres o cuidadors coneguin els símptomes de malaltia neurològica i consultin ràpidament.

Les mesures higièniques habituals són la millor arma de protecció per evitar el contagi. No es disposa de vacuna enfront del virus que està provocant aquest brot epidèmic.

Què són els Enterovirus?

Els enterovirus són un grup de virus que engloben quatre grups de virus diferents: poliovirus, coxsackie A, coxsackie B i echovirus. Tots ells força coneguts. Per exemple de la infecció per poliovirus -virus causant de la poliomielitis- disposen d’una vacuna tan eficaç que la poliomielitis està a punt de ser eradicada com va passar amb la verola. Pels altres virus no hi ha vacuna.

Les infeccions per enterovirus apareixen en forma de brots epidèmics. En la majoria dels casos, els enterovirus causen infeccions lleus amb els símptomes típics del refredat (febre, tos, moc nasal, esternuts,…) o  gastroenteritis (mal de panxa, vòmits, diarrea…).

La infecció per enterovirus té un període d’incubació entre 3 i 5 dies i pot detectar-se en les femtes fins 8 setmanes després del contagi.

Què hi ha de nou?

El nen fa dies que no fa caca. El nen va restret?

 

Quin és el ritme normal de deposicions pel meu fill?

En els nadons el nombre de deposicions varia de 4-6 deposicions / dia,  a una deposició cada 5-7 dies, amb l’edat va disminuint  o augmentant la freqüència fins que als 4 anys sol haver 1-2 deposicions al dia. Des d’aquesta edat la freqüència de les deposicions s’assimila a la freqüència en l’adult, de 3 deposicions / dia a 3 deposicions / setmana.

Què és el restrenyiment?

És la dificultat a l’evacuació de les femtes. Les deposicions a més d’escasses són dures i difícils d’expulsar. És bastant  freqüent a la infància, entre  el 2 i el 30% de la població infantil el pateix, independent de l’edat del nen.

 

Quan pot aparèixer?

Hi ha 3 moments en el que pot aparèixer amb més freqüència. Són:

• Pas de lactància materna a lactància artificial
• Introducció de l’alimentació variada
• Desenvolupament del control d’esfínters en l’edat preescolar

En el 95% de les vegades és de tipus funcional.

Quin és el tractament del restrenyiment?

Què és el muguet?

És un procés infecciós bastant freqüent en nens menors de 6 mesos, provocat per un fong del grup Càndida.

Per què apareix el muguet?

El nounat s’acostuma a contagiar-se a través del canal vaginal matern durant el part o també a través del pit de la mare durant la lactància, ja que el fong causant viu habitualment en la vagina i l’intestí de la mare.

També és freqüent l’aparició de muguet després de la pressa d’antibiòtics i d’altres medicaments com els corticoides inhalats.

Una higiene bucal inadequada o el costum dels nens de posar-se tot a la boca, com ara el xumet que després d’anar per terra va a la boca, són també factors que afavoreixen l’aparició del muguet.

Quins símptomes dóna?

Apareix en forma de plaques blanques que poden cobrir el dors de la llengua, paladar, l’interior dels llavis i també de les galtes. Aquestes plaques estan fortament agafades a la mucosa i són difícils de treure i si les arranquen deixem la mucosa inflamada, envermellida o inclús sagnant.

Alimentació i Càncer. Consells bàsics per mantenir un bon estat nutricional.

La Fundació Alicia ens dui que una alimentació correcta és una part important en el tractament del càncer, independentment del tipus, la localització o la fase del tractament (sinó hi ha cap recomanació concreta per a un cas particular), una alimentació sana i equilibrada  que contingui aliments de tots els grups en la quantitat i la freqüència adequades.

Una dieta suficient i equilibrada durant el tractament ajudarà a:

• Obtenir els nutrients necessaris per al bon funcionament de tot l’organisme i, per tant, a mantenir un bon estat nutricional
• Mantenir un pes adequat
• Mantenir l’organisme ben hidratat
• Tolerar millor el tractament i els efectes secundaris que provoca
• Combatre millor possibles infeccions
• Mantenir la qualitat de vida del pacient al llarg del tractament.

La dieta saludable i equilibrada en Càncer

S’ha de repartir l’alimentació en quatre o cinc menjades al dia, a part de l’esmorzar, el dinar i el sopar caldria menjar a mig matí i berenar cada dia per introduir més varietat d’aliments a la dieta. Aquest àpats poden transformar-se en batuts que poden aportar energia i nutrients de una forma molt fàcil de prendre. És important no saltar-se cap àpat. Si no es té gaire gana, incrementar el nombre de menjades fins a set o vuit al dia, repartint, per exemple, el contingut del dinar i el sopar en dues menjades cadascun. S’ha d’assegurar l’energia necessària que el cos necessita.

Introducció del gluten. Quan, com i de quina manera.

 

La celiaquia és una malaltia autoimmune desencadenada per la ingesta de gluten que afecta a persones genèticament predisposades i que es caracteritza per una destrucció de l’àrea d’absorció de nutrients del budell. Actualment  aquesta malaltia  afecta a un número important de nens i adults, per la qual cosa, els experts estudien la manera més efectiva d’introduir el gluten a la dieta del nen per prevenir o posposar  si és possible,  l’aparició de la malaltia.

El gluten és la proteïna present en alguns tipus de cereals, aquestes proteïnes són les que donen les característiques d’elasticitat i esponjositat a la massa feta amb aquest cereal.

Les hepatitis. Les malalties inflamatòries del fetge

Fa pocs dies es celebrava el Dia Mundial de l’Hepatitis. A propòsit d’aquesta diada ens ha semblat adient fer una petita revisió sobre les hepatitis.

Que és una Hepatitis?

El concepte Hepatitis no es refereix a cap malaltia concreta, solament es refereix a una lesió del fetge originada per un procés inflamatori que afecta a les cèl·lules hepàtiques, els anomenats hepatòcits. Aquesta lesió és fàcilment identificable amb una simple anàlisi de sang en la que s’observa l’augment en la sang d’alguns productes integrants dels hepatòcits. Ens referim fonamentalment a les dues Transaminases ALT i AST. També es pot observar l’augment d’altres productes com l’enzim Gamma-GT,  la Bilirubina o d’altres.