Tarda Jove, la consulta de salut sexual pels adolescents

L’adolescència és una etapa de la  vida plena de canvis: físics, emocionals, psicològics, socials i també sexuals. És important que en aquesta etapa de canvis els adolescents tinguin una informació i suport necessari per viure-la de la millor manera possible.

L’educació sexual ha de començar dins de la mateixa família i des de ben petits, sempre a mida del que poden entendre en cada moment i segons les seves preguntes i inquietuds.

L’educació sexual a l’adolescència és important perquè sàpiguen que una sexualitat responsable consisteix a conèixer les opcions que tenen i prenguin decisions que respectin la seva pròpia persona i la dels altres. Una conducta sexual precoç i desprotegida pot tenir com a conseqüència una mala experiència, embaràs no desitjat, malalties de transmissió sexual…. Tot això es pot evitar amb una correcta educació sexual.

En aquesta etapa l’educació sexual consisteix a informar els adolescents sobre les relacions sexuals, contracepció, prevenció de malalties de transmissió sexual, del plaer, la sensibilitat, les emocions …. i tot allò que engloba la dimensió de la sexualitat. També és important contribuir a fer que es coneguin, s’estimin, es cuidin i sàpiguen dir que no a tot allò que no volen, que coneguin els seus drets sexuals i els facin valdre. Tot això farà que visquin la sexualitat com el que és: una font d’enriquiment per a un mateix i per l’altre.

Dins del Programa de l’Assistència a la Salut Sexual i Reproductiva, ASSIR, les llevadores col·laborem amb els Equips d’Atenció Primària i els centres educatius en l’organització i desenvolupament de les intervencions del Programa de Salut i Escola, específicament en els tallers de salut afectiva i sexual que es realitzen als centres docents i als Centres d’Atenció Primària, així com atenció individualitzada i de grup als adolescents, mitjançant la consulta de la Tarda Jove. Podeu demanar informació dels dies i horaris de la Tarda Jove als vostres Centres de Salut de referència.

 

Loli Becerra

Llevadora ABS Lloret-Tossa

Mº Angels Añaños

Cap d’Àrea de Llevadores

PASSIR Selva Marítima-Alt Maresme

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Com podem evitar les picades d’insectes? Us donem algunes claus!

Les picades d’insectes són molt freqüents durant els mesos de calor. Les més freqüents són les picades de mosquits que, en la majoria dels casos, les seves conseqüències no van més enllà de lleus molèsties a la zona, com picor, inflamació i, de vegades, dolor. Però cal tenir present que fins a un 3% de la població té risc de patir una reacció greu per la picada d’alguns tipus d’insecte. És important prendre mesures preventives per  reduir el risc de les picades.

Algunes mesures preventives simples, com les que recomana l’Associació Espanyola de Pediatria, poden disminuir la quantitat de les picades d’insectes en els infants durant l’estiu.

• Apliqueu repel·lent d’insectes. Els repel·lents tenen una bona eficàcia, però poden ser mal tolerats per la pell i no són recomanables en menors de dos anys. Cal seguir les instruccions del fabricant, però com a norma general, eviteu aplicar-los en la zona dels ulls, boca i mans ja que les porten a la boca. No els apliqueu tampoc sota de la roba. Apliqueu primer la crema fotoprotectora i després el repel·lent. Els dispositius electrònics que emeten sons d’alta freqüència o les polseres, no han demostrat massa eficàcia fet pel qual són aconsellables.
• Dormiu amb mosquiteres
• Utilitzeu samarretes amb mànigues llargues, així com pantalons llargs i mitjons de colors clars, sobretot quan sortiu al camp, a un parc o a altres llocs naturals amb molta vegetació. En aquests casos, convé també portar una manta per seure i no fer-ho directament sobre la gespa.
• Eviteu les passejades a l’hora en què cau el sol per llocs propers a l’aigua, on hi ha major quantitat d’insectes.
• Poseu collars antipuces a les mascotes.
• Ensenyeu als infants a no aixecar les pedres en llocs desconeguts, ja que a sota s’hi poden amagar animals com escorpins o escurçons.

 

Dr. Ulises Dieppa

ABS Malgrat Palafolls
Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Hem d’ingressar al nostre fill!

Tot i que no és freqüent, l’hospitalització d’un infant és una experiència estressant per al nen i també per a la seva família. La majoria dels nens són hospitalitzats per una malaltia o una lesió aguda. Quan un nen o nena presenta un problema de salut el primer que fan els seus pares és consultar el seu pediatre de capçalera. Es aquest professional de proximitat qui, depenent de la gravetat i característiques del problema, prendrà la decisió de remetre l’infant al servei d’Urgències o bé a una consulta especialitzada.

La forma més habitual d’ingressar a l’hospital és a través de les Urgències. Cal estar preparat i preparar també els nens per l’estada a aquest servei. A l’arribada a Urgències cal fer una sèrie de tràmits administratius. Un cop completada aquesta part el personal d’Infermeria fa una primera assistència: el triatge. El triatge és una primera avaluació per determinar la urgència en la qual el pacient ha de ser atès. En funció del nivell de triatge el pacient entrarà directament a l’àrea d’assistència d’urgències o bé haurà d’estar a la sala d’espera. El temps d’espera variarà segons la disponibilitat de professionals i d’espai per ser visitat.

Quan l’infant entra per ser visitat sempre anirà acompanyat d’algun familiar o persona adulta responsable. Dins de l’àrea d’urgències tindrà contacte amb molts professionals diferents: infermeria, metge/ssa d’urgències, pediatre/a i altres especialistes com tècnics de radiologia o portalliteres, entre d’altres. Un cop l’infant està instal·lat al box d’urgències se li faran una sèrie de determinacions com: el pes, la temperatura o la tensió arterial. I depenent del problema pel qual hagi vingut a Urgències, se li practicaran diverses proves diagnòstiques (anàlisis, radiografies, etc). Finalment, un cop establert el diagnòstic i el corresponent tractament, el pacient es donarà d’alta d’Urgències amb una de les següents destinacions:  l’ingrés a la planta de pediatria, el trasllat a un centre de major complexitat o bé l’alta a casa i seguiment per part del pediatre de capçalera.

En cas d’ingressar a la planta de pediatria hi ha un equip integrat per un/a infermer/a i un/a pediatre/a responsable de l’atenció de cada pacient. Cada dia aquest equip passa visita, comenta  les novetats referents al procés del malalt i respon a qualsevol dubte dels familiars o del pacient, cursa les proves diagnòstiques adients a cada situació (analítiques, radiografies, etc.) i indica el tractament. Quan l’equip responsable habitual del pacient no està treballant (nits o festius) sempre hi ha un equip de guàrdia que resoldrà les situacions extraordinàries que puguin passar. Quan el problema que ha motivat l’ingrés del pacient s’ha resolt o aquest ja no necessita el suport de les instal·lacions de l’hospital per recuperar-se se li dona l’alta. Amb l’alta s’indicarà el seguiment posterior; seguiment  pel pediatre de capçalera o bé a les consultes especialitzades de l’hospital si el problema de salut que ha motivat l’ingrés ho requereix.

Amb tot, l’ingrés d’un infant a l’hospital pot esdevenir una situació estressant per part del pacient i també per a la seva família ja que hi ha preocupació pel problema de salut que motiva l’ingrés, l’entrar en un entorn desconegut, la por a les proves diagnòstiques o el contacte amb desenes de persones desconegudes en pocs dies. Però, ser coneixedors i conscients de totes aquestes situacions pot ajudar a disminuir l’angoixa que habitualment es genera amb  l’ingrés d’un infant a l’hospital.

 

Dr. Amadeu Roca

Servei de Pediatria

Hospital de Calella

El meu infant té un buf al cor! I ara què?

El seu infant té un buf al cor! Aquesta és una afirmació que molts pares han escoltat després d’una visita de control o una visita a urgències. I ara què?

El buf cardíac és el soroll produït pel pas de la sang per les cavitats del cor i que es pot auscultar amb l’estetoscopi. Habitualment la circulació de la sang pel cor es produeix amb un flux “laminar”, aleshores la sang no fa soroll en passar per cor i el que s’ausculta és el “toc-toc” característic produït per les vàlvules cardíaques. Però quan el flux es torna “turbulent”, es torna sorollós i s’ausculta un buf.

Els bufs que tenen els infants són quasi sempre innocents. Els bufs innocents són completament inofensius perquè no són produïts per cap alteració cardíaca, no hi ha cap malaltia del cor. El buf innocent apareix en un infant que té un buf i cap altra manifestació. Quan l’infant amb un buf innocent té febre o està nerviós (condicions habituals d’un infant a urgències) s’accelera la seva circulació sanguínia, augmenta la intensitat del seu buf innocent, que es pot auscultar amb major facilitat.

La causa dels bufs innocents que és desconeguda. Possiblement les característiques pròpies del tòrax dels infants (el pit més prim, major velocitat de la sang, proporcionalment una més petita mida dels vasos sanguinis…), poden ser la causa.