L’obesitat infantil, l’epidèmia del segle XXI

L’excés de pes en la població infantil i jove és cada cop més freqüent. Estem davant d’un problema de salut molt important. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que és l’epidèmia del segle XXI.

Aquest excés de pes corporal pot tenir conseqüències greus en la salut dels infants  com: ofec, hipertensió, problemes ostearticulars o problemes psicològics. L’obesitat augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars, endocrines com la diabetis, així com alguns tipus de càncer.

La majoria dels infants ho són per causes externes i pocs, a causa d’una malaltia. Els bons hàbits de vida com l’alimentació sana i equilibrada i l’activitat física regular són la base per prevenir i tractar aquest trastorn. Existeix certa predisposició genètica i és evident que l’ambient familiar i social també incideixen en el nostre pes.

Els hàbits que s’adquireixen durant l’edat infantil són més fàcil de mantenir durant l’edat adulta. Més de la meitat dels adolescents obesos ho continuaran sent a l’edat adulta.

Què podem fer per ajudar als nostres infants ?

• Doneu exemple: seguiu una alimentació equilibrada i eviteu llaminadures, brioxeria industrial, aliments processats… La base de l’alimentació familiar ha de ser amb productes fresc i de proximitat.
• Fomenteu l’activitat física. L’activitat física és beneficiosa pel benestar dels infants. Es recomanen uns 60 minuts diaris d’activitat física moderada o intensa en nens i adolescents.
  • Trieu una activitat física adequada al nen, al seu desenvolupament i a les seves preferències. Sempre que un nen demani practicar un esport hem d’intentar fer el possible perquè així sigui.
  • Ensenyeu rutines com pujar les escales, fer desplaçaments caminant, sortir a espais exteriors. Els nens han de jugar i córrer. Limiteu l’ús de tecnologia i televisió per evitar el sedentarisme.
  • En el cas dels nadons s’han d’afavorir espais on puguin jugar i descobrir nous moviments amb la supervisió d’un adult.
  • Entre 1 i 5 anys es recomana fer activitats en família com caminar, anar en bicicleta, nadar o jugar al parc.

En aquest enllaç hi trobareu eines i idees de com fer de l’activitat física un hàbit que us farà sentir bé (http://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/activitat_fisica/)

Feu els canvis necessaris per afavorir un bon ambient familiar pel creixement adequat dels nostres nens. Les infermeres dels vostres centres de salut us poden ajudar a resoldre  qualsevol dubte o demanda d’informació  per aconseguir que els nostres infants creixin sans.

Maria Isabel Rios

DUI pediatria

ABS Malgrat Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Daltonisme, la dificultat per diferenciar colors que tenen alguns infants

Els colors són un concepte abstracte, un convencionalisme social. L’aprenentatge dels colors és una petita aventura pels més petits. Entre els 18 i els 24 mesos els infants comencen a saber reconèixer els colors bàsics, tot i que no serà fins als 3 anys que reconeixeran tots els colors. Identificar els colors és una divertida forma de jugar i aprendre.

8 de cada 100  nens, i només 1 de cada 100 nenes pateixen un trastorn de la visió dels colors que és coneix amb el nom de daltonisme. La forma més habitual de daltonisme és la dificultat per diferenciar entre el color verd, el blau i el vermell.

El diagnòstic del daltonisme es fa amb el test d’Ishihara. Els test conté 38 làmines amb cercles i amb punts de diferents colors que formen números que son fàcilment visibles per a les persones que no pateixen cap defecte visual pels colors i que els pacients amb daltonisme no són capaços de veure.

Els nens neixen amb daltonisme, tot i que es pot trigar a fer el diagnòstic perquè els infants amb daltonisme fan un desenvolupament normal i no tenen cap limitació a la vida adulta.

 

Dr. Fco. Codina Garcia

Servei Pediatria

ABS Malgrat- Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

On puc acudir si un estudiant presenta necessitats educatives especials?

Ha començat el curs. I amb aquest inici els docents ja poden haver detectat alguns alumnes amb necessitats educatives especials. Les escoles disposen de l’Equip d’Atenció Psicopedagògica (EAP), que dona resposta a la diversitat de l’alumnat, orientant i ajudant als estudiants que presenten necessitats educatives especials, així com també a les seves famílies i als professors.

Són  precisament els professors els que fan la demanda a l’EAP per intervenir sobre els alumnes que ells consideren que ho necessiten. No es tracta d’un servei d’atenció directa a les demandes de les famílies, no obstant, s’atenen les seves consultes per orientar-les o informar-les sobre serveis o recursos de la zona que poden necessitar.

Qui forma part de l’EAP

Els professionals que formen part de l’EQUIP D’Atenció Psicopedagògica són:

• Docents d’ensenyament secundari amb l’especialitat de psicologia i pedagogia
• Treballadors/es socials
• També hi ha assignats fisioterapeutes

Què fa l’EAP?  

1. Identifica i avalua psicopedagògicament i/o socialment les necessitats educatives especials de l’alumnat durant tota l’etapa escolar des d’infantil fins a batxillerat.
2. Assessora al professorat per a la planificació de la resposta educativa (adaptacions d’aula, de materials, plans individualitzats…).
3. Es coordina amb altres professionals, serveis o institucions de la zona per donar una resposta coherent i adequada a les necessitats educatives de l’alumnat. Col·labora en processos d’inclusió, prevenció i resolució de conflictes i en la detecció i prevenció de conductes de risc.

No dubtis en parlar amb el tutor del teu fill si creus que necessita suport durant l’escolarització.

 

inf

10 consells per gaudir de les sortides a la muntanya en família de forma segura

Ja ha arribat la tardor i aquesta és una bona època per gaudir de la natura, un bon exemple en són les sortides a  la muntanya en família. Cal combinar diversió i seguretat, perquè com informen els Bombers de la Generalitat, cada any augmenten els rescats a la muntanya. En aquest sentit, calculen que hi ha una mitjana de 700 rescats anuals.

El Departament d’Interior de la Generalitat va editar un tríptic amb consells que s’han de tenir en compte per gaudir de les sortides a la muntanya amb seguretat.

Consells pràctics

1. Informeu-vos abans de sortir de les condicions meteorològiques.
2. Planifiqueu l’activitat i la seva durada en funció de l’edat dels infants.
3. Utilitzeu la roba i el calçat adequats per a l’activitat. Porteu alguna peça de roba de color viu.
4. Hidrateu-vos sovint i mengeu aliments energètics.
5. Respecteu les senyalitzacions de perill.
6. Sigueu respectuosos amb la flora i la fauna.
7. Ensenyeu als infants a no apropar-se a animals desconeguts.
8. No mengeu fruites del bosc o bolets que no coneixeu. Algunes poden ser verinoses.
9. Porteu carregat el telèfon que pot ajudar a geolocalitzar-vos i demanar ajut.
10. En cas d’accident: truqueu al 112

Font: http://interior.gencat.cat/web/.content/home/030_arees_dactuacio/bombers/seguretat_a_la_muntanya/boletaires/docs/triptic_muntanya.pdf

 

Quin és el secret per eliminar els polls?

Amb la tornada a l’escola també tornen, segurament, les notes a l’agenda informant als pares de la presència de polls al cap dels seus infants. El poll del cap és un insecte que viu entre els cabells i provoca molta picor. Els polls no tenen res a veure amb la higiene personal del nen i tampoc volen, ni salten. Eliminar-los eficaçment és l’objectiu de moltes famílies. Sabeu quin és el secret? Saber utilitzar la llemenera adequadament és la clau.

Les llémenes, o els ous, queden fortament adherides als cabells fins i tot quan són mortes. Per això cal raspallar bé els cabells amb una llemenera per poder arrossegar-les. A continuació us donem algunes claus per saber com treure-les de forma eficaç:

1. Aconseguiu una bona llemenera. És recomanable que les pues estiguin molt a prop entre si.
2. Busqueu un lloc ben il·luminat i tingueu una tassa d’aigua a prop per netejar la pinta després de cada passada.
3. Posar acondicionador facilita la feina, ja que la pinta pot quedar-se travada si hi ha nusos als cabells.
4. Dediqueu temps, especialment al clatell i darrere de les orelles.
5. Manteniu un raspallat diari fins que hagi passat una setmana sense trobar cap llémena. Precisament una setmana és el temps que tarda un ou en incubar.

Activitats extraescolars dels infants durant el curs escolar

Amb l’inici escolar els infants participen en  activitats organitzades pels centres educatius o externs en hores lliures fora de les hores lectives d’escola (descans,  hora del dinar o després de la sortida de la tarda).

Algunes d’aquestes activitats a estan organitzades pels mateixos centres educatius conjuntament amb  l’AMPA, i altres per entitats públiques o privades.

Cada població i cada centre ofereix  diferents ofertes per les diverses demandes.

Cal fer activitats extraescolars?

Les activitats extraescolars aporten als infants uns avantatges com són:

• Trobar nous amics
• Descobrir nous interessos i habilitats
• Trobar nous referents de qui aprendre coses, valors i pautes socials

 

Activitats i salut

Des del Departament  d’Ensenyament s’ha impulsat el Pla Català d’Esports en l’Escola per tal de fomentar hàbits saludables, valors i incrementar la participació de joves i infants en l’activitat física.

L’augment d’obesitat infantil  fa que els professionals de salut facin més incidència en què part d’aquestes activitats extraescolars estiguin dedicades a la pràctica esportiva.

La Síndrome d’Asperger, un trastorn de la comunicació

El passat 18 de febrer es va commemorar el Dia Internacional de la Síndrome d’Asperger. Aquest dia internacional vol servir per a estendre a la població general el coneixement sobre aquest trastorn, que porta el nom del Dr. Hans Asperger  i que va ser el primer a diagnosticar l’any 1943 quatre infants amb conductes amb trets autistes però amb el llenguatge conservat.

La Síndrome d’Asperger és un trastorn del desenvolupament  que suposa una alteració en el processament de la informació, afecta més a nens que a nenes i no hi ha una causa coneguda per aquest desenvolupament atípic del cervell que suposa una conducta anòmala.

Els infants que la pateixen tenen un aspecte extern normal, solen ser intel·ligents i adquireixen el llenguatge amb normalitat, però presenten problemes per relacionar-se amb els altres i comportaments inadequats.

La Federació Espectre Autista – Asperger  de Catalunya ) en la seva pàgina web exposa quins són els criteris principals  d’aquesta síndrome, que observen els pares, i quins són els signes diferencials en l’infant entre els 2 i els 7 anys.

Criteris diferencials:

El nen encara es fa pipí a la nit. ¿Què hem de fer?. Enuresi nocturna

L’enuresi nocturna és la pèrdua involuntària d’orina durant la nit en nens més grans de 5 anys. L’enuresi nocturna és una anomalia freqüent que té un potencial impacte negatiu en la conducta, el benestar emocional i la vida social de les persones afectades, i  és molt estressant per als pares i cuidadors d’aquests infants.

 

Sempre són iguals? Tipus

• Enuresi primària, quan l’infant mai no ha estat continent, és a dir, el nen en cap moment a deixar de fer-se pipi al llit
• Enuresi secundària, quan l’infant ha tingut un període previ sense pèrdues d’orina durant el son d’almenys 6 mesos, però ara de nou comença a fer-se pipi de nou al llit.

A més,  aquestes pèrdues d’orina  a  la nit poden donar o no altres símptomes com   urgència miccional (quan el nen té ganes de fer pipí ha d’anar molt ràpid al WC perquè si no s’ho farà a sobre), pol·laciúria (nombre de miccions més elevat del normal) o digestius com el restrenyiment crònic, encopresi (escapes de femta).

Perquè li passa això al meu fill? He fet alguna cosa malament?

Les causes de l’enuresi nocturna no són ben conegudes, a vegades hi ha un component familiar important. En realitat, és un símptoma que pot resultar de diferents factors com,

• Dificultat per despertar
• Poliúria (quantitat d’orina més elevada del normal)
• Disfunció vesical (funcionament anormal de la bufeta com les contraccions involuntàries).

La quantitat de nens que la pateixen disminueix amb l’edat. A 5 anys, aproximadament el 8% de nens presenten més de 2 pèrdues nocturnes a la setmana, aquesta xifra disminueix anualment, de manera que a 9 anys només l’ 1,5%  dels nens mullen més de 2 nits a la setmana. És dos cops més freqüent en el sexe masculí que en el femení. Cal dir però, que en l’edat adulta un petit percentatge de pacients continuen amb enuresi nocturna.

Trastorns de l’aprenentatge Trastorn per dèficit d’atenció /Hiperactivitat

 

El trastorn per dèficit d’atenció  amb… o sense hiperactivitat és un problema d’origen neurobiològic que s’inicia a l’edat infantil i afecta entre un 3-7% dels nens amb edat escolar i persisteix durant l’adolescència en el 50-80% i en l’etapa adulta en un 30-50% i és hereditari.

En el seu origen existeixen factors genètics i ambientals.

Que podeu observar? Símptomes

Hiperactivitat:  Excés de moviments en situacions inadequades i en diferents àmbits (casa, escola, a la consulta); no poden estar quiets, s’aixequen de la cadira, ho toquen tot; parlen molt, fan soroll en activitats tranquil·les, escoltant un conte, veient una pel·lícula

Impulsivitat:  Impaciència , no poden esperar el seu torn, volen ser els primers a la fila, responen les preguntes abans que la senyoreta o els pares puguin acabar-la, actuen sense pensar.

Això provoca dificultats en l’adaptació familiar, escolar i social.

Dèficit d’atenció: Incapacitat per mantenir l’atenció en tasques que suposen esforç mental. No escolten, els costa seguir les ordres i tenen dificultat per organitzar-se, no saben que han de fer abans i/o després; es despisten i perden coses, no troben els llibres, l’agenda.

Es distreuen amb tot el que passa pel seu voltant.

Tot són iguals?

Un petit recordatori. Motxilles al cole

Després de l’estiu arriba la tornada a l’escola, cosa que per a molts nens significa posar fi a una època de llibertat sense límits.

Amb la tornada a l’escola comença també anar i tornar de casa a l’escola amb la pesada motxilla

Hi ha un creixent augment del mal d’esquena en els nens i adolescents és degut, entre altres factors, a l’excés de pes de les motxilles i el seu ús incorrecte. Per aquesta raó anem a revisar com hauria de ser la motxilla que han d’utilitzar per anar a l’escola i com ha d’anar col·locada

És necessari escollir una bona motxilla per evitar l’excés de pes, els mals postures i el mal d’esquena.

Característiques bàsiques d’una motxilla

• Compartiment posterior encoixinat i amb cinta de subjecció per a material pesat.
• Tirants amples, encoixinats i regulables amb forma ergonòmica.
• Corretges per ajustar a la cintura i al pit.
• Base rígida inclinada i protegida per assegurar el correcte repartiment del pes.
• Esquena encoixinada.

Altres recomanacions