Arxiu d'etiquetes: Publicacions

12 de maig, Dia Internacional de la Infermera i el rol de la infermera pediàtrica

Cada 12 de maig a tot el món es commemora el naixement de Florence Nightingale (Florència, 1820 – Londres, 1910), infermera britànica considerada la mare de la infermeria moderna. Florence va crear el primer model conceptual i va ser capaç de demostrar la importància de les cures infermeres en la salut de les persones.

A la Corporació de Salut del Maresme i la Selva  hi treballen uns 500 infermers i infermeres, d’aquests una trentena es dediquen a la cura dels infants en els diferents àmbits d’atenció sanitària com són la primària, l’hospitalària i l’especialitzada. Des del naixement i fins a l’adolescència.

En l’àmbit neonatal la infermera té cura del nadó des de les primeres hores de vida fins a l’alta hospitalària,  on ofereix educació sanitària a les famílies sobre la cura del nadó. En l’infant ingressat, la infermera porta a terme cures integrals, aplicant els tractaments, tècniques i procediments necessaris per aconseguir el restabliment de la salut del nen. Tenen cura dels infants, adolescents i també de les seves famílies. Quan el nen abandona l’hospital, la infermera dona consells sobre les cures necessàries que cal seguir al domicili.

La infermera especialista en Pediatria d’atenció primària fa l’acollida i el seguiment de l’infant durant tota l’edat pediàtrica, assegura un bon control sobre el creixement, desenvolupament i hàbits de vida saludables,  assessora els pares en la cura dels infants en relació a l’alimentació , l’estimulació, l’activitat física, les vacunes o la prevenció d’accidents.

I en el àmbit de l’atenció comunitària, tant als centres de salut  com a l’escola o als instituts,  la infermera fomenta conductes responsables de salut, associades a la prevenció de trastorns alimentaris, consum de drogues, salut afectiva i sexual o conflictes i violència.

 

Sra. Joana Blazquez Martinez

Directora d’Infermeria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

L’alimentació saludable en l’etapa escolar

Des de la Generalitat de Catalunya l’any 1997 es va iniciar un servei d’assessorament de programacions de menús que es va dur a terme des del Programa d’educació per a la salut a l’escola (PESE) en coordinació amb el Programa d’alimentació i nutrició del Departament de Salut.

El febrer de 2005 va aparèixer la primera edició de la guia L’alimentació saludable en l’etapa escolar. L’any 2012 es va reeditar actualitzada, i l’edició actual del 2017, ha sigut revisada i ampliada.

L’actual guia, defineix l’alimentació saludable com aquella que és satisfactòria, suficient, completa, equilibrada, harmònica, segura, adaptada al comensal i a l’entorn, sostenible i assequible.

L’alimentació és un procés que ens acompanya al llarg de la vida, mitjançant el qual obtenim els nutrients que ens permeten cobrir els requeriments de l’organisme. Per tal que el creixement i el desenvolupament tant físic com mental es produeixin d’una manera adequada és imprescindible facilitar una alimentació que cobreixi les necessitats nutricionals pròpies de cada etapa.

El menjar és, sens dubte, un element d’identificació cultural, per tant, és important mantenir i potenciar els hàbits alimentaris propis de l’àrea mediterrània, adaptats als canvis sociològics i culturals que es van produint.

Una alimentació equilibrada implica una aportació adequada de nutrients, en qualitat i en quantitat. Entre la població en edat escolar, és freqüent consumir poca fruita, verdura, llegums i peix.

 

A la següent taula podeu observar les freqüències recomanades de consum dels diferents grups d’aliments. Les quantitats varien segons l’edat i els requeriments individuals, i és convenient que les adeqüeu a la sensació de gana de l’infant.

 

 

Com s’han de repartir els aliments en els diferents àpats diaris?

Continua llegint

El Dia Internacional de la tolerància zero contra la Mutilació Genital Femenina

El Dia Internacional de la tolerància zero contra la Mutilació Genital Femenina, 6 de febrer,  és una proposta de Nacions Unides per a lluitar contra aquesta violació dels drets humans de les dones i nenes. Com informa l’Organització Mundial de la Salut en la seva pàgina web (http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs241/es/), la mutilació genital femenina comprèn tots els procediments que, de forma intencional i per motius no mèdics, alteren o lesionen els òrgans genitals femenins.

Més de 200 milions de dones i nenes vives actualment han estat objecte de la mutilació genital femenina en els 30 països de l’Àfrica, Orient Mitjà i Àsia on es concentra aquesta pràctica. En la majoria dels casos es practica en la infància, en algun moment entre la lactància i els 15 anys.

Aquests procediments lluny d’aportar cap benefici per la salut, tenen greus conseqüències a curt i a llarg termini. Poden produir hemorràgies greus i problemes urinaris, i més tard poden causar quists, infeccions, complicacions del part i augment del risc de mort del nadó.

La Generalitat promou una actuació preventiva de la Mutilació Genital Femenina des d’un enfocament de gènere, basat en els drets humans amb coordinació amb els països d’origen. Per a això, s’utilitza un protocol vigent des de 2002 amb la intervenció dels departaments de Treball i Afers Socials, Ensenyament, Salut, Interior, Presidència i Governació.

Trobeu més informació en l’article de la Dra. Morató,  “La Mutilació Genital Femenina a Catalunya” en el nostre blog Cuidant Infants (https://csmspediatria.wordpress.com/2017/03/08/la-mutilacio-genital-femenina-a-catalunya/)

Dia Mundial contra l’Hepatitis: “Eliminar l’Hepatitis”

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) celebra com cada any el 28 de juliol el Dia Mundial contra l’Hepatitis. Aquest any el lema és “Eliminar l’Hepatitis”. Amb motiu d’aquesta data l’OMS ha publicat l’“Informe Global sobre l’Hepatitis de 2017” que mostra les dades sobre la situació mundial d’aquesta malaltia.

 

  • L’hepatitis viral causa 1,34 milions de morts (una xifra comparable a les morts anuals causades per la tuberculosi, el VIH i la malària).
  • 325 milions de pacients viuen amb hepatitis viral (aproximadament el 4,4% de la població mundial).
  • Només el 9% de les persones que viuen amb hepatitis B i el 20% de les que viuen amb hepatitis C s’han sotmès a proves i coneixen el seu estat.
  • Les principals causes de les noves infeccions per hepatitis C són els procediments sanitaris arriscats i l’ús de drogues injectables, que representen la major part dels 1,75 milions d’infeccions

 

L’informe posa també de manifest que mentre, des de l’any 2000, les morts per hepatitis viral han augmentat en un 22%, les morts degudes a altres malalties, com la tuberculosi, la malària i el VIH, han disminuït. L’informe fa una crida a adoptar mesures específiques i urgents tant a escala  regional com nacional. I aquest any la crida és “Eliminar l’Hepatitis”.

 

El terme hepatitis no fa referència a cap malaltia concreta, sinó que es refereix a una lesió del fetge originada per un procés inflamatori que afecta les cèl·lules hepàtiques, els anomenats hepatòcits, com explica el Dr. Roca en el post del nostre blog “Cuidant infants”: “Les hepatitis. Les malalties inflamatòries del fetge”.

 

Catalunya es troba entre les regions d’incidència mitjana de l’Hepatitis. Els informes dels darrers anys posen de manifest taxes d’incidència al voltant del 5 per 100.000 per l’Hepatitis A i del 2 per 100.000 per l’Hepatitis B. La introducció de les vacunes contra l’Hepatitis A i B en el Calendari de Vacunacions Sistemàtiques de la Generalitat de Catalunya, el seguiment de les embarassades i dels nadons afectats i l’estricte control sanitari de les donacions de sang ha fet disminuir la incidència de la malaltia a casa nostra, però encara representa un greu un problema de salut.

Dr. F. Codina Garcia

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Mareme i la Selva

Exercici físic i esport en els infants amb cardiopaties congènites

Les cardiopaties congènites són aquelles malalties de l’estructura i/o funcionament del cor, presents des del moment de néixer. Les cardiopaties congènites ocasionen en el cor de diferents defectes i són el tipus d’anomalia congènita més comuna.

La incidència que s’ha estimat d’aquestes patologies està entre 4 i 12 pacients per cada 1.000 nens nascuts vius; i són la causa més freqüent de mort durant el primer any de vida.

Els avenços mèdics, el diagnòstic precoç i les millores en el tractament d’aquestes malalties, ha permès que els infants cardiòpates tinguin un millor estat físic i una millor qualitat de vida, i d’aquesta manera puguin realitzar tota mena d’exercicis i activitat física.

Actualment no es pot dictaminar a priori quins infants cardiòpates poden i quins no poden fer exercici físic, ja que això dependrà de la quantificació de l’esforç pel cor durant aquesta activitat,  les demandes metabòliques de cada esport, i sobretot la gravetat de la cardiopatia.

De vegades, els primers símptomes aquestes cardiopaties apareixen durant l’exercici físic, aquesta és una de les raons per les quals es fan les proves d’esforç. La prova d’esforç és una exploració on es valora la resistència a l’activitat i on s’estudia l’aparició d’arítmies o problemes isquèmics que faria contraindicar l’esport aquests casos.

A l’hora de fer aquesta valoració, s’ha de tenir en compte quin tipus d’esport o activitat que vol realitzar l’infant, i la fisiologia d’aquest en relació amb la seva cardiopatia. Cada pacient és únic i dependrà de la seva patologia la possibilitat o no de realitzar una determinada activitat.

No hi ha una resposta absoluta i única per determinar  quina activitat  és segura o quina no. Però si es poden fer algunes recomanacions tenint en consideració la classificació dels esports segons la càrrega estàtica o dinàmica que tenen i la classificació de les cardiopaties en funció de la seva gravetat.

Continua llegint

Els infants i els viatges en avió

En un recent estudi  (desembre de 2016) publicat a la prestigiosa revista Pediatric Emergency Care es recull les lesions més habituals dels infants durant els viatges en avió.

 

Més de 3 milions de persones viatgen cada any en avió i molts d’aquests són infants. L’estudi recull 114.226 esdeveniments que van precisar atenció sanitària, d’aquests en 12.226 estaven involucrats infants. Els autors van observar que els menors de 2 anys, que representen només l’1% dels infants que viatgen en avió, van patir el 35% de les lesions pediàtriques.

Les lesions més comunes van ser les cremades (39%), contusions (30%), laceracions (21%) i els traumatismes cranials (8%). Les causes més freqüents van ser begudes calentes que van caure sobre un infant, i també els infants que, asseguts en un seient de passadís, van patir un traumatisme.

 

Per llei, un infant que viatja en un automòbil ha d’anar assegut en un seient de seguretat correctament col·locat amb un sistema de retenció homologat, però és lliure de viatjar sense restriccions a la falda d’un adult dins dels avions.

 

Alguns experts consideren que és el moment d’establir més mesures de seguretat pels infants en els viatges en avió, perquè els riscos de patir lesions no són menyspreables. Per contra, hi ha altres experts que consideren que obligar a seguir unes noves pautes de seguretat pot encarir el preu els viatges en avió i facilitar que moltes famílies substitueixin els viatges en avió per altres desplaçaments menys segurs, com els desplaçaments en automòbil.

 

No es disposen d’unes recomanacions consensuades, però si es poden aconsellar algunes mesures de seguretat per evitar ensurts durant els viatges en avió:

 

Consells abans del vol?

Continua llegint

Prepareu el vostre viatge

 

Les vacances són una oportunitat per a viatjar a països exòtics i llunyans amb, o sense nens.  Abans, durant i després del viatge heu de prendre mesures de protecció per evitar ensurts, que variaren depenent del vostre destí.

 

Abans del viatge

Centres d’atenció al viatger Internacional, ofereixen als viatgers internacionals, prevenció i seguretat sobre el risc de contagi de malalties pròpies dels països que es tingui previst visitar i conèixer. Per poder adreçar-vos aquests centres heu de demanar cita prèvia entre 1 i 3 mesos abans de començar el viatge. Podeu demanar cita a través del següent enllaç. https://www.ics.gencat.cat/salutinternacional/, i també podreu consultar els diferents centres del nostre territori a: salutweb.gencat.cat/ca/el_departament/organitzacio/adreces_i…/centres_vacunals/

En aquests centres revéreu.

  • Recomanacions personalitzades, tenint en compte el lloc de destinació, tipus de viatge i duració i les característiques pròpies de cada persona (infants, malalts crònics…).
  • Explicacions sobre mesures de protecció, precaucions higièniques, indicacions respecte a la ingesta d’aliments, hidratació… depenent del país a visitar.
  • Vacunació, si aquesta és necessària, seguint les indicacions de les autoritats sanitàries, així com la profilaxi antipalúdica, si s’escau.
  • Si ho desitgeu, podreu adquirir en el mateix centre, aquells productes indicats durant els consells com a mesures de protecció.

Assegurança sanitària.  En quasi tots els països de la Comunitat Europea podeu rebre atenció sanitària amb la Targeta Sanitària Europea, que podeu sol·licitar a la Web http://www.seg-social.es/Internet_1/Trabajadores/PrestacionesPension10935/Asistenciasanitaria/DesplazamientosporE11566/TSE2/index.htm

Si viatgeu fora de la Unió Europea, valoreu contractar una assegurança sanitària pel viatge.

Farmaciola.  Quan es viatgi amb infants és important portar una petita farmaciola amb alguns medicaments bàsics com ara, paracetamol, ibuprofèn, repel·lent d’insectes, pomades per picades, gases, tiretes, termòmetre… Si vosaltres o el vostre infant preneu alguna medicació crònica o la podeu necessitar durant el viatge cal afegir-les a la farmaciola.

Demaneu un informe mèdic si el vostre infant pateix algun tipus d’al·lèrgia o pateix alguna malaltia crònica i porteu-lo junt amb el  llibre de vacunacions i la resta de documents del nen.

Roba. Si heu de viatjar a un país càlid i amb presència de mosquits, heu de posar roba còmoda a la maleta, preferiblement de cotó i amb colors clars. Els tons foscos criden l’atenció dels insectes. També és fonamental calçar sabates tancades o botes altes, sobretot en zones pantanoses. És recomanable portar camises de màniga llarga per evitar les picades de mosquits o insectes que poden contagiar diverses malalties.

Tampoc oblideu portar alguna roba d’abrigar i per protegir-se de la pluja que en alguns llocs pot ser forta, així com les ulleres de sol, la gorra i protecció solar.

 

Durant el viatge

Normes d’alimentació. L’anomenada diarrea del viatger és una malaltia molt freqüent , quasi el 80% dels viatgers la pateixen i pot esgarrar el vostre viatge. La persona afecta presenta quatre o més deposicions toves al dia que es poden acompanyar de nàusees, vòmits, dolor abdominal i febre. La millor mesura per no patir aquesta malaltia és la prevenció. Heu de seguir alguns consells com:

  • Beveu aigua, procedent d’envasos segellats.
  • Eviteu el gel en les begudes i feu servir aigua potable per rentar els aliments o rentar-se les dents.
  • No compreu aliments en parades de carrer o altres establiments, on la manca d’higiene sigui evident.
  • Bulliu la llet no pasteuritzada.
  • Mengeu aliments cuinats i assegureu-vos que estiguin totalment fets i que no hagin estat durant hores a temperatura ambient.
  • Renteu i peleu totes les fruites i verdures que consumiu i eviteu aquelles que tinguin la pell danyada.
  • Eviteu les amanides, els ingredients poden haver-se rentat amb aigua contaminada.
  • Eviteu els aliments que puguin haver estat exposats a mosques o altres insectes.
  • Eviteu els mariscs no cuinats i els plats que continguin ou o carn blanca o vermella crus o poc fets.

Tractaments. Un altre problema de salut que podeu patir por ser derivat per les picadures d’insecte. En algunes zones les picadures d’insecte poden transmetre malalties, protegir-vos bé amb repel·lents ,roba adequada, mosquitera…. i preneu els tractaments preventius si la zona a visitar en endèmica en alguna d’aquestes malalties com la malària.

Protecció solar. No oblideu protegir-vos del sol amb cremes solars i roba adequada  per vosaltres i els vostres infants; el sol pot produir cremades importants que poden impedir que gaudiu d’un bon viatge. Recordeu que en zones de calor intensa la hidratació és molt important, porteu sempre ampolles d’aigua i oferiu-li als infants per prevenir cops de calor.

 

Després del viatge

Tractaments mèdics. Alguns dels medicaments cal prendre’ls fins alguns dies després de tornar del viatge. És import que compliu el cicle del tractament, per prevenir-vos correctament d’algunes malalties com ara la malària.

Si durant les setmanes pròximes a la tornada del viatge us trobeu malament,  consulteu al vostre centre de salut i recordeu al professional que us atengui on heu viatjat i quant temps fa que heu tornat.

Dr. F.Codina Garcia

DUI Marta Azuara

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

 

 

Conciliació familiar

Trobar l’harmonia entre en món laboral i el familiar encara avui és un repte.

La situació actual més freqüent és que moltes parelles treballen els 2 fora de casa i que els avis són una peça fonamental en la cura dels seus néts. Així doncs s’explica que la taxa de natalitat a Espanya és d’1,39 fills per parella (una de les més baixes d’Europa). I una altra realitat és que la dona porta la major part de “càrrega “de ser mare. Segons un estudi del 2017 anomenat” Maternitat i trajectòria professional” elaborat per l’escola de negocis IESE (Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa) i amb suport dels  Laboratoris Ordesa, d’un total de 8.500 persones (pares i mares) enquestades van obtenir els següents resultats:

  • 53% dones consideren que ser mares els ha impedit una major projecció professional.
  • 60% dones opinen que tot i treballar els 2 fora de casa a jornada completa la situació de l’home respecte a les feines de la llar i la criança dels nens és més còmode.
  • 70% dones assumeix que estan sobrecarregades de feina dins i fora de la llar.
  • 90% denuncia la falta de flexibilitat a les empreses per conciliar amb la família.
  • 97% creu que les ajudes públiques a la maternitat són poques o insuficients.

Tot això reforça el fet que la meitat de les dones reconeix haver tingut menys fills dels que volia i que una de cada 4 renuncia a ser mare.

La Llei 39/1999 de conciliació laboral i familiar intenta ajudar als pares però no sempre aquests drets són coneguts pels treballadors. Són els següents:

  • Permís de paternitat

És de 4 setmanes i es cobra el 100% del sou (cal estar afiliat a la Seguretat Social i haver cotitzat 180 dies dintre dels 7 anys anteriors o 360 dies cotitzats durant la vida laboral). Si s’està cobrant l’atur, aquest queda suspès mentre es cobra el de paternitat i no es perd.

Es busca afavorir la corresponsabilitat en la cura dels fills. El 96% d’excedències per cura dels fills les demanen les dones.

 

  • Permís de maternitat

És de 16 setmanes i es cobra el 100% de la nòmina (s’exigeix haver cotitzat 180 dies els últims 7 anys o 360 dies en tota la vida laboral. Si la mare té menys de 21 anys no s’exigeix període mínim i si té entre 21 i 26 anys es demanen 90 dies cotitzats. Si no treballa o no ha cotitzat cobrarà IPREM (indicador públic de renda d’efectes múltiples) 42 dies naturals: 532,51 euros al mes.

 

  • Mesures de seguretat per embarassades i lactants

Segons recull la Llei de Prevenció de Riscos Laborals per dones embarassades o en període de lactància: prohibició de treball nocturn i d’hores extres. Tot i que aquest dret no s’observa en alguns centres de treball. Sí que s’ha avançat en l’exempció de guàrdies en aquest període cobrant el mateix.

 

  • Permís de lactància

Per lactància d’un fill menor de 9 mesos les treballadores tenen dret a 1 h al dia d’absència de la feina per cada 8 h treballades.

 

  • Reducció de jornada

La Llei de Conciliació  recull el dret a reduir la jornada per cuidar nens fins als 8 anys. És un dret no retribuït que vindrà acompanyat de la reducció salarial professional corresponent a les hores que no es deixen de treballar.

Cal 1 any d’antiguitat a l’empresa per poder-lo sol·licitar. Un mínim de 4 mesos i màxim de 3 anys seguits per cada fill fins a un màxim de 5 anys. A vegades pot variar segons el conveni professional de l’empresa. Està més reconegut que canviar l’horari laboral.

 

  • Modificar horari laboral

Es pot demanar però l’empresa es pot negar, ja que depèn del conveni col·lectiu d’aplicació o si no existeix de l’acord entre les parts.

 

  • Excedència

Es pot sol·licitar per maternitat, per paternitat o per cura d’un familiar malalt o depenent. Es guarda el  lloc de treball almenys un any. Aquest període compta com a cotitzat, si és per cuidar fills (màxim 2 anys) o altres familiars (1 any).

 

  • Ajudes a autònoms

Poden gaudir del permís retribuït per maternitat o paternitat igual que la resta de treballadors.

 

L’experiència de ser mare i/o pare és única i irrepetible però les condicions laborals i legals a vegades no fan fàcil la compaginació d’aquestes dos vessants: familiar i laboral. De totes maneres, us animo a viure aquesta experiència i, si pot ser més d’una vegada, millor.

 

DUI Mª Isabel Rios

Infermera Pediatria. CAP Malgrat

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

 #OjOpequealagua. Campanya per evitar els ofegaments infantils

Una notícia d’aquesta mateixa setmana: “Un nen ferit en gairebé ofegar-se en una piscina a Tordera” 

Els ofegaments són una realitat tots els estiu. L’Asociacion Nacional de Seguridad Infantils  juntament  amb altres organitzacions ha posat en marxa la campanya  #OjOpequealagua, per evitar els ofegaments infantils.

Cada any els ofegaments infantils ocupen un lloc destacat en el podi de morts en la infància. Són la tercera causa de mort a la infància a escala mundial i la segona a casa nostra. Així en els darrers 5 anys més de 100 menors han mort a Espanya per aquesta causa. Els infants menors de 5 anys són el grup de major de risc.

 

Els objectius de la campanya  #OjOpequealagua són conscienciar la població de la magnitud del problema i oferir solucions que puguin ser transmeses entre adults i petits, aconseguint crear una cultura preventiva intergeneracional

 

Tothom es pot adherir a la campanya, organitzacions, entitats i associacions relacionades amb la seguretat i les emergències, a més de famílies i comunitats educatives, entitats públiques i privades de socorrisme aquàtic … per fer el ressò més gran en mitjans i xarxes socials: tota difusió és poca!

 

 

Decàleg: de seguretat infantil en piscines 

Continua llegint

Atemptats, telenotícies i infants

Els desgraciats atemptats de Manchester, Londres,… portaran a les pantalles una allau d’imatges. Veurem a la “tele” un anar i venir d’ambulàncies o de soldats fortament armats passejant pels carrers. També ens mostraran les imatges d’homes vestits de negre de cap a peu amb un ganivet a la mà amenaçant de tallar el coll a un altre home agenollat amb una granota taronja. Són imatges adients pels nostres infants?

Tots els pares saben que han d’evitar als seus infants pel·lícules, amb contingut sexual èxplicit o violència màxima, que són inapropiades per la seva edat. Però són plenament conscients si els continguts dels “informatius”, els telenotícies, són apropiats?

Ens hem de preocupar especialment dels nens i nenes a l’etapa escolar. Els més petits viuen una existència màgica on la realitat i la ficció es confonen, i el seu desenvolupament cognitiu fa que no entenguin el sentit irreversible de la mort, o conceptes abstractes com el de justícia, odi, discriminació… Hem d’estar al cas per què les imatges que a nosaltres ens impacten poden deixar indiferents als preescolars i per contra reaccionar davant d’altres. A l’altra banda, tot i que els pre adolescents i els adolescents tenen capacitat de raonament i poden elaborar els seus propis recursos per acceptar la realitat, donem-los un cop de mà. Els infants escolars en aquestes circumstàncies entenen la realitat però ni tenen una visió màgica ni prou recursos per a fer-li front.

 

Com a pares

Continua llegint