12 de maig, Dia Internacional de la Infermera i el rol de la infermera pediàtrica

Cada 12 de maig a tot el món es commemora el naixement de Florence Nightingale (Florència, 1820 – Londres, 1910), infermera britànica considerada la mare de la infermeria moderna. Florence va crear el primer model conceptual i va ser capaç de demostrar la importància de les cures infermeres en la salut de les persones.

A la Corporació de Salut del Maresme i la Selva  hi treballen uns 500 infermers i infermeres, d’aquests una trentena es dediquen a la cura dels infants en els diferents àmbits d’atenció sanitària com són la primària, l’hospitalària i l’especialitzada. Des del naixement i fins a l’adolescència.

En l’àmbit neonatal la infermera té cura del nadó des de les primeres hores de vida fins a l’alta hospitalària,  on ofereix educació sanitària a les famílies sobre la cura del nadó. En l’infant ingressat, la infermera porta a terme cures integrals, aplicant els tractaments, tècniques i procediments necessaris per aconseguir el restabliment de la salut del nen. Tenen cura dels infants, adolescents i també de les seves famílies. Quan el nen abandona l’hospital, la infermera dona consells sobre les cures necessàries que cal seguir al domicili.

La infermera especialista en Pediatria d’atenció primària fa l’acollida i el seguiment de l’infant durant tota l’edat pediàtrica, assegura un bon control sobre el creixement, desenvolupament i hàbits de vida saludables,  assessora els pares en la cura dels infants en relació a l’alimentació , l’estimulació, l’activitat física, les vacunes o la prevenció d’accidents.

I en el àmbit de l’atenció comunitària, tant als centres de salut  com a l’escola o als instituts,  la infermera fomenta conductes responsables de salut, associades a la prevenció de trastorns alimentaris, consum de drogues, salut afectiva i sexual o conflictes i violència.

 

Sra. Joana Blazquez Martinez

Directora d’Infermeria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

La importància del “NO” en el discurs de les famílies

Moltes vegades, en les consultes de pediatria ens trobem a pares, fins i tot de nens petits, que estan angoixats i neguitosos per la dificultat que els representa l’educació dels seus fills.

Salvador Cardús i Ros (professor de Sociologia de la UAB i periodista), autor de “El desconcierto de la educación”, en el seu llibre dóna algunes claus als interrogants que ens apareixen en les consultes. Cardús diu:

-Sabem que educar avui dia és complicat, més que difícil. És complicat perquè les maneres de fer d’abans no es poden aplicar automàticament al món d’avui. Això no vol dir que alguns grans criteris implícits en aquelles maneres d’educar no fossin universals i valuosos, l’única cosa que hauríem d’aprendre seria adaptar-los a les noves circumstàncies. La idea fonamental és que si sabem o aprenem a adaptar les maneres de fer adequades als nostres temps, “EDUCAR” és tan fàcil o tan difícil com ha estat sempre.

Del desconcert de saber o no saber com fer-ho han sorgit dos errors greus, que en contra d’ajudar a solucionar-ho, els agreugen:

• El primer és dramatitzar la situació fins al punt de paralitzar als pares, que tenen la sensació o impressió de viure una situació de desastre total. L’exageració dels problemes, des de la “dimissió de l’educació” que culpabilitza a tots i la repetida “crisi de valors”, s’aconsegueix que la visió sigui inabastable i en conseqüència no trobi solució.
• L’altre error sorgeix de passar més temps renyant als pares, més que a proporcionar-los eines perquè prenguin les seves pròpies decisions educatives.

 

Les rutines

Jornada de pediatria

Jornada vacunes