Les cardiopaties congènites són aquelles malalties de l’estructura i/o funcionament del cor, presents des del moment de néixer. Les cardiopaties congènites ocasionen en el cor de diferents defectes i són el tipus d’anomalia congènita més comuna.
La incidència que s’ha estimat d’aquestes patologies està entre 4 i 12 pacients per cada 1.000 nens nascuts vius; i són la causa més freqüent de mort durant el primer any de vida.
Els avenços mèdics, el diagnòstic precoç i les millores en el tractament d’aquestes malalties, ha permès que els infants cardiòpates tinguin un millor estat físic i una millor qualitat de vida, i d’aquesta manera puguin realitzar tota mena d’exercicis i activitat física.
Actualment no es pot dictaminar a priori quins infants cardiòpates poden i quins no poden fer exercici físic, ja que això dependrà de la quantificació de l’esforç pel cor durant aquesta activitat, les demandes metabòliques de cada esport, i sobretot la gravetat de la cardiopatia.
De vegades, els primers símptomes aquestes cardiopaties apareixen durant l’exercici físic, aquesta és una de les raons per les quals es fan les proves d’esforç. La prova d’esforç és una exploració on es valora la resistència a l’activitat i on s’estudia l’aparició d’arítmies o problemes isquèmics que faria contraindicar l’esport aquests casos.
A l’hora de fer aquesta valoració, s’ha de tenir en compte quin tipus d’esport o activitat que vol realitzar l’infant, i la fisiologia d’aquest en relació amb la seva cardiopatia. Cada pacient és únic i dependrà de la seva patologia la possibilitat o no de realitzar una determinada activitat.
No hi ha una resposta absoluta i única per determinar quina activitat és segura o quina no. Però si es poden fer algunes recomanacions tenint en consideració la classificació dels esports segons la càrrega estàtica o dinàmica que tenen i la classificació de les cardiopaties en funció de la seva gravetat.