Arxiu d'etiquetes: malalties

Exercici físic i esport en els infants amb cardiopaties congènites

Les cardiopaties congènites són aquelles malalties de l’estructura i/o funcionament del cor, presents des del moment de néixer. Les cardiopaties congènites ocasionen en el cor de diferents defectes i són el tipus d’anomalia congènita més comuna.

La incidència que s’ha estimat d’aquestes patologies està entre 4 i 12 pacients per cada 1.000 nens nascuts vius; i són la causa més freqüent de mort durant el primer any de vida.

Els avenços mèdics, el diagnòstic precoç i les millores en el tractament d’aquestes malalties, ha permès que els infants cardiòpates tinguin un millor estat físic i una millor qualitat de vida, i d’aquesta manera puguin realitzar tota mena d’exercicis i activitat física.

Actualment no es pot dictaminar a priori quins infants cardiòpates poden i quins no poden fer exercici físic, ja que això dependrà de la quantificació de l’esforç pel cor durant aquesta activitat,  les demandes metabòliques de cada esport, i sobretot la gravetat de la cardiopatia.

De vegades, els primers símptomes aquestes cardiopaties apareixen durant l’exercici físic, aquesta és una de les raons per les quals es fan les proves d’esforç. La prova d’esforç és una exploració on es valora la resistència a l’activitat i on s’estudia l’aparició d’arítmies o problemes isquèmics que faria contraindicar l’esport aquests casos.

A l’hora de fer aquesta valoració, s’ha de tenir en compte quin tipus d’esport o activitat que vol realitzar l’infant, i la fisiologia d’aquest en relació amb la seva cardiopatia. Cada pacient és únic i dependrà de la seva patologia la possibilitat o no de realitzar una determinada activitat.

No hi ha una resposta absoluta i única per determinar  quina activitat  és segura o quina no. Però si es poden fer algunes recomanacions tenint en consideració la classificació dels esports segons la càrrega estàtica o dinàmica que tenen i la classificació de les cardiopaties en funció de la seva gravetat.

Continua llegint

Hipercolesterolèmia infantil

La hipercolesterolèmia infantil és una malaltia molt freqüent a la nostra societat. La seva  importància radica en què és una font potencial de problemes a la vida adulta.

La raó de l’augment del colesterol ve donat pel tipus d’alimentació i a l’estil de vida dels nostres infants. En les hipercolesterolèmies familiars hi ha un clar component genètic.

El colesterol és una molècula de greix de vital importància al nostre organisme, de fet

la membrana cel·lular de totes les nostres cèl·lules requereixen el colesterol per la seva integritat.

El colesterol com tots els greixos és insoluble en un medi líquid. Pel seu transport dins de l’organisme, requereix d’una proteïna transportadora, les anomenades apoproteïnes. El colesterol es  classifica depenent de si aquestes apoproteïnes transporten el colesterol als teixits (colesterol dolent) o els treuen d’ells (colesterol bo). La suma dels dos tipus és l’anomenat colesterol total.

El colesterol transportat als  teixits diana es pot acumular  i iniciar una entitat anomenada “aterosclerosis”, procés que s’inicia a la infància on s’acumula el greix a la paret arterial i que pot evolucionar amb les “plaques d’ateroma” i manifestar-se clínicament a l’edat adulta amb l’obstrucció arterial, la qual cosa ocasiona malaltia cardiovascular, cerebrovascular o vascular perifèrica.

Quines són les xifres de colesterol?

Continua llegint

Malalties Rares o minoritàries: “la recerca porta esperança a les persones que viuen amb una malaltia rara”

Aquest concepte inclou, segons el criteri de la Unió Europea, a les malalties que afecten menys d’una de cada 2000 persones.

Estem parlant doncs d’un criteri estadístic que compleixen al voltant d’unes 6.000 a 7.000 malalties actualment, encara que cada dia se’n diagnostiquen de noves.

Són malalties cada una de les quals afecta relativament poques persones, però que juntes repercuteixen a un important percentatge de la població, al voltant del 7% de la població global que en algun moment de la seva vida patiran alguna d’aquestes. Dit d’altra manera, uns 30 milions de persones a la UE i aproximadament 3 milions a Espanya pateixen o patiran alguna malaltia rara o minoritària.

No totes tenen la mateixa presència, algunes poden afectar només a un petit grapat de persones i altres, com ara la Fibrosi quística, són més freqüents.

Hi ha una sèrie de paràmetres comuns en elles:

  • La seva relativa baixa freqüència, fa que siguin poc conegudes, cosa que les fa més difícils de diagnosticar, manca experiència clínica en la majoria de professionals i no es pensa en elles en primera instància la qual cosa retarda el diagnòstic i dificulta el maneig.
  • Moltes, al voltant d’un 80%, tenen un component genètic.
  • Prop de tres quartes parts afecten nens o nenes.
  • Els tractaments sovint només són pal·liatius, no curen la malaltia.
  • Moltes són malalties cròniques, progressives, degeneratives i poden amenaçar la vida i ser invalidants, obligant a la família a destinar recursos de temps i materials amb el consegüent trastorn en el patró de vida de la família.

Per les característiques pròpies d’aquestes malalties i per millorar l’atenció, s’ha incentivat l’associacionisme entre els malalts i les famílies (Eurordis a Europa, GARD als Estats Units, Feder a Espanya), la recerca a escala internacional, la creació de bases de dades conjuntes, com ara Orphanet,  tot cercant optimitzar els recursos i sincronitzar esforços per ser més eficients en el diagnòstic i tractament. Tanmateix s’ha incentivat la creació de centres de referència i la potenciació del treball en xarxa.

Continua llegint

Refredats i otitis. Una parella inseparable

Què és una otitis i perquè els nens en pateixen més que els adults?

L’otitis mitjana aguda és una infecció de l’oïda mitjana causada per l’entrada de bacteris o virus provinents del coll o del nas a través de la trompa d’Eustaqui dins l’espai aeri de l’oïda mitjana, on aquests es multipliquen i produeixen un cúmul de moc i pus que fa pressió i inflama la membrana timpànica. Aquesta inflamació és la causa del mal d’orella i a vegades de la febre que pateix el nen.

osset_otitis_noticia_minisiteLa disposició anatòmica de la trompa d’Eustaqui, que és l’únic canal de ventilació de la cavitat que conforma l’oïda mitjana, fa que els nens estiguin més predisposats a patir otitis mitjanes que els adults, ja que aquesta trompa s’obstrueix amb facilitat pel moc resultant dels refredats comuns de les vies respiratòries altes, i per això les otitis són molt més freqüents en els mesos on més es presenten aquests refredats (sobretot a la tardor i a l’hivern).

L’alta freqüència dels refredats que afavoreixen les otitis i la mateixa  predisposició en els nens a patir obstrucció de la trompa d’Eustaqui, fa que les otitis mitjanes siguin molt freqüents en la població infantil, de manera que fins a un 70% de nens haurà patit algun episodi d’otitis mitjana abans dels 4 anys.

Quins símptomes dóna?

El dolor és el símptoma més comú en les otitis mitjanes, i en els lactants es manifestarà en forma d’irritabilitat i sovint rebuig de l’aliment. A vegades també s’acompanya de febre. Però si la pressió a l’interior de l’oïda arriba a ser molt alta, es produeix una ruptura de la membrana timpànica i la infecció surt cap a l’oïda externa en forma de secreció purulenta; tot i que aquesta és una circumstància aparatosa que sol produir alarma en els pares, el cert és que no es tracta de res greu, ja que se sap que el timpà es tancarà sol en uns dies.

Què puc fer si el meu fill en pateix?

Un cop realitzat el diagnòstic, el vostre pediatre indicarà el tractament més adient. En molts casos serà suficient el tractament dels símptomes, però en determinades condicions també s’indicarà un antibiòtic.

En cas que aquestes otitis es repeteixin sovint en un mateix nen o resti moc o secrecions de manera persistent a l’oïda mitja que poden arribar a dificultar l’audició també serà convenient una visita a l’especialista en ORL qui valorarà la necessitat de fer alguna intervenció per resoldre el problema.

En qualsevol cas, no dubteu en consultar al vostre pediatre sobre qualsevol qüestió relacionada amb aquest tema.

 

Dr.Josep Anton Lopez Navarro

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Mareme i la Selva

Ús racional d’Antibiòtics

osset medecinasEl passat 18 de novembre es va celebrar el Dia Europeu per l’ús prudent dels antibiòtics. Aquest dia es va instaurar per a conscienciar als professionals de salut i a la població general de tota Europa sobre la necessitat de fer un ús adequat dels antibiòtics. No hi ha dubte que un alt percentatge dels antibiòtics prescrits no són necessaris, i en aquest sentit cal recordar que Espanya és el segon país d’Europa amb més consum d’antibiòtics.

És una responsabilitat del metge que l’ús racional dels antibiòtics això implica no sol el coneixement de les especialitats farmacèutiques que hi ha al mercat sinó, en funció que antibiòtic ha d’administrar davant determinada patologia, una responsabilitat epidemiològica tenint en compte que el mal ús dels mateixos genera resistència dels bacteris de la comunitat.

A vegades el professional sanitari rep una pressió generada pels familiars dels pacients i les seves falses creences o costums o simple informació obtinguda a internet. Per l’administració d’algun antibiòtic és la seva convicció en funció dels coneixements i conviccions fundades que ho porten a no donar-los antibiòtics que no es necessiten, malgrat la pressió.

Continua llegint

Homeopatia i dentició infantil, una relació perillosa

 

osset medecinasEn una nota de premsa de setembre de 2016, la FDA (l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units, FDA, en les seves sigles en anglès) adverteix sobre el perill de l’ús de pastilles i gels homeopàtics per alleugerir els símptomes de la dentició en els nadons. (http://www.fda.gov/NewsEvents/Newsroom/ComunicadosdePrensa/ucm523642.htm).

 

La FDA, és l’agència del Departament de Salut i Serveis Socials dels Estats Units, que protegeix la salut pública assegurant la protecció, eficàcia i seguretat dels medicaments, les vacunes i altres productes biològics destinats a l’ús en éssers humans. L’Agència també és responsable de la protecció i seguretat del subministrament nacional d’aliments, els cosmètics i els suplements dietètics.

Continua llegint

Dia International de les persones sordes. Nens i sordesa, alguns conceptes

La sordesa es manifesta amb la pèrdua o la disminució de la capacitat de sentir els estímuls sonors. Si no es tracta pot afectar l’adquisició del llenguatge i el desenvolupament afectiu, social i comunicatiu.

Audicion

Heu de estar atents, si durant els primers mesos de vida es detecta que un infant:

  • – només respon a sorolls ambientals forts
  • – s’espanta quan algú se li acosta pel darrere

-no balboteja, o deixa de fer-ho

  • – no respon als estímuls familiars

 

Cal consultar al pediatre

Tipus de sordesa segons el lloc de l’orella on es localitza la lesió o malformació

Pèrdua auditiva transmissiva. Alteració a l’orella mitjana. Fa que disminueixi la percepció de la intensitat dels sons i pot comportar una distorsió en l’audició.

Possibles causes

  • Infecció d’orella
  • Hipoventilació tubària (disminució de l’entrada d’aire per la trompa

d’Eustaqui)

  • Otitis (inflamació de l’orella)
  • Perforació de la membrana timpànica
  • Malformacions de la cadena d’ossets
  • Otoesclerosi (enduriment dels teixits de l’orella)

– Tractament

Normalment és una alteració temporal d’intensitat lleu o moderada. El tractament l’ha de prescriure l’otorinolaringòleg (ORL). Acostuma a tractar-se amb medicació o intervenció quirúrgica.

Pèrdua auditiva neurosensorial. Alteració a l’orella interna, generalment en les cèl·lules ciliades de la còclea. Comporta una pèrdua permanent més o menys greu d’intensitat i de qualitat en l’audició, i una distorsió en la manera d’oir.

Continua llegint