Arxiu d'etiquetes: Trastons alimentaris

Dietes: veritats i mentides

anorexiaMolts de vosaltres, amb l’inici de l’any, heu pensat començar una dieta per baixar els quilos de més d’aquestes festes. Un decàleg de mites sobre alimentació i imatge corporal per no caure en errors.

  1. Una bona dieta és menjar molta verdura i peix a la planxa.

Tots els aliments són necessaris per a una alimentació adequada, un excés d’alguns d’ells pot provocar deficiències de nutrients, si solament preneu peix, tindreu deficiències de  Vit B12, si hi ha un excés de fibra en la vostra dieta, per excés d’aliments vegetals,  podria haver-hi un dèficit en l’absorció de ferro entre altres micronutrients. La millor dieta ha de tenir de tots els grups d’aliments i en les seves quantitats justes sense abusar de cap d’ells.

  1. Si estàs prim, no tindràs problemes de salut.

El baix pes no és sinònim de bona salut, hi ha persones amb pes normal o fins i tot amb sobrepès sense problemes de salut. En canvi una primesa excessiva pot ser un signe de malaltia. Pes normal, alimentació adequada, variada i exercici, és la clau de la bona salut.

  1. Si tens corbes, estàs grossa.

La dona, des de l’inici dels temps, té un cos diferenciat de l’home. Això és a causa que els dipòsits grassos, necessaris per a algunes funcions corporals en moments puntuals de la nostra vida, es localitzen en diferents llocs com els malucs i els pits disminuint el perímetre de la cintura, en canvi el cos de l’home és completament recte.

El problema és la imatge que ens vénen de les models amb siluetes quadrades, això de vegades és a causa de la primesa extrema però també en altres ocasions, encara que són les menys, és a causa de les característiques personals de la do Continua llegint

Altres trastorns de conducta alimentària. Ortorèxia.

A Europa se’ns bombardeja actualment amb informació sobre el que és “bo” i el que és “dolent”. Els temors relacionats amb els aliments i el moviment de defensa de l’alimentació orgànica han afegit complexitat a les decisions que les persones han de prendre en matèria d’alimentació. La Dra. Bettina Isenchmid, especialista en trastorns alimentaris de l’Hôpital de l’Isle de Berna, creu que aquest enfocament sobre els aliments bons i dolents és problemàtic i provoca, en la societat occidental moderna, una relació cada vegada més neuròtica amb l’alimentació el que augmenta el nombre de persones amb trastorn alimentari.

Què és?

11L’ortorèxia és un trastorn de la conducta alimentària que consisteix en l’obsessió pel menjar sa. Les persones que pateixen aquesta patologia es veuen obligades a seguir una dieta que exclou la carn, els greixos, els aliments conreats amb pesticides o herbicides i les substàncies artificials que poden danyar l’organisme. L’ortorèxia pot implicar mancances nutricionals i fins i tot pot causar una malaltia psiquiàtrica.

Les persones que sofreixen aquest trastorn no substitueixen els aliments que rebutgen per uns altres que puguin aportar-li els mateixos beneficis nutricionals sinó que no prenen aquest tipus d’aliment, el que a la llarga es pot traduir en anèmia, manques  de  vitamines o d’oligoelements i fins i tot  altres patologies molt greus.

Qui la pateix?

Continua llegint

Trastorns alimentaris. Bulímia

anorexiaLa bulímia i l’anorèxia són similars. Moltes persones amb bulímia també pateixen d’anorèxia nerviosa. En el cas de la bulímia, qui la pateix es dóna grans afartaments de menjar (menjant a l’excés) i després tracta de compensar-ho amb mesures dràstiques, com per exemple el vòmit induït o exercici físic excessiu, per evitar pujar de pes.

Es desconeix la causa exacta de la bulímia, es creu que és multifactorial; els factors genètics, psicològics, familiars, socials o culturals poden jugar un paper important.

Que podeu observar a casa?

  • Passen molt temps fent exercici.
  • Consumeixen sobtadament grans quantitats d’aliments o compren grans quantitats d’aliments que desapareixen immediatament.
  • Van al bany de manera regular immediatament després dels menjars.
  • Trobeu a les escombraries paquets buits de laxants, pastilles per aprimar, fàrmacs que causen el vòmit o diürètics.

Podem dir que una persona té bulímia quan s’afarta de menjar i després recorre a la purga de manera regular, almenys dues vegades per setmana, durant un parell de mesos. Aquests afartaments no són equiparables a situacions com anar a una festa, menjar quantitats excessives de pizza i l’endemà decidir anar al gimnàs i menjar de forma més sana.

Continua llegint

Trastorns alimentaris. L’anorèxia?

L’arribada de l’estiu fa augmentar els trastorns alimentaris. Us donen unes pautes per conèixer-los i actuar precoçment.

La incidència dels trastorns alimentaris en Espanya oscil·la entre el 2,9 y 3,7. En adolescents de sexe femení aquesta prevalença varia entre el 3,4 i 6,4%. En els nois la incidència és menor, del 0.6 al 0,9%. L’edat més freqüent és la preadolescència, tant en nois com en noies.

anorexiaDintre dels trastorns del comportament alimentari, en aquest blog tractarem únicament l’anorèxia.

L’anorèxia és un trastorn de la conducta alimentària que suposa una pèrdua de pes provocada per la mateixa persona i que fins i tot pot portar a un estat d’inanició (deixen de menjar). L’anorèxia es caracteritza pel temor a augmentar de pes, i per una percepció distorsionada del cos. Fa que la persona es vegi grossa tot i que el seu pes es trobi per sota del recomanat.

En alguns casos, les persones amb anorèxia comencen simplement a intentar perdre una mica de pes o a posar-se en forma. Però la necessitat de menjar menys, purgar-se (vòmits, laxants…) o fer exercici en excés, es torna addictiu i és molt difícil de controlar.

Sofrir aquest trastorn té un gran impacte negatiu en la vida familiar, social, laboral, acadèmic i emocional. A l’inici de la malaltia és possible que no s’observin excessius problemes. Els afectats se senten satisfets amb la pèrdua de pes, i sovint els amics i familiars recompensen la pèrdua de pes i la seva voluntat amb la dieta i l’exercici.

 

Quina és la causa?

La seva causa és desconeguda, però els factors socials semblen importants. De vegades, existeixen factors desencadenants o certa vulnerabilitat biològica, que indueixen al desenvolupament de la malaltia.

Aquests factors són:

 

  • La mateixa obesitat del malalt
  • Obesitat materna
  • Mort o malaltia d’un ésser estimat
  • Separació dels pares
  • Allunyament de la llar
  • Fracassos escolars
  • Accidents
  • Successos traumàtics

 

Si es diagnostica i es tracta precoçment, la recuperació és més fàcil i ràpida.

 

A què heu d’estar atents. Signes d’alerta:

Continua llegint