Arxiu d'etiquetes: malalties de la pell

Picades d’insectes: què hem de fer?

Arriba l’estiu, el bon temps, la platja, les sortides a l’aire lliure… i també les picades d’insectes, que són molt freqüents en aquesta època de l’any.

Les més habituals són les de mosquits, que acostumen a generar molèsties lleus com picor, inflamació i dolor.  Altres picades poden ser més perilloses, com les d’abelles, vespes, tàvecs o paparres.

Com prevenir-les?

  1. Utilitzar roba adequada (màniga i pantalons llargs, mitjons i evitar colors foscos).
  2. Evitar l’ús de perfums.
  3. Utilitzar repel·lents d’insectes com el DEET (Dietil-toluamida) en nens majors de 2 anys i seguint sempre les recomanacions del producte.
  4. Utilitzar mosquiteres adequades pels llits, bressols i finestres.
  5. Evitar sortir a passejar en zones d’aigua o humides i a hores  properes a la posta i sortida de sol, que és quan acostumen a picar més.

Com tractar-les?

Una vegada ens han picat, cal seguir una sèrie de recomanacions:

  1. Netejar i desinfectar bé la zona, així com mantenir les ungles netes i curtes per evitar que s’infectin les picades quan es graten.
  2. Si els símptomes són lleus i no generen molèsties no caldrà fer cap tractament. Aplicar fred local o alguna loció tipus calamina si hi ha picor o una mica de dolor.
  3. En cas de moltes picades o molta picor caldrà consultar a un professional sanitari perquè valori iniciar tractament oral amb antihistamínics o corticoides tòpics.
  4. En el cas que quedi l’agulló o fibló (en picades d’abella) o en cas de paparres adherides, caldrà l’extracció per part d’un professional sanitari.
  5. Algunes persones poden presentar una reacció greu o al·lèrgia a les picades d’abelles o vespes i caldrà acudir a un servei d’urgències. En cas d’al·lèrgia coneguda prèviament caldrà portar a sobre la medicació prescrita per evitar el risc de xoc anafilàctic (kit d’emergència amb xeringa autoinjectable d’adrenalina).

 

Cristina Masvidal Borràs

DUI   CAP Calella

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i  la Selva

Normes de cura de la pell. Dermatitis atòpica.

La pell és l’òrgan més gran del cos i és essencial per la seva funció protectora. La pell dels infants i sobretot dels nadons és molt sensible i necessita d’unes cures continuades per garantir el seu benestar. Les cures generals de la pell inclouen una correcta higiene i hidratació, i aquestes cures són encara més importants en els infants amb dermatitis atòpica.

La pell dels infants amb dermatitis atòpica pateix un procés inflamatori que es manifesta en forma de brots d’èczema (envermelliment i picor) de forma recurrent. Es freqüent que els infant amb dermatitis atòpica tinguin una predispoció genètica a patir-la i antecedents familiars o personals d’asma, rinoconjuntivitis o al·lèrgies alimentàries. Hi ha factors ambientals, al·lèrgens, aliments o l’estrès que poden desencadenar un brot i empitjorar els símptomes que les famílies han de conèixer i evitar. La dermatitis atòpica és més freqüent a la edat pediàtrica, va disminuint amb l’edat tot i que no arriba a desaparèixer.

Com es manifesta?

  1. Pell d’aspecte seca, amb tacte rugós i inflamació crònica que produeix envermelliment i picor.
  2. Els brots augmenten l’envermelliment i la picor.
  3. En lactants apareix en cara, coll, zona d’extensió dels colzes i genolls. En infants majors de 2 anys apareix en les zones de flexió i al tòrax.

Cures bàsiques per millorar estat de la pell:

  1. Hidrateu la pell amb cremes hidratants i olis.
  2. Eviteu dutxes d’un temps superior a 10 minuts. Les infants amb aquesta patologia es poden dutxar diàriament.
  3. Manteniu temperatura suau a l’entorn. Eviteu temperatures extremes.
  4. Eviteu l’excés de sudoració.
  5. Utilitzeu roba de cotó. Evitant la llana i nylon.
  6. Identifiqueu aquells aliments, animals o altres factors que puguin crear al·lèrgia.
  7. Rentar la roba néta. Evitar ús de detergents, utilitzar sabons neutres.
  8. Talleu ungles a infants i nadons per evitar lesions per gratat.
  9. No fregueu la pell per assecar-la. Assequeu be tota la pell del cos.
  10. Utilitzeu olis després de la dutxa i cremes hidratants o emol·lients vàries vegades durant el dia.
  11. No feu servir colònies o perfums sobre la pell.
  12. Feu una dieta equilibrada.

És molt important mantenir uns hàbits de vida saludable que incloguin una bona cura de la pell. La majoria de pacients amb pell atòpica poden ser tractats en els centres d’atenció primària. Són pocs els casos que requereixen una intervenció d’un professional especialista o servei hospitalari.

 Maria Isabel Ríos

Infermera pediàtrica

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Com podem evitar les picades d’insectes? Us donem algunes claus!

Les picades d’insectes són molt freqüents durant els mesos de calor. Les més freqüents són les picades de mosquits que, en la majoria dels casos, les seves conseqüències no van més enllà de lleus molèsties a la zona, com picor, inflamació i, de vegades, dolor. Però cal tenir present que fins a un 3% de la població té risc de patir una reacció greu per la picada d’alguns tipus d’insecte. És important prendre mesures preventives per  reduir el risc de les picades.

Algunes mesures preventives simples, com les que recomana l’Associació Espanyola de Pediatria, poden disminuir la quantitat de les picades d’insectes en els infants durant l’estiu.

  • Apliqueu repel·lent d’insectes. Els repel·lents tenen una bona eficàcia, però poden ser mal tolerats per la pell i no són recomanables en menors de dos anys. Cal seguir les instruccions del fabricant, però com a norma general, eviteu aplicar-los en la zona dels ulls, boca i mans ja que les porten a la boca. No els apliqueu tampoc sota de la roba. Apliqueu primer la crema fotoprotectora i després el repel·lent. Els dispositius electrònics que emeten sons d’alta freqüència o les polseres, no han demostrat massa eficàcia fet pel qual són aconsellables.
  • Dormiu amb mosquiteres
  • Utilitzeu samarretes amb mànigues llargues, així com pantalons llargs i mitjons de colors clars, sobretot quan sortiu al camp, a un parc o a altres llocs naturals amb molta vegetació. En aquests casos, convé també portar una manta per seure i no fer-ho directament sobre la gespa.
  • Eviteu les passejades a l’hora en què cau el sol per llocs propers a l’aigua, on hi ha major quantitat d’insectes.
  • Poseu collars antipuces a les mascotes.
  • Ensenyeu als infants a no aixecar les pedres en llocs desconeguts, ja que a sota s’hi poden amagar animals com escorpins o escurçons.

 

Dr. Ulises Dieppa

ABS Malgrat Palafolls
Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Bon temps és sinòmin de mosquits i de picades!

Les picades d’insectes són molt freqüents durant els mesos de calor i tots hi estem exposats. Hi ha diverses mesures preventives, però cap totalment eficaç.

Les picades més freqüents són les de mosquits. En general, només produeixen molèsties lleus, però alguns infants poden experimentar reaccions intenses i necessitar alguna medicació. Molt més risc poden suposar les picades d’abelles o vespes.

Efectes de les picades de mosquits

En la majoria dels casos, les conseqüències de les picades de mosquits no van més enllà de lleus molèsties com picor, inflamació, de vegades dolor i faves que apareixen uns vint minuts després de la picada i en general duren alguns dies. Aquestes molèsties es poden alleugerir rentant les picades amb aigua fresca i sabó. S’ha d’evitar el gratat, que empitjora les molèsties i pot erosionar la pell i causar una infecció. També pot ajudar a  calmar la picor l’aplicació d’una solució de calamina o amoníac amb una barreta, de venda lliure en farmàcies. Cal evitar el contacte d’aquests productes amb les mucoses: boca, ulls i dins del nas.

En una petita part dels infants les picades provoquen reaccions locals més intenses, amb inflamació, taques vermelles, augment de la temperatura a la zona de la picada, faves que piquen, ampolles i altres reaccions a la pell. Apareixen entre dues i sis hores després de la picada i persisteixen dies o setmanes. Aquests pocs infants que fan aquesta reacció augmentada han de consultar-ho el seu Centre de Salut perquè poden necessitar un antihistamínic i alguna crema de tipus corticoide per fer baixar la inflamació i en cas que la picada s’infecti algun antibiòtic.

A més dels mosquits, molts altres animals poden picar els nens: tàvecs, xinxes, puces, paparres, etc. En aquests casos, les normes són les mateixes que per les picades de mosquits.

Abelles i vespes: les picades perilloses

Les picades d’abelles i vespes (que pertanyen a l’ordre dels himenòpters, juntament amb les formigues, els borinots i altres 200 mil espècies) causen reaccions locals: envermelliment, inflamació i dolor al voltant de la picada. En ocasions resulten molt molestes i doloroses, però no comporten un risc per a la vida.

A alguns infants, les picades de les abelles i vespes, els poden produir reaccions de gravetat. Reaccions generalitzades que, sense importar en quina part del cos es va produir la picada, produeixen inflamació als ulls, faves amb picor i també esternuts, mucositat nasal, llagrimeig, tos, xiulets al pit, dificultat per respirar, marejos, baixades de tensió i pèrdua de coneixement. És una reacció al·lèrgica greu, una anafilaxi, que apareix els 20 o 30 minuts de la picada. Cal acudir a urgències o trucar al 112 perquè el pacient necessita tractament d’adrenalina, corticoides i antihistamínics. Els infants que han patit reaccions al·lèrgiques greus per picades, han de portar sempre a sobre una xeringa d’adrenalina autoinjectable.

En cas que la picada hagi estat d’una abella, s’ha d’intentar extreure l’agulló, amb unes  pinces per exemple, ja que l’agulló injecta a poc a poc tot el verí. No és recomanable, però, furgar molt la zona perquè, a més de poder augmentar la inoculació del verí, es pot produir una infecció.

Dr. Dieppa Hernandez

Servei de Pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Com evitar la malaltia boca-mà-peu?

Els últims dies hem rebut algunes consultes de pares sobre la malaltia boca-mà-peu que patien els seus fills. N’heu sentit a parlar? És una malaltia lleu, però contagiosa. Està causada per diferents virus i afecta majoritàriament als infants menors de 6 anys, també pot tenir afectació en més grans, i fins i tot, en adults.

La principal característica de la malaltia boca-mà-peu, a més de la febre, és l’aparició de petites úlceres dintre de la boca  i vesícules (butllofes molt petites) i taques vermelles als palmells de les mans i a les plantes dels peus.

Us heu preguntat com es pot evitar? La clau està en rentar, sovint, les mans als infants. És la mesura més eficient per evitar el contagi. No hi ha una vacuna i tampoc un tractament específic per a la malaltia. Si tenen febre o malestar generalitzat el més adequat és administrar-los la dosi corresponent de paracetamol o ibuprofè.

Al ser una malaltia lleu, els infants es recuperen completament en poc més d’una setmana, i si poden continuar anat a l’escola amb normalitat. Però, heu de saber que després de la curació, els virus poden continuar presents a la saliva i a les femtes durant setmanes.

Dr. F.Codina Garcia

Servei de pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

IMPETIGEN

L’impetigen és una infecció de la pell força comuna i contagiosa que afecta principalment als infants . Sol aparèixer en forma de llagues o ampolles vermelles a qualsevol part del cos, però sobretot a la cara, especialment al voltant del nas i de la boca. Aquestes llagues s’acostumen a trencar-se deixant unes crostes de color mel.

Quins són els símptomes?

Els signes i símptomes típics de l’impetigen inclouen llagues o ampolles vermelloses que es trenquen ràpidament, supuren durant alguns dies i després formen una crosta de color marró groguenc. Generalment les llagues es formen al voltant del nas i de la boca, però poden estendre’s a altres parts del cos a través dels dits o de la roba. Poden causar picor i dolor però solen ser lleus.

Una forma menys freqüent s’anomena “impetigen ampul·lar”, ja que produeix ampolles més grans, sobretot al cos dels infants més petits.

Una altra forma més greu s’anomena “ectima”. La infecció arriba a capes més profundes de la pell i produeix llagues doloroses plenes de pus o líquid que es transformen en úlceres profundes.

Quines són les causes?

L’impetigen es produeix per bacteris que es transmeten en entrar en contacte amb llagues d’una persona infectada o amb elements que aquest hagi tocat, com la roba, llençols, tovalloles o inclús joguines.

Hi ha diversos factors que augmenten el risc de contagi d’impetigen:

  • L’edat: generalment es produeix en infants d’entre 2 i 5 anys
  • Condicions de cúmul d’infants: es contagia fàcilment a les escoles i llars d’infants
  • Temps calorós i humit: és més freqüent a l’estiu
  • Determinades activitats: com esports que impliquin contacte pell a pell
  • Pell ferida: els bacteris generalment entren a la pell a través de petites ferides, picades d’insecte o erupcions cutànies.

Continua llegint

Picades a l’ estiu. Picades per animals aquàtics (meduses)

Darrerament, a causa de diverses circumstàncies, tan climatològiques, com  desequilibris en els sistemes ecològics, sovint veiem a les nostres platges invasions de meduses.

medusas natacionA l’estiu estem molt exposats a picades de meduses  Els nens son més proclius a patir-ne les conseqüències, ja que estan molta més estona a l’aigua que els adults.Pròpiament no són picades, són lesions per fregament, ja que en els  tentacles les meduses tenen unes vesícules amb substàncies irritants  que al contacte amb la pell provoquen lesions doloroses.

A alguns països, són una causa no gens menyspreable de lesions greus  i, fins i tot de mort l’estiu. Afortunadament,  a casa nostra no tenim espècies tan verinoses . A la Mediterrània hi habiten meduses que només produeixen lesions locals cutànies, però no lesions generalitzades  greus com les que  pateixen  en altres oceans i latituds.

Continua llegint

Papa, mama, vull fer-me un “tattoo”!!!! I ara que fem?

tatuajesEls tatuatges són procediments de decoració del cos humà amb dibuixos indelebles consistent en la introducció de pigments colorants sota la pell, normalment per mitjà de puncions, tot seguint dissenys previs pintats a la superfície (Enciclopèdia Catalana). A Centreeuropa i Escòcia era una pràctica freqüent fins a l’edat mitjana, recordeu que per exemple les darreres aventures dels herois gals Astèrix i Obèlix, que transcorren a Escòcia, es titulen “Astèrix i els Pictes“ (pintats, tatuats) pels tatuatges que portaven els natius d’aquelles contrades. També era habitual en les illes del Pacífic (Polinèsia, Micronèsia…). A casa nostra, els tatuatges eren propis d’ambients marginals, però això ha canviat completament des de fa anys.

Pot causar problemes de salut? A vegades, sí

Els tatuatges poden ocasionar alguns problemes de salut.

  • Reaccions al·lèrgiques als tints: són poc freqüents, però no es poden oblidar.
  • Possibles infeccions: si els tatuatges no es fan amb òptimes condicions higièniques, com en altres procediments amb punxades, podem transmetre infeccions dels tipus SIDA, o Hepatitis B i C.
  • Repercussions per l’aplicació d’alguns tractaments: un inconvenient peculiar en pacients amb un tatuatge al final de l’esquena és la impossibilitat per l’aplicació d’anestèsia epidural.
  • Són indelebles: aquest és el major dels inconvenients si s’utilitzen tatuatges permanents. Tatuar-se un nom o un dibuix pot ser satisfactori als 15 anys i una càrrega poc temps després per a la resta de la vida. Perquè, tot i que és possible eliminar un tatuatge, per aconseguir-ho cal passar per un procediment molest que requereix diverses sessions i que no sempre aconsegueix els resultats desitjats.

Pares, vull fer-me un “tatoo

Quan arribi aquesta pregunta, habitualment a l’adolescència, com en moltes altres ocasions cal tenir una resposta, que inclou molta negociació i poca imposició. A l’hora de fer-se un tatuatge, hem de demanar-los que:

  • És recomanable parlar amb persones que ja ho hagin fet
  • Tenir en compte que són per a tota la vida
  • No prendre la decisió si s’està sota pressió emocional o els efectes d’alguna substància com l’alcohol
  • És important triar un lloc amb garanties per a realitzar-lo
  • Pot produir dolor mentre es fa

Si la negociació no avança, podeu trobar una solució intermèdia, com són els tatuatges de henna. La henna és un pigment natural que ve d’un arbust de la planta Lawsonia Inermis. Té un tint vermell que tenyeix o imprimeix sobre qualsevol superfície amb la qual entra en contacte quan està adequadament preparat.

Aquests tatuatges permeten al noi o noia gaudir d’un bell tatuatge de forma temporal, sense el dolor i sense la permanència d’un tatuatge real, podent-se realitzar tot tipus de fantàstics dissenys. A més, són relativament econòmics.

No per això estan lliures de perills, ja que també poden fer reaccions al·lèrgiques al tint com, envermelliment de la pell, butllofes, lesions vermelles supuracions, pèrdua de pigmentació, augment de la sensibilitat a la llum solar, i fins i tot cicatrius permanents. A vegades és possible que aquestes reaccions siguin pel mal ús dels pigments i que aquests no siguin adequats per la tinció de la pell, com tints de cabell.

Els tatuatges de Henna tenen una durada de 3 a 6 setmanes ,depenent del seu nivell de temperatura corporal, d’on s’aplica la henna, i amb quina freqüència es renta l’àrea tenyida. Com més et rentis, el teu tatuatge de Henna més ràpid anirà esborrant.

Per augmentar la durada dels tatuatges de henna, es pot tornar a pintar el mateix disseny sobre el tatuatge original. Aquest procediment  no pot fer-se més de 4 a 5 vegades.

Part del contingut d’aquest text s’ha elaborat seguint les recomanacions de la pàgina “En família” de la Sociedad Española de Pediatria, on podeu trobar més informació (http://enfamilia.aeped.es/edades-etapas/tatuajes).

Dr.F.Codina Garcia

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Pitiriasi alba Taques a la cara com cada estiu!!!

 

pitiriasusCom cada any per aquestes dates comencen a visitar nens i nenes que consulten per taques a la cara. Alguns ja les van tenir l’estiu passat.

La Pitiriasi alba, que és com és coneguda aquesta entitat, és una malaltia crònica, benigna i que afecta gairebé exclusivament a nens i joves.

Les lesions es localitzen en àrees exposades al sol, predominantment a la cara. Es caracteritzen per taques amb falta de pigmentació. Habitualment són múltiples i mesuren de 0,5 a 2 cm, de formes irregulars o arrodonides, de vores difuses, amb descamació fina superficial. Les lesions són asimptomàtiques i persisteixen durant mesos o anys.

A alguns pares els preocupa que s’associï a falta de vitamines, anèmia o infeccions per fongs. Res d’això és cert. Tot i que s’ha considerat la Pitiriasi alba com una manifestació de la dermatitis atòpica, el seu origen és encara desconegut.

L’exposició al sol, els banys en piscines, són factors afavoridors. En bronzejar-se la pell sana, augmenta el contrast amb les plaques de Pitiriasi alba, que no es bronzegen i segueixen blanques.

Les lesions poden persistir per mesos o anys o bé ser recurrents fins a la pubertat. No hi ha tractament específic, la neteja diària amb aigua i un sabó suau, la hidratació de la pell i l’ús de protectors solars són les bases del tractament i la prevenció.

 

Dr. F. Codina Garcia

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Arriba la pubertat. Arriba l’acne?

L’acne és el nom que se li dóna als grans que apareixen sobretot a la cara, esquena i pit. És molt freqüent en els joves, gairebé tots els joves tenen acne, això es deu als canvis hormonals propis de la pubertat. Sol millorar en fer-se adults.

osset_acneCom es produeix?

Les glàndules sebàcies de la pell, produeixen una substància grassa que protegeix la nostra pell. Cada glàndula elimina el sèu (greix) cutani a través d’un conducte estret que desemboca al mateix canal, pel qual surt el pèl a través de la pell. A la pubertat, les glàndules produeixen més sèu cutani i els conductes per on surt s’obstrueixen, aquest sèu queda atrapat dins del porus i pot infectar-se amb bacteris, que faran que la pell s’inflami: és el començament de l’acne.

 

Segons el tipus de lesions, podem classificar l’acne en:

Acne lleu, sobretot punts blancs i negres.

Acne moderat, quan a més de punts blancs i negres n’hi ha també de vermells.

Acne greu, si existeixen nòduls i quists, a més de les lesions anteriors.

Com empitjora?

Continua llegint