Parlar amb els nens sobre alguns temes no és gens fàcil. Un d’aquests temes és la mort i la pèrdua. Però la seva dificultat no pot ser excusa per parlar-hi als nens, perquè sempre és més terrible allò que no és coneix que lo conegut, per terrible que sigui.
Nati Bergadà Bofill és una mestra d’educació, ha publicat en el seu blog un recull força extens de contes per parlar de la mort, que ara publiquem al nostre blog. Els contes són un bon recurs per parlar amb els infants d’aquests temes perquè és una eina d’ús habitual i adequada per als nens. Aquests contes són un bon instrument de suport, en mans de pares i educadors, per xarrar sobre la mort als nostres infants.
Teniu contes per tria i remenar. Escolliu aquest que sigui més adient en funció de l’edat de l’ infant, el seu desenvolupament i situació especifica. És important adaptar el discurs als infants a la seva capacitat de compressió, per això us recomanem que llegiu les “Normes per a parlar de la mort als nens” a la nostre pagina web “Cuidant Infants” (https://csmspediatria.wordpress.com)
- Més enllà del gran riu. (Bescher – Hass. Editorial Juventud, S.A) Una història sobre el comiat i el dol, i com trobar ànim i valor. Una aproximació laica, sensible i apropiada també per als més petits. A partir de 5 anys.
- ¿Qué viene después del mil? (Anette Bley. Ed. Takatuka) “Què ve després del mil?”, Li pregunta la petita Lisa al seu amic Otto, amb el qual està aprenent a comptar les estrelles. Lisa ja sap comptar fins a setze, però al cel hi ha moltes més estrelles, com a mínim mil, li ha dit el vell Otto. Amb ell passa estones molt divertides, però un dia Otto es posa malalt i mor al cap d’un temps. A la Lisa li costa acostumar-se a la seva absència. És la dona de l’Otto qui li fa entendre que encara que no puguem veure a una persona, aquesta pot seguir present dins nostre.
- La Júlia té un estel. (Eduard José (Autor), Valentí Gubianas (Ilustrador) Ed. la Galera). La Júlia és una nena que sap del cert que al cel hi ha un estel molt especial. La seva mare va morir, però abans de marxar, li va explicar que s’anava a treballar a un estel i així la Júlia la va poder sentir a prop seu i la va poder veure cada nit. El conte tracta un tema molt delicat, la malaltia greu (gairebé en fase terminal) de la mare d’una nena de cinc anys.
- Como todo lo que nace. (Elisabeth Brami. Ed. Kokinos). Com tot el que neix és un excel·lent àlbum que explica amb naturalitat el cicle de la vida que acaba amb la mort. De manera molt poètica, Elizabeth Brami , estableix una comparació entre el que passa al món natural , als animals , a les plantes i el que ens passa als humans.
- T’estimaré sempre, Petitó. (Debi Gliori. Ed. estrella polar.). Aquest senzill conte, dirigit als més petits, dóna a entendre que l’amor de les persones que ens estimen és incondicional. En Cueta fa preguntes a la mare, per saber si l’estimaria malgrat fos dolentot, un ós, un cocodril, un insecte… i planteja altres qüestions com ara si l’amor es gasta, es pot trencar o fer malbé i arreglar, enganxar o refer. La guineu contesta que ella l’estimarà sempre, i en Cueta pregunta si també l’estimarà i el seu amor continuarà quan ja no hi sigui. M’agrada molt la resposta de la mare: “Veus aquelles estrelles lluminoses? doncs n’hi ha algunes que van desaparèixer fa molt temps i encara brillen al cel. Doncs l’amor, com les estrelles, mai no s’acaba”.
Cuidant Infants 