Picades d’insectes: què hem de fer?

Arriba l’estiu, el bon temps, la platja, les sortides a l’aire lliure… i també les picades d’insectes, que són molt freqüents en aquesta època de l’any.

Les més habituals són les de mosquits, que acostumen a generar molèsties lleus com picor, inflamació i dolor.  Altres picades poden ser més perilloses, com les d’abelles, vespes, tàvecs o paparres.

Com prevenir-les?

1. Utilitzar roba adequada (màniga i pantalons llargs, mitjons i evitar colors foscos).
2. Evitar l’ús de perfums.
3. Utilitzar repel·lents d’insectes com el DEET (Dietil-toluamida) en nens majors de 2 anys i seguint sempre les recomanacions del producte.
4. Utilitzar mosquiteres adequades pels llits, bressols i finestres.
5. Evitar sortir a passejar en zones d’aigua o humides i a hores  properes a la posta i sortida de sol, que és quan acostumen a picar més.

Com tractar-les?

Una vegada ens han picat, cal seguir una sèrie de recomanacions:

1. Netejar i desinfectar bé la zona, així com mantenir les ungles netes i curtes per evitar que s’infectin les picades quan es graten.
2. Si els símptomes són lleus i no generen molèsties no caldrà fer cap tractament. Aplicar fred local o alguna loció tipus calamina si hi ha picor o una mica de dolor.
3. En cas de moltes picades o molta picor caldrà consultar a un professional sanitari perquè valori iniciar tractament oral amb antihistamínics o corticoides tòpics.
4. En el cas que quedi l’agulló o fibló (en picades d’abella) o en cas de paparres adherides, caldrà l’extracció per part d’un professional sanitari.
5. Algunes persones poden presentar una reacció greu o al·lèrgia a les picades d’abelles o vespes i caldrà acudir a un servei d’urgències. En cas d’al·lèrgia coneguda prèviament caldrà portar a sobre la medicació prescrita per evitar el risc de xoc anafilàctic (kit d’emergència amb xeringa autoinjectable d’adrenalina).

 

Cristina Masvidal Borràs

DUI   CAP Calella

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i  la Selva

Les visites per vacunació als infants menors de 15 mesos es mantenen

Davant l’actual situació d’excepcionalitat sanitària provocada per la COVID-19, gran part de les atencions programades no urgents han estat posposades, com és el cas de les visites de control.

En el cas de la vacunació, com que es tracta d’una mesura de protecció de la salut molt important, es manté el calendari de vacunacions sistemàtiques en infants menors de 15 mesos, especialment la primera vacunació als 2 i 4 mesos, així com en pacients amb malalties cròniques i embarassades.

El fet de posposar les vacunes en infants majors de 15 mesos no ha de suposar un motiu de preocupació per a les famílies, ja que aquests infants tenen completada una part del calendari vacunal, la qual cosa els ofereix una protecció.

Si teniu infants menors de 15 mesos, us recomanem que truqueu a la vostra Àrea Bàsica de Salut i concerteu una cita per actualitzar el Calendari de Vacunes Sistemàtiques.

Dr. Fco Codina Garcia

ABS Malgrat-Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació d Salut del Maresme i la Selva

 

Coronavirus a l’edat pediàtrica, què han de saber les famílies

Un nou virus de la família dels coronavirus, que es va identificar al desembre de 2019 en Wuhan, Xina, està produint una epidèmia de malalties respiratòries a tot a mon. Aquest nou virus ha anant canviant de nom, primer se li va dir nCOV-19, després COVID-19 i sembla que definitivament li hem de denominar com a SARS-CoV2.

5 tips sobre el coronavirus a l’edat pediatria

1. Com es contagia. La infecció per nou coronavirus es contagia per les gotetes de saliva que expulsem quan parlem, tossim o esternudem. Afecta afortunadament poc als infants, amb les dades actuals menys del 1% dels infectats son infants, i els que s‘infecten fan una forma lleu de la malaltia amb pocs símptomes que es resolen en pocs dies. A dia d’avui no hi ha casos de transmissió al fetus si una mare embarassada pateix infecció per coronavirus. Tampoc s’ha trobat el virus a la llet materna.
2. Quin símptomes dona. Per a considerar que un infant pot estar infectat de SARS-CoV2 cal que es compleixin dos condicions. La primera òbviament que l’infant pateixi símptomes com a febre, tos i mucositat, i en segon lloc que en el darrers 14 dies l’infant hagi viatjat a les zones considerades de risc (Xina, Corea del sud, Japó, Iran, Singapur, nord d’Itàlia) o hagi tingut contacte estret amb un malalt amb coronavirus.
3. Com actuar. Si sospiteu que el vostre infant pot tenir una infecció per coronavirus, no us bellugueu del domicili i truqueu al 061 Salut Respon on us informaran com heu d’actuar. El Departament de Salut ha elaborat el test “Puc estar afectat per coronavirus SARS-CoV-2?” on responen unes poques preguntes podeu fer-vos una autoavaluació del risc de estar afectat (http://canalsalut.gencat.cat/coronavirus-test/)

1. Com prevenir. Fins al moment actual no hi ha cap vacuna contra el nou coronavirus. La millor mesura per evitar contagiar-se de la SARS-CoV2, igual que per altres malalties respiratòries com el refredat o la grip és el rentat de mans freqüent. Ensenyeu als vostres infants a fer un bon rentat de mans (mullar, ensabonar, fregar, eixugar, assecar), a fer servir mocadors d’un sol ús i a esternudar i tossir en el plec de braç. Recordeu que cap infant amb febre, tant se val quina sigui la causa, no pot anar a l’escola.
2. Com explicar-lo als infants. Si la informació que ens arriba dels mitjans de comunicació és difícil d’assimilar pels adults, penseu quant difícil ha de ser pels infants. Fer veure que no passa res o mentir no és una opció plausible. Quatre consells per a parlar amb els infants de les informacions que apareixen en els mitjans de comunicació

• Digui’ls què passa. Expliqueu als infants de forma comprensible, per la seva edat i/o el seu desenvolupament cognitiu. Eviteu els detalls escabrosos que els espanten i més que ajudar dificulten fer un relat comprensible. Pregunteu-los que han vist i escoltat per aclarir la informació que puguin haver entès erròniament.
• Controleu que veuen. Vigileu quins canals de comunicació estant veien els vostres infants, especialment quan estant sols davant de les pantalles. Eviteu que accedeixin a imatges escabroses o massa explicites.
• Expliqueu els límits. Determineu clarament els límits, geogràfics (on està passat), quantitatius (a quants està afectant), qualitatius (amb quina gravetat) del que està passant. No ensenyeu als infants a viure amb por. Mostreu-los com vosaltres i els professionals sanitaris sabran que fer si és el cas.
• Assenyaleu els aspectes positius. Dintre de qualsevol situació, per dramàtica que sigui, sempre hi ha comportaments exemplars, gent que ajuda, gent que cuida, gent que cura… ensenyeu als infants a trobar i a valorar aquests comportament i aquestes persones.

Dr. Fco. Codina Garcia

CAP Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Els infants poden prendre edulcorants?

L’any 1879 es va publicar un estudi on s’explicava el poder edulcorant d’una nova substància que es va anomenar “sacarina”. En aquests 140 anys el seu consum ha anat augmentant, però en els últims anys s’ha quadruplicat l’ús d’edulcorants i substituts del sucre tant en aliments i begudes elaborades industrialment, com en l’àmbit domèstic per endolcir el cafè o el té… o per elaborar postres casolanes.
Els substituts del sucre (edulcorants) són substàncies sense valor nutricional, és a dir que no aporten o aporten poques calories, però que són molt més dolços que el sucre i que teòricament no fan augmentar els nivells de sucre de la sang.

Els edulcorants més populars són la sacarina, l’aspartam, la sucralosa i l’estèvia. El poder endolcidor d’aquests substituts del sucre és molt variat, la sacarina per exemple és entre 200 i 500 vegades més dolça que el sucre. La quantitat màxima que un infant pot prendre d’edulcorant depèn del tipus d’edulcorant i del pes de l’infant. La ingesta diària admissible és de 2,5 mg per quilo de pes de l’infant per la sacarina, de 40 mg per l’aspartam, de 10 mg per la sucralosa i de 2 mg per l’estèvia. D’aquesta manera, una criatura de 4 anys no hauria de prendre més de 40 mg de sacarina. De vegades és difícil de saber el tipus i la quantitat d’edulcorants que hi ha a cada producte perquè no està clarament recollit a les etiquetes d’ingredients dels aliments.

El consum d’edulcorants és segur; hi ha suficients estudis per determinar que no tenen cap relació ni amb el càncer ni amb trastorns per dèficit d’atenció i hiperactivitat, ni amb defectes del naixement. L’ús d’edulcorants sembla, però, que modifica la microbiota, la nostra flora intestinal, i això pot ajudar a desenvolupar una intolerància a la glucosa i a major secreció d’insulina que suposaria a llarg termini un risc augmentat de patir sobrepès, alteració metabòlica, diabetis tipus 2 o malaltia cardiovascular.

A curt termini prendre aliments amb edulcorants, que aporten menys calories, podria ser útil per reduir el pes dels infants amb sobrepès i obesitat, però sense altres canvis a la dieta i en els estils de vida, a llarg termini no hi haurà canvis significatius de pes.

Els infants poden prendre substitutius del sucre, sense sobrepassar les quantitats recomanades.

 

Dr. Fco. Codina Garcia

Cap Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la selva

 

 

 

 

Consells per protegir-nos del fred

Arriba el Nadal i també el fred. Us deixem alguns consells que us ajudaran a protegir-vos de les baixes temperatures i a passar un hivern més agradable:

• Els dies de fred més intens els infants més petits, les persones d’edat avançada o amb patologies cròniques han d’evitar sortir de casa si no és estrictament necessari.
• Si heu de sortir, abrigueu-vos bé. És convenient que us vestiu amb diverses capes de roba poc ajustada al cos, millor varies capes que una de gruixuda, amb abric i calçat impermeable. Imprescindible barret, guants i bufanda o una altra peça que protegeixi la cara i la boca.
• Eviteu els canvis bruscos de temperatures, especialment en infants, gent gran i persones que pateixen malalties respiratòries.
• Quan torneu a casa oferiu als més grans i més petits de la casa líquids calents, com ara sopes o cremes, infusions, per augmentar la temperatura del seu organisme. També és recomanable consumir aliments frescos rics en vitamines A i C, com ara fruites (cítrics), hortalisses i fruita seca.
• El sol no només és perillós a l’estiu. A l’hivern els seus raigs es poden reflectir en el paviment o en la neu. Per això és important que també utilitzeu protector solar durant els mesos de fred. Hidrateu la pell freqüentment amb cremes, especialment la de la cara, el coll i les mans perquè són les zones més exposades a les inclemències del temps. Apliqueu-vos bàlsam als llavis diverses vegades al dia per evitar que s’assequin i apareguin clivelles.

A casa també heu de seguir algunes normes per mantenir l’ambient a una temperatura confortable i sense riscos:

• Les calderes i els aparells de calefacció de la llar poden convertir-se en elements de risc si no estan en bon estat o no se’n fa un bon ús. Cal ventilar les estances on hi hagin llars de foc o estufes de gas, carbó, llenya o d’altres materials combustibles.
• Reviseu l’estat del les calderes, estufes i altres aparells de combustió.
• No els feu servir si en encendre’ls fan una olor estranya.
• Si a casa vostra disposeu d’una llar de foc o una estufa de llenya, feu-ne revisar anualment la xemeneia o sortida de fum.
• Per prevenir el risc d’intoxicació per monòxid de carboni derivat de l’ús d’estufes de llenya o altres combustibles, instal·leu un detector de fum i de monòxid de carboni.
• Si utilitzeu estufes elèctriques, desconnecteu els aparells elèctrics que no siguin necessaris.
• No acosteu les estufes a prop de les cortines, mobles o llits i matalassos.
• Eviteu col·locar roba per assecar a prop de les estufes.

L’exposició prolongada al fred pot causar hipotèrmia. Els infants, la gent gran i les persones que pateixen malalties cròniques tenen més probabilitats de patir-ne. Quan una persona pateix hipotèrmia el seu cos perd més calor de la que pot generar i la seva temperatura corporal disminueix dels 37 °C normals a menys de 35 °C.

Els símptomes més comuns de la hipotèrmia són somnolència, debilitat i pèrdua de concentració, pell pàl·lida i freda, confusió, tremolor incontrolable i freqüència cardíaca i respiratòria lentes. Si sospiteu que una persona pateix hipotèrmia. Porteu-lo a un centre  sanitari o truqueu immediatament al 112.

• Porteu la persona afectada a un lloc amb bona temperatura ambient, retireu-li la roba humida i tapeu-la amb mantes. Cobriu-li el cap i el coll per ajudar-la a retenir la calor corporal.
• Ajudeu la persona a escalfar-se emprant el propi cos. No utilitzeu calor directa, com ara aigua calenta, coixinets elèctrics o làmpades de calor.
• Si la persona esta conscient oferiu-li líquids calents.

 

 

Marta Azuara Azuara

Infermera Pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

A l’hivern, tos i mocs

Arriben la tardor i l’hivern, estacions que venen sempre acompanyades de tos i  mocs. En el nostre sistema respiratori sempre hi ha mocs, són la nostra primera línia defensiva, serveixen per atrapar els gèrmens i altres substàncies que es troben en l’aire i que podrien fer-nos emmalaltir.

El moc és una substància de consistència espessa, viscosa i enganxosa produït en la nostra via respiratòria. No cal estar malalt per tenir mocs, en els menors de 6 anys són molt freqüents, d’aquí el nom de “mocosos”.

La tos és un altre mecanisme de defensa, que ajuda juntament amb el moc a expulsar els gèrmens i altres substàncies des de l’interior a l’exterior del nostre organisme.

Durant la tardor i l’hivern augmenten la tos i els mocs especialment en els pre-escolars, a causa majoritàriament d’infeccions víriques de vies respiratòries altes. Es considera normal que els infants pateixin unes 8 infeccions anuals, la majoria concentrades en aquesta època de l’any.

Les mares i els pares solen dir que l’infant va sortir desabrigat o que es va exposar a un corrent d’aire i que per això va emmalaltir, en realitat l’infant es va exposar a un dels molts virus respiratoris que existeixen i per això va caure malalt. Quan els infants van a la llar d’infants o bé són a parvulari es posen malalts amb més freqüència perquè comparteixen un espai tancat amb altres infants que poden estar amb refredat.

Ni la tos ni els mocs representen risc per a la salut, però poden provocar molèsties.

Quines mesures cal prendre?

1. Augmenteu la ingesta de líquids, especialment si s’associa a febre.
2. Feu rentats nasals amb sèrum fisiològic per afavorir l’expulsió de secrecions, en els lactants es poden aspirar les secrecions amb cura. No ho feu de manera sistemàtica, només si hi ha necessitat.
3. Estimuleu els infants més grans a mocar-se. Utilitzeu mocadors de paper d’un sol ús per evitar contagis.
4. Incorporeu el capçal del llit per ajudar a respirar millor i disminuir la tos.
5. Renteu-vos freqüents les mans per evitar contagis.
6. Eviteu espais molt carregat o amb fum. No fumeu.
7. L’ús de fàrmacs com mucolítics, antitussígens, expectorants o antihistamínics no aporten beneficis i augmenten el risc d’intoxicacions.

Quan consultar amb el personal de la salut?

Quan l’infant presenti algun d’aquests símptomes: febre alta, dificultat respiratòria o sorolls en respirar, llavis blavosos, somnolència o antecedents de prematuritat, asma, malalties del cor o malformacions congènites.

 

Dra. Beatriz Fontalva

ABS Blanes

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Comença la campanya de vacunació contra la Grip

Ha arribat la tardor i amb ella tornen els bolets, les castanyes i també la vacunació contra la Grip.

Cal recordar que aquesta és una vacuna que s’ha de posar cada any perquè, a l’igual que les pluges i les collites, el virus de la grip també canvia i cada any és diferent.

Tot i que la vacunació està especialment indicada en determinats grups de risc (gent gran, malalts crònics, embarassades, residents a institucions tancades, professionals amb més risc d’exposició al virus, etc.), es pot administrar a qualsevol persona si no hi ha cap contraindicació mèdica.

A l’edat pediàtrica els infants majors de 6 mesos que pateixen una malaltia crònica (malalties pulmonars i cardíaques cròniques, diabetis, malalties de ronyó o del fetge, celiaquia, dèficits d‘immunitat, implant coclear, obesitat o Síndrome de Down), els menors que conviuen amb persones de risc o amb lactants més petits de 6 mesos són per als qui està especialment recomanada la vacunació.

Amb la vacuna de la grip ens protegim de la malaltia i, al mateix temps, evitem el contagi a aquelles persones (infants i adults) que ens envolten i que, en cas de ser especialment vulnerables, les conseqüències de patir la malaltia podrien arribar a ser molt més greus.

La propera setmana comença la campanya de vacunació. Jo ja tinc hora per vacunar-me i tu, a què esperes?

Demana cita al teu CAP i si tens dubtes, consulta amb la teva infermera.

 

Begoña López Rodríguez

Infermera CAP Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

 

Rentar-se les mans, clau per evitar intoxicacions alimentàries!

Sabies que la majoria d’intoxicacions alimentàries es produeixen a les llars per portar les mans brutes? Enguany coincidint amb el Dia mundial del Rentat de Mans (15 d’octubre) l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària ha editat el programa: Ep, les mans ben netes!, un projecte adreçat a l’alumnat de primària amb l’objectiu que aprenguin que les mans són un mitjà de propagació de microbis i per tant, cal prendre les mesures adequades per mantenir una bona higiene.

Rentar-se les mans és un hàbit senzill, de menys d’un minut, que comporta grans beneficis. Però, no val en fer una esbandida ràpida amb aigua, sinó que s’ha de fer un rentat amb energia i a consciència sense deixar-se cap racó sense fregar bé: els laterals, els canells, entre els dits i al voltant de les ungles.

És un hàbit que cal que inculqueu als vostres infants quan són ben petits perquè ho integrin a la seva vida diària des que es desperten i fins que marxen a dormir. De fet les mans s’haurien de rentar sempre en els següents supòsits:

• Quan s’arriba a casa del carrer, de la feina, de l’escola o del parc.
• Abans i després de preparar el menjar.
• Abans de posar-se a cuinar.
• Abans de dinar.
• Després d’anar al bany.
• Després d’esternudar, tossir i sonar-se els mocs.
• Abans i després de canviar els bolquers d’un nadó.

 

Recordeu, una bona higiene és clau com a mesura de prevenció.

 

Si voleu conèixer a fons la iniciativa de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària us facilitem l’enllaç: http://acsa.gencat.cat/ca/seguretat_alimentaria/seguretat_alimentaria_als_centres_educatius/material-practic-per-a-primaria/ep-les-mans-ben-netes/

 

 

Dr. Fco Codina Garcia

ABS Malgrat-Palafolls

Servei Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Com podem evitar les picades d’insectes? Us donem algunes claus!

Les picades d’insectes són molt freqüents durant els mesos de calor. Les més freqüents són les picades de mosquits que, en la majoria dels casos, les seves conseqüències no van més enllà de lleus molèsties a la zona, com picor, inflamació i, de vegades, dolor. Però cal tenir present que fins a un 3% de la població té risc de patir una reacció greu per la picada d’alguns tipus d’insecte. És important prendre mesures preventives per  reduir el risc de les picades.

Algunes mesures preventives simples, com les que recomana l’Associació Espanyola de Pediatria, poden disminuir la quantitat de les picades d’insectes en els infants durant l’estiu.

• Apliqueu repel·lent d’insectes. Els repel·lents tenen una bona eficàcia, però poden ser mal tolerats per la pell i no són recomanables en menors de dos anys. Cal seguir les instruccions del fabricant, però com a norma general, eviteu aplicar-los en la zona dels ulls, boca i mans ja que les porten a la boca. No els apliqueu tampoc sota de la roba. Apliqueu primer la crema fotoprotectora i després el repel·lent. Els dispositius electrònics que emeten sons d’alta freqüència o les polseres, no han demostrat massa eficàcia fet pel qual són aconsellables.
• Dormiu amb mosquiteres
• Utilitzeu samarretes amb mànigues llargues, així com pantalons llargs i mitjons de colors clars, sobretot quan sortiu al camp, a un parc o a altres llocs naturals amb molta vegetació. En aquests casos, convé també portar una manta per seure i no fer-ho directament sobre la gespa.
• Eviteu les passejades a l’hora en què cau el sol per llocs propers a l’aigua, on hi ha major quantitat d’insectes.
• Poseu collars antipuces a les mascotes.
• Ensenyeu als infants a no aixecar les pedres en llocs desconeguts, ja que a sota s’hi poden amagar animals com escorpins o escurçons.

 

Dr. Ulises Dieppa

ABS Malgrat Palafolls
Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Hem d’ingressar al nostre fill!

Tot i que no és freqüent, l’hospitalització d’un infant és una experiència estressant per al nen i també per a la seva família. La majoria dels nens són hospitalitzats per una malaltia o una lesió aguda. Quan un nen o nena presenta un problema de salut el primer que fan els seus pares és consultar el seu pediatre de capçalera. Es aquest professional de proximitat qui, depenent de la gravetat i característiques del problema, prendrà la decisió de remetre l’infant al servei d’Urgències o bé a una consulta especialitzada.

La forma més habitual d’ingressar a l’hospital és a través de les Urgències. Cal estar preparat i preparar també els nens per l’estada a aquest servei. A l’arribada a Urgències cal fer una sèrie de tràmits administratius. Un cop completada aquesta part el personal d’Infermeria fa una primera assistència: el triatge. El triatge és una primera avaluació per determinar la urgència en la qual el pacient ha de ser atès. En funció del nivell de triatge el pacient entrarà directament a l’àrea d’assistència d’urgències o bé haurà d’estar a la sala d’espera. El temps d’espera variarà segons la disponibilitat de professionals i d’espai per ser visitat.

Quan l’infant entra per ser visitat sempre anirà acompanyat d’algun familiar o persona adulta responsable. Dins de l’àrea d’urgències tindrà contacte amb molts professionals diferents: infermeria, metge/ssa d’urgències, pediatre/a i altres especialistes com tècnics de radiologia o portalliteres, entre d’altres. Un cop l’infant està instal·lat al box d’urgències se li faran una sèrie de determinacions com: el pes, la temperatura o la tensió arterial. I depenent del problema pel qual hagi vingut a Urgències, se li practicaran diverses proves diagnòstiques (anàlisis, radiografies, etc). Finalment, un cop establert el diagnòstic i el corresponent tractament, el pacient es donarà d’alta d’Urgències amb una de les següents destinacions:  l’ingrés a la planta de pediatria, el trasllat a un centre de major complexitat o bé l’alta a casa i seguiment per part del pediatre de capçalera.

En cas d’ingressar a la planta de pediatria hi ha un equip integrat per un/a infermer/a i un/a pediatre/a responsable de l’atenció de cada pacient. Cada dia aquest equip passa visita, comenta  les novetats referents al procés del malalt i respon a qualsevol dubte dels familiars o del pacient, cursa les proves diagnòstiques adients a cada situació (analítiques, radiografies, etc.) i indica el tractament. Quan l’equip responsable habitual del pacient no està treballant (nits o festius) sempre hi ha un equip de guàrdia que resoldrà les situacions extraordinàries que puguin passar. Quan el problema que ha motivat l’ingrés del pacient s’ha resolt o aquest ja no necessita el suport de les instal·lacions de l’hospital per recuperar-se se li dona l’alta. Amb l’alta s’indicarà el seguiment posterior; seguiment  pel pediatre de capçalera o bé a les consultes especialitzades de l’hospital si el problema de salut que ha motivat l’ingrés ho requereix.

Amb tot, l’ingrés d’un infant a l’hospital pot esdevenir una situació estressant per part del pacient i també per a la seva família ja que hi ha preocupació pel problema de salut que motiva l’ingrés, l’entrar en un entorn desconegut, la por a les proves diagnòstiques o el contacte amb desenes de persones desconegudes en pocs dies. Però, ser coneixedors i conscients de totes aquestes situacions pot ajudar a disminuir l’angoixa que habitualment es genera amb  l’ingrés d’un infant a l’hospital.

 

Dr. Amadeu Roca

Servei de Pediatria

Hospital de Calella