Normes de cura de la pell. Dermatitis atòpica.

La pell és l’òrgan més gran del cos i és essencial per la seva funció protectora. La pell dels infants i sobretot dels nadons és molt sensible i necessita d’unes cures continuades per garantir el seu benestar. Les cures generals de la pell inclouen una correcta higiene i hidratació, i aquestes cures són encara més importants en els infants amb dermatitis atòpica.

La pell dels infants amb dermatitis atòpica pateix un procés inflamatori que es manifesta en forma de brots d’èczema (envermelliment i picor) de forma recurrent. Es freqüent que els infant amb dermatitis atòpica tinguin una predispoció genètica a patir-la i antecedents familiars o personals d’asma, rinoconjuntivitis o al·lèrgies alimentàries. Hi ha factors ambientals, al·lèrgens, aliments o l’estrès que poden desencadenar un brot i empitjorar els símptomes que les famílies han de conèixer i evitar. La dermatitis atòpica és més freqüent a la edat pediàtrica, va disminuint amb l’edat tot i que no arriba a desaparèixer.

Com es manifesta?

1. Pell d’aspecte seca, amb tacte rugós i inflamació crònica que produeix envermelliment i picor.
2. Els brots augmenten l’envermelliment i la picor.
3. En lactants apareix en cara, coll, zona d’extensió dels colzes i genolls. En infants majors de 2 anys apareix en les zones de flexió i al tòrax.

Cures bàsiques per millorar estat de la pell:

1. Hidrateu la pell amb cremes hidratants i olis.
2. Eviteu dutxes d’un temps superior a 10 minuts. Les infants amb aquesta patologia es poden dutxar diàriament.
3. Manteniu temperatura suau a l’entorn. Eviteu temperatures extremes.
4. Eviteu l’excés de sudoració.
5. Utilitzeu roba de cotó. Evitant la llana i nylon.
6. Identifiqueu aquells aliments, animals o altres factors que puguin crear al·lèrgia.
7. Rentar la roba néta. Evitar ús de detergents, utilitzar sabons neutres.
8. Talleu ungles a infants i nadons per evitar lesions per gratat.
9. No fregueu la pell per assecar-la. Assequeu be tota la pell del cos.
10. Utilitzeu olis després de la dutxa i cremes hidratants o emol·lients vàries vegades durant el dia.
11. No feu servir colònies o perfums sobre la pell.
12. Feu una dieta equilibrada.

És molt important mantenir uns hàbits de vida saludable que incloguin una bona cura de la pell. La majoria de pacients amb pell atòpica poden ser tractats en els centres d’atenció primària. Són pocs els casos que requereixen una intervenció d’un professional especialista o servei hospitalari.

 Maria Isabel Ríos

Infermera pediàtrica

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

El desenvolupament del llenguatge en els infants

El llenguatge és una de les característiques que ens diferencia d’altres espècies. És un vehicle important per a la comunicació, la interacció social i els aprenentatges.

El desenvolupament del llenguatge està relacionat amb factors biològics, familiars, afectius, emocionals i socioculturals. Parlar als infants ajuda que aquests ho facin abans, però no només depèn d’aquest factor, no tots els infants desenvolupen les habilitats del llenguatge de la mateixa manera, ni al mateix temps. Estimular els infants en aquesta àrea i en d’altres, ajuda en el seu desenvolupament.

 

Com evoluciona el llenguatge?

1.- Etapa prelingüística (de 0 a 12 mesos):

• De 0-5 mesos l’infant emet sorolls amb la seva gola, crea sons relacionats amb el plaer i el dolor (riures, plors o queixes).
• De 6 a 12 mesos emet balbotejos, inicien els bisíl·labs (mamama, bababa, papapa”) i tracta de repetir alguns sons.

2.- Etapa lingüística (a partir dels 12 mesos als 6 anys):

Període paraula-frase:

• Dels 12 als 18 mesos el nen pronuncia les primeres paraules amb significat (mama, papa), utilitza una o dues paraules per indicar una persona o un objecte. El seu vocabulari serà de 4 a 6 paraules encara que la seva pronunciació pot ser poc clara. Entén el que la família li diu però encara no ho pot expressar tot amb paraules.
• Dels 18 als 24 mesos és capaç de demanar aliments pel seu nom (pa, aigua, galeta) i emet onomatopeies (animals, transports…). Al final d’aquesta etapa el vocabulari serà d’unes 50 paraules.

Període de les primeres frases:

• De 2 a 3 anys el llenguatge augmenta a 250-900 paraules, pot fer frases de 3 paraules i apareix el llenguatge telegràfic (bibi, mio, més aigua), sap pronoms com “jo, “el teu, ella” ( Jo al parc, ella és maca), apareix el perquè? i per què?
• Dels 3 als 4 anys s’entra en l’etapa del llenguatge social, interaccionen amb altres persones, usen els sons correctament, són capaços de descriure objectes, expressen idees i sentiments, usen verbs en gerundi (“caminant, llegint, pintant”) i comencen a respondre preguntes senzilles que es refereixen a alguna cosa que no està present.

 

Signes d’alerta

Els pares també poden detectar retards en l’adquisició del llenguatge del seu infant. Un signe d’alerta no pressuposa l’existència d’un problema, però si que obliga a fer un examen. Alguns dels signes d’alerta que s’han de tenir en compte són:

 

1. De 0-5 mesos: no realitza sons quan se li parla, no riu, no plora o no es queixa.
2. Dels 6 als 12 mesos: no para esment als sons, no emet vocalitzacions ni balboteja, no utilitza gestos per comunicar-se o no respon al seu nom.
3. Dels 12 als 18 mesos: no assenyala per mostrar o demana alguna cosa, no imita amb gestos (“adéu, hola amb les mans”, pentinar, donar menjar), no comprèn paraules ni ordres senzilles habituals.
4. Dels 18 als 24 mesos: no intenta imitar paraules, no comprèn el “no”, no usa paraules senzilles.
5. Dels 2 a 3 anys: no realitza joc simbòlic, no té iniciativa per comunicar-se, no usa el llenguatge per donar o buscar informació, no imita tasques senzilles, no diu el seu nom, no uneix 2-3 paraules.
6. Dels 3 als 4 anys: no mostra interès per jugar amb altres infants, no conversa, no fa preguntes referides al “Què?, On?”, presenta dificultats en descriure esdeveniments.

 

Dra Yaiza Hernandez

Neuropediatria

Hospital de Blanes

Servei de pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Els medicaments no curen els refredats!

Els refredats es curen sols. Avui dia l’únic medicament eficaç per al tractament dels mocs és l’aigua, no hi ha cap tractament que pugui prevenir, escurçar o curar un refredat.

Existeixen medicaments per intentar alleujar els símptomes del refredat, com xarop pels mocs, la tos o descongestius nasals. L’eficàcia de qualsevol d’ells és molt variable i d’escàs rendiment. En els infants pot produir efectes adversos, així que la seva administració és innecessària, especialment en els menors de dos anys.

Què cal fer?

La majoria dels infants que estan refredats es troben bé, juguen i fan vida normal. Si l’infant es troba molest, podrem alleujar els símptomes prenent alguna de les  següents mesures:

1. Si té febre o malestar, se li pot donar antitèrmics durant dos o tres dies segons precisi (paracetamol o ibuprofè). Només se li han de subministrar si l’infant es troba malament.
2. Oferir abundants líquids (aigua, brou, sucs). Els líquids, especialment l’aigua, són la solució més eficaç contra els mocs.
3. Si l’ambient de casa és sec, es pot usar un humidificador durant un temps. Això humidifica les vies respiratòries i evita que s’espesseixi molt el moc. Vigileu amb els infants que tenen asma o bronquitis, perquè podria ser perjudicial.
4. A casa, mantingueu una temperatura adequada (18 ºC – 22 ºC). Eviteu substàncies irritants com el tabac, pols, fum i els canvis de temperatura bruscos.
5. Mantingueu el nas destapat (realitzeu rentats nasals amb sèrum fisiològic o aigua de mar isotònica i aspireu el nas les vegades que sigui necessari), especialment en lactants.
6. Poseu-los a dormir en posició semiasseguda (en un angle de 30 º), ja que aquesta posició millora la respiració.

Els refredats duren de 7 a 10 dies, encara que l’infant es trobi bé, es pot sentir més cansat i menjar menys. Així que és recomanable, deixar-los que dormin més, i no forçar-los a menjar, oferiu-los freqüentment líquids i permeteu-los que s’alimenti amb el que més els vingui de gust. Els lactants solen preferir la lactància materna o el biberó durant els dies que tenen més mucositat prescindint d’altres aliments.

 

Dra. M. B. Fontalva Ballesteros.

ABS Blanes

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

 

Amb motiu del Dia Mundial dels Llegums, parlem d’alguns dels seus beneficis

L’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar l’any 2016 Any Internacional dels Llegums. Posteriorment i des de l’any 2019, el 10 de febrer s’estableix com el Dia Mundial dels Llegums.

Llenties, mongetes i cigrons són part essencial de la dieta humana des de fa segles. Les restes arqueològiques trobades a  Anatolia (actual Turquia) mostren que l’antiga producció agrícola de cigrons i llenties es remunta als anys 7.000-8.000 aC.

Els llegums tenen molts avantatges per al desenvolupament agrícola del món i per al desenvolupament alimentari de les persones. Els llegums són tots aquells cultius on el propòsit final és l’obtenció del gra sec, com per exemple, fesol, llenties, cigrons o arròs.

Quins són alguns dels  beneficis dels llegums?

• Alt valor nutritiu: els llegums són un dels pocs aliments vegetals rics en proteïnes i fibra i baixos en greix. Fet que permet reduir el colesterol i els nivells de sucre en sang, evitant l’aparició de malalties no *transmissibles com la diabetis o problemes cardiovasculars. A més, també ajuden a frenar l’obesitat.
• Promoció de la seguretat alimentària: els cultius de llegums gairebé sempre són abundants. Això vol dir que un agricultor pot vendre part de la seva collita com consumir-la, garantint així la seguretat alimentària tant de la comunitat com de la seva família. D’altra banda, aquest tipus de cultius tendeixen a fixar el nitrogen atmosfèric en la terra, és a dir, ajuda a recuperar els sòls perquè siguin nutritius per tornar a sembrar.
• Mitiguen el canvi climàtic: tal com hem explicat en el punt anterior, els llegums ajuden a recuperar els nutrients del sòl de forma totalment natural. Això evita l’ús de fertilitzants químics que solen expulsar gasos d’efecte d’hivernacle a l’ambient, contribuint amb el canvi climàtic i l’escalfament global.

Els infants poden menjar llegums des de l’inici de l’alimentació complementària i es recomana el consum d’almenys 3 vegades a la setmana, cuinar-los amb un baix contingut de greix i combinar-los amb aliments rics en vitamina C per afavorir l’absorció del ferro.

Aprofiteu i prepareu un bon àpat de llegums per la vostra família i festegeu aquest dia.

Bon profit!

 

Marta Azuara Azuara

DUI Pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Nova vacuna finançada, antimeningocòccica tetravalent

El Departament de Salut ha actualitzat el calendari de vacunacions per incorporar-hi una nova vacuna, l’antimeningocòccica conjugada tetravalent (vacuna MACWY), als 11-12 anys, en substitució de la vacuna contra el meningococ C conjugada.

Aquesta vacuna protegeix contra quatre serogrups del meningococ, que és un bacteri que pot causar una malaltia infecciosa greu com és la malaltia meningocòccia invasiva. Se’n produeixen casos durant tot l’any, però de manera més freqüent durant els mesos d’hivern i primavera. Tot i que existeixen diversos serogrups, els causants de la malaltia majoritàriament són A, B, C, W i Y.

Tradicionalment els serogrups B i C produeixen la malaltia sobretot en infants menors de 5 anys. Però actualment s’ha observat un increment de casos en els serogrups W i Y, sobretot entre els joves. Per tant, l’objectiu és començar per vacunar principalment als adolescents i els joves.

És per això que aquest curs es començarà a vacunar als centres educatius amb la vacuna MACWY juntament amb la resta de vacunes que s’administren a 6è de primària, durant 2 anys també s’administrarà als 13-14 anys juntament amb la vacuna Td a 2n d’ESO i s’intentarà captar als joves de 15-18 anys als centres d’atenció primària.

En general, només es requereix una sola dosi, a no ser que els joves pertanyin a algun grup de risc.

Tot i que aquesta vacuna s’administrarà gratuïtament a les edats que acabem d’explicar, també existeix la possibilitat d’administrar-la a nens més petits, però de moment de manera no finançada. Si teniu preguntes o dubtes sobre aquest tema ho podeu demanar als vostres professionals de Pediatria de referència.

Dr. Josep A. López

Servei de Pediatria

ABS Calella

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

10 consells per viatjar amb infants en cotxe de forma segura

Els infants desgraciadament també són víctimes dels accidents de trànsit. Un 3% del total dels morts a la carretera són nens. Afortunadament cada vegada estem més conscienciats de la importància que tenen els elements de seguretat infantil en la prevenció de les lesions en els accidents de tràfic.

La seguretat de l’infant depèn a més a més dels sistemes de retenció infantil del conductor. Respectar les normes, conduir de manera tranquil·la i relaxada, sense agressivitat ni de forma brusca, deixant un espai de seguretat, i ajustant la velocitat a les circumstàncies del trànsit, és la millor manera de protegir els petits durant els desplaçaments.

Per tenir un viatge segur us deixem algunes recomanacions:

1. Al cotxe porteu sempre l’infant amb un sistema de retenció infantil adequat a la seva talla, pes i edat, per petit que sigui el trajecte. I mai, en cap concepte, deixeu el menor sol o sense la supervisió d’un adult dins del vehicle.
2. Utilitzeu sempre cadires homologades, i si és possible, opteu per la normativa més actual (ECE R129), ja que les exigències de seguretat són majors. Comproveu l’etiqueta d’homologació, en la qual hi ha de figurar la talla i/o el pes per als quals s’ha homologat el producte.
3. Quan aneu a comprar un sistema de retenció infantil, heu d’acudir a un centre especialitzat on us assessoraran sobre les necessitats de l’infant i us explicaran les característiques de cada cadira i la seva instal·lació. Llegiu detingudament les instruccions de la cadira assegurant-vos que la seva instal·lació és absolutament correcta i guardeu-les per a futures consultes.
4. No compreu cadires de segona mà, ni accepteu aquelles que han estat utilitzades prèviament durant un llarg període de temps. I després d’un accident, sempre la cadira ha de ser substituïda.
5. El vehicle i la cadira infantil actuen de manera conjunta. Abans de comprar una cadira, verifiqueu el sistema d’ancoratge del vehicle (i.*Size, *ISOFix i/o cinturó de seguretat) i busqueu una cadira que s’adapti a ells.
6. Col·loqueu sempre l’infant a les places posteriors del vehicle. I recordeu pujar i baixar del cotxe al menor per la part segura de la via (com la vorera). Si únicament el podeu col·locar a la plaça davantera, desconnecteu l’airbag davanter si la cadira s’instal·la en sentit contrari a la marxa.
7. Es recomana portar el nen en sentit contrari a la marxa el major temps possible, almenys fins als 15 mesos respectant les limitacions establertes pels fabricants de sistemes de retenció infantil i del vehicle. Ajusteu bé sempre els arnesos o cinturons al cos del nen, sense folgances.
8. Per als nens de més edat és aconsellable utilitzar cadires amb respatller almenys fins als 135 cm d’alçada, ja que proporciona més protecció enfront dels impactes laterals, i milloren l’eficàcia del cinturó de seguretat. Des de la de DGT, es recomana continuar utilitzant el sistema de retenció infantil homologat al seu pes i talla fins que el menor aconsegueixi els 150 cm.
9. Mai viatgeu amb objectes sense subjecció, ni poseu equipatge o mascotes en el vehicle al costat dels petits. En cas de frenada o impacte, poden sortir disparats i provocar lesions greus en l’infant.
10. En cas d’accident, i sempre que sigui possible, cal treure el nen del cotxe accidentat amb el seu sistema de retenció infantil, i mai treure al menor en braços (excepte riscos imminents).

 

Marta Azuara Azuara

DUI Pediatria

ABS Malgrat- Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Hivern i grip, parella inseparable

Comença la temporada de la grip. La grip és una malaltia provocada per un virus, del qual n’existeixen diferents tipus i pot canviar cada any. En els últims anys, el virus més freqüent és l’A i en menor proporció, el de tipus B. En els infants les manifestacions més freqüents que ens indicaran que han agafat el virus són la febre, la tos i la mucositat nasal, a més de malestar general i dolor muscular. En canvi, en els nadons la grip els pot ocasionar només febre elevada sense més símptomes inicialment. La majoria de símptomes desapareixen en 5-7 dies, encara que la tos pot persistir més temps.

La grip és una malaltia contagiosa i s’encomana amb molta facilitat, de persona a persona via aèria per la tos i els esternuts, també per les mans o per haver tocat objectes contaminats pel virus (joguines, tovalloles…). En general, no és una malaltia greu, i són sobretot els infants menors de 2 anys els qui poden presentar alguna complicació.

La grip no es tracta amb antibiòtics, excepte quan hi hagi alguna complicació. S’han d’administrar antitèrmics (paracetamol o ibuprofè) per fer baixar la temperatura i donar benestar a l’infant.  És molt important que estigui tranquil a casa i begui líquids  per mantenir una bona hidratació. També és molt important que si sou els cuidadors us renteu sovint les mans amb aigua i sabó i també renteu les dels petits per evitar la transmissió de la malaltia.

La vacuna de la grip està indicada en aquells infants majors de 6 mesos d’edat que pateixin malalties cròniques (asma, diabetis, malalties renals, dèficits de les defenses…) i que els fan més propensos a patir complicacions si agafen el virus de la grip.

Dr. Josep Sánchez

Pneumòleg pediàtric. Hospital de Calella

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

 

Hàbits saludables del son

Dormir és el mecanisme reparador que necessita, cada dia, el nostre organisme per a mantenir una bona salut física i mental. Els infants, igual que els adults, precisen una quantitat i qualitat de son adequada diària pel seu benestar. Els infants que no dormen prou tenen dificultats per fer les activitats habituals del dia a dia.

Uns bons hàbits saludables del son, com altres habilitats, s’aprenen i com totes les habilitats quan abans es comencen a aprendre més fàcilment s’incorporen a les rutines habituals. L’aprenentatge dels bons hàbits del son s’ha de començar des del naixement.

 

Quant han de dormir?

Cada infant és únic i té les seves necessitats específiques de son. Les necessitats de son depenen de factors individuals i també de l’edat, de l’estat de salut física i emocional, de les activitats diàries, etc.

Com a guia orientativa podem dir que els nadons poden dormir entre 16 i 18 hores al dia; els menors de 2 anys fan una mitjana de son de 13 hores al dia (incloses les migdiades); dels 3 als 5 anys la mitjana és de 10-12 hores (migdiades incloses), i entre els 6 i els 10 anys els infants dormen unes 10 hores al dia. Els adolescents necessiten dormir de 8 a 10 hores diàries.

Els infants més petits acostumen a fer dues migdiades (al matí i a la tarda) fins als 18 mesos i segueixen amb una, habitualment a la tarda, fins als 3 – 4 anys, tot i que hi ha infants més grans que continuen amb les migdiades i altres que deixen de fer-les més aviat. Heu de respectar el ritme propi del vostre infant.

Els pares han de saber que durant els primers mesos de vida els lactants es desperten diverses vegades cada nit. Els despertats nocturns van disminuint amb l’edat i no és fins als 6 mesos que els infants dormen tota la nit, tot i que fins al 2% dels infants de 5 anys encara es desperten durant la nit.

 

Consells per assolir hàbits de son saludables

La dificultat per dormir, especialment en els infants més petits, es pot prevenir en gran mesura incorporant rutines sobre l’hàbit de son i com es posen al llit.

1. Deixeu-lo fer migdiades. Un infant que està massa cansat tindrà més dificultat per agafar el son. Mantenir-lo despert tot el dia sense fer migdiada pot ser més un problema que una solució.
2. Deixeu-lo que s’adormi sol. Si es desperta a la nit. Espereu uns minuts perquè es torni a dormir tot sol abans d’anar a veure’l.
3. No els desvetlleu. Eviteu desvetllar el vostre nadó amb alimentació o canvis durant la nit si no són necessaris.
4. Horari fix. Establiu un horari habitual per l’hora d’anar a dormir i per les migdiades. Tenir una hora fixa per anar al llit ajuda a regular el rellotge biològic, de la mateixa manera que determinar una hora d’aixecar-se.
5. Establiu una rutina. Manteniu una rutina a l’hora d’anar a dormir: Fer-li un bany d’aigua tèbia (per més petits), rentar-se les dents, llegir-li un llibre o fer un joc tranquil (un puzle)… dintre de la seva habitació o en el seu propi llit.
6. No allargueu les rutines. Les rutines per anar al llit han de tenir una duració limitada no més enllà de 10 – 20 minuts.
7. Dormitori confortable. Feu del dormitori un lloc tranquil, còmode i relaxant, amb una il·luminació suau, poc soroll i una temperatura adequada.
8. Seguretat i protecció. Tranquil·litzeu i doneu suport si el vostre infant té por a l’hora d’anar a dormir o té malsons. Establiu una estratègia perquè l’infant tingui percepció de seguretat i protecció (una llumeta, un nino…)
9. Eviteu la ingesta de cafeïna. No doneu al vostre infant begudes amb cafeïna que poden dificultar agafar el son.
10. Sense pantalles abans d’anar a dormir. Eviteu les pantalles abans d’anar a dormir.
11. Retireu les pantalles del dormitori. No permeteu que el vostre infant tingui televisió, ordinador o videojocs a la seva habitació.
12. Activitat física adequada. Procureu que els infants facin una activitat física apropiada durant el dia.

 

 

 

 

Dr. Fco. Codina Garcia

ABS Malgrat – Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Bones i saludables festes!

Alegria, pau i amor…  S’acosten les festes de Nadal i per gaudir-ne al màxim no podem oblidar-nos de la salut, que acostuma a ser, precisament, el que més desitgem per a nosaltres i per a la gent que estimem. Però no n’hi ha prou amb desitjar-la, sinó que hem tenir-ne cura, i adoptar i mantenir bons hàbits diaris també en aquestes dates.

Alguns consells:

Prepareu un menú saludable, us donem un exemple:

• Aperitius: Brotxeta de llagostins o xampinyons balsàmics o tomàquet xerri i formatge fresc, Humus amb verduretes crues (palets de pastanaga, api, cogombre…), patés variats, embotits ibèrics.
• Plat principal: Llom rostit amb taronja i pinyons, llobarro al forn amb aroma de fonoll i llimona, i com a opció vegana lasanya d’espinacs amb soja texturitzada.
• Postres: Rodes de taronja amb xocolate negra i nous, broquetes de pinya gratinada o macedònia de fruites, iogurt amb encenalls de torró

Atenció amb les quantitats. En dietètica: res és bo o dolent, tot depèn de la dosi. La clau és no repetir ni picar, sinó controlar les quantitats i no menjar molt més que en un menjar habitual. Trieu el que més us agradi, limiteu la vostra ingesta a dues o tres opcions.

Després dels àpats són més recomanables les infusions d’herbes digestives (camamilla, poliol…), que les estimulants com el cafè o el te.

Limiteu el consum d’alcohol. Tot i que les begudes alcohòliques són presents en la majoria de les celebracions nadalenques, cal limitar-ne el consum. En cas que begueu alcohol, feu-ho amb moderació. No conduïu si preveieu consumir begudes alcohòliques o en horaris en què el cansament i la somnolència us puguin afectar.

Recordeu que durant tot l’embaràs i la lactància cal abstenir-se de consumir qualsevol beguda alcohòlica. Així com els nens de qualsevol edat no han de prendre cap tipus de beguda alcohòlica fins i tot de baixa graduació.

Realitzeu activitat física. Sempre heu de realitzar activitat física com en qualsevol època de l’any, si a més  incrementeu la ingesta de calories, l’últim que caldria fer és disminuir el nostre nivell d’exercici. Si normalment no ho feu és bo que no espereu l’any nou per proposar-vos-hi, millor que comenceu a realitzar-lo abans. A més, podeu retirar aviat de taula els dolços per continuar xerrant tranquil·lament o sortir a fer una passejada per digerir millor el menjar.

Gaudiu d’aquests dies amb les persones que estimeu i compartiu la il·lusió amb els més petits de la casa.

Salut i bones festes saludables.

 

Marta Azuara Azuara

DUI Pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Consells per triar joguines, que tots els Reis Mags han de conèixer!

Les joguines a més de servir per jugar també ajuden els infants a desenvolupar-se emocional, social i físicament. Perquè estimulin el desenvolupant dels nens i les nenes han de facilitar la relació amb altres infants i també amb els pares i altres persones. Per això, tot i que hi ha algunes joguines  que es presenten com a estimuladores perquè estan plenes de sorolls i llums, són poc educatives perquè en aquest cas l’infant és un espectador passiu de les meravelles que fa l’andròmina.  Quantes més coses fa la nina menys coses fa el nen.

Tips per escollir una bona joguina

1. Trieu joguines que facilitin diferents funcionalitats: jugar, interactuar, relacionar-se amb els altres, aprendre… Les joguines no poden substituir les relacions familiars o amb els amics, ben al contrari, les joguines han d’ajudar a establir interaccions.
2. Trieu joguines segures. Seleccioneu joguines que acompleixen les normatives. Pels més petits vigileu que no tinguin, o que es puguin separar fàcilment de la joguina, element petits que ells siguin capaços d’empassar-se. Assegureu-vos que les piles de les joguines estan allotjades en un compartiment segur.
3. Trieu joguines adequades a l’edat i al desenvolupament de l’infant. Seguiu les instruccions que els fabricants de joguines donen en relació de les edats recomanades per fer servir cada joguina. En els infants que tenen algun tipus de discapacitat, cal una valoració individualitzada.
4. Trieu joguines que no promouen estereotips basats en raça o gènere. Si voleu educar els infants amb valors de respecte i equitat, hem de fer-los jugar amb joguines que no promoguin ni la violència ni la discriminació.
5. Trieu joguines que fomentin la resolució de problemes. El joc és una bona eina per desenvolupar aquestes habilitats en els infants. Seleccioneu joguines que els estimulin a solucionar problemes com trencaclosques, jocs de taula, jocs per classificar formes o colors.
6. Trieu joguines que estimulin la seva imaginació. Seleccioneu joguines amb utilitats múltiples i obertes que permetin als infants fer diferents joc o crear les seves pròpies històries; com ninots o figures de persones o animals o blocs de fusta o plàstic que avui serveixen per fer una casa, demà un pont i un altre dia un cotxe.
7. Trieu joguines que semblin objectes “reals”. La seva capacitat d’aprendre va lligada a les seves ganes d’imitació. Escolliu joguines que li permetin repetir les activitats de cada dia, com ara cuinetes, claus i telèfons de joguina, instruments musicals, escombres, pals de fregar…
8. Trieu joguines que estimulin la lectura. La lectura desenvolupa el pensament. Busqueu llibres de tota mena i per a totes les edats, jocs amb lletres, retoladors o llapis de colors que ajudin els infants a desenvolupar les habilitats d’escriptura i lectura.
9. Trieu joguines que els animin a estar actius. Busqueu joguines que estimulin els infants a practicar exercici físic i fer activitats a l’aire lliure, com pilotes, bicicletes, patinets, jocs de bitlles…

 

Dr. Fco. Codina Garcia

Servei de Pediatria

ABS Malgrat – Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva