Setmana mundial de conscienciació sobre els antibiòtics

Ja fa cinc anys que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) està liderant una campanya a nivell mundial que porta per nom “Antibiotics: Handle with care”, és a dir, “Antibiòtics: maneja’ls amb cura”, per instar els ciutadans, els governs i els professionals de la salut i de l’agricultura a prendre consciència del creixent problema de les resistències als antibiòtics com una de les principals amenaces per a la salut mundial. Per això ha instaurat la Setmana mundial de conscienciació sobre els antibiòtics que se celebra el mes de novembre i a partir de la qual es vol insistir en què els antibiòtics s’han d’utilitzar quan siguin estrictament necessaris i prescrits pels professionals.

Des del seu descobriment, els antibiòtics han estat la pedra angular de la medicina moderna i un recurs molt valuós que ha permès tractar i controlar nombroses infeccions, permetent millorar la supervivència i la qualitat de vida de milions de persones. Però, l’abús i l’ús indegut persistent dels antibiòtics en els humans i en els animals han afavorit l’aparició i propagació de bacteris resistents, amb el quals els fàrmacs utilitzats per tractar les infeccions deixen de ser eficaços, cosa que resulta una amenaça per a la salut, ja que els bacteris sensibles són destruïts quan s’exposen als antibiòtics, mentre que els resistents continuen creixent i multiplicant-se podent arribar a causar infeccions a altres persones que són molt difícils de tractar.

Per prevenir aquestes resistències als antibiòtics:

• Eviteu l’automedicació. El diagnòstic correcte i la decisió respecte la necessitat d’administrar antibiòtics són competència exclusiva dels professionals de la medicina. Recordem que els antibiòtics no serveixen per tractar infeccions víriques com el refredat o la grip.
• Respecteu les dosis i la durada del tractament prescrit.
• Llegiu el prospecte del medicament i seguiu les instruccions d’ús per prendre’l amb seguretat.
• No guardeu els antibiòtics que sobrin després del tractament. Si heu rebut més dosis de les que necessiteu, pregunteu al farmacèutic com heu de rebutjar el que sobra.

L’objectiu d’aquesta campanya és garantir, mentre sigui possible, fer la prevenció com el tractament de les infeccions mitjançant fàrmacs eficaços, segurs i de qualitat, que es facin servir de manera responsable i que puguin arribar a totes les persones que els necessiten.

L’OMS dirigeix 5 missatges a la població durant aquesta campanya:

• Els antibiòtics no curen les infeccions causades per virus com la grip o el refredat
• No prengueu antibiòtics, excepte quan els hagi prescrit un professional de la salut
• Completeu sempre tot el tractament antibiòtic (encara que us trobeu millor)
• No compartiu mai antibiòtics amb altres persones
• Renteu-vos les mans per prevenir les infeccions, i així evitat l’ús d’antibiòtics.

Dr. Josep Anton Lopez

ABS Calella

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Signes d’alerta del càncer infantil

La Marató de TV3, l’acció solidaria de la televisió pública catalana, està dedicada enguany al càncer. Desafortunadament també hi ha càncer infantil, tot i que és molt poc freqüent perquè només significa entre el 0,5 i el 2 % del tots els casos que hi ha.

El diagnòstic precoç del càncer infantil és fonamental per pronòstic final de la malaltia. Els símptomes dels càncers infantils poden ser inicialment inespecífic i subtils. Els professionals de salut coneixen els símptomes suggestius de càncer infantil, però els expert també consideren que el coneixement profund que els pares i mares tenen dels seus infants pot ajudar a consultar precoçment si coneixen els signes d’alerta de la malaltia.

Heu de fer una consulta amb el vostre pediatra si el vostre infant presenta algun dels següents signes d’alerta:

1. Pal·lidesa de la pell. Blaus o sagnats sense traumatisme aparent.
2. Bonys, especialment si no hi ha dolor ni febre ni altres símptomes acompanyants i van augmentant de mida.
3. Pèrdua de pes sense causa aparent.
4. Febre, tos o dificultat respiratòria persistent sense causa aparent.
5. Canvis en la mida de les pupil·les, alteracions de la visió o inflamació al voltant de l’ull.
6. Inflor de panxa.
7. Mal de cap persistent i progressiu amb vòmits (especialment al mati i que va empitjorant).
8. Mal d’ossos o a les articulacions, sense traumatismes ni infeccions prèvies.

Dr. Fco. Codina Garcia

Servei de Pediatria

ABS Malgrat Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Consells d’estiu pels infants amb al·lèrgia

Sempre que es viatja amb infants és important disposar d’una petita farmaciola, i si viatgem amb nens que tenen al·lèrgies aquesta ha de contenir alguns productes concrets. La SEICAP  (Societat Espanyola d’Immunologia clínica, Al·lergologia i Asma Pediàtrica) ha elaborat un seguit de recomanacions pels pares.

Com preparar una farmaciola d’estiu pels infants amb al·lèrgia?

• Antihistamínics: els antihistamínics son fàrmacs antial·lèrgics que els infants poden prendre, especialment en cas de rinitis i conjuntivitis al·lèrgica, en forma de pastilles o xarop, però també en esprais nasals o gotes òtiques. Són un tractament necessari per controlar els símptomes propis d’aquestes malalties (picor ulls, esternuts…) o quan apareix urticària i picor de la pell. Alguns infants poden, a més, necessitar prendre corticoides per controlar el símptomes al·lèrgics.
• Broncodilatadors: els infants que pateixen bronquitis de repetició o asma fan servir diferents medicaments. Hi ha dos grans grups de tractament segons la seva funció: medicament preventiu (fàrmacs que es fan servir de prevenirles crisis d’asma o els episodis de bronquitis) i medicament de rescat (que són els fàrmacs que actuen “obrint” el bronqui un cop la bronquitis o crisi d’asma ja està instaurada). A la farmaciola de l’infant amb bronquitis o asma hi han de ser tots dos. No oblideu la càmera espaiadora per poder administrar els fàrmacs eficientment.
• Adrenalina autoinjectable: alguns infants amb al·lèrgia tenen risc de presentar una reacció anafilàctica, que és un tipus de reacció al·lèrgica d’inici sobtat i greu. En uns pocs minuts l’infant presenta afectació de la pell (urticària), de l’aparell digestius (vòmits), de l’aparell respiratori (dificultat per a respirar) i de l’ aparell cardiovascular (alteració del ritme cardíac). Aquesta és una afectació greu que demana d‘una actuació immediata: cal l’aplicació d’adrenalina i acudir a un centre sanitari. Els infants amb risc d’anafilaxi ha de tenir sempre a mà adrenalina autoinjectable.
• Productes per hidratació cutània: La cura de la pell és important en tots els infants durant tot l’any i encara més en els infants que pateixen dermatitis atòpica. No oblideu posar a la farmaciola les pomades o cremes per a la cura de la pell.

Mal de panxa a la infància

El mal de panxa és una queixa bastant freqüent entre la població pediàtrica. Però,de quina freqüència parlem? Les estadístiques ens diuen que una de cada quatre consultes pediàtriques estan relacionades amb el dolor abdominal. Al voltant de dos de cada 10 nens i nenes que van a l’escola es queixen de dolor abdominal en algun moment de la setmana. Per sort la gran majoria d’aquests mals de panxa no tenen relació amb problemes greus.

Cal considerar diversos aspectes en l’avaluació del dolor abdominal per tal de poder orientar si es tracta d’un episodi que requereixi una avaluació d’urgència o una consulta al pediatre de capçalera. Aspectes com la localització a l’abdomen, la durada i intensitat de l’episodi de dolor, la presència o absència d’altres símptomes com febre, vòmits, diarrea, tos o l’existència d’un element desencadenant són punts importants en l’avaluació del problema.

Tot seguit comentarem algunes de les situacions i causes de dolor abdominal més habituals:

L’alteració emocional en els infants d’edat escolar ocasiona episodis de dolor abdominal que no tenen cap altra causa aparent. Tot i que aquest dolor poques vegades passa abans dels cinc anys, pot desencadenar-se en un infant més petit que estigui sota una situació d’estrès inusual. La primera pista és que es tracta d’un dolor que tendeix a anar i venir durant un període de temps de setmanes. Sovint es pot relacionar la seva aparició amb una activitat que és estressant o desagradable. A més, no hi ha altres troballes o queixes associades (febre, vòmits, diarrea, tos, letargia o debilitat, símptomes del tracte urinari, mal de coll o símptomes semblants als de la grip). Eventualment es pot constatar l’existència d’un historial familiar d’aquest tipus de malaltia. El pacient probablement estarà més callat o més xerraire o escandalós que habitualment i tindrà problemes per expressar els seus pensaments o sentiments. Si s’observa aquest tipus de comportament, cal esbrinar si hi ha algun fet desencadenant a casa, a l’escola, amb els germans, parents o amics: Ha perdut recentment a un amic o animal domèstic? Hi ha hagut una mort d’un familiar o, el divorci o separació dels seus pares? El pediatre pot suggerir propostes per ajudar que aquest infant parli sobre els seus problemes i si ho creu adient obtenir ajuda addicional amb un terapeuta infantil, psicòleg o psiquiatre.

L’infant coix

La coixesa és una alteració de la marxa a causa de dolor, debilitat muscular o deformitat òssia. És un motiu de consulta freqüent tant a urgències com al pediatre de capçalera. Es pot presentar a qualsevol edat, i la forma de presentació depèn de l’edat de l’infant i de la causa. En els més petits (lactants) pot evidenciar-se perquè es nega a posar el seu pes sobre el peu o a caminar.

Les causes de la coixesa poden ser tan banals com que li premi el calçat o se li enganxi una ungla al mitjó, o tant greus com fractures, infeccions o tumors.

 

Perquè coixeja?

La principal causa en totes les edats és el traumatisme. En la majoria dels casos, el pacient o la família relata l’antecedent cosa que  facilita el diagnòstic, però de vegades en els infants petits, com els menors de 2 anys especialment, el traumatisme existeix però ningú no ho recorda. Cal considerar-lo sempre, si l’infant mostra dolor localitzat i evita el suport d’aquella extremitat.

Les causes de les coixeses es poden classificar, segons l’edat,  en tres grups:

1. Infants menors de 3 anys: infecció, fractura, luxació congènita de maluc, sinovitis transitòria, malaltia neuromuscular, reumatisme i tumors.
2. Infants de 4 a 10 anys: infecció, fractura, sinovitis transitòria, malaltia de Perthes, discrepància de longitud d’extremitats, tumors.
3. Infants majors d’11 anys: fractura, lesions per sobrecàrrega, episiolisis de maluc, displàsia acetabular, tumors.

El dolor acompanya a la majoria de les coixeses, però no sempre, en un 20% dels casos no hi ha dolor. El dolor que apareix després d’una activitat física pot ser degut a una lesió per sobrecàrrega (apofisitis), en canvi si apareix al matí, acompanyat d’una certa rigidesa pot ser degut a un procés reumàtic.

El meu infant no té el cap rodó. Plagiocefàlia

El terme plagiocefàlia fa referència a les asimetries en el crani de l’infant durant el primer any de vida.

Aquesta deformació és freqüent al voltant dels 4 mesos d’edat, a causa de les característiques pròpies del desenvolupament i creixement, ja que l’infant no pot aixecar el cap ni modificar la seva posició sense ajut, i a més té un elevat creixement del perímetre cranial durant  els sis primers mesos de vida, com a conseqüència del creixement del cervell

També influencien els costums, com el fet de la posició en què es posa a dormir el nen en les diferents cultures; al nostre medi, s’ha detectat un increment dels casos de plagiocefàlia postural des que donem les exitoses  recomanacions de posar a dormir als nadons recolzats sobre la seva esquena, com a profilaxis de la síndrome de la mort sobtada.

Correspon al pediatre diferenciar els que són, deguts a una deformació posicional, dels pocs casos on  hi pot haver un tancament precoç de les sutures del crani, que s’ha de detectar i tractar a temps.

Com mesures preventives es recomana:

Dormir sempre boca amunt, cada vegada que es posa al llit,hauria de canviar-se el cap de costat, per evitar una pressió continua sobre el mateix costat. Quan el poseu al bressol haureu de canviar l’orientació perquè l’infant rebi sons i estímuls d’un costat i altre.

A partir del mes de vida, poseu-lo de boca terrosa per anar reforçant la musculatura del coll, posant davant alguna joguina lluminosa o sonora.

Portar a l’infant al porta-bebès és una bona opció. Vigileu de trobar la posició adequada de cara el portador.

El meu infant plora. És un còlic?

Aquesta és una consulta molt habitual en les primeres visites al pediatre o a la infermera, perquè plora el meu infant? Moltes vegades, aquest plor està relacionat amb el que es coneix popularment com a còlic.  El còlic de lactant per definició és una molèstia que apareix cap al final del dia que provoca plors que poden durar fins a 3 hores, com a mínim 3 dies a la setmana i durant 3 setmanes en un nadó sa i ben alimentat. Apareix al voltant de la 2-3 setmanes de vida i pot durar fins als 4 mesos.

El plor del còlic s’acompanya d’una posició de cames arronsades cap a l’abdomen, mans  tancades i cara envermellida.

El plor produït pels gasos intestinals és semblant al plor dels còlics del lactant però solen ser de menor intensitat i duració.

La causa del còlic és desconeguda, però es proposen diferents possibles causes. Les psicològiques i socials, com ara una estimulació excessiva, una resposta exagerada o ansietat davant del plor, inexperiència, etc. I com possibles causes d’origen digestiu la immaduresa, alteracions de la flora, etc. Els còlics són menys comuns amb infants amb lactància materna.

 

Consells pels pares:

• Mantingueu la calma i  la tranquil·litat per  transmetre serenor al vostre infant.
• Agafeu el nadó en braços fins a trobar una posició de confort i gronxar-lo amb suavitat. També podeu fer servir una hamaca, passeig amb el cotxet, etc.
• Feu un massatge suau a l’esquena i a la panxa.
• Mantingueu-los una estona en posició vertical, després dels àpats, per afavorir l’eliminació dels gasos.
• Feu un bany amb aigua tèbia, que els poden ajudar a distreure i relaxar-se.
• Alguns sorolls monòtons i continus com ara el d’alguns aparells (l’assecadora o l’aspiradora) calmen als alguns nadons. També sons com el tic-tac del rellotge o els sons de la natura afavoreixen la relaxació i ajuden a iniciar la son.

 

Existent diferents productes farmacèutics, dietètics i homeopàtics amb una eficàcia aparent i no real, és per això que la millor “medicina” que podem donar als nostres pacients és, molta paciència, amor, empatia i sobretot… transmetre seguretat i tranquil·litat!!!!!!!!

 

 

 

Esther Caraballo Prieto

Sonia Sanchez Peña

Carme Hernàndez Carbonell

DUIs Pediatria

ABS Lloret-Tossa

Corporació de Salut del Maresme i la Selva.

 

Al·lèrgia i escola

L’al·lèrgia és una malaltia molt freqüent. Més de 17 milions de persones pateixen algun tipus d’al·lèrgia a Europa. El 10% dels infants entre 6-14 anys pateixen algun tipus d’al·lèrgia, d’aquestes entre 0,3% i el 7,5% segons els diferents autors són al·lèrgies a aliments. I com que l’escola és un espai on desenvolupant bona part de la vida els infants, i alguns d’aquests podem patir alguna mena d’al·lèrgia, és important que l’Escola conegui aquest problema i sàpiga com s’ha d’afrontar.

Què és una al·lèrgia?

L’al·lèrgia és la reacció d’hipersensibilitat en l’organisme davant d’una substància (al·lergen), que no és perjudicial per si mateixa (no és un tòxic), ja que de fet la majoria de persones les toleren “sense problemes”.

La intolerància alimentària és una sensibilitat a un aliment que no desencadena una resposta immunitària. Els símptomes són similars a les de les al·lèrgies (nàusees, vòmits, diarrea, dolor abdominal). Com norma general els infants amb intolerància alimentaria presenten símptomes menys greus i poden tolerar una certa quantitat de l’aliment a la seva dieta sense presentar a curt termini símptomes. L’exemple típic pot ser la intolerància a la lactosa.

Tipus d’al·lèrgens

1. Aeris: pòl·lens, espores de fongs, pols, escames i pels d’animals…
2. Verins d’insectes: abelles, vespes, mosquits…
3. Aliments: llet, ou, peix, fruits secs, llegums, cereals, algunes fruites…
4. Additius: conservants, colorants, antioxidants…
5. Làtex: guants, globus, xumets…

Els aliments que més freqüentment produeixen al·lèrgia en els infants són la llet de vaca, l’ou, els fruits secs, els llegums, els cereals, el peix i algunes fruites. Afortunadament la majoria dels infants (entre un 80% i un 90%) superen aquestes al·lèrgies abans dels tres anys. Les al·lèrgies a la llet i a l’ou són les que amb més probabilitat solen desaparèixer. Per contra, les al·lèrgies als fruits secs, els llegums, el peix i el marisc poden mantenir-se tota la vida.

Símptomes d’una reacció al·lèrgica

Després d’uns pocs  segons o pocs minuts (abans d’una hora habitualment) del contacte amb l’al·lergen es produeix la reacció de l’organisme que pot ser:

L’ús racional dels antibiòtics a pediatria

En el cas de pediatria se sap que al voltant de tres quartes parts de totes les receptes mèdiques extrahospitalàries, són per cinc malalties: otitis mitjanes, sinusitis, quadres de tos/bronquitis, faringitis i infeccions inespecífiques de vies respiratòries superiors, on es prescriuen antibiòtics, tot i que moltes d’aquestes malalties són causades per virus. Els nens tractats  no apropiadament  amb un antibiòtic tenen més risc de convertir-se en portadors de bacteris resistents.

En diversos estudis s’ha detectat que la pressió per part dels pares i de la indústria farmacèutica, són factors importants a l’hora de receptar un antibiòtic.

Un ús inadequat dels antibiòtics pot produir efectes adversos en el pacient que els rep i produeix un augment de les resistències microbianes, mecanismes desenvolupats pels bacteris per tal que els antibiòtics deixin de fer efecte. D’aquesta manera deixen de ser efectius en malalties que prèviament sí que ho eren. Com major és l’ús dels antibiòtics més s’afavoreix la selecció de bacteris resistents, per això és important el seu ús justificat. Les resistències són altes al nostre país i es consideren un problema sanitari greu

Per assolir un ús prudent dels antibiòtics es precisa la col·laboració de tots els que participem en l’atenció i cura dels pacients: dels professionals sanitaris, i en el cas dels nens, de les seves famílies. Per tal de promoure un ús prudent d’antibiòtics, des de l’Associación Española de Pediatría de Atención Primaria (AEPap) es vol contribuir a augmentar els coneixements sobre aquest tema amb els missatges inclosos en un Decàleg que diu:

Refredats

El refredat és una malaltia benigna  causada per més de 200 virus diferents, aquesta  afecció catarral produïda per aquests virus està afavorida per l’efecte del fred o de la humitat de les vies respiratòries altes.

Símptomes

Els  símptomes més habituals són:

• Febre fins a 38,9 °C
• Mucositat
• Mal de gola
• Tos
• Esternuts
• Fatiga
• Dolors musculars
• Mal de cap
• Ulls plorosos

Els símptomes en general remeten espontàniament als 7-10 dies.

Els infants, especialment els més petits, poden patir entre 8-10 episodis de refredat a l’any.

 

Prevenció

• Eviteu estar amb contacte amb les persones que estiguin infectades. És la millor prevenció.
• Renteu-vos sovint les mans.
• Utilitzeu mocadors d’un sol ús.
• Ventileu adequadament de les habitacions.
• Eviteu canvis sobtats de temperatura.