Cop de calor: què és i com prevenir-ho?

Com cada estiu, les onades de calor són molt habituals durant alguns dies dels mesos de juliol i agost.

Una exposició prolongada a altes temperatures pot produir, especialment en els infants, un cop de calor.

 

El cop de calor provoca una pèrdua de líquids i sals minerals (clor, potassi i sodi, entre altres) i un augment de la temperatura del cos.

La gravetat d’un cop de calor depèn del temps que l’infant ha estat exposat a la calor, del seu estat de salut previ i de la seva edat. Com més petits sigui l’infant, amb més facilitat pot patir un cop de calor i més greu serà.

Quins són els símptomes del cop de calor?

• Temperatura del cos que pot arribar als 40ºC.
• Pell seca, calenta i envermellida.
• Mal de cap.
• Rampes a les cames.
• Nàusees i vòmits.
• Boca seca amb sensació de set intensa.
• El nen està ploraner i neguitós.
• Si el cop de calor és més greu, pot presentar convulsions, dificultats per respirar i ritme cardíac accelerat.

Què cal fer per prevenir un cop de calor?
Per evitar que els infants puguin patir un cop de calor cal seguir les següents recomanacions:

• Eviteu fer passejades o activitats a l’aire lliure en les hores de més calor del dia (entre les 12 i les 16 h). Sortiu al matí d’hora o al vespre quan el sol està més baix. 
• Limiteu les estones d’exposició solar. Si apareix envermelliment de la pell, vol dir que s’ha fet massa exposició al sol.
• Poseu sempre crema solar.
• Reduïu els esforços físics.
• Ventileu i refresqueu la casa.
• Resguardeu-vos en un lloc fresc o amb aire condicionat durant les hores de més calor.
• Oferiu-los molta aigua sense esperar que tinguin set.
• Dutxeu-los o banyeu-los amb aigua fresca tantes vegades com sigui necessari per mantenir-los frescs o remulleu-los amb una tovallola humida.

Què fer davant un cop de calor?

Si el vostre infant presenta símptomes d’un cop de calor:

1. Porteu-lo a un lloc fresc i ventilat.
2. Estireu-lo boca amunt o semiassegut.
3. Apliqueu-li compreses d’aigua freda al cap.
4. Venteu-lo.
5. Doneu-li a beure aigua fresca en petits glops.
6. Truqueu al vostre centre sanitari o al servei urgències (061).

Dr. Fco. Codina Garcia

ABS Malgrat – Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Consells per a un estiu saludable

L’estiu ja és aquí. Els infants i joves ja han començat les vacances d’un curs escolar anòmal a conseqüència de la Covid-19. Pel mateix motiu, aquest estiu també serà anòmal, ja que el virus encara hi és present, i cal seguir unes mesures de prevenció per tal d’evitar la seva propagació i reduir el risc de contagis.

Per això us deixem alguns consells per gaudir d’un estiu saludable.

1. Mesures de prevenció contra la COVID-19. Durant l’estiu s’han de mantenir les tres mesures bàsiques de prevenció: rentat freqüent de mans, mantenir la distància de seguretat d’1,5 metres i l’ús obligatori de mascareta per als majors de 6 anys. Des d’ara, l’ús de la mascareta és obligatori a la via pública i en espais exteriors, així com als espais tancats d’ús públic o oberts al públic, independentment que es pugui mantenir la distància de seguretat. Tot i que no és obligatori el seu ús per als menors de 6 anys, si que és recomanable per als infants d’entre 3 i 5 anys.
2. Hidratació: Un lactant de 3 mesos precisa prendre uns 800 ml de líquids al dia (que els aconseguirà de la llet principalment); mentre que un infant en edat escolar precisa 1200 ml, i un adolescent el mateix que un adult, uns 2 litres al dia. Durant la temporada d’estiu oferiu sovint aigua als infants per mantenir-los ben hidratats.
3. Ulleres de sol: Les ulleres de sol no són una moda sinó una protecció necessària pels ulls. Igual que ens protegim la pell davant del sol, cal fer una bona protecció solar visual per evitar complicacions oculars, com llagrimeig, ull vermell, cataractes, problemes  a la retina, etc.
4. Protecció solar: Després del confinament cal ser especialment curós  amb la protecció solar. Només 15 minuts d’exposició a les radiacions ultraviolades poden danyar la pell. Protegiu els infants d’una exposició solar excessiva. Apliqueu filtre solar amb factor de protecció alt (protecció 50 per als infants) vint o trenta minuts abans de sortir de casa.
5. Protegiu-vos del sol: Trieu roba lleugera i feu ús de gorra o barret. Busqueu l’ombra i eviteu anar de passeig o fer activitats a l’aire lliure en les hores de més calor del dia (entre les 12 i les 16 hores). Sortiu d’hora al matí o al vespre quan el sol està més baix. 
6. Banys amb seguretat: La mesura més eficaç és la prevenció, per això és recomanable ensenyar als infants a nedar com més aviat millor. Escolliu sempre, en la mesura del possible, platges o piscines que estiguin supervisades per un socorrista. No deixeu mai els infants sense vigilància, especialment els menors de 4 anys.

Dr. Fco. Codina Garcia

ABS Malgrat – Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Picades d’insectes: què hem de fer?

Arriba l’estiu, el bon temps, la platja, les sortides a l’aire lliure… i també les picades d’insectes, que són molt freqüents en aquesta època de l’any.

Les més habituals són les de mosquits, que acostumen a generar molèsties lleus com picor, inflamació i dolor.  Altres picades poden ser més perilloses, com les d’abelles, vespes, tàvecs o paparres.

Com prevenir-les?

1. Utilitzar roba adequada (màniga i pantalons llargs, mitjons i evitar colors foscos).
2. Evitar l’ús de perfums.
3. Utilitzar repel·lents d’insectes com el DEET (Dietil-toluamida) en nens majors de 2 anys i seguint sempre les recomanacions del producte.
4. Utilitzar mosquiteres adequades pels llits, bressols i finestres.
5. Evitar sortir a passejar en zones d’aigua o humides i a hores  properes a la posta i sortida de sol, que és quan acostumen a picar més.

Com tractar-les?

Una vegada ens han picat, cal seguir una sèrie de recomanacions:

1. Netejar i desinfectar bé la zona, així com mantenir les ungles netes i curtes per evitar que s’infectin les picades quan es graten.
2. Si els símptomes són lleus i no generen molèsties no caldrà fer cap tractament. Aplicar fred local o alguna loció tipus calamina si hi ha picor o una mica de dolor.
3. En cas de moltes picades o molta picor caldrà consultar a un professional sanitari perquè valori iniciar tractament oral amb antihistamínics o corticoides tòpics.
4. En el cas que quedi l’agulló o fibló (en picades d’abella) o en cas de paparres adherides, caldrà l’extracció per part d’un professional sanitari.
5. Algunes persones poden presentar una reacció greu o al·lèrgia a les picades d’abelles o vespes i caldrà acudir a un servei d’urgències. En cas d’al·lèrgia coneguda prèviament caldrà portar a sobre la medicació prescrita per evitar el risc de xoc anafilàctic (kit d’emergència amb xeringa autoinjectable d’adrenalina).

 

Cristina Masvidal Borràs

DUI   CAP Calella

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i  la Selva

Aspectes a tenir en compte en la salut dels infants en època de confinament

No hi ha cap relació directa entre el confinament i una malaltia determinada, però sí que és necessari que les famílies controlin alguns aspectes específics de la salut dels infants durant el confinament.

L’Organització Mundial de la Salut defineix la salut com el benestar biopsicosocial. Per poder considerar que un infant, o un adult, està sa no ha de tenir cap malaltia física (febre, dolor, diarrea…) ni cap trastorn emocional (ansietat, desànim…), i sentir-se part d’una comunitat on es troba ben acceptat.

En aquesta situació d’excepcionalitat sanitària que ha obligat al confinament de tota la població, en el cas dels infants s’ha produït una disminució de les malalties físiques (que es fa evident en el descens de les visites tant a les Àrees Bàsiques com a Urgències), no s’ha produït cap increment de la demanda per malestars psicològics i d’altra banda les xarxes han permès que, tot i el distanciament físic, els infants puguin mantenir contacte amb amics i familiars.

No hi ha una relació directa entre el confinament i una malaltia especifica però és necessari que les famílies controlin específicament alguns aspectes concrets de la salut dels infants durant el confinament.

1. Vitamina D: Les vitamines són nutrients essencials pel nostre organisme que incorporem mitjançant els aliments. Tenim dues fonts per obtenir vitamina D, una pels aliments (com peix, especialment blau, rovell d’ou o alguns derivats làctics que estan enriquits amb vitamina D) i altra que crea el nostre propi organisme per l’efecte de la radiació ultraviolada de la llum solar. El confinament fa que els infants tinguin una menor exposició a la llum solar, però els experts consideren que aquesta situació no justifica donar suplements de vitamina D a tots els infants. És convenient mantenir amb la recomanació de suplement de vitamina D als menors d’un any.

2. Sedentarisme: L’activitat física diària recomanada pels infants majors de 5 anys és d’aproximadament d’una hora al dia. Confinats al domicili és difícil que els infants puguin complir plenament aquesta recomanació però en la mesura del possible és necessari mantenir una certa activitat física diària. Ara que s’ha iniciat la desescalada, és recomanable aprofitar aquest espai de temps perquè els infants puguin fer activitat a l’aire lliure (sempre seguint les mesures establertes).

3. Obesitat: L’obesitat és un problema de salut en augment en els darrers anys, aquest nou estil de vida que imposa el confinament no pot fer sinó empitjorar i augmentar el nombre d’infants amb sobrepès. Sempre, i ara encara més, una dieta equilibrada i variada és una condició imprescindible per gaudir d’una bona salut.

4. Ús de pantalles: Igual que l’ús de pantalles ja era diferent durant els dies laborables i els cap de setmana i les vacances, durant el confinament s’ha d’elaborar un nou pla d’ús de les pantalles. Ara els infants disposen de més hores per l’oci, i a més estan fent feina de l’escola via online, així que molt probablement estan fent ús de les pantalles durant més estona durant el dia. El nou pla d’ús de les pantalles durant el confinament ha de ser més permissiu, ja retornarem a un ús més restrictiu quan es torni a l’activitat habitual.

5. Alteració de la son: L’activitat diària del dia a dia i les rutines i hàbits, especialment les de les darreres hores del dia, ajuden als infants a agafar el son. Durant aquesta situació excepcional amb la disminució de l’activitat diària, la desaparició de les rutines habituals i l’angoixa que en pateixen per les informacions que reben, poden aparèixer alteracions de la son. Per això és important que establiu noves rutines i nous horaris per aixecar-se, per fer feina, per fer activitat física, per l’oci, per dinar, per anar a dormir… que ajudaran a arrelar un nou ritme de vida diària

6. Alteracions del comportament: Tot i que fins ara no s’ha detectat cap increment en la demanda de visites per motius psicològics, l’opinió dels experts és que a curt termini hi haurà un nombre indeterminat d’infants que patiran alteracions psicològiques. Òbviament, els infants que són tranquils de mena segurament entomaran millor el confinament que els infants que són hiperactius o ansiosos. Escoltar i facilitar que els infants puguin expressar els seus sentiments i les seves pors és al mateix temps la forma més adequada per prevenir el malestar psicològic i ajudar a solucionar les alteracions de comportament.

Dr. Fco. Codina Garcia

ABS Malgrat-Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Decàleg de recomanacions sanitàries pel desconfinament dels infants

A l’estiu, el mal d’orella per otitis externa és una malaltia freqüent en infants a causa dels banys a platges i piscines. Els pares dels nens i nenes amb otitis externa sempre pregunten: Es pot banyar? Quan els explico que es poden banyar sense ficar el cap sota l’aigua els pares se senten alleugerits, però els infants em miren amb cara d’estar pensant que banyar-se sense capbussar-se no és banyar-se. Les fórmules de desconfinament dels infants que el Ministeri de Sanitat està proposant els facilitarà trepitjar el carrer després d’un mes confinats a casa, però serà com banyar-se sense capbussar-se.És possible que aquest desconfinament alleugereixi més els pares que els infants?

Les xifres de la pandèmia per coronarivus permeten, afortunadament, una relaxació de les condicions de confinament per als infants, que serà el primer col·lectiu que es beneficarà del d’aquesta mesura. Més enllà de les disposicions governatives, us fem arribar un decàleg de recomanacions sanitàries perquè la sortida dels infants al carrer sigui segura:  

1. Qui pot sortir? Poden sortir els infants sans, que no tinguin febre ni cap altre símptoma (tos, dificultat respiratòria…) de malaltia per coronavirus.
2. Amb qui han de sortir? Els infants han d’anar acompanyats d’un adult amb el qui estant convivint i que estigui sa.
3. Quant temps? Seria recomanable que no estigueu fora de casa més d’una hora.
4. On poden anar? Feu un tomb al voltant de casa, sense allunyar-vos massa. Podeu portar alguna de les seves joguines.
5. On no es pot anar? No aneu a parcs o espais infantils on hi hagi superfícies susceptibles de contaminar-se (gronxadors, tobogans…).
6. Mobilitat? No viatgeu ni amb transport públic ni privat.
7. Mantenint el distanciament? Durant la sortida heu de seguir mantenint  el distanciament físic (major de 1,5 metres) i social (sense abraçades o petons) si us trobeu amb algú conegut.
8. Amb mascareta? Tant l’infant com l’adult acompanyant hauríeu de portar mascareta, una recomanació difícil de complir en els menors de 3 anys.
9. Amb guants? No és necessari que porteu guants. No intentem protegir les mans, sinó que intentem protegir la cara (nas, boca, ulls) de les mans, amb o sense guants. Porteu un desinfectant de mans a la borsa quan sortiu.
10. Rentat de mans? Abans de sortir i al tornar a casa s’ha de fer un meticulós rentat de mans amb aigua i sabó.

Dr. Fco. Codina Garcia

ABS Malgrat-Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Les visites per vacunació als infants menors de 15 mesos es mantenen

Davant l’actual situació d’excepcionalitat sanitària provocada per la COVID-19, gran part de les atencions programades no urgents han estat posposades, com és el cas de les visites de control.

En el cas de la vacunació, com que es tracta d’una mesura de protecció de la salut molt important, es manté el calendari de vacunacions sistemàtiques en infants menors de 15 mesos, especialment la primera vacunació als 2 i 4 mesos, així com en pacients amb malalties cròniques i embarassades.

El fet de posposar les vacunes en infants majors de 15 mesos no ha de suposar un motiu de preocupació per a les famílies, ja que aquests infants tenen completada una part del calendari vacunal, la qual cosa els ofereix una protecció.

Si teniu infants menors de 15 mesos, us recomanem que truqueu a la vostra Àrea Bàsica de Salut i concerteu una cita per actualitzar el Calendari de Vacunes Sistemàtiques.

Dr. Fco Codina Garcia

ABS Malgrat-Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació d Salut del Maresme i la Selva

 

Coronavirus a l’edat pediàtrica, què han de saber les famílies

Un nou virus de la família dels coronavirus, que es va identificar al desembre de 2019 en Wuhan, Xina, està produint una epidèmia de malalties respiratòries a tot a mon. Aquest nou virus ha anant canviant de nom, primer se li va dir nCOV-19, després COVID-19 i sembla que definitivament li hem de denominar com a SARS-CoV2.

5 tips sobre el coronavirus a l’edat pediatria

1. Com es contagia. La infecció per nou coronavirus es contagia per les gotetes de saliva que expulsem quan parlem, tossim o esternudem. Afecta afortunadament poc als infants, amb les dades actuals menys del 1% dels infectats son infants, i els que s‘infecten fan una forma lleu de la malaltia amb pocs símptomes que es resolen en pocs dies. A dia d’avui no hi ha casos de transmissió al fetus si una mare embarassada pateix infecció per coronavirus. Tampoc s’ha trobat el virus a la llet materna.
2. Quin símptomes dona. Per a considerar que un infant pot estar infectat de SARS-CoV2 cal que es compleixin dos condicions. La primera òbviament que l’infant pateixi símptomes com a febre, tos i mucositat, i en segon lloc que en el darrers 14 dies l’infant hagi viatjat a les zones considerades de risc (Xina, Corea del sud, Japó, Iran, Singapur, nord d’Itàlia) o hagi tingut contacte estret amb un malalt amb coronavirus.
3. Com actuar. Si sospiteu que el vostre infant pot tenir una infecció per coronavirus, no us bellugueu del domicili i truqueu al 061 Salut Respon on us informaran com heu d’actuar. El Departament de Salut ha elaborat el test “Puc estar afectat per coronavirus SARS-CoV-2?” on responen unes poques preguntes podeu fer-vos una autoavaluació del risc de estar afectat (http://canalsalut.gencat.cat/coronavirus-test/)

1. Com prevenir. Fins al moment actual no hi ha cap vacuna contra el nou coronavirus. La millor mesura per evitar contagiar-se de la SARS-CoV2, igual que per altres malalties respiratòries com el refredat o la grip és el rentat de mans freqüent. Ensenyeu als vostres infants a fer un bon rentat de mans (mullar, ensabonar, fregar, eixugar, assecar), a fer servir mocadors d’un sol ús i a esternudar i tossir en el plec de braç. Recordeu que cap infant amb febre, tant se val quina sigui la causa, no pot anar a l’escola.
2. Com explicar-lo als infants. Si la informació que ens arriba dels mitjans de comunicació és difícil d’assimilar pels adults, penseu quant difícil ha de ser pels infants. Fer veure que no passa res o mentir no és una opció plausible. Quatre consells per a parlar amb els infants de les informacions que apareixen en els mitjans de comunicació

• Digui’ls què passa. Expliqueu als infants de forma comprensible, per la seva edat i/o el seu desenvolupament cognitiu. Eviteu els detalls escabrosos que els espanten i més que ajudar dificulten fer un relat comprensible. Pregunteu-los que han vist i escoltat per aclarir la informació que puguin haver entès erròniament.
• Controleu que veuen. Vigileu quins canals de comunicació estant veien els vostres infants, especialment quan estant sols davant de les pantalles. Eviteu que accedeixin a imatges escabroses o massa explicites.
• Expliqueu els límits. Determineu clarament els límits, geogràfics (on està passat), quantitatius (a quants està afectant), qualitatius (amb quina gravetat) del que està passant. No ensenyeu als infants a viure amb por. Mostreu-los com vosaltres i els professionals sanitaris sabran que fer si és el cas.
• Assenyaleu els aspectes positius. Dintre de qualsevol situació, per dramàtica que sigui, sempre hi ha comportaments exemplars, gent que ajuda, gent que cuida, gent que cura… ensenyeu als infants a trobar i a valorar aquests comportament i aquestes persones.

Dr. Fco. Codina Garcia

CAP Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Els infants poden prendre edulcorants?

L’any 1879 es va publicar un estudi on s’explicava el poder edulcorant d’una nova substància que es va anomenar “sacarina”. En aquests 140 anys el seu consum ha anat augmentant, però en els últims anys s’ha quadruplicat l’ús d’edulcorants i substituts del sucre tant en aliments i begudes elaborades industrialment, com en l’àmbit domèstic per endolcir el cafè o el té… o per elaborar postres casolanes.
Els substituts del sucre (edulcorants) són substàncies sense valor nutricional, és a dir que no aporten o aporten poques calories, però que són molt més dolços que el sucre i que teòricament no fan augmentar els nivells de sucre de la sang.

Els edulcorants més populars són la sacarina, l’aspartam, la sucralosa i l’estèvia. El poder endolcidor d’aquests substituts del sucre és molt variat, la sacarina per exemple és entre 200 i 500 vegades més dolça que el sucre. La quantitat màxima que un infant pot prendre d’edulcorant depèn del tipus d’edulcorant i del pes de l’infant. La ingesta diària admissible és de 2,5 mg per quilo de pes de l’infant per la sacarina, de 40 mg per l’aspartam, de 10 mg per la sucralosa i de 2 mg per l’estèvia. D’aquesta manera, una criatura de 4 anys no hauria de prendre més de 40 mg de sacarina. De vegades és difícil de saber el tipus i la quantitat d’edulcorants que hi ha a cada producte perquè no està clarament recollit a les etiquetes d’ingredients dels aliments.

El consum d’edulcorants és segur; hi ha suficients estudis per determinar que no tenen cap relació ni amb el càncer ni amb trastorns per dèficit d’atenció i hiperactivitat, ni amb defectes del naixement. L’ús d’edulcorants sembla, però, que modifica la microbiota, la nostra flora intestinal, i això pot ajudar a desenvolupar una intolerància a la glucosa i a major secreció d’insulina que suposaria a llarg termini un risc augmentat de patir sobrepès, alteració metabòlica, diabetis tipus 2 o malaltia cardiovascular.

A curt termini prendre aliments amb edulcorants, que aporten menys calories, podria ser útil per reduir el pes dels infants amb sobrepès i obesitat, però sense altres canvis a la dieta i en els estils de vida, a llarg termini no hi haurà canvis significatius de pes.

Els infants poden prendre substitutius del sucre, sense sobrepassar les quantitats recomanades.

 

Dr. Fco. Codina Garcia

Cap Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la selva

 

 

 

 

Normes de cura de la pell. Dermatitis atòpica.

La pell és l’òrgan més gran del cos i és essencial per la seva funció protectora. La pell dels infants i sobretot dels nadons és molt sensible i necessita d’unes cures continuades per garantir el seu benestar. Les cures generals de la pell inclouen una correcta higiene i hidratació, i aquestes cures són encara més importants en els infants amb dermatitis atòpica.

La pell dels infants amb dermatitis atòpica pateix un procés inflamatori que es manifesta en forma de brots d’èczema (envermelliment i picor) de forma recurrent. Es freqüent que els infant amb dermatitis atòpica tinguin una predispoció genètica a patir-la i antecedents familiars o personals d’asma, rinoconjuntivitis o al·lèrgies alimentàries. Hi ha factors ambientals, al·lèrgens, aliments o l’estrès que poden desencadenar un brot i empitjorar els símptomes que les famílies han de conèixer i evitar. La dermatitis atòpica és més freqüent a la edat pediàtrica, va disminuint amb l’edat tot i que no arriba a desaparèixer.

Com es manifesta?

1. Pell d’aspecte seca, amb tacte rugós i inflamació crònica que produeix envermelliment i picor.
2. Els brots augmenten l’envermelliment i la picor.
3. En lactants apareix en cara, coll, zona d’extensió dels colzes i genolls. En infants majors de 2 anys apareix en les zones de flexió i al tòrax.

Cures bàsiques per millorar estat de la pell:

1. Hidrateu la pell amb cremes hidratants i olis.
2. Eviteu dutxes d’un temps superior a 10 minuts. Les infants amb aquesta patologia es poden dutxar diàriament.
3. Manteniu temperatura suau a l’entorn. Eviteu temperatures extremes.
4. Eviteu l’excés de sudoració.
5. Utilitzeu roba de cotó. Evitant la llana i nylon.
6. Identifiqueu aquells aliments, animals o altres factors que puguin crear al·lèrgia.
7. Rentar la roba néta. Evitar ús de detergents, utilitzar sabons neutres.
8. Talleu ungles a infants i nadons per evitar lesions per gratat.
9. No fregueu la pell per assecar-la. Assequeu be tota la pell del cos.
10. Utilitzeu olis després de la dutxa i cremes hidratants o emol·lients vàries vegades durant el dia.
11. No feu servir colònies o perfums sobre la pell.
12. Feu una dieta equilibrada.

És molt important mantenir uns hàbits de vida saludable que incloguin una bona cura de la pell. La majoria de pacients amb pell atòpica poden ser tractats en els centres d’atenció primària. Són pocs els casos que requereixen una intervenció d’un professional especialista o servei hospitalari.

 Maria Isabel Ríos

Infermera pediàtrica

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

El desenvolupament del llenguatge en els infants

El llenguatge és una de les característiques que ens diferencia d’altres espècies. És un vehicle important per a la comunicació, la interacció social i els aprenentatges.

El desenvolupament del llenguatge està relacionat amb factors biològics, familiars, afectius, emocionals i socioculturals. Parlar als infants ajuda que aquests ho facin abans, però no només depèn d’aquest factor, no tots els infants desenvolupen les habilitats del llenguatge de la mateixa manera, ni al mateix temps. Estimular els infants en aquesta àrea i en d’altres, ajuda en el seu desenvolupament.

 

Com evoluciona el llenguatge?

1.- Etapa prelingüística (de 0 a 12 mesos):

• De 0-5 mesos l’infant emet sorolls amb la seva gola, crea sons relacionats amb el plaer i el dolor (riures, plors o queixes).
• De 6 a 12 mesos emet balbotejos, inicien els bisíl·labs (mamama, bababa, papapa”) i tracta de repetir alguns sons.

2.- Etapa lingüística (a partir dels 12 mesos als 6 anys):

Període paraula-frase:

• Dels 12 als 18 mesos el nen pronuncia les primeres paraules amb significat (mama, papa), utilitza una o dues paraules per indicar una persona o un objecte. El seu vocabulari serà de 4 a 6 paraules encara que la seva pronunciació pot ser poc clara. Entén el que la família li diu però encara no ho pot expressar tot amb paraules.
• Dels 18 als 24 mesos és capaç de demanar aliments pel seu nom (pa, aigua, galeta) i emet onomatopeies (animals, transports…). Al final d’aquesta etapa el vocabulari serà d’unes 50 paraules.

Període de les primeres frases:

• De 2 a 3 anys el llenguatge augmenta a 250-900 paraules, pot fer frases de 3 paraules i apareix el llenguatge telegràfic (bibi, mio, més aigua), sap pronoms com “jo, “el teu, ella” ( Jo al parc, ella és maca), apareix el perquè? i per què?
• Dels 3 als 4 anys s’entra en l’etapa del llenguatge social, interaccionen amb altres persones, usen els sons correctament, són capaços de descriure objectes, expressen idees i sentiments, usen verbs en gerundi (“caminant, llegint, pintant”) i comencen a respondre preguntes senzilles que es refereixen a alguna cosa que no està present.

 

Signes d’alerta

Els pares també poden detectar retards en l’adquisició del llenguatge del seu infant. Un signe d’alerta no pressuposa l’existència d’un problema, però si que obliga a fer un examen. Alguns dels signes d’alerta que s’han de tenir en compte són:

 

1. De 0-5 mesos: no realitza sons quan se li parla, no riu, no plora o no es queixa.
2. Dels 6 als 12 mesos: no para esment als sons, no emet vocalitzacions ni balboteja, no utilitza gestos per comunicar-se o no respon al seu nom.
3. Dels 12 als 18 mesos: no assenyala per mostrar o demana alguna cosa, no imita amb gestos (“adéu, hola amb les mans”, pentinar, donar menjar), no comprèn paraules ni ordres senzilles habituals.
4. Dels 18 als 24 mesos: no intenta imitar paraules, no comprèn el “no”, no usa paraules senzilles.
5. Dels 2 a 3 anys: no realitza joc simbòlic, no té iniciativa per comunicar-se, no usa el llenguatge per donar o buscar informació, no imita tasques senzilles, no diu el seu nom, no uneix 2-3 paraules.
6. Dels 3 als 4 anys: no mostra interès per jugar amb altres infants, no conversa, no fa preguntes referides al “Què?, On?”, presenta dificultats en descriure esdeveniments.

 

Dra Yaiza Hernandez

Neuropediatria

Hospital de Blanes

Servei de pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva