Els problemes de salut mental poden afectar entre el 10% i el 20% de la població infantil i adolescent

La salut, tal com la defineix l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties. Per assegurar la salut dels vostres infants heu saber reconèixer i consultar si observeu símptomes que fan sospitar d’alguna dolència física (tos, febre, diarrea…) però també si hi ha símptomes de possibles problemes de salut mental.

 

Els problemes de salut mental són freqüents en l’edat pediàtrica, els estudis coincideixen en el fet que els trastorns mentals poden afectar aproximadament entre un 10% i un 20% de la població infantil i adolescent. En els 58 centres d’atenció als problemes de salut mental dels infants i joves de Catalunya es van atendre, l’any 2017, 66.501 infants, fet que representa un 4,6 % de la població entre 0 – 17 anys.

 

L’infant que està trist perquè ha mort l’avi, o té por dels gossos, no té un problema de salut, com tampoc el té l’adolescent malhumorat perquè s’ha barallat amb un amic o una amiga, o el que està neguitós en l’època d’exàmens. Les emocions no són una malaltia. Estar trist, content, enfadat o tenir por  són comportaments normals, però si apareixen de forma inapropiada o es prolonguen inadequadament poden convertir-se en una sospitar per a la detecció de problemes de salut mental.

 

Els símptomes dels problemes de salut mental són inicialment menys evidents que els de les dolències físiques, per això és important que pares, professors o cuidadors en coneguin els senyals d’alerta, que són diferents segon l’edat. En els nois o noies adolescents els senyals d’alerta que fan sospitar un problema de salut mental són:

 

1. Excessius temors i preocupacions. Tristesa perllongada
2. Extrema hiperactivitat
3. Disminució sobtada del rendiment escolar
4. Aïllament. Pèrdua d’interès pels amics o les activitats favorites
5. Pèrdua de gana. Canvis bruscos de pes. Preocupació excessiva pel pes
6. Canvis sobtats en els hàbits de la son
7. Comportament destructiu, antisocial. Ús o abús de drogues
8. Comenta el desig de fer-se mal a si mateix o als altres
9. Amenaça amb escapar-se de casa.

 

Dr. F.Codina Garcia

Servei de Pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Com puc saber si el meu fill està “enganxat” als videojocs?

La majoria dels adolescents es diverteixen amb els videojocs, i només uns pocs tenen un problema d’addicció. Els qui juguen durant els dinars familiars, a l’hora de fer deures  o d’anar a dormir potser només en fan un mal ús, i en aquest sentit, cal educar-los, però no es consideraria una conducta patològica.

Cal recordar que tota substància o acció que proporciona un plaer immediat és potencialment addictiva. En els videojocs, els jugadors tenen una recompensa de forma immediata a l’anar passant les pantalles, ja que experimenten el plaer de l’èxit. A més, els tipus de disseny dels videojocs condicionen el grau d’aquesta addicció. Arribats en aquest punt, doncs, cal preguntar-se:

Com pot saber una família si un adolescents és addicte als videojocs?

La sospita que hi ha un problema arriba quan:

• L’adolescent té la necessitat de jugar per no sentir-se malament. No juga per plaer.
• Si no juga es troba neguitós, angoixat, irritable, amb falta de concentració i fins i tot presenta símptomes físic com palpitacions, sudoració o tremolors.
• Deixa de fer les seves activitats habituals per jugar als videojocs.
• No mostra interès per a les coses que abans li agradaven.
• No troba nous àmbits d’interès que no siguin els videojocs.
• Cada dia necessita jugar més estona per trobar-se bé.

 

No hi ha una única recomanació sobre com prevenir les addiccions als videojocs i cada cas mereix una avaluació personalitzada per saber si es tracta o no d’una malaltia. És important que els joves juguin amb videojocs adequats a la seva edat i al seu desenvolupament . L’ús de les pantalles depèn de l’edat i la personalitat de cada adolescents, per exemple, els que són molt ansiosos o obsessius, poden tenir més risc d’establir una conducta addictiva.

 

Dr. F Codina Garcia

Servei de Pediatria

ABS Malgrat- Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i La Selva

 

 

Si el meu fill té un problema de salut mental on he d’anar? CSMIJ- Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil

Què és el CSMIJ?
És un recurs d’atenció especialitzada en psicologia i psiquiatria per nens i adolescents que presenten algun problema relacionat amb la salut mental.

 

L’equip assistencial està format per psicòlegs clínics, psiquiatra, psicopedagoga, infermera i treballadora social.

El CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil) del Maresme Nord pertany a la Comunitat Terapèutica del Maresme i està situat al carrer Anselm Clavé, núm. 101 de Calella.

Forma part de la Xarxa de Centres de Salut Mental del Servei Català de la Salut i l’àrea d’influència abasta 13 municipis, des d’Arenys de Munt a Fogars de la Selva, i 6 Àrees Bàsiques de Salut.

Treball en Xarxa

El CSMIJ està inclòs a la Xarxa assistencial del Maresme Nord.

En l’àmbit sanitari ens coordinem amb les Àrees Bàsiques de Salut i amb l’Hospital Comarcal.

En l’àmbit sanitari específic de Salut Mental els nostres referents són la URPIJ (Unitat de Referència per Psiquiatria Infantil i Juvenil), que és la planta d’ingressos a l’Hospital de Mataró, l’Hospital de Dia Infantil i Juvenil de Mataró, l’UCA (Unitat de Crisi d´Adolescents) de Sant Boi, el CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) d’Arenys de Mar i de Blanes, la UAD  (Unitat d’Atenció a les Drogodependències) del Maresme Nord i el CSMA (Centre de Salut Mental d’Adults) del Maresme Nord.

Suïcidi en nens i adolescents. Una mort evitable

Demà 10 de setembre, se celebra el dia Mundial per la Prevenció del Suïcidi. Un dia per a reflexionar sobre el suïcidi, una de les tres causes principals de mort entre 14 i 44 anys, i la segona causa principal de mort entre joves i adolescents de 15 a 19 anys.

El suïcidi és la causa més freqüent de mort violenta. L’any 2011 van produir-se 485 morts per suïcidi a Catalunya, que suposen 6,52 morts per 100.000 habitants de població́ general, sent de les xifres més baixes d’Europa. Aquell mateix any van haver 3 morts per 100.000 habitants en accidents de trànsit.

A la prevenció del suïcidi s’hi ha de implicar tothom: pares, educadors, professionals de salut i nois i noies. És important conèixer el signes d’alerta. Els pacients amb depressió, ansietat, trastorns psiquiàtrics (esquizofrènia, desordre bipolar), o abús de l’alcohol o drogues poden considerar suïcidar-se. Però també algunes situacions estressants poden posar als nois a la vora del suïcidi (problemes a l’escola o amb la policia, trencar amb la núvia o nuvi, o barallar-se amb els amics). Estigueu al cas si:

1. Està trist, de mal humor o té un comportament estrany durant més de dues setmanes.
2. Ha perdut l’interès per activitats que abans li agradaven.
3. Se separa de la família i dels amics.
4. Ha perdut la gana o pes.
5. No dorm o al contrari té somnolència.
6. Està irritable o intranquil.
7. Ha perdut l’energia.
8. Té sensació d’inutilitat o de culpa inadequada.
9. Té dificultat per pensar o concentrar-se.
10. Parla o fa broma sobre el suïcidi o escriu notes o poemes sobre la mort.
11. Regala o tira coses que li son estimades o importants.