El desenvolupament del llenguatge en els infants

El llenguatge és una de les característiques que ens diferencia d’altres espècies. És un vehicle important per a la comunicació, la interacció social i els aprenentatges.

El desenvolupament del llenguatge està relacionat amb factors biològics, familiars, afectius, emocionals i socioculturals. Parlar als infants ajuda que aquests ho facin abans, però no només depèn d’aquest factor, no tots els infants desenvolupen les habilitats del llenguatge de la mateixa manera, ni al mateix temps. Estimular els infants en aquesta àrea i en d’altres, ajuda en el seu desenvolupament.

 

Com evoluciona el llenguatge?

1.- Etapa prelingüística (de 0 a 12 mesos):

• De 0-5 mesos l’infant emet sorolls amb la seva gola, crea sons relacionats amb el plaer i el dolor (riures, plors o queixes).
• De 6 a 12 mesos emet balbotejos, inicien els bisíl·labs (mamama, bababa, papapa”) i tracta de repetir alguns sons.

2.- Etapa lingüística (a partir dels 12 mesos als 6 anys):

Període paraula-frase:

• Dels 12 als 18 mesos el nen pronuncia les primeres paraules amb significat (mama, papa), utilitza una o dues paraules per indicar una persona o un objecte. El seu vocabulari serà de 4 a 6 paraules encara que la seva pronunciació pot ser poc clara. Entén el que la família li diu però encara no ho pot expressar tot amb paraules.
• Dels 18 als 24 mesos és capaç de demanar aliments pel seu nom (pa, aigua, galeta) i emet onomatopeies (animals, transports…). Al final d’aquesta etapa el vocabulari serà d’unes 50 paraules.

Període de les primeres frases:

• De 2 a 3 anys el llenguatge augmenta a 250-900 paraules, pot fer frases de 3 paraules i apareix el llenguatge telegràfic (bibi, mio, més aigua), sap pronoms com “jo, “el teu, ella” ( Jo al parc, ella és maca), apareix el perquè? i per què?
• Dels 3 als 4 anys s’entra en l’etapa del llenguatge social, interaccionen amb altres persones, usen els sons correctament, són capaços de descriure objectes, expressen idees i sentiments, usen verbs en gerundi (“caminant, llegint, pintant”) i comencen a respondre preguntes senzilles que es refereixen a alguna cosa que no està present.

 

Signes d’alerta

Els pares també poden detectar retards en l’adquisició del llenguatge del seu infant. Un signe d’alerta no pressuposa l’existència d’un problema, però si que obliga a fer un examen. Alguns dels signes d’alerta que s’han de tenir en compte són:

 

1. De 0-5 mesos: no realitza sons quan se li parla, no riu, no plora o no es queixa.
2. Dels 6 als 12 mesos: no para esment als sons, no emet vocalitzacions ni balboteja, no utilitza gestos per comunicar-se o no respon al seu nom.
3. Dels 12 als 18 mesos: no assenyala per mostrar o demana alguna cosa, no imita amb gestos (“adéu, hola amb les mans”, pentinar, donar menjar), no comprèn paraules ni ordres senzilles habituals.
4. Dels 18 als 24 mesos: no intenta imitar paraules, no comprèn el “no”, no usa paraules senzilles.
5. Dels 2 a 3 anys: no realitza joc simbòlic, no té iniciativa per comunicar-se, no usa el llenguatge per donar o buscar informació, no imita tasques senzilles, no diu el seu nom, no uneix 2-3 paraules.
6. Dels 3 als 4 anys: no mostra interès per jugar amb altres infants, no conversa, no fa preguntes referides al “Què?, On?”, presenta dificultats en descriure esdeveniments.

 

Dra Yaiza Hernandez

Neuropediatria

Hospital de Blanes

Servei de pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

L’infant gateja…camina?

El desenvolupament psicomotor és una de les àrees que més preocupa i a la vegada que més il·lusiona els pares. En aquesta ocasió parlarem del desenvolupament del lactant entre els 6 i els 12 mesos.

Entre els 6 i els 9 mesos, el nostre infant aprendrà a:

• Buscar un objecte caigut o desaparegut
• Menjar una galeta sol
• Intentar arribar a un objecte que l’atrau
• Començar a respondre al seu nom i iniciar els primers sorolls de balbuceig
• Començar a fer volteig i a mantenir-se asseguts
• Començar a passar objectes d’una mà a una altra.

Entre els 9 mesos i els 12 mesos els petits aprendran a:

• Ajudar a vestir-se aixecant les mans
• Imitar gestos com adéu, hola o els petons
• Indicar desitjos, utilitzar el dit índex per assenyalar o apuntar
• A comprendre la prohibició i alguna paraula, el seu nom i a obeir ordres a partir de gestos com: vine cap aquí!
• Mantenir-se dret amb recolzament fins i tot abans de començar a fer els primers passos
• Seure sol sense ajuda.

És important conèixer certs signes d’alerta i a la vegada ser conscients que el ventall de normalitat és molt ampli i que hi ha infants que adquireixen abans algunes habilitats i d’altres  una mica més tard, i tots dos segueixen estant dins de la normalitat. Heu de pensar que cada infant té el seu ritme.

Alguns dels signes d’alerta que us haurien de fer plantejar una consulta amb el vostre pediatra són:

• L’infant a partir dels 8 mesos té un patró de conducta repetitiu en més del 50% del temps que està despert
• Als 9 mesos hi ha una absència de desplaçament autònom (sigui de la manera que sigui, és a dir, gatejant, arrossegant el cul assegut o caminant).

L’estimulació del nadó és una eina molt important pel seu desenvolupament. Per això, s’han d’utilitzar joguines apropiades a la seva edat per estimular-lo a través dels colors, la llum o el tacte.

Dra Yaiza Hernandez Vega

Neuropediatra

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

 

Rebequeries durant la infància

Qui no ha presenciat alguna vegada una rebequeria d’algun infant? O inclús l’ha viscut en primera persona amb els seus propis fills?

Ens ve al cap la típica  imatge d’un nen cridant i tirat a terra al mig del supermercat. Tothom mira i cadascú pensa i actua de manera diferent: què hauríem de fer? Accedir als desitjos del nen? Cridar-lo per intentar parar aquesta situació? Ignorar-lo?

Però què és en realitat una rebequeria?

Una rebequeria és una conducta d’oposició i es considera part del desenvolupament NORMAL entre els 18 mesos i els 4 anys. Es manifesta en forma d’enuig, plor, crits, cops de peus , paraulotes… i l’infant pot arribar a fer malbé objectes o inclús a ell mateix.

Es deu a la frustració donada pel conflicte entre els seus desitjos d’independència i autonomia i els límits posats pels cuidadors. També intervé la limitació del llenguatge i el fort egocentrisme propis del nen de 2-3 anys.

Factors que afavoreixen les rebequeries:

• Edat i desenvolupament evolutiu: limitació del llenguatge, limitació física.
• Educació ambivalent o no congruent: és important donar la mateixa resposta davant del mateix acte, és a dir, no s’ajuda l’infant si un dia es recompensa la rebequeria i un altre es castiga.
• Normes poc clares.
• Absència de normes que afavoreixen una baixa tolerància a la frustració ).
• Excés de normes o normes molt estrictes.
• Factors físics: gana, avorriment, cansament, son…

Com actuar davant una rebequeria:

L’infant somriu? Agafa coses?

El desenvolupament psicomotor del nadó i el lactant és una de les coses que més preocupa i il·lusiona als pares: si va a bon ritme, quan començarà a asseure’s, a donar les primeres passes, a somriure….

Els primers 6 mesos són importants perquè el canvi entre el nadó que acaba de néixer i un lactant de 6 mesos és gran. El nostre infant passa de ser un bebè que pràcticament no interactua amb nosaltres, a ser un lactant rialler que es comença a asseure i a jugar amb objectes.

Tradicionalment per fer una valoració del desenvolupament general, utilitzem la taula de DENVER.  Aquesta taula sempre valora 4 aspectes dels desenvolupaments, la motricitat gruixuda (control postural i motor), la motricitat fina (coordinació visual i manual) , el llenguatge (adquisició del llenguatge) i la socialització (relació amb els altres).

Durant els primers 2 mesos, el nostre infant aprendrà a:

• Aixecar el cap quan el posem boca terrosa.
• Seguir amb la mirada.
• Començar a ajuntar les manetes a la línia mitjana.
• Començar a emetre sorolls sense plorar i,
• Alguns començaran a somriure.

Entre els 2 mesos i els 4 mesos:

L’Escola Horitzó. Centre d’Educació Especial.

L’escola Horitzó és una escola pública d’Educació Especial que fundada al setembre de l’any 1976 com a centre privat, i convertint-se en un centre públic a partir de l’any 1988.

El CEE Horitzó és un centre d’àmbit comarcal del Maresme que està situat als afores de la població de Pineda de Mar, allunyada del nucli urbà. Això comporta que tots els alumnes siguin usuaris del transport i menjador escolar.

Actualment el CEE Horitzó té un edifici i tres aularis per tal d’acollir l’alumnat portar a terme els diferents projectes d’escola.

Els professionals del Centre:

L’equip professional està format per mestres d’educació especial, logopedes, educadors/es, un especialista d’educació física i una fisioterapeuta dels Serveis Educatius de l’Alt Maresme.

Tipologia de l’alumnat:

Enguany l’escola acull alumnes (d’entre  3 i 20/21  anys) amb necessitats educatives  especials  derivades  de  disminucions  psíquiques,  físiques  i/o sensorials que no poden rebre l’atenció que requereixen a l’escola ordinària. Aquests alumnes són matriculats per Resolució de la Delegació Territorial de la zona.

Organització Pedagògica i Projecte de Centre:

Els alumnes s’agrupen en 4 etapes educatives, un  grup és el que formen part del Programa de Diversificació Curricular (PDC) i un postobligatori Itinerari Formatiu Específic (IFE).

Les 4 etapes educatives s’estructuren en diversos grups-aula, que es revisen i es formen (depenent de les noves matriculacions i l’avaluació final de curs) cada inici de curs tenint en compte els següents criteris:

• Edat cronològica i interessos socials
• Nivell d’autonomia personal i social
• Nivell d’aprenentatges

L’objectiu final és que l’organització de l’escola s’adapti a les necessitats reals actuals dels alumnes per tal de poder donar una resposta, la més adequada possible a les seves necessitats.

Les característiques que defineixen i diferencien les etapes són:

• Primera etapa: alumnes compresos entre 3-12 anys. El treball es centra bàsicament  en  l’adquisició  i  consolidació  d’hàbits  d’higiene  i  autonomia personal, de relació social, i adquisició i/o desenvolupament de la comunicació i el llenguatge.
• Segona etapa: alumnes compresos entre 6-12 anys. La tasca que es prioritza és el treball interdisciplinari de les àrees instrumentals, els hàbits de treball i l’autonomia  personal  i    La  majoria  dels  alumnes  fan  escolaritat compartida.
• Tercera etapa: alumnes compresos entre 13-20/21 anys. El treball curricular és interdisciplinari i persegueix l’objectiu de desenvolupar les capacitats dels alumnes per tal que guanyin el màxim d’autonomia i iniciativa personal, alhora que els faciliti la seva inserció al món social i laboral.
• Quarta etapa: alumnes compresos entre 13-20/21 anys, amb necessitat de desenvolupar els hàbits d’autonomia personal i social, la comunicació, el llenguatge i l’adquisició d’habilitats de formació de tipus laboral. Aquesta etapa està organitzada per treballar els continguts curriculars de forma funcional mitjançant diferents tipus de càrrecs de serveis cap a l’escola.

Programa de Diversificació Curricular: el formen alumnes entre 16-20/21 anys, que han acabat l’escolaritat obligatòria (amb adaptació curricular en l’àmbit ordinari, USEE,  …). Des d’aquest programa es pretén donar una formació professionalitzada perquè els capaciti per la seva inclusió en el món social i laboral.  Amb  els  convenis  dels  diferents Ajuntaments,  poden  iniciar les pràctiques en les empreses dels municipis referents.

Itinerari Formatiu Específic: el curs 2016/2017 es crea, al nostre centre, el Pla pilot experimental d’Itineraris Formatius Específics (IFE) d’Auxiliar en vendes i atenció al públic per a alumnes amb necessitats eductives especials associades a discapacitat lleu o moderada (DOGC núm. 7196, 1.9.2016). La seva finalitat és que els alumnes assoleixen les competències professionals que els facilitin la transició a la vida adulta i la inclusió social i laboral.

Aquests estudis desenvolupen competències per a fer tasques auxiliars de comercialització, marxandatge, preparació de comandes i venda de productes, i treballs de reprografia, observant les normes de prevenció de riscos laborals i protecció             mediambiental corresponents,       així        com   competències de comunicació, autonomia personal i de participació en activitats comunitàries.

La durada és de       3.360 hores, distribuïdes en quatre cursos acadèmics. El darrer curs inclou la formació en centres de treball. La superació d’itinerari comporta el certificat acadèmic i professional amb la qualificació final obtinguda i l’acreditació de les competències professionals assolides.

Escolaritat compartida:

Alguns alumnes de l’escola imparteixen escolaritat compartida, és a dir, uns dies assisteixen a l’escola ordinària i la resta al CEE Horitzó. Tenim establert un protocol i calendari on s’hi contemplen les coordinacions amb els professionals de  les  diferents  escoles  juntament  amb  l’EAP (Equip  d’Assessorament Psicopedagògic).

Metodologia:

La metodologia emprada a l’escola és funcional, pràctica, vivencial, relacionada amb la vida quotidiana. Partint de les necessitats, capacitats i interessos que tenen els nostres alumnes es treballen les competències bàsiques per tal de desenvolupar l’autonomia personal i social, i a través dels SAAC’s (Sistemes Alternatius i Augmentatius de Comunicació) per afavorir la comunicació.

Una part important d’aquests hàbits es treballa en el menjador escolar, per aquest motiu considerem que aquest servei té caràcter educatiu i es contempla dins horari lectiu per tal de ser tutelat pels tutors i especialistes amb el vistiplau del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Finalització al CEE Horitz6:

Un cop finalitzada l’escolaritat dels nostres alumnes al CEE Horitzó, partint de l’EVO (Equip Valoració i Orientació Laboral) i juntament amb l’EAP, s’orienta a les  famílies  a  seguir  el  protocol  establert  per  part  del  Departament d’Ensenyament, cap a una sortida laboral adequada.

 

 

CEE Horitzó

Ptge. de la Mom, sin. Apart. Correus 99 08397 Pineda de Mar

Tel    93 767 13 21

ceehoritzo@xtec.cat

 

Si el meu fill/a té una dificultat en el desenvolupament on ha d’anar? CDIAP – Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç.

El CDIAP és el centre on es presta el servei d’atenció precoç, i forma part de la Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública de la Generalitat  de Catalunya.

El CDIAP-Aspronis pertany a la Fundació Privada Aspronis. És un centre supracomarcal que abasta 2 comarques: la comarca de La Selva i 5 municipis (Alt Maresme) de la comarca del Maresme.

Està situat al municipi de Blanes, a l’avinguda  Europa, 31 baixos i  al municipi de Santa Coloma de Farners, carrer Dr. Robert, núm. 3, 1r,  locals 1-2.

Forma part d’una àmplia xarxa de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç que han esdevingut centres especialitzats en l’atenció integral dels infants. Com a serveis d’atenció públics, s’estenen per tot el territori català i treballen coordinats amb la resta de dispositius i recursos implicats en l’atenció de la primera infància.

Què és el servei d’atenció precoç?

És un servei especialitzat, reconegut com a dret subjectiu, per als infants amb dificultats i/o trastorns en el desenvolupament o amb risc de presentar-ne de 0 a 6 anys, com a màxim, i les seves famílies per tot el territori de Catalunya.

Els objectius del servei d’atenció precoç són: