Trastorns alimentaris. Bulímia

anorexiaLa bulímia i l’anorèxia són similars. Moltes persones amb bulímia també pateixen d’anorèxia nerviosa. En el cas de la bulímia, qui la pateix es dóna grans afartaments de menjar (menjant a l’excés) i després tracta de compensar-ho amb mesures dràstiques, com per exemple el vòmit induït o exercici físic excessiu, per evitar pujar de pes.

Es desconeix la causa exacta de la bulímia, es creu que és multifactorial; els factors genètics, psicològics, familiars, socials o culturals poden jugar un paper important.

Que podeu observar a casa?

  • Passen molt temps fent exercici.
  • Consumeixen sobtadament grans quantitats d’aliments o compren grans quantitats d’aliments que desapareixen immediatament.
  • Van al bany de manera regular immediatament després dels menjars.
  • Trobeu a les escombraries paquets buits de laxants, pastilles per aprimar, fàrmacs que causen el vòmit o diürètics.

Podem dir que una persona té bulímia quan s’afarta de menjar i després recorre a la purga de manera regular, almenys dues vegades per setmana, durant un parell de mesos. Aquests afartaments no són equiparables a situacions com anar a una festa, menjar quantitats excessives de pizza i l’endemà decidir anar al gimnàs i menjar de forma més sana.

Les persones bulímiques mengen grans quantitats de menjar de cop (generalment “menjar escombraries”) i solen fer-ho d’amagat dels altres. Freqüentment mengen aliments no cuits o que encara estan congelats, o treuen menjar de les escombraries. Solen sentir que no poden deixar de menjar i només ho fan quan estan massa plens  per a seguir menjant. La majoria de les persones que pateixen bulímia després recorren als vòmits, els laxants o a l’exercici físic excessiu.

Amb el temps això pot resultar perillós, físicament i emocionalment.

Els vòmits repetits poden provocar:

  • Lesions o ruptures de l’esòfag per l’àcid de l’estómac
  • Càries dentals
  • Inflamació de la gola
  • Hemorràgies oculars
  • Lesions en els dits per la provocació del vòmit

L’ús excessiu d’ènemes o laxants pot portar a:

  • Deshidratació per líquids insuficients per al seu cos
  • Baix nivell de potassi en la sang, la qual cosa porta a perillosos problemes en el ritme cardíac
  • Restrenyiment

La bulímia és una malaltia crònica i moltes persones afectades continuen presentant alguns símptomes fins i tot amb tractament.

Quin és el tractament?

No és suficient amb un tractament. És necessària la combinació de diverses teràpies, depenent de la gravetat per ajudar a la persona malalta a resoldre el seu problema. Si la persona pateix a més anorèxia, el tractament serà més complex.

  • Els grups de suport poden servir per a la bulímia lleu sense altres problemes de salut.
  • Tractament psicològic personalitzat, assessorament nutricional són també necessaris en combinació amb els grups de suport per una millor curació.
  • Tractaments farmacològics com antidepressius, junt amb les teràpies anteriors a vegades també pot ajudar.

Si bé l‘anorèxia i la bulímia són molt similars, les persones anorèxiques solen ser molt flaques i solen tenir un pes inferior al normal. Per contra, les persones que són bulímiques poden tenir un pes normal o estar una mica excedides en el seu pes.

 

Marta Azuara

DUI Pediatria. ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Mareme i La Selva

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s