Mal de panxa a la infància

El mal de panxa és una queixa bastant freqüent entre la població pediàtrica. Però,de quina freqüència parlem? Les estadístiques ens diuen que una de cada quatre consultes pediàtriques estan relacionades amb el dolor abdominal. Al voltant de dos de cada 10 nens i nenes que van a l’escola es queixen de dolor abdominal en algun moment de la setmana. Per sort la gran majoria d’aquests mals de panxa no tenen relació amb problemes greus.

Cal considerar diversos aspectes en l’avaluació del dolor abdominal per tal de poder orientar si es tracta d’un episodi que requereixi una avaluació d’urgència o una consulta al pediatre de capçalera. Aspectes com la localització a l’abdomen, la durada i intensitat de l’episodi de dolor, la presència o absència d’altres símptomes com febre, vòmits, diarrea, tos o l’existència d’un element desencadenant són punts importants en l’avaluació del problema.

Tot seguit comentarem algunes de les situacions i causes de dolor abdominal més habituals:

L’alteració emocional en els infants d’edat escolar ocasiona episodis de dolor abdominal que no tenen cap altra causa aparent. Tot i que aquest dolor poques vegades passa abans dels cinc anys, pot desencadenar-se en un infant més petit que estigui sota una situació d’estrès inusual. La primera pista és que es tracta d’un dolor que tendeix a anar i venir durant un període de temps de setmanes. Sovint es pot relacionar la seva aparició amb una activitat que és estressant o desagradable. A més, no hi ha altres troballes o queixes associades (febre, vòmits, diarrea, tos, letargia o debilitat, símptomes del tracte urinari, mal de coll o símptomes semblants als de la grip). Eventualment es pot constatar l’existència d’un historial familiar d’aquest tipus de malaltia. El pacient probablement estarà més callat o més xerraire o escandalós que habitualment i tindrà problemes per expressar els seus pensaments o sentiments. Si s’observa aquest tipus de comportament, cal esbrinar si hi ha algun fet desencadenant a casa, a l’escola, amb els germans, parents o amics: Ha perdut recentment a un amic o animal domèstic? Hi ha hagut una mort d’un familiar o, el divorci o separació dels seus pares? El pediatre pot suggerir propostes per ajudar que aquest infant parli sobre els seus problemes i si ho creu adient obtenir ajuda addicional amb un terapeuta infantil, psicòleg o psiquiatre.

Sovint s’atribueix el mal de panxa al restrenyiment. El restrenyiment en els més petits no acostuma a cursar amb mal de panxa, però sí que és una causa comuna de dolor en els infants més grans, sobretot el dolor localitzat a la part inferior de l’abdomen. Quan la dieta d’un infant no inclou suficients líquids, fruites fresques, vegetals i cereals amb fibra, és més probable que ocorrin problemes intestinals com el restrenyiment.

Les infeccions de les vies urinàries també poden cursar amb mal de panxa. Són molt més comuns en les nenes d’un a cinc anys que en els nens. Les infeccions de les vies urinàries  produeixen dolor a l’abdomen i l’àrea de la bufeta, així com una mica de dolor i cremor en orinar. També és possible que aquests infants orinin amb més freqüència i possiblement mullen el llit. La infecció urinària de vies baixes –cistitis- habitualment no produeix febre a diferència de les que afecten els ronyons –Pielonefritis-.

La faringo-amigdalitis és una infecció de la gola sovint ocasionada per un bacteri anomenat Estreptococ habitualment en infants de més de 3 anys. Els símptomes inclouen mal de coll, febre i dolor abdominal. El diagnòstic el farà el pediatre després d’haver explorat la gola i haver practicat una prova diagnòstica de resultat immediat per verificar la presència de l’estreptococ. Si els resultats són positius per estreptococ, el pediatre indicarà un antibiòtic resolent el problema.

L’apendicitis habitualment afecta principalment a infants de més de 6 anys i adolescents. És molt rara en els infants menors de tres anys i poc comú en els infants menors de cinc anys.

En l’apendicitis gairebé sempre el primer signe és l’aparició de mal de panxa constant en el centre de l’abdomen, i després el dolor es mou cap avall i cap al costat dret. L’aparició brusca en un infant d’un dolor d’aquestes característiques ha de ser avaluat en un servei d’urgències atès que el tractament que requereixi pot ser quirúrgic.

Les al·lèrgies alimentàries -a la llet, ous, fruits secs, peixos, etc.-  poden  produir dolor abdominal intens, sovint acompanyat de vòmits, diarrea i lesions cutànies tipus urticària. Aquests símptomes apareixen després d’haver menjat l’aliment al qual es té al·lèrgia.  La sospita diagnòstica ve donada per la relació evident entre els símptomes i el fet d’haver menjat l’aliment sospitós.

Finalment comentar que hi ha moltes més causes de dolor abdominal. El pediatre haurà d’investigar cada cas i fer-ne una avaluació acurada per tal de conèixer la causa i indicar el tractament adient. Sortosament, la majoria d’episodis de dolor abdominal no són ocasionats per problemes greus.

 

 

Dr. Amadeu Roca

Gastroenteròleg pediàtric

Hospital de Calella

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s