I per postres, fruita!

Comença la temporada de primavera-estiu i amb ella arriben al mercat moltes fruites de temporada. Tot i que amb els avanços en els cultius i dels sistemes de conservació disposem tot l’any de moltes varietats de fruita, és més saludable, ecològic i sostenible consumir fruita de temporada.

Sabeu quines són i què ens aporten les fruites que hi ha a la primavera? Farem un petit repàs de les que podem menjar durant aquesta temporada.

Albercoc (Prunus armeniaca)

Ens aporta pro-vitamina A o carotens i també potassi, en una quantitat molt superior a la majoria de les fruites. S’ha de menjar ben madur perquè verd pot ser indigest.

Cireres (Prunus avium)

És originaria de l’Orient Mitjà. Ens aporta importants antioxidants com flavonoides i polifenols, i també fibra. La millor manera de degustar el seu sabor dolç és el seu estat natural, sense afegir sucres, compotes o melmelades.

Pruna (Prunus domestica)

Hi ha una àmplia gamma de grandàries, formes, colors i sabors. Ens aporta principalment aigua. A més compta amb hidrats de carboni, com el sorbitol que té una lleu acció laxant que està reforçada per la seva abundància en fibra; les persones amb intolerància al sorbitol han d’anar en compte. També contenen antocianos que són pigments d’acció antioxidant i antisèptica.

Maduixa (Fragaria verca)

Ens aporta minerals com el magnesi, el potassi i el fòsfor, vitamines, sobretot, vitamina C i antioxidants i poc sucre. Els grans de la maduixa, contenen aquenis, que estimulen suaument el trànsit intestinal.

Nespla (Eriobotria japonica)

Originari del continent asiàtic. Ens aporta potassi i vitamina A, però el seu component més important és la fibra soluble (principalment pectina). És millor consumir les nesples quan estiguin completament madures, si no és així, poden resultar àcides i difícils de pair.

Préssec (Prunus pèrsica)

És símbol de longevitat i immortalitat a la Xina, el seu país d’origen. A l’igual que la resta de fruites de color groc ens aporta poc sucre, beta-carotens o pro-vitamina A, fibra i potassi. Es poden consumir frescos, dessecats o en almívar.

 

Marta Azuara

DUI Pediatria

ABS Malgrat- Palafolls

La primavera el pol·len altera! En Xavi té al·lèrgia i com cada any per aquestes dates té esternuts i picor al nas.

En Xavi és un noi de 10 anys que ha vingut al pediatra acompanyat dels seus pares per explicar que cada any, per aquesta època, té molts esternuts. En Xavi té una al·lèrgia.

L’al·lèrgia és una reacció de defensa de l’organisme contra substàncies externes que penetren dins del cos. Aquestes substàncies poden arribar per via oral (aliments, medicaments), per via respiratòria (pol·len) o per via cutània  (contactes, picades). Les al·lèrgies són malalties molt freqüents, una quarta part de les persones dels països desenvolupats en pateixen alguna.

Els pòl·lens són substàncies potencialment capaces d’induir una reacció al·lèrgica. Tot i que són habituals a la primavera, segon el tipus de planta i el clima, els pòl·lens també poden aparèixer en diferents èpoques de l’any. Per exemple, l’olivera presenta la seva màxima pol·linització entre els mesos d’abril i juliol, les gramínies entre l’abril i el maig o els xiprers entre el febre i el març. Podeu conèixer els nivells ambientals dels diferents pòl·lens a la web de la Xarxa Aerològica de Catalunya (https://lap.uab.cat/aerobiologia/es/ ).

L’al·lèrgia al pol·len que té en Xavi a més dels esternuts i picor al nas, li pot causar diferents símptomes. Els més comuns són els següents:

  • Llagrimeig, picor, envermelliment dels ulls
  • Inflamació de la mucosa nasal, que causa congestió i degoteig nasal.
  • Esternuts freqüents.
  • Inflor a sota dels ulls.
  • Fatiga i cansament.
  • Irritabilitat.
  • Mal de cap.
  • Asma bronquial relacionada amb l’exposició a al·lèrgens.

Existeixen algunes recomanacions perquè en Xavi disminueixi el contacte amb el pol·len i redueixi els símptomes de l’al·lèrgia. Per això el que fan els seus pares és:

  1. Programen les sortides al camp i les activitats a l’aire lliure evitant els dies amb més pol·linització.
  2. Quan estan a l’aire lliure netegen amb aigua les mans i la cara (també els nas i els ulls) d’en Xavi
  3. Després de les sortides al camp el fan dutxar i canviar de roba en arribar a casa.
  4. Viatgen amb les finestretes del cotxe apujades.
  5. Eviten fer exercici físic intens a l’aire lliure en època de pol·linització.
  6. Li fan portar ulleres de sol (que fan de barrera entre el ulls i el pol·len) quan surt al carrer.
  7. Mantenen les finestres de casa tancades durant el dia (amb cinc minuts n’hi ha prou per ventilar una habitació).
  8. Extremen la neteja de la casa. Per treure la pols fan servir una baieta humida o aspiradors en lloc d’escombres o plomalls que remoguin les partícules.
  9. Eviten estendre la roba a l’aire lliure en l’època de màxima pol·linització.
  10. Inicien el tractament que ja tenen pautat quan apareixen els símptomes de l’al·lèrgia.

 

Dr. F.Codina Garcia

ABS Malgrat-Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Mareme i la Selva

L’infant gateja…camina?

El desenvolupament psicomotor és una de les àrees que més preocupa i a la vegada que més il·lusiona els pares. En aquesta ocasió parlarem del desenvolupament del lactant entre els 6 i els 12 mesos.

Entre els 6 i els 9 mesos, el nostre infant aprendrà a:

  • Buscar un objecte caigut o desaparegut
  • Menjar una galeta sol
  • Intentar arribar a un objecte que l’atrau
  • Començar a respondre al seu nom i iniciar els primers sorolls de balbuceig
  • Començar a fer volteig i a mantenir-se asseguts
  • Començar a passar objectes d’una mà a una altra.

Entre els 9 mesos i els 12 mesos els petits aprendran a:

  • Ajudar a vestir-se aixecant les mans
  • Imitar gestos com adéu, hola o els petons
  • Indicar desitjos, utilitzar el dit índex per assenyalar o apuntar
  • A comprendre la prohibició i alguna paraula, el seu nom i a obeir ordres a partir de gestos com: vine cap aquí!
  • Mantenir-se dret amb recolzament fins i tot abans de començar a fer els primers passos
  • Seure sol sense ajuda.

És important conèixer certs signes d’alerta i a la vegada ser conscients que el ventall de normalitat és molt ampli i que hi ha infants que adquireixen abans algunes habilitats i d’altres  una mica més tard, i tots dos segueixen estant dins de la normalitat. Heu de pensar que cada infant té el seu ritme.

Alguns dels signes d’alerta que us haurien de fer plantejar una consulta amb el vostre pediatra són:

  • L’infant a partir dels 8 mesos té un patró de conducta repetitiu en més del 50% del temps que està despert
  • Als 9 mesos hi ha una absència de desplaçament autònom (sigui de la manera que sigui, és a dir, gatejant, arrossegant el cul assegut o caminant).

L’estimulació del nadó és una eina molt important pel seu desenvolupament. Per això, s’han d’utilitzar joguines apropiades a la seva edat per estimular-lo a través dels colors, la llum o el tacte.

Dra Yaiza Hernandez Vega

Neuropediatra

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

 

Parlem de salut sexual amb els adolescents?

L’adolescència és una etapa de la  vida plena de canvis: físics, emocionals, psicològics, socials i també sexuals. La sexualitat és precisament un àmbit en el qual els adolescents han de tenir informació i tot el suport necessari per viure-la de la millor manera possible.

L’educació sexual ha de començar dins de la pròpia família i des de ben petits. És important adaptar-la segons el moment i en funció de les seves preguntes i inquietuds.

A l’adolescència és important abordar l’educació sexual perquè els joves sàpiguen que una sexualitat responsable consisteix en conèixer quines opcions tenen i en poder  prendre les decisions que respectin la seva pròpia persona i la dels altres. Una conducta sexual precoç i desprotegida pot tenir com a conseqüència una mala experiència, un embaràs no desitjat, malalties de transmissió sexual…i tot això es pot evitar amb una correcta educació.

En aquesta etapa l’educació sexual consisteix en informar els adolescents sobre les relacions sexuals, la contracepció, la prevenció de malalties de transmissió sexual, també sobre el plaer, la sensibilitat o les emocions i tot allò que engloba la dimensió de la sexualitat. Així mateix, és important contribuir perquè es coneguin, s’estimin, es cuidin i sàpiguen dir que no a tot allò que no volen. És important que coneguin els seus drets sexuals i els facin valdre. Tot això farà que visquin la sexualitat com el que és: una font d’enriquiment per a un mateix i per a l’altre.

Dins del programa de l’Assistència a la Salut Sexual i Reproductiva, ASSIR, les llevadores col·laborem amb els Equips d’Atenció Primària i els centres educatius en l’organització i desenvolupament de les intervencions del Programa de Salut i Escola, específicament en els tallers de salut afectiva i sexual que es realitzen als centres docents i als Centres d’Atenció Primària, així com atenció individualitzada i de grup als adolescents, mitjançant la consulta de la Tarda Jove.

Loli Becerra

Llevadora ABS Lloret-Tossa

Mº Angels Añaños

Cap d’Àrea de Llevadores

PASSIR Selva Marítima-Alt Maresme

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

 

El meu fill té l’esquena torçada, què he de fer?

La columna vertebral és l’estructura que sosté el nostre cos, ens permet els moviments del tronc i protegeix la medul·la espinal. La columna està formada per vèrtebres (cervicals, toràciques, lumbars, sacres i coccígies) separades pels discos intervertebrals, que són els que ens permeten els moviments.

Quan mirem un infant des del darrere la seva esquena es veu recta, en canvi si ho mirem de costat, la columna té unes corbes normals, cap endins en el coll i la part baixa de l’esquena i més cap enfora en el centre.

Què és l’escoliosi?

Un infant amb escoliosi té una desviació de la columna i també una espatlla més alta que l’altra. La majoria de les vegades es desconeixen les causes d’aquesta desviació i habitualment no produeix dolor. Val a dir que l’escoliosi és més freqüent en l’adolescència.

L’actitud escoliòtica, no és una escoliosi veritable, com diu el nom, és només una actitud on la curvatura de l’esquena es rectifica simplement canviant de postura.

El diagnòstic es realitza amb l’exploració física i es confirma amb una radiografia de la columna vertebral. La progressió o l’augment de l’escoliosi, depèn de l’edat en què apareix i de les etapes de creixement ràpid del nen, és a dir, quan més petit més risc de que progressi, i en l’adolescència pot empitjorar ràpidament per la major velocitat del creixement.

El tractament depèn del grau d’escoliosi, és a dir, de la mida de la curvatura. Afortunadament la majoria dels pacients només requereixen control perquè no progressi però en alguns casos cal cotilles ortopèdiques i fins i tot cirurgia en els casos més greus.

Dra. Beatriz Fontalva

ABS Blanes

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

 

El nen torna a tenir els ulls vermells!

La conjuntivitis és una malaltia lleu, molt freqüent i contagiosa en els més petits. Quan s’infecta o s’inflama la conjuntiva –la membrana transparent que recobreix l’ull i la part interna de les parpelles–, els ulls es posen vermells i l’infant nota coïssor, i també té llagrimeig i lleganyes.

Les conjuntivitis infeccioses es contagien i són causades per virus o per bactèries. En aquest tipus de conjuntivitis predomina l’envermelliment dels ulls i les lleganyes.  En canvi, en les conjuntivitis al·lèrgiques l’infant pateix més aviat de coïssor i llagrimeig i no són contagioses.

Per prevenir la transmissió de la conjuntivitis és important insistir en la importància de rentar-se les mans sovint i evitar compartir objectes que hagin tingut contacte amb els ulls com a ara: mocadors, tovalloles, coixins o cosmètics. Es aconsellable no anar a l’escola fins després d’haver iniciat el tractament o fins que desaparegui la secreció als ulls (lleganyes i llagrimeig).

Per alleugerir les molèsties produïdes per la conjuntivitis us aconsellem que renteu els ulls dels infants amb sèrum fisiològic o camamilla per retirar totes les secrecions retingudes i a continuació els hi apliqueu compreses d’aigua tèbia.

 

Dr. F.Codina Garcia

ABS Malgrat-Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Mareme i la Selva

Sabeu què és la intolerància al sorbitol?

El sorbitol és un tipus de sucre i s’utilitza sovint com a edulcorant. Existeix de manera natural en algunes fruites i verdures. Les peres, les pomes, les cireres o els préssecs en contenen a banda d’altres sucres com la fructosa i la sacarosa. Alguns productes light, gelats, llaminadures, xarops o brioxeria industrial també en porten. El sorbitol també es pot trobar pastes dentífriques i cremes cosmètiques. I com el podeu identificar? Mirant l’etiquetatge dels productes ha d’aparèixer la referència E-420 com a indicador.

Com podeu saber si el vostre fill té intolerància al sorbitol?

Els símptomes que presenten els nens amb intolerància al sorbitol són: mal de panxa, femtes pastoses i gasos. La causa més habitual d’aquests símptomes és l’excés d’ingesta d’aliments que contenen aquesta substància. Menys freqüentment pot aparèixer la intolerància relacionada amb alguna malaltia intestinal com gastroenteritis, malaltia inflamatòria intestinal, celiaquia o d’origen genètic.

Quins canvis són necessaris per ajudar al nen malalt?

Reviseu sempre l’etiquetatge nutricional d’un aliment abans de donar-li al nen i assegureu-vos que estigui exempt de sorbitol (E-420). Tingueu especial cura amb les llaminadures, gelats, així com amb els aliments precuinats. Limiteu aquelles fruites que tenen major contingut en sorbitol almenys fins que remetin els símptomes o fins que coneixeu el nivell de tolerància del nen. Si l’infant pateix una intolerància al sorbitol severa, més habitual en les causes genètiques, abans d’utilitzar productes cosmètics o prendre qualsevol medicament reviseu la seva composició llegint el prospecte.

Dr. Amadeu Roca

Marta Azuara Azuara

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

El dia 15 de febrer, Dia Internacional del Càncer infantil

Desafortunadament també hi ha càncer infantil, tot i que és molt poc freqüent ja que només representa entre el 0,5% i el 2% de tots els càncers. El dia 15 de febrer se celebra el Dia Internacional del Càncer infantil i la imatge d’aqueta jornada és un llaç daurat, que simbolitza la fortalesa i la resistència dels infant amb aquesta malaltia comparant-lo amb l’or.

El diagnòstic precoç del càncer infantil és fonamental pel pronòstic final de la malaltia. Els símptomes dels càncers infantils poden ser inicialment inespecífics i subtils. Els professionals de salut coneixen els símptomes suggestius de càncer infantil, però els expert consideren que el coneixement profund que pares i mares tenen dels seus infants pot ajudar a consultar precoçment si coneixen els signes d’alerta de la malaltia.

Consulteu al vostre pediatra si el vostre infant presenta algun dels següents signes d’alerta:

  1. Pal·lidesa de la pell.  Blaus o sagnats sense traumatisme aparent.
  2. Bonys, especialment si no hi ha dolor ni febre ni altres símptomes acompanyants i van augment de mida.
  3. Pèrdua de pes sense causa aparent.
  4. Febre, tos o dificultat respiratòria persistent sense causa aparent.
  5. Canvis en la mida de les pupil·les, alteracions de la visió o inflamació al voltant de l’ull.
  6. Inflor de panxa.
  7. Mal de cap persistent i progressiu amb vòmits (especialment al matí i que va empitjorant).
  8. Mal d’ossos o a les articulacions, sense traumatismes ni infeccions prèvies.

 

Dr. Fco. Codina Garcia

Servei de Pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Sabies que un 70% dels infants patirà alguna otitis abans dels 4 anys?

L’otitis mitjana aguda és una infecció de l’oïda causada per bactèries o virus que produeixen un cúmul de moc i pus que inflama i pressiona el timpà. Aquesta inflamació i pressió sobre el timpà és la causa del mal d’orella i la febre que ocasiona l’otitis. Les otitis mitjanes són molt freqüents en la població infantil,  fins a un 70% dels nens en patirà alguna vegada abans dels 4 anys.

El dolor és el símptoma més comú en les otitis mitjanes, en els  lactants es manifesta com irritabilitat i sovint rebuig de l’aliment. En ocasions també s’acompanya de febre. Si la pressió produïda per la infecció en l’interior de l’oïda és molt alta, es produeix la ruptura del timpà i començar a rajar líquid per l’orella. Tot i que aquesta és una circumstància aparatosa, que sol produir alarma en els pares, la secreció de l’orella en una otitis mitjana no significa un pitjor pronòstic, de fet el timpà s’acostuma a tancar sol en uns dies.

En molts casos serà suficient el tractament dels símptomes, però en determinades condicions a més a més pot precisar un antibiòtic.

L’infant que pateix otitis repetides o resta amb moc o secrecions de manera persistent a l’oïda pot arribar a presentar problemes d’audició i serà convenient una visita a l’especialista que valorarà la necessitat de fer alguna intervenció per resoldre el problema.

A banda de les otitis mitjanes, existeixen les otitis externes, que són molt més freqüents a l’estiu per efecte de la immersió en agua, però d’això ja en  parlarem quan arribi el bon temps.

En qualsevol cas, no dubteu consultar al vostre equip d’atenció primària  sobre qualsevol qüestió relacionada amb aquest temps.

Dr.Josep Anton Lopez

Servei de Pediatria.

ABS Calella

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

El meu nadó té molts mocs! Com li faig un rentat nasal?

El nas produeix mocs per netejar les impureses de l’aire que es dipositen a la mucosa nasal i com a resposta als processos inflamatoris. Els refredats són la causa més freqüent de mocs al nas, especialment en els menors de 2 anys. És molt important ajudar als vostres fills a treure la mucositat.

Els més petits no són capaços de treure’s els mocs fins que no aprenen a mocar-se. Per això, tot i que es poden fer rentats nasals a qualsevol persona és molt important fer-los en els infants. El rentat nasal hidrata i estova la mucositat facilitant així la seva expulsió. Els bebès de vegades vomiten el moc i/o se l’empassen i s’elimina a través de la via digestiva

Com es fan els rentats?

Hi ha diferents maneres de fer rentats nasals. A continuació us aconsellem una tècnica:

  • Renteu-vos les mans abans i després de fer el rentat
  • Poseu al nadó de costat tocant la galta sobre una superfície
  • Apliqueu aigua de mar o sèrum fisiològic (millor que estigui a temperatura ambient, no fred ) per l’orifici nasal que queda a dalt (és important que el nadó estigui ben agafat ).
  • Administreu uns 1.5-2 ml de sèrum als nens petits, i fins a 5 ml en nens més grans
  • Assegueu al nadó per afavorir l’expulsió de les secrecions.
  • Repetiu el mateix procediment en l’altre orifici nasal girant el cap cap al costat contrari.

Si el nas està molt obstruït, podeu posar sèrum i fer massatge al nas per estovar la mucositat i tornar a administrar més sèrum. Després del rentat nasal l’infant expulsa (o s’empassa) les mucositats i el podeu ajudar amb l’ús d’un mocador. Atenció en utilitzar aspiradors nasals perquè poden lesionar la mucosa nasal.

Si l’infant està refredat i té molt mocs, podeu fer-li rentats fins a 4 o 5 vegades al dia. Es recomanable fer-los abans de menjar i abans de dormir.

 

Maria Isabel Rios Cuevas

DUI Pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva