Arxiu de la categoria: Consells

Comença la campanya de vacunació contra la Grip

Ha arribat la tardor i amb ella tornen els bolets, les castanyes i també la vacunació contra la Grip.

Cal recordar que aquesta és una vacuna que s’ha de posar cada any perquè, a l’igual que les pluges i les collites, el virus de la grip també canvia i cada any és diferent.

Tot i que la vacunació està especialment indicada en determinats grups de risc (gent gran, malalts crònics, embarassades, residents a institucions tancades, professionals amb més risc d’exposició al virus, etc.), es pot administrar a qualsevol persona si no hi ha cap contraindicació mèdica.

A l’edat pediàtrica els infants majors de 6 mesos que pateixen una malaltia crònica (malalties pulmonars i cardíaques cròniques, diabetis, malalties de ronyó o del fetge, celiaquia, dèficits d‘immunitat, implant coclear, obesitat o Síndrome de Down), els menors que conviuen amb persones de risc o amb lactants més petits de 6 mesos són per als qui està especialment recomanada la vacunació.

Amb la vacuna de la grip ens protegim de la malaltia i, al mateix temps, evitem el contagi a aquelles persones (infants i adults) que ens envolten i que, en cas de ser especialment vulnerables, les conseqüències de patir la malaltia podrien arribar a ser molt més greus.

La propera setmana comença la campanya de vacunació. Jo ja tinc hora per vacunar-me i tu, a què esperes?

Demana cita al teu CAP i si tens dubtes, consulta amb la teva infermera.

 

Begoña López Rodríguez

Infermera CAP Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

 

Rentar-se les mans, clau per evitar intoxicacions alimentàries!

Sabies que la majoria d’intoxicacions alimentàries es produeixen a les llars per portar les mans brutes? Enguany coincidint amb el Dia mundial del Rentat de Mans (15 d’octubre) l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària ha editat el programa: Ep, les mans ben netes!, un projecte adreçat a l’alumnat de primària amb l’objectiu que aprenguin que les mans són un mitjà de propagació de microbis i per tant, cal prendre les mesures adequades per mantenir una bona higiene.

Rentar-se les mans és un hàbit senzill, de menys d’un minut, que comporta grans beneficis. Però, no val en fer una esbandida ràpida amb aigua, sinó que s’ha de fer un rentat amb energia i a consciència sense deixar-se cap racó sense fregar bé: els laterals, els canells, entre els dits i al voltant de les ungles.

És un hàbit que cal que inculqueu als vostres infants quan són ben petits perquè ho integrin a la seva vida diària des que es desperten i fins que marxen a dormir. De fet les mans s’haurien de rentar sempre en els següents supòsits:

  • Quan s’arriba a casa del carrer, de la feina, de l’escola o del parc.
  • Abans i després de preparar el menjar.
  • Abans de posar-se a cuinar.
  • Abans de dinar.
  • Després d’anar al bany.
  • Després d’esternudar, tossir i sonar-se els mocs.
  • Abans i després de canviar els bolquers d’un nadó.

 

Recordeu, una bona higiene és clau com a mesura de prevenció.

 

Si voleu conèixer a fons la iniciativa de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària us facilitem l’enllaç: http://acsa.gencat.cat/ca/seguretat_alimentaria/seguretat_alimentaria_als_centres_educatius/material-practic-per-a-primaria/ep-les-mans-ben-netes/

 

 

Dr. Fco Codina Garcia

ABS Malgrat-Palafolls

Servei Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Com podem evitar les picades d’insectes? Us donem algunes claus!

Les picades d’insectes són molt freqüents durant els mesos de calor. Les més freqüents són les picades de mosquits que, en la majoria dels casos, les seves conseqüències no van més enllà de lleus molèsties a la zona, com picor, inflamació i, de vegades, dolor. Però cal tenir present que fins a un 3% de la població té risc de patir una reacció greu per la picada d’alguns tipus d’insecte. És important prendre mesures preventives per  reduir el risc de les picades.

Algunes mesures preventives simples, com les que recomana l’Associació Espanyola de Pediatria, poden disminuir la quantitat de les picades d’insectes en els infants durant l’estiu.

  • Apliqueu repel·lent d’insectes. Els repel·lents tenen una bona eficàcia, però poden ser mal tolerats per la pell i no són recomanables en menors de dos anys. Cal seguir les instruccions del fabricant, però com a norma general, eviteu aplicar-los en la zona dels ulls, boca i mans ja que les porten a la boca. No els apliqueu tampoc sota de la roba. Apliqueu primer la crema fotoprotectora i després el repel·lent. Els dispositius electrònics que emeten sons d’alta freqüència o les polseres, no han demostrat massa eficàcia fet pel qual són aconsellables.
  • Dormiu amb mosquiteres
  • Utilitzeu samarretes amb mànigues llargues, així com pantalons llargs i mitjons de colors clars, sobretot quan sortiu al camp, a un parc o a altres llocs naturals amb molta vegetació. En aquests casos, convé també portar una manta per seure i no fer-ho directament sobre la gespa.
  • Eviteu les passejades a l’hora en què cau el sol per llocs propers a l’aigua, on hi ha major quantitat d’insectes.
  • Poseu collars antipuces a les mascotes.
  • Ensenyeu als infants a no aixecar les pedres en llocs desconeguts, ja que a sota s’hi poden amagar animals com escorpins o escurçons.

 

Dr. Ulises Dieppa

ABS Malgrat Palafolls
Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Bon temps és sinòmin de mosquits i de picades!

Les picades d’insectes són molt freqüents durant els mesos de calor i tots hi estem exposats. Hi ha diverses mesures preventives, però cap totalment eficaç.

Les picades més freqüents són les de mosquits. En general, només produeixen molèsties lleus, però alguns infants poden experimentar reaccions intenses i necessitar alguna medicació. Molt més risc poden suposar les picades d’abelles o vespes.

Efectes de les picades de mosquits

En la majoria dels casos, les conseqüències de les picades de mosquits no van més enllà de lleus molèsties com picor, inflamació, de vegades dolor i faves que apareixen uns vint minuts després de la picada i en general duren alguns dies. Aquestes molèsties es poden alleugerir rentant les picades amb aigua fresca i sabó. S’ha d’evitar el gratat, que empitjora les molèsties i pot erosionar la pell i causar una infecció. També pot ajudar a  calmar la picor l’aplicació d’una solució de calamina o amoníac amb una barreta, de venda lliure en farmàcies. Cal evitar el contacte d’aquests productes amb les mucoses: boca, ulls i dins del nas.

En una petita part dels infants les picades provoquen reaccions locals més intenses, amb inflamació, taques vermelles, augment de la temperatura a la zona de la picada, faves que piquen, ampolles i altres reaccions a la pell. Apareixen entre dues i sis hores després de la picada i persisteixen dies o setmanes. Aquests pocs infants que fan aquesta reacció augmentada han de consultar-ho el seu Centre de Salut perquè poden necessitar un antihistamínic i alguna crema de tipus corticoide per fer baixar la inflamació i en cas que la picada s’infecti algun antibiòtic.

A més dels mosquits, molts altres animals poden picar els nens: tàvecs, xinxes, puces, paparres, etc. En aquests casos, les normes són les mateixes que per les picades de mosquits.

Abelles i vespes: les picades perilloses

Les picades d’abelles i vespes (que pertanyen a l’ordre dels himenòpters, juntament amb les formigues, els borinots i altres 200 mil espècies) causen reaccions locals: envermelliment, inflamació i dolor al voltant de la picada. En ocasions resulten molt molestes i doloroses, però no comporten un risc per a la vida.

A alguns infants, les picades de les abelles i vespes, els poden produir reaccions de gravetat. Reaccions generalitzades que, sense importar en quina part del cos es va produir la picada, produeixen inflamació als ulls, faves amb picor i també esternuts, mucositat nasal, llagrimeig, tos, xiulets al pit, dificultat per respirar, marejos, baixades de tensió i pèrdua de coneixement. És una reacció al·lèrgica greu, una anafilaxi, que apareix els 20 o 30 minuts de la picada. Cal acudir a urgències o trucar al 112 perquè el pacient necessita tractament d’adrenalina, corticoides i antihistamínics. Els infants que han patit reaccions al·lèrgiques greus per picades, han de portar sempre a sobre una xeringa d’adrenalina autoinjectable.

En cas que la picada hagi estat d’una abella, s’ha d’intentar extreure l’agulló, amb unes  pinces per exemple, ja que l’agulló injecta a poc a poc tot el verí. No és recomanable, però, furgar molt la zona perquè, a més de poder augmentar la inoculació del verí, es pot produir una infecció.

Dr. Dieppa Hernandez

Servei de Pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Coneixeu els efectes del cànnabis sobre la salut?

El Govern del Canadà ha legalitzat l’ús lúdic del cànnabis, també conegut com a marihuana. Els joves canadencs tenen una de les taxes més altes de consum de cànnabis del món. 1 de cada 3 diu haver-ne consumit l’últim any.

El fet de legalitzar aquesta substància no canvia els efectes adversos que pugui tenir per a la salut. Tot i que alguns joves pensin que el consum és inofensiu, cal dir que, fins i tot, el consum esporàdic, pot produir greus seqüeles en l’organisme. Algunes d’elles:

  • Alteracions de les funcions cerebrals: reducció de la capacitat de concentració, disminució de la capacitat de prendre decisions, confusió, ansietat, al·lucinacions, trastorns de l’humor o símptomes psicòtics.
  • Efectes sobre l’organisme: alteració de la tensió arterial.
  • Dependència: un consum freqüent i repetit genera una dependència a la substància, que es pot establir en qualsevol edat, encara que els joves són més vulnerables.
  • Efectes a llarg termini: bronquitis, infeccions de pulmó, tos crònica, excés de mucositat o lesió dels vasos sanguinis.

L’enquesta sobre alcohol i drogues feta a Catalunya l’any 2017 mostra un augment del consum de cànnabis, situant-se en el 20.3%, els adolescents entre els joves de 14 a 18 anys que manifesten-ne haver consumit els darrers 30 dies. A Catalunya, des del 2017 el consum d’aquesta droga està regulat per llei. La legislació en redueix el consum a les associacions o clubs cannàbics i fora d’aquestes és il·legal, també prohibeix que els menors d’edat en consumeixin.

Dr. Fco. Codina Garcia

Servei de Pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Declarats 17 brots d’impetigen a Catalunya. Sabeu què és i com es tracta?

L’impetigen és una infecció lleu i superficial de la pell habitual en els mesos d’estiu. És més freqüent entre els infants de 2 a 6 anys d’edat, encara que no és estrany que el pateixin nens més grans.

L’impetigen es caracteritza per la presència d’una pell envermellida, no dolorosa on apareixen petites butllofes toves i transparents que es trenquen amb facilitat. El contingut líquid de les butllofes es desseca i forma crostes que recobreixen les lesions. Les lesions es curen totalment en pocs dies sense deixar cicatriu.

La malaltia és contagiosa fins a 24 hores després d’iniciar el tractament, durant aquest temps el nen o nena amb impetigen no pot anar a l’escola, casal o fer qualsevol altra activitat on pugui contagiar a altres infants.

Com s’ha de tractar?

  • Netegeu amb abundant aigua i sabó la ferida. Assequeu i apliqueu un antisèptic sobre la lesió (solucions iodades, clorhexidina…).
  • Mantingueu seques les lesions.
  • Deixeu a l’aire les lesions, però si l’infant no deixa de tocar-se-les és preferible cobrir-les per evitar que s’autoinfecti en una altra zona.
  • Apliqueu la pomada antibiòtica que us hagin recomanat

Dr. Fco Codina Garcia

Servei de Pediatria

ABS Malgrat- Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Bucca sana in corpore sano

Una boca sana i un cos sa van de la mà. Per contra, una mala salut bucodental pot tenir conseqüències desfavorables en el benestar físic i psicosocial de la persona.

La càries precoç de la infància no és només un problema de l’infant i la seva família, sinó també de la societat i del sistema sanitari. La instauració d’una educació precoç ha d’estar encaminada a evitar una necessitat futura ja que prevenir i evitar la càries i les malalties de les genives en la dentició primària és una excel·lent manera de fer prevenció de les mateixes entitats en la dentició permanent de l’individu i aconseguir adults amb una bona salut oral.

Les principals causes de morbi / mortalitat de les persones adultes estan associades a situacions i hàbits poc saludables que se solen adquirir a les etapes de la infància i l’adolescència; per això, la posada en marxa de mesures que fomentin estils de vida saludables i la millora de la salut des de la infància tindran una repercussió positiva innegable en el futur estat de salut i qualitat de vida de l’individu.

La càries dental és actualment la malaltia crònica més freqüent en la infància amb una elevada prevalença en preescolars espanyols. Aquesta malaltia infecciosa està considerada, actualment, com una disbiosi causada pel consum de sucres; és a dir, es considera que és una malaltia sucre-dependent.

Hem de ser conscients que els enfocaments restauradors tradicionals han fracassat en l’intent de disminuir la càries durant les últimes dècades. És per això que, hem de replantejar aquesta situació i dedicar cada vegada més esforços preventius i educatius per oferir als nostres pacients la possibilitat de viure sense malalties orals.

L’odontologia ha canviat dràsticament en les últimes dècades. Cada vegada hi ha més demanda d’una odontologia mínimament invasiva que intenta analitzar el perquè de la malaltia i no només limitar-se a solucionar el problema immediat. L’odontologia per a lactants es troba a la base d’aquest canvi, en el qual l’odontopediatra té l’oportunitat d’analitzar i controlar els factors de risc de la malaltia abans que aquesta aparegui.

Per mantenir una boca sana des de la infància fins a l’edat adulta, recomanem realitzar una consulta amb l’odontopediatra abans del primer any de vida del nadó. Els pares portaran el seu nadó al dentista perquè no tingui càries, no per curar-les. Els consells i assessorament precoç els ajudaran a tenir totes les eines per aconseguir-ho.

Consells

Les principals recomanacions que tindrem en compte des dels primers mesos de vida del lactant son:

  • No oferir i alhora procurar evitar els “aliments ensucrats” i els “aliments amb sucres afegits” (galetes, pa dolç, pastisseria industrial, sucs industrials, xocolates, gelats, begudes de cola, begudes gasoses, patates fregides de bossa, etc…), especialment els primers dos anys de vida.
  • A partir dels dos anys cal reduir al màxim la ingesta de “sucres ocults”.
  • Eliminar aliments amb sacarosa entre àpats. Si no és possible, realitzar la higiene bucal immediatament després.
  • Evitar l’ús del biberó amb líquids que no siguin aigua.
  • Mai mullar el xumet en líquids ensucrats, sucre o mel.
  • No compartir utensilis amb el nadó (raspalls dentals, culleres, joguines, etc…) especialment durant els primers 2 anys de vida
  • No netejar el xumet del nadó amb saliva quan el xumet s’ha embrutat
  • Començar la higiene de les dents amb l’erupció de la primera dent temporal o “de llet”, que sol donar-se al voltant dels 6 mesos d’edat, dues vegades al dia; pel matí, i sobretot, per la nit, amb un raspall de dents per lactants amb pasta dental de 1000 ppm (parts per milió) de ió de fluor.

Dra. Cristina Marès Riera

Odontopediatra

Institut Pediàtric Marès-Riera

Ús racional del medicaments. El 50% de tots els medicaments es dispensen de forma inadequada!

Què entenem per ús racional dels medicaments?

Una de les qüestions més importants de les polítiques sanitàries dels diferents països és l’ús racional dels medicaments. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ho recolza com una estratègia de primer ordre en matèria sanitària. Segons aquesta organització aquest ús racional implica que els pacients rebin els medicaments adequats a les seves necessitats clíniques, amb les dosis precises segons les seves característiques i durant el temps apropiat. Tot això amb el menor cost possible per a ells mateixos i per a la comunitat.

Aquesta definició de l’ús racional del medicament implica que és necessari utilitzar un medicament amb la indicació adequada, i això consisteix a triar el medicament adequat a la situació clínica del pacient. Sovint, un procés patològic pot ser tractat amb diferents tipus de medicaments, i  hem de recordar que el que és bo per un pacient, pot no ser-ho per un altre.

La dosi i la durada del tractament també són fonamentals, ja que el medicament està dissenyat per curar, alleugerir o prevenir malalties, sempre que s’administri amb la pauta oportuna.  En qualsevol altre cas pot ser ineficaç o produir efectes adversos. Tampoc hem d’oblidar que el pacient necessita informació per fer ús adequat del medicament. Rebre informació complementària addicional, clara i comprensible és un dret, així com la manera d’utilitzar el fàrmac, la seva dosi, l’interval d’administració i la durada del tractament.

Què diu la llei?

La llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, marca estratègies orientades a oferir una informació de qualitat, periòdica i independent als professionals, a garantir una formació sobre l’ús racional dels medicaments als professionals sanitaris, al reforç de l’exigència de la recepta mèdica com a document imprescindible per a la seguretat del pacient o les referides a la modificació dels prospectes dels medicaments per fer-los intel·ligibles als ciutadans, ajudant a la consecució de la necessària adherència al tractament perquè es pugui arribar a l’èxit terapèutic previst pel metge amb la imprescindible cooperació del farmacèutic.

Quines conseqüències pot tenir l’ús irracional dels medicaments?

L’ús irracional del medicament té tres importants conseqüències a escala mundial (segons dades de l’OMS): més del 50% de tots els medicaments es recepten, es dispensen o es venen de forma inadequada, al voltant d’un terç de la població no té accés a medicaments essencials, i el 50% dels pacients els prenen de manera incorrecta.

A més, l’ús inadequat i excessiu de medicaments suposa un malbaratament  de recursos, sovint pagats pels pacients i l’augment de la incidència de reaccions adverses als medicaments. Sent d’especial interès l’ús excessiu d’antibiòtics, ja que s’està produint un augment de les resistències bacterianes, cosa que està dificultant el control i augmentant la gravetat de les malalties infeccioses.

Què és l’autocura de la salut o l’automedicació responsable?

És l’ús de medicaments de lliure accés que no requereixen recepta mèdica. I s’ha de diferenciar de l’autoprescripció o ús indiscriminat de fàrmacs sense supervisió facultativa.

L’OMS indica que una automedicació responsable genera beneficis en l’àmbit personal i social, ja que pot solucionar problemes de salut menors, incrementant l’autonomia i la responsabilitat de les persones en la cura de la seva salut

Consells per l’ús racional, segur i responsable de la seva medicació:

  1. Conegui les seves malalties
  2. Col·labori amb el seu metge i infermera en la millora de la seva salut, faciliti els antecedents personals i familiars que puguin tenir importància per a la seva salut
  3. Consulti quins canvis en els seus hàbits de vida poden ajudar a millorar la seva salut i intenti modificar-los
  4. Faci una llista de medecines que pren i de com les ha de prendre
  5. Informi’s de què ha de fer si oblida alguna dosi o es pensa que ha pres més medicament del que devia
  6. Informi el seu metge sobre qualsevol possible al·lèrgia a la medicació, o si està embarassada o alletant
  7. Pregunti sobre els possibles efectes secundaris i consulti immediatament al seu metge si sospita que n’ha patit algun
  8. Segueixi les indicacions del metge, farmacèutic o professional d’atenció sanitària de com prendre la medicació
  9. No comparteixi la medicació amb la família o amics, encara que tinguin la mateixa malaltia, poden no necessitar el mateix tractament.

 

Dr. Josep Anton López

ABS Calella

Servei de Pediatria

Corporació  de Salut del Maresme i la Selva

Activitat física i adolescents. Desenvolupament físic.

Tot i que nombrosos estudis han informat del benefici de la pràctica d’activitat física sobre la salut, durant últims anys s’està configurant un important problema de sedentarisme en la infància i en l’adolescència. Els nois i noies ja fan activitat física a l’escola durant les seves classes d’educació física, però diversos estudis han mostrat que l’activitat física realitzada a l’escola, per si sola, no és suficient per promoure beneficis saludables òptims.

osset_esport_blogEls resultats mostren que les noies són menys actives físicament que nois i que la participació en activitats físiques i en esports fora de l’escola, decreix a partir de 12 anys.

Un estudi realitzat al 2013 entre els estudiants de 8 a 16 anys de Palafolls, però que és aplicable a tot el territori, senyalava que hi havia un dèficit en la quantitat d’exercici físic que feien. L’estudi mostrava que el 10% del nois i el 12 % de les noies tenen una actitud sedentària, és dir estaven durant cinc o més dies a la setmana més de 2 hores al dia davant de les pantalles de televisió o de l’ordinador…, i que només el 33% del nois i entre un 7 -11% de les noies feien una hora o més d’exercici al dia.

Continua llegint

Sabates i peus. Consells per a escollir un bon calçat infantil

osset_sabates_blogCaminem sobre els nostres peus. La marxa bípeda és una característica singular del esser humà. Les sabates  són uns estris que ens faciliten el caminar.  Les sabates són importants pel desenvolupament osteo-muscular dels infants, especialment en el més petits/es. Però els hi  donem l’atenció que mereixen? Sabem escollir les sabates adients pels infants?

 

Quan començar a utilitzar sabates?

Si el seu fill encara no camina, no és necessari que faci servir sabates. Si tot  just comença a caminar, les sabates poden ajudar a prevenir lesions accidentals. Les botes que suporten el turmell no necessàriament ofereixen un millor suport que les sabates baixes, simplement tindrà més dificultats per treure-les.

Continua llegint