Arxiu de la categoria: Normes

Bucca sana in corpore sano

Una boca sana i un cos sa van de la mà. Per contra, una mala salut bucodental pot tenir conseqüències desfavorables en el benestar físic i psicosocial de la persona.

La càries precoç de la infància no és només un problema de l’infant i la seva família, sinó també de la societat i del sistema sanitari. La instauració d’una educació precoç ha d’estar encaminada a evitar una necessitat futura ja que prevenir i evitar la càries i les malalties de les genives en la dentició primària és una excel·lent manera de fer prevenció de les mateixes entitats en la dentició permanent de l’individu i aconseguir adults amb una bona salut oral.

Les principals causes de morbi / mortalitat de les persones adultes estan associades a situacions i hàbits poc saludables que se solen adquirir a les etapes de la infància i l’adolescència; per això, la posada en marxa de mesures que fomentin estils de vida saludables i la millora de la salut des de la infància tindran una repercussió positiva innegable en el futur estat de salut i qualitat de vida de l’individu.

La càries dental és actualment la malaltia crònica més freqüent en la infància amb una elevada prevalença en preescolars espanyols. Aquesta malaltia infecciosa està considerada, actualment, com una disbiosi causada pel consum de sucres; és a dir, es considera que és una malaltia sucre-dependent.

Hem de ser conscients que els enfocaments restauradors tradicionals han fracassat en l’intent de disminuir la càries durant les últimes dècades. És per això que, hem de replantejar aquesta situació i dedicar cada vegada més esforços preventius i educatius per oferir als nostres pacients la possibilitat de viure sense malalties orals.

L’odontologia ha canviat dràsticament en les últimes dècades. Cada vegada hi ha més demanda d’una odontologia mínimament invasiva que intenta analitzar el perquè de la malaltia i no només limitar-se a solucionar el problema immediat. L’odontologia per a lactants es troba a la base d’aquest canvi, en el qual l’odontopediatra té l’oportunitat d’analitzar i controlar els factors de risc de la malaltia abans que aquesta aparegui.

Per mantenir una boca sana des de la infància fins a l’edat adulta, recomanem realitzar una consulta amb l’odontopediatra abans del primer any de vida del nadó. Els pares portaran el seu nadó al dentista perquè no tingui càries, no per curar-les. Els consells i assessorament precoç els ajudaran a tenir totes les eines per aconseguir-ho.

Consells

Les principals recomanacions que tindrem en compte des dels primers mesos de vida del lactant son:

  • No oferir i alhora procurar evitar els “aliments ensucrats” i els “aliments amb sucres afegits” (galetes, pa dolç, pastisseria industrial, sucs industrials, xocolates, gelats, begudes de cola, begudes gasoses, patates fregides de bossa, etc…), especialment els primers dos anys de vida.
  • A partir dels dos anys cal reduir al màxim la ingesta de “sucres ocults”.
  • Eliminar aliments amb sacarosa entre àpats. Si no és possible, realitzar la higiene bucal immediatament després.
  • Evitar l’ús del biberó amb líquids que no siguin aigua.
  • Mai mullar el xumet en líquids ensucrats, sucre o mel.
  • No compartir utensilis amb el nadó (raspalls dentals, culleres, joguines, etc…) especialment durant els primers 2 anys de vida
  • No netejar el xumet del nadó amb saliva quan el xumet s’ha embrutat
  • Començar la higiene de les dents amb l’erupció de la primera dent temporal o “de llet”, que sol donar-se al voltant dels 6 mesos d’edat, dues vegades al dia; pel matí, i sobretot, per la nit, amb un raspall de dents per lactants amb pasta dental de 1000 ppm (parts per milió) de ió de fluor.

Dra. Cristina Marès Riera

Odontopediatra

Institut Pediàtric Marès-Riera

Ús racional del medicaments. El 50% de tots els medicaments es dispensen de forma inadequada!

Què entenem per ús racional dels medicaments?

Una de les qüestions més importants de les polítiques sanitàries dels diferents països és l’ús racional dels medicaments. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ho recolza com una estratègia de primer ordre en matèria sanitària. Segons aquesta organització aquest ús racional implica que els pacients rebin els medicaments adequats a les seves necessitats clíniques, amb les dosis precises segons les seves característiques i durant el temps apropiat. Tot això amb el menor cost possible per a ells mateixos i per a la comunitat.

Aquesta definició de l’ús racional del medicament implica que és necessari utilitzar un medicament amb la indicació adequada, i això consisteix a triar el medicament adequat a la situació clínica del pacient. Sovint, un procés patològic pot ser tractat amb diferents tipus de medicaments, i  hem de recordar que el que és bo per un pacient, pot no ser-ho per un altre.

La dosi i la durada del tractament també són fonamentals, ja que el medicament està dissenyat per curar, alleugerir o prevenir malalties, sempre que s’administri amb la pauta oportuna.  En qualsevol altre cas pot ser ineficaç o produir efectes adversos. Tampoc hem d’oblidar que el pacient necessita informació per fer ús adequat del medicament. Rebre informació complementària addicional, clara i comprensible és un dret, així com la manera d’utilitzar el fàrmac, la seva dosi, l’interval d’administració i la durada del tractament.

Què diu la llei?

La llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, marca estratègies orientades a oferir una informació de qualitat, periòdica i independent als professionals, a garantir una formació sobre l’ús racional dels medicaments als professionals sanitaris, al reforç de l’exigència de la recepta mèdica com a document imprescindible per a la seguretat del pacient o les referides a la modificació dels prospectes dels medicaments per fer-los intel·ligibles als ciutadans, ajudant a la consecució de la necessària adherència al tractament perquè es pugui arribar a l’èxit terapèutic previst pel metge amb la imprescindible cooperació del farmacèutic.

Quines conseqüències pot tenir l’ús irracional dels medicaments?

L’ús irracional del medicament té tres importants conseqüències a escala mundial (segons dades de l’OMS): més del 50% de tots els medicaments es recepten, es dispensen o es venen de forma inadequada, al voltant d’un terç de la població no té accés a medicaments essencials, i el 50% dels pacients els prenen de manera incorrecta.

A més, l’ús inadequat i excessiu de medicaments suposa un malbaratament  de recursos, sovint pagats pels pacients i l’augment de la incidència de reaccions adverses als medicaments. Sent d’especial interès l’ús excessiu d’antibiòtics, ja que s’està produint un augment de les resistències bacterianes, cosa que està dificultant el control i augmentant la gravetat de les malalties infeccioses.

Què és l’autocura de la salut o l’automedicació responsable?

És l’ús de medicaments de lliure accés que no requereixen recepta mèdica. I s’ha de diferenciar de l’autoprescripció o ús indiscriminat de fàrmacs sense supervisió facultativa.

L’OMS indica que una automedicació responsable genera beneficis en l’àmbit personal i social, ja que pot solucionar problemes de salut menors, incrementant l’autonomia i la responsabilitat de les persones en la cura de la seva salut

Consells per l’ús racional, segur i responsable de la seva medicació:

  1. Conegui les seves malalties
  2. Col·labori amb el seu metge i infermera en la millora de la seva salut, faciliti els antecedents personals i familiars que puguin tenir importància per a la seva salut
  3. Consulti quins canvis en els seus hàbits de vida poden ajudar a millorar la seva salut i intenti modificar-los
  4. Faci una llista de medecines que pren i de com les ha de prendre
  5. Informi’s de què ha de fer si oblida alguna dosi o es pensa que ha pres més medicament del que devia
  6. Informi el seu metge sobre qualsevol possible al·lèrgia a la medicació, o si està embarassada o alletant
  7. Pregunti sobre els possibles efectes secundaris i consulti immediatament al seu metge si sospita que n’ha patit algun
  8. Segueixi les indicacions del metge, farmacèutic o professional d’atenció sanitària de com prendre la medicació
  9. No comparteixi la medicació amb la família o amics, encara que tinguin la mateixa malaltia, poden no necessitar el mateix tractament.

 

Dr. Josep Anton López

ABS Calella

Servei de Pediatria

Corporació  de Salut del Maresme i la Selva

Suïcidi en nens i adolescents. Una mort evitable

Demà 10 de setembre, se celebra el dia Mundial per la Prevenció del Suïcidi. Un dia per a reflexionar sobre el suïcidi, una de les tres causes principals de mort entre 14 i 44 anys, i la segona causa principal de mort entre joves i adolescents de 15 a 19 anys.

El suïcidi és la causa més freqüent de mort violenta. L’any 2011 van produir-se 485 morts per suïcidi a Catalunya, que suposen 6,52 morts per 100.000 habitants de població́ general, sent de les xifres més baixes d’Europa. Aquell mateix any van haver 3 morts per 100.000 habitants en accidents de trànsit.

trista_blogA la prevenció del suïcidi s’hi ha de implicar tothom: pares, educadors, professionals de salut i nois i noies. És important conèixer el signes d’alerta. Els pacients amb depressió, ansietat, trastorns psiquiàtrics (esquizofrènia, desordre bipolar), o abús de l’alcohol o drogues poden considerar suïcidar-se. Però també algunes situacions estressants poden posar als nois a la vora del suïcidi (problemes a l’escola o amb la policia, trencar amb la núvia o nuvi, o barallar-se amb els amics). Estigueu al cas si:

  1. Està trist, de mal humor o té un comportament estrany durant més de dues setmanes.
  2. Ha perdut l’interès per activitats que abans li agradaven.
  3. Se separa de la família i dels amics.
  4. Ha perdut la gana o pes.
  5. No dorm o al contrari té somnolència.
  6. Està irritable o intranquil.
  7. Ha perdut l’energia.
  8. Té sensació d’inutilitat o de culpa inadequada.
  9. Té dificultat per pensar o concentrar-se.
  10. Parla o fa broma sobre el suïcidi o escriu notes o poemes sobre la mort.
  11. Regala o tira coses que li son estimades o importants.

Continua llegint

Li doneu paga al vostre fill?

Hi ha un munt de pares que donenEuro-Banknoten_es als seus infants una paga. Argumenten que els ajuda a aprendre sobre els diners, i les comença a ensenyar sobre la responsabilitat i el valor de les coses. També pot ser un bon argument davant de les demandes freqüents de llaminadures i/o joguines. Si tenen els seus propis diners, es pot ensenyar als nens sobre les compres que val la pena i las que no.

Però altres pensen que no s’ha de confondre la diferencia entre el valor i el cost de les coses. Pensen que donant una paga als nens més que educar sobre la gestió assenyada dels diners, estan abocant als fills a posar preu a les coses.

Continua llegint