Trastorns de l’aprenentatge Trastorn per dèficit d’atenció /Hiperactivitat

 

tdhaEl trastorn per dèficit d’atenció  amb… o sense hiperactivitat és un problema d’origen neurobiològic que s’inicia a l’edat infantil i afecta entre un 3-7% dels nens amb edat escolar i persisteix durant l’adolescència en el 50-80% i en l’etapa adulta en un 30-50% i és hereditari.

En el seu origen existeixen factors genètics i ambientals.

Que podeu observar? Símptomes

Hiperactivitat:  Excés de moviments en situacions inadequades i en diferents àmbits (casa, escola, a la consulta); no poden estar quiets, s’aixequen de la cadira, ho toquen tot; parlen molt, fan soroll en activitats tranquil·les, escoltant un conte, veient una pel·lícula

Impulsivitat:  Impaciència , no poden esperar el seu torn, volen ser els primers a la fila, responen les preguntes abans que la senyoreta o els pares puguin acabar-la, actuen sense pensar.

Això provoca dificultats en l’adaptació familiar, escolar i social.

Dèficit d’atenció: Incapacitat per mantenir l’atenció en tasques que suposen esforç mental. No escolten, els costa seguir les ordres i tenen dificultat per organitzar-se, no saben que han de fer abans i/o després; es despisten i perden coses, no troben els llibres, l’agenda.

Es distreuen amb tot el que passa pel seu voltant.

Tot són iguals?

Hi ha diferents tipus de TDAH:

  • TDAH amb predomini del dèficit d’atenció.
  • TDAH amb predomini hiperactiu impulsiu.
  • TDAH combinat.

Com puc saber si el meu fill o alumne té un trastorn?

El diagnòstic en clínic. S’han d’observar els símptomes de cada nen.

No tot nen mogut i despistat té un TDAH, per això cal fer el diagnòstic diferencial amb altres malalties que es poden confondre amb TDAH.

Existeixen escales de valoració de símptomes com a complement a l’entrevista clínica.

La realització d’anàlisi de sang i proves d’imatge (TAC/Ressonància) o neurofisiològiques no són necessàries per al diagnòstic.

El diagnòstic l’ha de fer un facultatiu (pediatre, psiquiatre, neuropediatre, psicòleg clínic  o neuropsicòleg) amb experiència en diagnòstic de TDAH.

El tractament es realitza de manera individualitzada.

 Com puc ajudar al meu fill amb TDHA?    

  • El més important és que confirmeu el diagnòstic de TDAH mitjançant professionals de la salut (pediatres, psicòlegs clínics, psiquiatres infantils, neuropediatres, neuropsicòlegs) amb experiència i capacitació en aquest trastorn.
  • Busqueu  una avaluació professional amb professionals formats i amb experiència; ells i les associacions de TDAH us podran donar informació adequada sobre el trastorn, practica, realista i amb fonaments científics, i comenceu el tractament adequat amb professionals que tinguin una adequada formació en TDAH.
  • Procureu donar-li al nen un reforç positiu immediat i freqüent, una bona autoestima per part del nen l’ajudarà en el seu dia a dia, utilitzeu recompenses eficaces abans que els càstigs i missatges positius.
  • El nen farà les coses pas a pas amb la vostra ajuda. Les regles de la casa o del lloc on es trobi ha de ser simples, assegurar-vos  que entén les instruccions que se li donen.
  • Heu d ‘ensenyar-lo a ser organitzat i fomentar les seves habilitats socials.
  • Tota la família s’ha d’implicar en l’educació del nen amb TDAH. Els més propers i especialment els pares heu d’aprendre a gestionar les emocions negatives (enuig, culpa, amargor) i a mantenir una actitud positiva. Sigueu indulgents.

 

 

A l’escola. Com puc ajudar al meu alumne amb TDHA?    

  • Definiu  clarament, i amb el nen o l’adolescent, els objectius a curt o llarg termini tant de continguts acadèmics com de conducta a l’escola. Adeqüeu les formes d’avaluació, modificant la forma d’avaluar les proves i exàmens.
  • Adeqüeu l’entorn i controleu el nivell de distraccions a l’aula, situar-lo en un lloc que pugui ser supervisat fàcilment, per rebre ajuda si la necessita i allunyat dels estímuls que el puguin distreure, a més a més, ensenyeu al nen o adolescent tècniques d’entrenament en autocontrol, resolució de problemes, entrenament en habilitats socials o tècniques de relaxació.
  • Ajusteu les tasques i expectatives a les característiques del nen o  adolescent, reduint i simplificant les instruccions fent que siguin breus, simples i clares. Podeu oferir les instruccions no només de forma oral sinó amb l’ajuda de dibuixos; ajudeu-lo  amb el control diari de les seves tasques (control d’agenda, recordatoris…), reviseu-lo amb assiduïtat.
  • Utilitzeu tècniques que modifiquin la conducta: reforçament positiu, sistema d’economia de fitxes, extinció, modelat, cost de resposta, tècnica de temps fora, sobre correcció. Un nivell adequat de motivació en el nen l’adolescent ajuda a millorar els seus resultats, felicitar-lo molt sovint per les seves millores en conducta i pel seu esforç.

 

En els nens i adolescents amb TDAH amb repercussió moderada en la seva vida diària es recomana tractament combinat: tractament psicològic conductual, tractament farmacològic i intervenció psicopedagògic.

Dra. Marta Pumarola

Pediatra

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s