Dia Mundial de Prevenció del Suïcidi Connectar, comunicar, cuidar

 

L’Organització Mundial de la Salut reconeix que el suïcidi és una prioritat de salut pública. I així ho posa de manifest en la seva nota de premsa publicada  pel Dia Mundial de Prevenció del Suïcidi d’enguany (10 de setembre de 2016), com també el primer informe sobre el suïcidi, “Prevención del suicidio: un imperativo global”(http://www.who.int/mental_health/suicide-prevention/exe_summary_spanish.pdf?ua=1) publicat l’any 2014. Aquest dia mundial s’ha establert per augmentar la sensibilització respecte a la importància del suïcidi i els intents de suïcidi per la salut pública, i donar a la prevenció del suïcidi alta prioritat en l’agenda mundial de salut pública.

En el Pla d’Acció sobre Salut Mental 2013-2020 els estats membres de l’Organització Mundial de la Salut es van comprometre a treballar per aconseguir la meta mundial de reduir les taxes nacionals de suïcidis en un 10% per al 2020.

Qui està en perill?

Encara que tradicionalment les majors taxes de suïcidi s’han registrat entre els homes d’edat avançada, les taxes entre els joves han anat en augment fins al punt que ara aquests són el grup de major risc en un terç dels països, tant en el món desenvolupat com en el món en desenvolupament.

Els trastorns mentals (especialment la depressió i els trastorns per consum d’alcohol) són un important factor de risc de suïcidi a Europa i Amèrica del Nord; en els països asiàtics, però, té especial importància la conducta impulsiva. El suïcidi és un problema complex, en el qual intervenen factors psicològics, socials, biològics, culturals i ambientals.

17 de Maig Dia d’Internet. Xarxes socials.

El #díadeinternet és un projecte en xarxa que sorgeix de la societat, per la societat i per a la societat. Està obert a la participació voluntària i gratuïta de tots.

L’efemèride pretén donar a conèixer les possibilitats de les noves tecnologies per millorar el nivell de vida dels pobles i dels seus ciutadans.

Un dels aspectes claus del #díadeinternet és la llibertat de cada col·lectiu per decidir què fa, com ho fa i a qui dirigeix les seves actuacions. Tots poden decidir el seu grau d’implicació i a tots se’ls reconeix la mateixa importància.

Hem volgut aprofitar aquesta diada per parlar d’una part d’aquesta xarxa, les xarxes socials els possibles perills i com prevenir-los

Les xarxes socials permeten conèixer gent i tenir amics arreu del món, s’han convertit actualment en un factor indispensable de comunicació entre les i els joves, en les que és necessari estar present per a poder socialitzar-se amb els seus iguals. Encara que en un principi tot semblen avantatges ,també poden ser de vegades una font de problemes.

L’adolescència és una etapa difícil en què les i els joves són molt vulnerables i corren un autèntic risc quan entren a les xarxes socials sense conèixer amb exactitud els seus perills. Es pot compartir informació però també és un mitjà que utilitzen els delinqüents (assetjadors sexuals) per captar les seves víctimes. Això s’anomena grooming. El grooming és un fenomen, un fet, que podríem traduir com un  entabanament i que s’utilitza per a descriure les pràctiques online de certes persones adultes, que solen fer-se passar per adolescents, per a guanyar-se la confiança d’una o un menor fingint empatia, afecte, etc…, amb un fi de satisfacció sexual. Per això cal estar alerta.

Com a pares que podeu fer?

• Expliqueu-los la importància de les dades personals, quines dades poden facilitar i quines no. Que utilitzi perfils privats a les xarxes socials.
• Acordeu quines pàgines es poden visitar i reviseu junts l’historial de navegació que queda enregistrat a l’ordinador.
• Estigueu al corrent de les novetats a Internet. Compartiu-les amb els vostres fills i navegueu per la xarxa amb ells. Els pares heu de disposar d’un perfil a les xarxes socials que freqüenten els vostres fills i així podreu saber quin són els seus contactes i veure les seves publicacions.

BULLYING. Què és i què podem fer per evitar-ho

 El fenomen del bullying o assetjament copa darrerament els mitjans de comunicació i és quelcom  on tots podem posar-hi el nostre gra de sorra i ser conscients de quin és el problema, què el provoca, qui hi està implicat i com podem prevenir-lo.

Què no és el bullying?

No ho és el  vandalisme, la indisciplina, la disruptivitat i els conflictes interpersonals (baralles, discussions  que  enfronten entre iguals, puntuals o no, amb equilibri de poder).

Per parlar d’ ASSETJAMENT ESCOLAR O BULLYING cal complir tres premisses:

1. Comportament agressiu i no desitjat entre nens en edat escolar que involucra un desequilibri de poder real o percebut.
2. El comportament es repeteix o tendeix a repetir-se amb el temps.
3. Desig exprés de ferir, amenaçar o espantar per part d’un alumne a un altre, intencionalitat.

 

Són conductes violentes, intimidadores o  denigradores que fins hi tot  preses aïlladament semblen poc importants o intranscendents, però amb la repetició continuada en el temps poden arribar a ser extremadament doloroses i lesives per a qui les pateix.

http://www.santacolomadecervello.cat/NOTICIES/2015/pdf/marc/Assetjament%20escolar.pdf

Un fet puntual no és assetjament, però una intimidació que es repeteix cada dia en les relacions interpersonals pot ser-ho.

Quins són els protagonistes del assetjament ?

Sant Jordi. Lectura i adolescents.

Lectura i adolescents sovint no van agafats de la mà. Vivim en un món en què domina la cultura audiovisual, i per tant trobar joves amb afinitats per la lectura costa. Davant d’aquest fet, a l’escola no deixem de plantejar-nos si és convenient que les lectures siguin obligatòries o bé si hauríem de permetre que els joves poguessin escollir leseves lectures, tal com ells solen reclamar.

D’entrada, quan a l’escola donem els llistats de lectures obligatòries per al curs és habitual veure com molts dels alumnes arrufen el nas pensant que segurament es tractarà de llibres avorrits. Cal doncs, davant d’això fer-los canviar d’opinió, ja que la lectura, a més d’ajudar-nos a desenvolupar el sentit crític, és un plaer; un plaer intel·lectual, però, que requereix esforç.

És molt important que abans d’iniciar la lectura tinguin força informació sobre el seu contingut, especialment si es tracta dels clàssics. En aquest cas és interessant relacionar el text clàssic amb l’actualitat, fer-lo més proper…

La lectura en veu alta a l’aula, si és possible una mica teatralitzada, d’alguns fragments del llibre, i el fet que el professor transmeti passió pel text ajudaran a connectar més amb la lectura.

 

LECTURES RECOMANADES

Arriba la pubertat. Arriba l’acne?

L’acne és el nom que se li dóna als grans que apareixen sobretot a la cara, esquena i pit. És molt freqüent en els joves, gairebé tots els joves tenen acne, això es deu als canvis hormonals propis de la pubertat. Sol millorar en fer-se adults.

Com es produeix?

Les glàndules sebàcies de la pell, produeixen una substància grassa que protegeix la nostra pell. Cada glàndula elimina el sèu (greix) cutani a través d’un conducte estret que desemboca al mateix canal, pel qual surt el pèl a través de la pell. A la pubertat, les glàndules produeixen més sèu cutani i els conductes per on surt s’obstrueixen, aquest sèu queda atrapat dins del porus i pot infectar-se amb bacteris, que faran que la pell s’inflami: és el començament de l’acne.

 

Segons el tipus de lesions, podem classificar l’acne en:

Acne lleu, sobretot punts blancs i negres.

Acne moderat, quan a més de punts blancs i negres n’hi ha també de vermells.

Acne greu, si existeixen nòduls i quists, a més de les lesions anteriors.

Com empitjora?

Cap nen sense esmorzar a l’escola!

L’esmorzar és un dels àpats més importants del dia. El nostre cos ha passat moltes hores sense prendre res durant la nit i és l’hora de posar en marxar de nou l’organisme per a l’activitat escolar .Us presentem alguns exemples per prendre a casa. Equilibrats i complerts per aprendre molt i molt bé a l’escola o a l’institut.

Batut de maduixa i plàtan amb galetes o pa amb pernil dolç:

1 iogurt o got de llet, 3-4 maduixes , ½ plàtan

Valor nutricional:

Energia.-414 kcal

Proteïnes.-18g

Hidrats de carboni.-53g

Greixos.-13g

 

Llet amb cereals i macedònia de fruites

Un got de llet amb o sense cacau, cereals , un bol petit de fruita.

Valor nutricional:

Energia.-453 kcal

Proteïnes.-14g

Hidrats de carboni.-75g

Greixos.-9g

 

Suc de fruita natural, iogurt amb coca casolana de nous o pa amb pernil

Podeu triar iogurt natural o de fruites , i el suc de la fruita que vulgueu o de vàries o fruita en macedònia, la coca us recomanen que sigui casolana, els fruits secs us aportaran un valor afegit.

Valor nutricional:

Energia.-493 kcal

Proteïnes.-10.2g

Hidrats de carboni.-61.7g

Greixos.-22.2g

 

Batut de fruita i cereals

Un got de llet , una peça de fruita ( poma, plàtan, maduixa…) i un grapat de cereals (civada) o 2-3 galetes. Aquest és un esmorzar molt complet per a nens que no vulguin esmorzar o en adolescents que sempre van amb molta pressa. En un got podeu aconseguir un bon esmorzar.

Valor nutricional:

Energia.-406 kcal.

Proteïnes.-11.7g

Hidrats de carboni.-58.7g

Greixos.-12.2g

 

Com podeu observar, tots aquest esmorzars ens aportar entre un 15-20% de les calories diàries, amb un repartiment òptim dels nutrients . Com a excepció tenim l’esmorzar amb fruits secs en que els greixos són una mica més alts per l’aportació de les nous. Podeu fer totes les variacions que vulgueu però en cada esmorzar s’ha d’incloure un làctic, que aportarà proteïnes i calci, la fruita, vitamines i els cereals, energia. I recordeu que cap persona ha de començar el dia sense prendre un bon esmorzar.

Bon dia i que aprofiti !

M.Azuara Azuara

DUI Peduiatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Alimentació i adolescència. Algunes diferències

 

L’adolescència és un moment de grans canvis en els nois/es. Això comporta un gran creixement físic que s’acompanya d’una debilitat orgànica i cansament. Al mateix temps també hi ha un desgast intel·lectual important, donat els sentiments de confusió  que els porta a qüestionar totes i cadascuna de les coses que li passen a ell mateix i els altres.

Amb tots aquests canvis, podeu entendre la importància d’augmentar les aportacions d’energia i nutrients amb la quantitat, qualitat i proporció adequada per poder assegurar el millor desenvolupament i per poder prevenir malalties en l’edat adulta.

Què hem de tenir en compte?

L’aportació de proteïnes  és uns dels pilars de l’alimentació de l’adolescent, és necessari degut al gran creixement i desenvolupament muscular que es dona aquesta edat. També és necessari pel desenvolupament d’una capacitat intel·lectual correcta i unes defenses en bon estat.

Els greixos, com font d’energia en aquesta edat, poden crear una mica de confusió, si hi ha un augment del consum de greixos saturats, a través de brioixeria , snakcs, menjar ràpid… aquests haurien de ser reduïts , i substituir-los per greixos saludables com l’oli d’oliva, fruits secs…. Un augment de greixos, i si aquests són de mala qualitat, seguit d’un augment de pes, és l’inici d’algunes malalties (diabetis, hipertensió…) en l’edat adulta.

Activitat física i adolescents. Desenvolupament físic.

Tot i que nombrosos estudis han informat del benefici de la pràctica d’activitat física sobre la salut, durant últims anys s’està configurant un important problema de sedentarisme en la infància i en l’adolescència. Els nois i noies ja fan activitat física a l’escola durant les seves classes d’educació física, però diversos estudis han mostrat que l’activitat física realitzada a l’escola, per si sola, no és suficient per promoure beneficis saludables òptims.

Els resultats mostren que les noies són menys actives físicament que nois i que la participació en activitats físiques i en esports fora de l’escola, decreix a partir de 12 anys.

Un estudi realitzat al 2013 entre els estudiants de 8 a 16 anys de Palafolls, però que és aplicable a tot el territori, senyalava que hi havia un dèficit en la quantitat d’exercici físic que feien. L’estudi mostrava que el 10% del nois i el 12 % de les noies tenen una actitud sedentària, és dir estaven durant cinc o més dies a la setmana més de 2 hores al dia davant de les pantalles de televisió o de l’ordinador…, i que només el 33% del nois i entre un 7 -11% de les noies feien una hora o més d’exercici al dia.

Suïcidi en nens i adolescents. Una mort evitable

Demà 10 de setembre, se celebra el dia Mundial per la Prevenció del Suïcidi. Un dia per a reflexionar sobre el suïcidi, una de les tres causes principals de mort entre 14 i 44 anys, i la segona causa principal de mort entre joves i adolescents de 15 a 19 anys.

El suïcidi és la causa més freqüent de mort violenta. L’any 2011 van produir-se 485 morts per suïcidi a Catalunya, que suposen 6,52 morts per 100.000 habitants de població́ general, sent de les xifres més baixes d’Europa. Aquell mateix any van haver 3 morts per 100.000 habitants en accidents de trànsit.

A la prevenció del suïcidi s’hi ha de implicar tothom: pares, educadors, professionals de salut i nois i noies. És important conèixer el signes d’alerta. Els pacients amb depressió, ansietat, trastorns psiquiàtrics (esquizofrènia, desordre bipolar), o abús de l’alcohol o drogues poden considerar suïcidar-se. Però també algunes situacions estressants poden posar als nois a la vora del suïcidi (problemes a l’escola o amb la policia, trencar amb la núvia o nuvi, o barallar-se amb els amics). Estigueu al cas si:

1. Està trist, de mal humor o té un comportament estrany durant més de dues setmanes.
2. Ha perdut l’interès per activitats que abans li agradaven.
3. Se separa de la família i dels amics.
4. Ha perdut la gana o pes.
5. No dorm o al contrari té somnolència.
6. Està irritable o intranquil.
7. Ha perdut l’energia.
8. Té sensació d’inutilitat o de culpa inadequada.
9. Té dificultat per pensar o concentrar-se.
10. Parla o fa broma sobre el suïcidi o escriu notes o poemes sobre la mort.
11. Regala o tira coses que li son estimades o importants.

Li doneu paga al vostre fill?

Hi ha un munt de pares que donen als seus infants una paga. Argumenten que els ajuda a aprendre sobre els diners, i les comença a ensenyar sobre la responsabilitat i el valor de les coses. També pot ser un bon argument davant de les demandes freqüents de llaminadures i/o joguines. Si tenen els seus propis diners, es pot ensenyar als nens sobre les compres que val la pena i las que no.

Però altres pensen que no s’ha de confondre la diferencia entre el valor i el cost de les coses. Pensen que donant una paga als nens més que educar sobre la gestió assenyada dels diners, estan abocant als fills a posar preu a les coses.