El llenguatge és una de les característiques que ens diferencia d’altres espècies. És un vehicle important per a la comunicació, la interacció social i els aprenentatges.
El desenvolupament del llenguatge està relacionat amb factors biològics, familiars, afectius, emocionals i socioculturals. Parlar als infants ajuda que aquests ho facin abans, però no només depèn d’aquest factor, no tots els infants desenvolupen les habilitats del llenguatge de la mateixa manera, ni al mateix temps. Estimular els infants en aquesta àrea i en d’altres, ajuda en el seu desenvolupament.
Com evoluciona el llenguatge?
1.- Etapa prelingüística (de 0 a 12 mesos):
- De 0-5 mesos l’infant emet sorolls amb la seva gola, crea sons relacionats amb el plaer i el dolor (riures, plors o queixes).
- De 6 a 12 mesos emet balbotejos, inicien els bisíl·labs (mamama, bababa, papapa”) i tracta de repetir alguns sons.
2.- Etapa lingüística (a partir dels 12 mesos als 6 anys):
Període paraula-frase:
- Dels 12 als 18 mesos el nen pronuncia les primeres paraules amb significat (mama, papa), utilitza una o dues paraules per indicar una persona o un objecte. El seu vocabulari serà de 4 a 6 paraules encara que la seva pronunciació pot ser poc clara. Entén el que la família li diu però encara no ho pot expressar tot amb paraules.
- Dels 18 als 24 mesos és capaç de demanar aliments pel seu nom (pa, aigua, galeta) i emet onomatopeies (animals, transports…). Al final d’aquesta etapa el vocabulari serà d’unes 50 paraules.
Període de les primeres frases:
- De 2 a 3 anys el llenguatge augmenta a 250-900 paraules, pot fer frases de 3 paraules i apareix el llenguatge telegràfic (bibi, mio, més aigua), sap pronoms com “jo, “el teu, ella” ( Jo al parc, ella és maca), apareix el perquè? i per què?
- Dels 3 als 4 anys s’entra en l’etapa del llenguatge social, interaccionen amb altres persones, usen els sons correctament, són capaços de descriure objectes, expressen idees i sentiments, usen verbs en gerundi (“caminant, llegint, pintant”) i comencen a respondre preguntes senzilles que es refereixen a alguna cosa que no està present.
Signes d’alerta
Els pares també poden detectar retards en l’adquisició del llenguatge del seu infant. Un signe d’alerta no pressuposa l’existència d’un problema, però si que obliga a fer un examen. Alguns dels signes d’alerta que s’han de tenir en compte són:
- De 0-5 mesos: no realitza sons quan se li parla, no riu, no plora o no es queixa.
- Dels 6 als 12 mesos: no para esment als sons, no emet vocalitzacions ni balboteja, no utilitza gestos per comunicar-se o no respon al seu nom.
- Dels 12 als 18 mesos: no assenyala per mostrar o demana alguna cosa, no imita amb gestos (“adéu, hola amb les mans”, pentinar, donar menjar), no comprèn paraules ni ordres senzilles habituals.
- Dels 18 als 24 mesos: no intenta imitar paraules, no comprèn el “no”, no usa paraules senzilles.
- Dels 2 a 3 anys: no realitza joc simbòlic, no té iniciativa per comunicar-se, no usa el llenguatge per donar o buscar informació, no imita tasques senzilles, no diu el seu nom, no uneix 2-3 paraules.
- Dels 3 als 4 anys: no mostra interès per jugar amb altres infants, no conversa, no fa preguntes referides al “Què?, On?”, presenta dificultats en descriure esdeveniments.
Dra Yaiza Hernandez
Neuropediatria
Hospital de Blanes
Servei de pediatria
Corporació de Salut del Maresme i la Selva
Cuidant Infants 