Arxiu de l'autor: fcodina

Bon temps és sinòmin de mosquits i de picades!

Les picades d’insectes són molt freqüents durant els mesos de calor i tots hi estem exposats. Hi ha diverses mesures preventives, però cap totalment eficaç.

Les picades més freqüents són les de mosquits. En general, només produeixen molèsties lleus, però alguns infants poden experimentar reaccions intenses i necessitar alguna medicació. Molt més risc poden suposar les picades d’abelles o vespes.

Efectes de les picades de mosquits

En la majoria dels casos, les conseqüències de les picades de mosquits no van més enllà de lleus molèsties com picor, inflamació, de vegades dolor i faves que apareixen uns vint minuts després de la picada i en general duren alguns dies. Aquestes molèsties es poden alleugerir rentant les picades amb aigua fresca i sabó. S’ha d’evitar el gratat, que empitjora les molèsties i pot erosionar la pell i causar una infecció. També pot ajudar a  calmar la picor l’aplicació d’una solució de calamina o amoníac amb una barreta, de venda lliure en farmàcies. Cal evitar el contacte d’aquests productes amb les mucoses: boca, ulls i dins del nas.

En una petita part dels infants les picades provoquen reaccions locals més intenses, amb inflamació, taques vermelles, augment de la temperatura a la zona de la picada, faves que piquen, ampolles i altres reaccions a la pell. Apareixen entre dues i sis hores després de la picada i persisteixen dies o setmanes. Aquests pocs infants que fan aquesta reacció augmentada han de consultar-ho el seu Centre de Salut perquè poden necessitar un antihistamínic i alguna crema de tipus corticoide per fer baixar la inflamació i en cas que la picada s’infecti algun antibiòtic.

A més dels mosquits, molts altres animals poden picar els nens: tàvecs, xinxes, puces, paparres, etc. En aquests casos, les normes són les mateixes que per les picades de mosquits.

Abelles i vespes: les picades perilloses

Les picades d’abelles i vespes (que pertanyen a l’ordre dels himenòpters, juntament amb les formigues, els borinots i altres 200 mil espècies) causen reaccions locals: envermelliment, inflamació i dolor al voltant de la picada. En ocasions resulten molt molestes i doloroses, però no comporten un risc per a la vida.

A alguns infants, les picades de les abelles i vespes, els poden produir reaccions de gravetat. Reaccions generalitzades que, sense importar en quina part del cos es va produir la picada, produeixen inflamació als ulls, faves amb picor i també esternuts, mucositat nasal, llagrimeig, tos, xiulets al pit, dificultat per respirar, marejos, baixades de tensió i pèrdua de coneixement. És una reacció al·lèrgica greu, una anafilaxi, que apareix els 20 o 30 minuts de la picada. Cal acudir a urgències o trucar al 112 perquè el pacient necessita tractament d’adrenalina, corticoides i antihistamínics. Els infants que han patit reaccions al·lèrgiques greus per picades, han de portar sempre a sobre una xeringa d’adrenalina autoinjectable.

En cas que la picada hagi estat d’una abella, s’ha d’intentar extreure l’agulló, amb unes  pinces per exemple, ja que l’agulló injecta a poc a poc tot el verí. No és recomanable, però, furgar molt la zona perquè, a més de poder augmentar la inoculació del verí, es pot produir una infecció.

Dr. Dieppa Hernandez

Servei de Pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Coneixeu els efectes del cànnabis sobre la salut?

El Govern del Canadà ha legalitzat l’ús lúdic del cànnabis, també conegut com a marihuana. Els joves canadencs tenen una de les taxes més altes de consum de cànnabis del món. 1 de cada 3 diu haver-ne consumit l’últim any.

El fet de legalitzar aquesta substància no canvia els efectes adversos que pugui tenir per a la salut. Tot i que alguns joves pensin que el consum és inofensiu, cal dir que, fins i tot, el consum esporàdic, pot produir greus seqüeles en l’organisme. Algunes d’elles:

  • Alteracions de les funcions cerebrals: reducció de la capacitat de concentració, disminució de la capacitat de prendre decisions, confusió, ansietat, al·lucinacions, trastorns de l’humor o símptomes psicòtics.
  • Efectes sobre l’organisme: alteració de la tensió arterial.
  • Dependència: un consum freqüent i repetit genera una dependència a la substància, que es pot establir en qualsevol edat, encara que els joves són més vulnerables.
  • Efectes a llarg termini: bronquitis, infeccions de pulmó, tos crònica, excés de mucositat o lesió dels vasos sanguinis.

L’enquesta sobre alcohol i drogues feta a Catalunya l’any 2017 mostra un augment del consum de cànnabis, situant-se en el 20.3%, els adolescents entre els joves de 14 a 18 anys que manifesten-ne haver consumit els darrers 30 dies. A Catalunya, des del 2017 el consum d’aquesta droga està regulat per llei. La legislació en redueix el consum a les associacions o clubs cannàbics i fora d’aquestes és il·legal, també prohibeix que els menors d’edat en consumeixin.

Dr. Fco. Codina Garcia

Servei de Pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Declarats 17 brots d’impetigen a Catalunya. Sabeu què és i com es tracta?

L’impetigen és una infecció lleu i superficial de la pell habitual en els mesos d’estiu. És més freqüent entre els infants de 2 a 6 anys d’edat, encara que no és estrany que el pateixin nens més grans.

L’impetigen es caracteritza per la presència d’una pell envermellida, no dolorosa on apareixen petites butllofes toves i transparents que es trenquen amb facilitat. El contingut líquid de les butllofes es desseca i forma crostes que recobreixen les lesions. Les lesions es curen totalment en pocs dies sense deixar cicatriu.

La malaltia és contagiosa fins a 24 hores després d’iniciar el tractament, durant aquest temps el nen o nena amb impetigen no pot anar a l’escola, casal o fer qualsevol altra activitat on pugui contagiar a altres infants.

Com s’ha de tractar?

  • Netegeu amb abundant aigua i sabó la ferida. Assequeu i apliqueu un antisèptic sobre la lesió (solucions iodades, clorhexidina…).
  • Mantingueu seques les lesions.
  • Deixeu a l’aire les lesions, però si l’infant no deixa de tocar-se-les és preferible cobrir-les per evitar que s’autoinfecti en una altra zona.
  • Apliqueu la pomada antibiòtica que us hagin recomanat

Dr. Fco Codina Garcia

Servei de Pediatria

ABS Malgrat- Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Bucca sana in corpore sano

Una boca sana i un cos sa van de la mà. Per contra, una mala salut bucodental pot tenir conseqüències desfavorables en el benestar físic i psicosocial de la persona.

La càries precoç de la infància no és només un problema de l’infant i la seva família, sinó també de la societat i del sistema sanitari. La instauració d’una educació precoç ha d’estar encaminada a evitar una necessitat futura ja que prevenir i evitar la càries i les malalties de les genives en la dentició primària és una excel·lent manera de fer prevenció de les mateixes entitats en la dentició permanent de l’individu i aconseguir adults amb una bona salut oral.

Les principals causes de morbi / mortalitat de les persones adultes estan associades a situacions i hàbits poc saludables que se solen adquirir a les etapes de la infància i l’adolescència; per això, la posada en marxa de mesures que fomentin estils de vida saludables i la millora de la salut des de la infància tindran una repercussió positiva innegable en el futur estat de salut i qualitat de vida de l’individu.

La càries dental és actualment la malaltia crònica més freqüent en la infància amb una elevada prevalença en preescolars espanyols. Aquesta malaltia infecciosa està considerada, actualment, com una disbiosi causada pel consum de sucres; és a dir, es considera que és una malaltia sucre-dependent.

Hem de ser conscients que els enfocaments restauradors tradicionals han fracassat en l’intent de disminuir la càries durant les últimes dècades. És per això que, hem de replantejar aquesta situació i dedicar cada vegada més esforços preventius i educatius per oferir als nostres pacients la possibilitat de viure sense malalties orals.

L’odontologia ha canviat dràsticament en les últimes dècades. Cada vegada hi ha més demanda d’una odontologia mínimament invasiva que intenta analitzar el perquè de la malaltia i no només limitar-se a solucionar el problema immediat. L’odontologia per a lactants es troba a la base d’aquest canvi, en el qual l’odontopediatra té l’oportunitat d’analitzar i controlar els factors de risc de la malaltia abans que aquesta aparegui.

Per mantenir una boca sana des de la infància fins a l’edat adulta, recomanem realitzar una consulta amb l’odontopediatra abans del primer any de vida del nadó. Els pares portaran el seu nadó al dentista perquè no tingui càries, no per curar-les. Els consells i assessorament precoç els ajudaran a tenir totes les eines per aconseguir-ho.

Consells

Les principals recomanacions que tindrem en compte des dels primers mesos de vida del lactant son:

  • No oferir i alhora procurar evitar els “aliments ensucrats” i els “aliments amb sucres afegits” (galetes, pa dolç, pastisseria industrial, sucs industrials, xocolates, gelats, begudes de cola, begudes gasoses, patates fregides de bossa, etc…), especialment els primers dos anys de vida.
  • A partir dels dos anys cal reduir al màxim la ingesta de “sucres ocults”.
  • Eliminar aliments amb sacarosa entre àpats. Si no és possible, realitzar la higiene bucal immediatament després.
  • Evitar l’ús del biberó amb líquids que no siguin aigua.
  • Mai mullar el xumet en líquids ensucrats, sucre o mel.
  • No compartir utensilis amb el nadó (raspalls dentals, culleres, joguines, etc…) especialment durant els primers 2 anys de vida
  • No netejar el xumet del nadó amb saliva quan el xumet s’ha embrutat
  • Començar la higiene de les dents amb l’erupció de la primera dent temporal o “de llet”, que sol donar-se al voltant dels 6 mesos d’edat, dues vegades al dia; pel matí, i sobretot, per la nit, amb un raspall de dents per lactants amb pasta dental de 1000 ppm (parts per milió) de ió de fluor.

Dra. Cristina Marès Riera

Odontopediatra

Institut Pediàtric Marès-Riera

El meu infant té un buf al cor! I ara què?

El seu infant té un buf al cor! Aquesta és una afirmació que molts pares han escoltat després d’una visita de control o una visita a urgències. I ara què?

El buf cardíac és el soroll produït pel pas de la sang per les cavitats del cor i que es pot auscultar amb l’estetoscopi. Habitualment la circulació de la sang pel cor es produeix amb un flux “laminar”, aleshores la sang no fa soroll en passar per cor i el que s’ausculta és el “toc-toc” característic produït per les vàlvules cardíaques. Però quan el flux es torna “turbulent”, es torna sorollós i s’ausculta un buf.

Els bufs que tenen els infants són quasi sempre innocents. Els bufs innocents són completament inofensius perquè no són produïts per cap alteració cardíaca, no hi ha cap malaltia del cor. El buf innocent apareix en un infant que té un buf i cap altra manifestació. Quan l’infant amb un buf innocent té febre o està nerviós (condicions habituals d’un infant a urgències) s’accelera la seva circulació sanguínia, augmenta la intensitat del seu buf innocent, que es pot auscultar amb major facilitat.

La causa dels bufs innocents que és desconeguda. Possiblement les característiques pròpies del tòrax dels infants (el pit més prim, major velocitat de la sang, proporcionalment una més petita mida dels vasos sanguinis…), poden ser la causa.

Continua llegint

Ús racional del medicaments. El 50% de tots els medicaments es dispensen de forma inadequada!

Què entenem per ús racional dels medicaments?

Una de les qüestions més importants de les polítiques sanitàries dels diferents països és l’ús racional dels medicaments. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ho recolza com una estratègia de primer ordre en matèria sanitària. Segons aquesta organització aquest ús racional implica que els pacients rebin els medicaments adequats a les seves necessitats clíniques, amb les dosis precises segons les seves característiques i durant el temps apropiat. Tot això amb el menor cost possible per a ells mateixos i per a la comunitat.

Aquesta definició de l’ús racional del medicament implica que és necessari utilitzar un medicament amb la indicació adequada, i això consisteix a triar el medicament adequat a la situació clínica del pacient. Sovint, un procés patològic pot ser tractat amb diferents tipus de medicaments, i  hem de recordar que el que és bo per un pacient, pot no ser-ho per un altre.

La dosi i la durada del tractament també són fonamentals, ja que el medicament està dissenyat per curar, alleugerir o prevenir malalties, sempre que s’administri amb la pauta oportuna.  En qualsevol altre cas pot ser ineficaç o produir efectes adversos. Tampoc hem d’oblidar que el pacient necessita informació per fer ús adequat del medicament. Rebre informació complementària addicional, clara i comprensible és un dret, així com la manera d’utilitzar el fàrmac, la seva dosi, l’interval d’administració i la durada del tractament.

Què diu la llei?

La llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, marca estratègies orientades a oferir una informació de qualitat, periòdica i independent als professionals, a garantir una formació sobre l’ús racional dels medicaments als professionals sanitaris, al reforç de l’exigència de la recepta mèdica com a document imprescindible per a la seguretat del pacient o les referides a la modificació dels prospectes dels medicaments per fer-los intel·ligibles als ciutadans, ajudant a la consecució de la necessària adherència al tractament perquè es pugui arribar a l’èxit terapèutic previst pel metge amb la imprescindible cooperació del farmacèutic.

Quines conseqüències pot tenir l’ús irracional dels medicaments?

L’ús irracional del medicament té tres importants conseqüències a escala mundial (segons dades de l’OMS): més del 50% de tots els medicaments es recepten, es dispensen o es venen de forma inadequada, al voltant d’un terç de la població no té accés a medicaments essencials, i el 50% dels pacients els prenen de manera incorrecta.

A més, l’ús inadequat i excessiu de medicaments suposa un malbaratament  de recursos, sovint pagats pels pacients i l’augment de la incidència de reaccions adverses als medicaments. Sent d’especial interès l’ús excessiu d’antibiòtics, ja que s’està produint un augment de les resistències bacterianes, cosa que està dificultant el control i augmentant la gravetat de les malalties infeccioses.

Què és l’autocura de la salut o l’automedicació responsable?

És l’ús de medicaments de lliure accés que no requereixen recepta mèdica. I s’ha de diferenciar de l’autoprescripció o ús indiscriminat de fàrmacs sense supervisió facultativa.

L’OMS indica que una automedicació responsable genera beneficis en l’àmbit personal i social, ja que pot solucionar problemes de salut menors, incrementant l’autonomia i la responsabilitat de les persones en la cura de la seva salut

Consells per l’ús racional, segur i responsable de la seva medicació:

  1. Conegui les seves malalties
  2. Col·labori amb el seu metge i infermera en la millora de la seva salut, faciliti els antecedents personals i familiars que puguin tenir importància per a la seva salut
  3. Consulti quins canvis en els seus hàbits de vida poden ajudar a millorar la seva salut i intenti modificar-los
  4. Faci una llista de medecines que pren i de com les ha de prendre
  5. Informi’s de què ha de fer si oblida alguna dosi o es pensa que ha pres més medicament del que devia
  6. Informi el seu metge sobre qualsevol possible al·lèrgia a la medicació, o si està embarassada o alletant
  7. Pregunti sobre els possibles efectes secundaris i consulti immediatament al seu metge si sospita que n’ha patit algun
  8. Segueixi les indicacions del metge, farmacèutic o professional d’atenció sanitària de com prendre la medicació
  9. No comparteixi la medicació amb la família o amics, encara que tinguin la mateixa malaltia, poden no necessitar el mateix tractament.

 

Dr. Josep Anton López

ABS Calella

Servei de Pediatria

Corporació  de Salut del Maresme i la Selva

Poca grip i molta bronquiolitis

El servei de vigilància de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya informa que l’activitat gripal a Catalunya es troba encara a un nivell baix amb circulació esporàdica de virus gripal. La taxa de síndromes gripals registrada continua baixa, per sota de la tendència mitjana de les temporades anteriors.

poca gripeAl contrari, la bronquiolitis, la malaltia respiratòria més freqüent en els nens petits, continua omplint de malalts les consultes, les urgències i els llits dels hospitals. Les darreres setmanes, del total de pacients ingressats a l’Hospital de Calella quasi la meitat han estat menors de 2 anys amb diagnòstic de bronquiolitis.

Recordeu que la bronquiolitis comença amb un quadre de mucositat nasal i tos, en pocs dies el procés evoluciona fins a produir dificultat respiratòria (respiració ràpida, aleteig nasal, xiulets al pit i les costelles marcades al respirar). La febre és inconstant. Afortunadament la majoria dels infants presenten una forma de bronquiolitis benigna que pot durar fins a dues setmanes i que pot ser controlada des de l’ambulatori. La bronquiolitis, com altres malalties respiratòries víriques, no té cap tractament específic.

És d’esperar que en les properes setmanes l’epidèmia de bronquiolitis comenci anar de baixa i comencin a aparèixer quadres gripals.

 

Dr. F. Codina Garcia

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

La web “Cuidant infants”, propòsits pel nou any

A començaments d’aquest any va aparèixer la primera publicació del nostre web “Cuidant Infants”. Ara que quasi tenim un any, la nostre criatura està aprenent a caminar.

El portal “Cuidant Infants” del Servei vol aprofitar les possibilitats de les xarxes socials per a millorar l’accessibilitat i l’atenció dels nostres infants. “Cuidant Infants” neix per aportar una informació rellevant per als professionals de la salut dedicats a l’atenció al nen i a l’adolescent, així com per als públics sensibilitzats amb la salut i el benestar de la infantesa (mestres, monitors, assistents socials, farmacèutics, periodistes, polítics, gestors sanitaris, etc.), i òbviament per pares i mares i/o la població en general.

osset_aniversari_blog_2Durant el 2015 hem publicat noticies i blogs sobre alimentació, malalties, consells de salut, vacunes, accidents infantils….intentant fer-vos arribar informació d’interès i noticies d’actualitat sobre temes de salut general, especialment salut infantil.

El nostre desig per aquest proper any 2016 és seguir oferint noticies i informació a les famílies però també fer que “Cuidant Infants” sigui una eina que ajudi en la relació entre les famílies i els professionals sanitaris que tenen cura de la salut dels nens i nenes. Aquest propòsit no es possible sense escoltar a les famílies, per això us convidem a fer-nos arribar els vostres comentaris que ens ajudaran a millorar el nostre lloc web.

Com en qualsevol altra activitat sanitària, la relació entre les famílies i els professionals de salut en el portal de pediatria compleix les normes de privacitat i confidencialitat.

Esperem les vostres opinions, suggeriments o comentaris que vulgueu enviar-nos a través de la nostra adreça de correu electrònic (PediatriaWebcsms@salutms.cat) o des del formulari de contacte de la pàgina web.

Dr. F. Codina Garcia

editor de “Guidant Infants”

Molts nens i nenes a urgències i especialment petits? La Bronquiolitis està aquí.

Durant els mesos de fred, diferents virus respiratoris afecten a grans i petits. La bronquiolitis és una infecció respiratòria més freqüent en lactants que pot precisar l’ingrés hospitalari fins en cinc de cada cent lactants. El virus respiratori sincital (VRS) és el principal agent causal de la bronquiolitis.

osset_pneumonia_blogLa malaltia comença amb un quadre de mucositat nasal i tos, en pocs dies el procés evoluciona fins a produir dificultat respiratòria (respiració ràpida, aleteig nasal, xiulets al pit i les costelles marcades al respirar). La febre és inconstant. En els nens petits, que pateixen malalties respiratòries o cardíaques, poden presentar complicacions que poden arribar a ser greus.

Continua llegint

Refredats. Fidels a la cita de cada hivern

Arriba l’hivern i pot semblar que el teu fills està sempre malalt o té mocs o té tos o totes dues coses, amb febre o no. És una consulta freqüent en aquesta època de l’any. Les infeccions de l’aparell respiratori són el motiu més freqüent de consulta a pediatria durant els mesos d’hivern, encara que són presents en qualsevol època de l’any.

osset_refredat_blogEl refredat acostuma a afectar amb més freqüència als menors de 2-3 anys, ja que per una banda el seu sistema immunitari encara no és prou madur, i per altra és més fàcil que entrin en contacte amb altres nens també afectats i que fàcilment els hi contagien a través de les secrecions respiratòries, sobretot aquells que van a llar d’infants. Són episodis molt freqüents i sovint recurrents durant els mesos freds.

Continua llegint