Arxiu d'etiquetes: escolars

Comença el cole. Per esmorzar entrepà?

bocadilloDes de quan es menja l’entrepà?

Abans de les recomanacions sobre els entrepans farem una mica d’història.  La primera referència històrica de l’entrepà la trobem en un home jueu conegut com Hillel el Vell. Al segle I abans de Crist, Hillel va posar entre dos matzohs (un pa de tall tradicional en el menjar jueu) trossos de poma i nous que barrejava amb diferents herbes i espècies.

Les poblacions indígenes en la època precolombina també consumien uns entrepans fet amb truites de blat de moro i altres ingredients.

Al segle XVIII, John Montagu, IV Comte de Sandwich, tenia el costum de demanar, mentre jugava a les cartes, dues llesques de pa amb carn entre elles que agafava amb una mà i així tenia l’altra lliure per seguir apostant. Fàcil és endevinar d’on ve el nom de sandwich.

Quan i com hem de menjar entrepans?

L’entrepà es pot usar tant com un piscolabis a mig matí com a mitja tarda, com un sopar o dinar ràpid. En qualsevol cas no ha de ser un pràctica habitual sinó un fet esporàdic al llarg de la setmana.

Continua llegint

El nou curs escolar. El rendiment escolar des de la visió de salut.

 

vuelta al coleEl nou calendari, publicat pel Departament d’Ensenyament, estableix que el curs 2016 – 2017 començarà el dilluns 12 de setembre tant a l’educació primària com a secundària i post obligatoris, excepte els cicles formatius de grau superior, escoles oficials d’idiomes i formació d’adults, que podran començar el curs fins al dia 19 de setembre.

Des d’ara mateix és necessari començar a modificar les rutines dels infants perquè l’inici del curs no sigui un canvi massa sobtat des dels horaris del període de vacances, molt més relaxats, que durant el curs escolar. Podeu trobar alguns consells de com passar de l’horari d’estiu a l’horari escolar en el nostre blog (https://csmspediatria.wordpress.com/2015/08/26/com-passar-de-lhorari-destiu-a-lhorari-escolar/)

És el moment de començar a posar en marxa les mesures que cal prendre perquè el curs escolar sigui reeixit i els infants obtinguin un bon rendiment escolar. Un infant amb bon rendiment escolar és aquell que és capaç d’assolir els objectius curriculars d’acord amb la seva edat, amb una bona adaptació amb el grup de la classe i l’escola. Alguns infants que presenten un mal rendiment escolar de forma repetida poden concloure en un fracàs escolar, que condueix a la repetició de cursos i encara pitjor a l’abandonament escolar.

Quines són les causes més freqüents del mal rendiment escolar?

Continua llegint

Protecció solar pels ulls

L’ull està contínuament exposat al sol i normalment ens preocupem molt de protegir la pell dels més petits dels efectes nocius dels raigs de sol, però a vegades, descuidem l’atenció d´una part molt important del cos.

Els ulls dels nens

proteccion solarEls ulls dels nens són més sensibles, ja que la seva nineta és més gran i permet entrar més llum que en els adults, i el seu cristal·lí, que exerceix de filtre, no s’ha desenvolupat del tot, sent més transparent fins a l’adolescència. D’aquí la importància de l’ús de les ulleres de sol, que han de ser HOMOLOGADES, amb la marca de Conformitat Europea  (CE) i adquirida en un centre òptic amb garanties. És recomanable a més d’utilitzar ulleres, que es posin un barret o una gorra amb visera. I evitar, sempre que sigui possible, que juguin al sol, entre les 12 del migdia i les 4 de la tarda.

Continua llegint

Si el teu nen es perd, sap que ha de fer? Deu normes de prevenció10

 

La desaparició d’un nen és una situació dramàtica, però afortunadament poc freqüent, habitualment es tracta d’adolescents que fugen per conflicte amb els pares, o pares o mares separats que no respecten les condicions de la custòdia, però amb diferència el més freqüent és l’infant que es perd en un lloc públic.

imageFa un moment era aquí, i al minut següent… on està? Que li ha passat? Les pitjors idees apareixen en el cap dels pares quasi instantàniament. No importa si el temps és curt o llarg, l’impacte en els pares és immediat i colpidor.

Des de 1982 després de la desaparició d’un nen de 6 anys a Nova York, cada 25 de maig es celebra el Dia Mundial dels nens desapareguts. Des de llavors, de mica en mica s’han anant sumant països i des de l’any 2005, la Unió Europea. On està lamentablement d’actualitat perquè, segons l’Oficina Europea de Policia (EUROPOL), almenys 10.000 nens refugiats haurien desaparegut poc després d’haver arribat a Europa.

Ajudeu als infants a desenvolupar un sistema d’alerta personal. Aquest sistema d’alerta ha d’estar basat en les emocions, “Et sents bé? Et sembla una bona situació? Hi ha alguna cosa que t’espanti o et fa sentir incòmode?” Així, es desenvoluparà el seu sistema d’alerta personal.

 

Deu normes de prevenció

  1. Parleu amb els infants

La desaparició de nens és un tema delicat, per descomptat, però com sempre la millor estratègia és la prevenció. Parleu amb els infants honestament, amb calma i feu servir paraules simples apropiades per a la seva edat. Doneu instruccions clares a seguir en diferents situacions.

Continua llegint

BULLYING. Què és i què podem fer per evitar-ho

osset_assegut_esquena El fenomen del bullying o assetjament copa darrerament els mitjans de comunicació i és quelcom  on tots podem posar-hi el nostre gra de sorra i ser conscients de quin és el problema, què el provoca, qui hi està implicat i com podem prevenir-lo.

Què no és el bullying?

No ho és el  vandalisme, la indisciplina, la disruptivitat i els conflictes interpersonals (baralles, discussions  que  enfronten entre iguals, puntuals o no, amb equilibri de poder).

Per parlar d’ ASSETJAMENT ESCOLAR O BULLYING cal complir tres premisses:

  1. Comportament agressiu i no desitjat entre nens en edat escolar que involucra un desequilibri de poder real o percebut.
  2. El comportament es repeteix o tendeix a repetir-se amb el temps.
  3. Desig exprés de ferir, amenaçar o espantar per part d’un alumne a un altre, intencionalitat.

 

Són conductes violentes, intimidadores o  denigradores que fins hi tot  preses aïlladament semblen poc importants o intranscendents, però amb la repetició continuada en el temps poden arribar a ser extremadament doloroses i lesives per a qui les pateix.

Imagen2

http://www.santacolomadecervello.cat/NOTICIES/2015/pdf/marc/Assetjament%20escolar.pdf

Un fet puntual no és assetjament, però una intimidació que es repeteix cada dia en les relacions interpersonals pot ser-ho.

Quins són els protagonistes del assetjament ?

Continua llegint

Avui l’entrepà. Una mica de record.

Des de quan es menja l’entrepà?

BocadilloAbans de les recomanacions sobre els entrepans farem una mica d’història.  La primera referència històrica de l’entrepà la trobem en un home jueu conegut com Hillel el Vell. Al segle I abans de Crist, Hillel va posar entre dos matzohs (un pa de tall tradicional en el menjar jueu) trossos de poma i nous que barrejava amb diferents herbes i espècies.

Les poblacions indígenes en la època precolombina també consumien uns entrepans fet amb truites de blat de moro i altres ingredients.

Al segle XVIII, John Montagu, IV Comte de Sandwich, tenia el costum de demanar, mentre jugava a les cartes, dues llesques de pa amb carn entre elles que agafava amb una mà i així tenia l’altra lliure per seguir apostant. Fàcil és endevinar d’on ve el nom de sandwich.

Quan i com hem de menjar entrepans?

L’entrepà es pot usar tant com un piscolabis a mig matí com a mitja tarda, com un sopar o dinar ràpid. En qualsevol cas no ha de ser un pràctica habitual sinó un fet esporàdic al llarg de la setmana.

A mig matí o en el berenar hem d’aportar petites quantitats d’energia per arribar als àpats principals, esmorzar, dinar i sopar. En els patis de les escoles i instituts, podem trobar a nens amb entrepans més dignes de “treballadors de la construcció” que d’estudiants.

La mida de l’entrepà, s’ha d’adequar a l’edat del nen, pel nens de primària n’hi ha prou amb un entrepà no més gran de 10 cm i pels nois de secundària no més de 15 cm. El seu contingut ha de complir del mateixos requisits que qualsevol altre menjar, ha de ser equilibrat i que ens aporti diferents tipus de nutrients. Entre les llesques de pa podem posar alguns tipus de verdures o sucar el pa amb tomàquet o col·locar unes fulles d’enciam i afegir algun aliment proteic baix en greix, com formatges suaus, pernil, tonyina al natural, etc. Els embotits grassos són per a ocasions especials.

Heu de combinar els entrepans amb fruites, làctics i cereals en els berenars i a mig matí dels nens, i recordar que són només un refrigeri i que els menjars principals han de ser l’esmorzar a casa i el dinar a casa o a l’escola.

 

Marta Azuara Azuara

DUI Pedriatria

Corporació de salut del Maresme i La Selva

Cap nen sense esmorzar a l’escola!

L’esmorzar és un dels àpats més importants del dia. El nostre cos ha passat moltes hores sense prendre res durant la nit i és l’hora de posar en marxar de nou l’organisme per a l’activitat escolar .Us presentem alguns exemples per prendre a casa. Equilibrats i complerts per aprendre molt i molt bé a l’escola o a l’institut.

Batut de maduixa i plàtan amb galetes o pa amb pernil dolç:

1 iogurt o got de llet, 3-4 maduixes , ½ plàtan

Valor nutricional:

esmorzarEnergia.-414 kcal

Proteïnes.-18g

Hidrats de carboni.-53g

Greixos.-13g

 

Llet amb cereals i macedònia de fruites

Un got de llet amb o sense cacau, cereals , un bol petit de fruita.

Valor nutricional:

DSC_0296Energia.-453 kcal

Proteïnes.-14g

Hidrats de carboni.-75g

Greixos.-9g

 

Suc de fruita natural, iogurt amb coca casolana de nous o pa amb pernil

Podeu triar iogurt natural o de fruites , i el suc de la fruita que vulgueu o de vàries o fruita en macedònia, la coca us recomanen que sigui casolana, els fruits secs us aportaran un valor afegit.

Valor nutricional:

DSC_0295Energia.-493 kcal

Proteïnes.-10.2g

Hidrats de carboni.-61.7g

Greixos.-22.2g

 

Batut de fruita i cereals

Un got de llet , una peça de fruita ( poma, plàtan, maduixa…) i un grapat de cereals (civada) o 2-3 galetes. Aquest és un esmorzar molt complet per a nens que no vulguin esmorzar o en adolescents que sempre van amb molta pressa. En un got podeu aconseguir un bon esmorzar.

Valor nutricional:

DSC_0294

Energia.-406 kcal.

Proteïnes.-11.7g

Hidrats de carboni.-58.7g

Greixos.-12.2g

 

Com podeu observar, tots aquest esmorzars ens aportar entre un 15-20% de les calories diàries, amb un repartiment òptim dels nutrients . Com a excepció tenim l’esmorzar amb fruits secs en que els greixos són una mica més alts per l’aportació de les nous. Podeu fer totes les variacions que vulgueu però en cada esmorzar s’ha d’incloure un làctic, que aportarà proteïnes i calci, la fruita, vitamines i els cereals, energia. I recordeu que cap persona ha de començar el dia sense prendre un bon esmorzar.

Bon dia i que aprofiti !

M.Azuara Azuara

DUI Peduiatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

El nen mal menjador. Quan el seu fill és molt primmirat 

Algunes de les recomanacions de la guia d’alimentació de la Societat Canadenca de Pediatria poden ajudar als pares d’infants que són mal menjadors.

Comedor infantilEls àpats són moments de socialització en el dia a dia del nen. Ajuden als infants a descobrir els aliments i a enfortir els vincles amb la família i amics. Als pares correspon crear un ambient agradable i relaxat en els àpats. Aquest ambient agradable ajuda als nens a desenvolupar actituds positives vers els aliments.

Quant ha de menjar el meu infant?

Si el seu infant és feliç, juganer, està sa i creix bé, no s’ha preocupar. La gana de la majoria dels nens és l’adequada a la seva edat i el seu creixement. És normal, per exemple, que els infants comencin a menjar menys després dels dos anys. A aquesta edat, el seu creixement s’alenteix.

Continua llegint

Sabates i peus. Consells per a escollir un bon calçat infantil

osset_sabates_blogCaminem sobre els nostres peus. La marxa bípeda és una característica singular del esser humà. Les sabates  són uns estris que ens faciliten el caminar.  Les sabates són importants pel desenvolupament osteo-muscular dels infants, especialment en el més petits/es. Però els hi  donem l’atenció que mereixen? Sabem escollir les sabates adients pels infants?

 

Quan començar a utilitzar sabates?

Si el seu fill encara no camina, no és necessari que faci servir sabates. Si tot  just comença a caminar, les sabates poden ajudar a prevenir lesions accidentals. Les botes que suporten el turmell no necessàriament ofereixen un millor suport que les sabates baixes, simplement tindrà més dificultats per treure-les.

Continua llegint

Consells per escollir una bona motxilla

Amb el final de l’estiu arriba la tornada a l’escola, arriba la fi de tot el dia d’esbarjo, es posa fi a una temporada de llibertat sense límits. Ha començat el curs escolar. L’anar i tornar de casa a l’escola amb la motxilla plena de llibres,materials, deures…

Hi ha un augment de nens i adolescents que es queixen de mal d’esquena, que entre altres factors, té a veure amb l’excés de pes de les motxilles i el seu ús incorrecte. Per això us volem donar uns consells de com ha de ser la motxilla, com l’han d’utilitzar per anar a l’escola i com ha d’anar col·locada.

Cal escollir una bona motxilla per evitar les males postures, el mal d’esquena i l’excés de pes.

 Característiques d’una bona motxilla

  • Compartiment posterior encoixinat i amb cinta de subjecció per a material pesat.
  • Tirants amples, encoixinats i regulables amb forma ergonòmica.
  • Corretges per ajustar a la cintura i el pit.
  • Base rígida inclinada i protegida per assegurar el correcte repartiment del pes.
  • Esquena encoixinada.
  • Sense massa compartiments, perquè els nens portin únicament el imprescindible.
  • De mida adequada al pes i edat del nen, no compreu motxilles massa grans, així els ensenyareu a portar només el necessari i evitareu un excés de pes.

osset_horari_blog

Recomanacions d’ús

  • Vigileu el pes que porten a la motxilla. No han d’anar molt carregats. La motxilla ha de pesar menys del 10% del seu pes i mai sobrepassar el 15%. Per exemple, un nen o una nena de 30 kg, la seva motxilla ha de pesar com a màxim entre 3 i 4,5 kg, si pesa 40 kg entre 4 i 5 kg.
  • Poseu els objectes que més pesin a la part inferior de la motxilla i en la part que es suporta a l’esquena.
  • Procureu que facin exercici físic per a desenvolupar la musculatura.
  • Reviseu cada dia el contingut de la motxilla.
  • Utilitzeu el compartiment més adequat per a cada objecte, segons el seu pes i la seva mida: el més gran i pesat, en el compartiment posterior prop de l’esquena. Fixeu el contingut amb la cinta del velcro per subjectar bé i evitar que es mogui.
  • Assegureu-vos que fan servir sempre els dos tirants. Si només se la pengen una espatlla, poden tenir contractures musculars, mal d’esquena, etc. Ajusteu els tirants perquè la motxilla quedi arrapada a l’esquena.
  • La motxilla no s’ha de portar ni molt alta ni molt baixa. Ha d’estar recolzada a la zona lumbar. Recordeu que les corretges ajuden a portar millor el pes.

Marta Azuara

Infermera de pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva