Arxiu d'etiquetes: consells pares

Desenvolupament d’hàbits de la son

A mesura que el lactant va creixent, comença a dormir més hores seguides a la nit. Això és a causa del seu propi desenvolupament psicomotor acompanyat d’altres factors maduratius i característics del lactant sobre els que actua el medi ambient que té un paper modulador.

Els cuidadors poden influir profundament en el desenvolupament de la son, tant dificultant-la si sobreestimulen a l’infant en les hores prèvies a l’inici de la son o bé ajudant-la si es fa una baixa estimulació, de manera que l’infant es prepara per anar a dormir

En els primers mesos de la vida (0 a 4 mesos), i d’ara endavant, es desenvolupa un “VINCLE” entre l’infant i els seus cuidadors, establint un binomi. Aquest “VINCLE” és un factor important en el desenvolupament del patró del somni /vigília.

Cap als 3-4 mesos, és una edat determinant per establir els hàbits de la son. Així si els estímuls, les condicions mediambientals i l’ambient familiar són els apropiats, podrà establir-se  un hàbit de son correcte, però si aquestes condicions són inapropiades, podrà iniciar-se un desequilibri per iniciar i/o mantenir uns hàbits correctes de la son.

Els problemes amb l’inici i manteniment de la son en la infància es desenvolupen principalment en dos períodes:

Continua llegint

Cremades. Una unça de prevenció val més que una lliura de curació

Les cremades són lesions cutànies produïdes per la calor, però també per fred o productes químics, electricitat o radiacions. Pràcticament la meitat de les cremades de tota mena es produeixen en menors de 3 anys, i dels afectats, dos de cada tres són nens.

Com es poden evitar les cremades?

Benjamin Franklin, uns dels “pares fundadors” dels Estats Units, inventor del parallamps i també un dels fundadors del cos de bombers de Filadèlfia, sostenia que la majoria dels incendis i cremades es poden prevenir, i que una unça de prevenció val més que una lliura de curació.

A l’hivern, moltes famílies fan servir estufes i altres dispositius portàtils per escalfar les seves llars.

Al voltant del 16% dels incendis a la llar són atribuïbles als equips de calefacció. És important saber com aquestes fonts alternatives de calor poden plantejar greus riscos de lesió per cremades, incendis de cases i altres perills relacionats.

Recordeu que els líquids calents cremen tant com el foc! El 75% de les cremades en els infants petits són produïdes per líquids o vapors. Les escaldades causen la majoria de les cremades en els infants menors de 5 anys, més que el contacte directe amb foc. Tingueu molta cura amb les begudes calentes!

Primers auxilis per les cremades

Sabeu què heu de fer quan el vostre infant es crema? Sabeu que el com actuar depèn de la severitat de la cremada? La majoria de les cremades poden ser tractades i curades a casa. Preneu les mesures preventives necessàries per evitar les cremades i mantenir als infants fora de perill.

Continua llegint

El meu infant plora. És un còlic?

Aquesta és una consulta molt habitual en les primeres visites al pediatre o a la infermera, perquè plora el meu infant? Moltes vegades, aquest plor està relacionat amb el que es coneix popularment com a còlic.  El còlic de lactant per definició és una molèstia que apareix cap al final del dia que provoca plors que poden durar fins a 3 hores, com a mínim 3 dies a la setmana i durant 3 setmanes en un nadó sa i ben alimentat. Apareix al voltant de la 2-3 setmanes de vida i pot durar fins als 4 mesos.

El plor del còlic s’acompanya d’una posició de cames arronsades cap a l’abdomen, mans  tancades i cara envermellida.

El plor produït pels gasos intestinals és semblant al plor dels còlics del lactant però solen ser de menor intensitat i duració.

La causa del còlic és desconeguda, però es proposen diferents possibles causes. Les psicològiques i socials, com ara una estimulació excessiva, una resposta exagerada o ansietat davant del plor, inexperiència, etc. I com possibles causes d’origen digestiu la immaduresa, alteracions de la flora, etc. Els còlics són menys comuns amb infants amb lactància materna.

 

Consells pels pares:

  • Mantingueu la calma i  la tranquil·litat per  transmetre serenor al vostre infant.
  • Agafeu el nadó en braços fins a trobar una posició de confort i gronxar-lo amb suavitat. També podeu fer servir una hamaca, passeig amb el cotxet, etc.
  • Feu un massatge suau a l’esquena i a la panxa.
  • Mantingueu-los una estona en posició vertical, després dels àpats, per afavorir l’eliminació dels gasos.
  • Feu un bany amb aigua tèbia, que els poden ajudar a distreure i relaxar-se.
  • Alguns sorolls monòtons i continus com ara el d’alguns aparells (l’assecadora o l’aspiradora) calmen als alguns nadons. També sons com el tic-tac del rellotge o els sons de la natura afavoreixen la relaxació i ajuden a iniciar la son.

 

Existent diferents productes farmacèutics, dietètics i homeopàtics amb una eficàcia aparent i no real, és per això que la millor “medicina” que podem donar als nostres pacients és, molta paciència, amor, empatia i sobretot… transmetre seguretat i tranquil·litat!!!!!!!!

 

 

 

Esther Caraballo Prieto

Sonia Sanchez Peña

Carme Hernàndez Carbonell

DUIs Pediatria

ABS Lloret-Tossa

Corporació de Salut del Maresme i la Selva.

 

Novetats en el calendari vacunal

Com cada any, el  grup d’experts en vacunes  de l’Associació Espanyola de Pediatria ha publicat el calendari de vacunacions recomanat pel 2018. El Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad va consensuar el 2017 amb totes les Comunitats Autònomes un calendari comú de vacunacions finançades, que s’ajusta bastant a les recomanacions que històricament ha anat fent aquest grup d’experts.

Com a exemple de les recomanacions que s’han anat incloent en el calendari de vacunacions sistemàtiques hi ha la incorporació de la vacunació enfront del pneumococ, enfront de la varicel·la, la reducció de l’edat d’aplicació de la vacuna contra el papil·lomavirus humà a l’edat de 12 anys i la nova pauta de  les vacunes hexavalents.

Així i tot, encara queden algunes peticions pendents com la vacunació de la tos ferina en adolescents, la del papil·loma virus humà en nois i  l’antimeningocòccica tetravalent en els adolescents, la vacunació antirrotavirus i contra el meningococ B en lactants.

El calendari recomanat pel Comitè Assessor de Vacunes pel 2018 es resumeix en la següent taula:

En resum, cal dir que els canvis són mínims respecte al 2017, però es refermen i milloren les modificacions proposades en anys anteriors, els canvis més significatius són:

  1. Continua havent-hi dos grups de vacunes: les sistemàtiques finançades i les sistemàtiques no finançades ,que inclouen les vacunes contra rotavirus, meningococ i la tos ferina en adolescents.
  2. Recomanació de la vacuna del virus del papil·loma humà a ambdós sexes als 11-12 anys, ja que la càrrega de la malaltia cancerosa en l’home per aquest virus també és important.
  3. Recomanació d’introducció de la vacuna contra el meningococ B com a sistemàtica en el lactant.
  4. Recomanació de la introducció en el calendari sistemàtic de la vacuna contra el rotavirus.
  5. Recomanació individual en certes circumstàncies per l’ús de la vacuna antimeningocòccica tetravalent.
  6. Per les vacunes no incloses encara en el calendari gratuït, demanen noves formes de finançament per tal de facilitar la seva adquisició per totes les famílies.

Continua llegint

Joguines per infants   majors de 10 anys

Arriba una època plena de màgia, ideal per compartir molts moments en família. Comença també el “bombardeig“ d’anuncis a la televisió de possibles regals  i als infants els arriben múltiples catàlegs de joguines.

Però quan arriba el moment de fer regals, a vegades és una mica complicat. Tots tenim més o menys clar les joguines que poden agradar o distreure als més petits de la casa, però… què passa quan els nostres infants van creixent? Quina joguina és la més adient?

Els jocs i la forma de jugar a canviat molt al llarg del temps. Els nostres joves han crescut acompanyats pel gegant de la tecnologia, per aquesta i altres raons han canviat els jocs de carrer pels jocs de pantalla.

Hi ha diferents tipus de joguines 

  • Joguines d’exercici: serveixen per a practicar determinades conductes mitjançant el moviment.  Aquestes joguines afavoreixen el desenvolupament de la psicomotricitat,  l’atenció visual i auditiva, etc. (p.ex.: sonalls, centre d’activitats per lactants).
  • Joguines simbòliques: Permeten la representació i la imitació dels adults o el «fer com si …».(p.ex: nines, cuinetes…).
  • Joguines de construir: Es tracta d’ajuntar diferents elements per tal de construir objectes, molts útils entre els 4 i 7 anys i en edats més avançades amb muntatges més complexos (p.ex: trencaclosques, LEGO…).
  • Jocs de regles
  1. Joc de Regles simples: a partir dels 4 anys són  capaços de seguir consignes i respectar unes regles senzilles, com esperar el seu torn. Dins d’aquest grup s’inclouen jocs d’atzar i de competència com el parxís, l’Oca, el dominó i altres jocs de taula i al mateix temps s’inclouen els esports (quant a activitats reglades).
  2. Joc de Regles complexes: característics del món adult. Comencen a despertar l’interès del nen al voltant dels 7 anys. Es caracteritzen per ser jocs i joguines que requereixen certa estratègia. (p.ex: joc d’escacsjoc d’estratègia, joc de deducció…).

 

Què podem regalar a un nen/ a partir dels 10 anys?

Dels 8 a 11 anys  estan en una etapa de preadolescència en la qual desenvoluparan la seva  pròpia personalitat. Tenen cada cop més independència i capacitat per organitzar el seu temps.

És important estimular la pràctica d’esports i exercici a l’aire lliure, per millorar el seu estat físic i mental i canalitzar l’excés d’energia, l’estrès per estudis o pels canvis corporals que desenvolupen.

La lectura és una altra afició que s’ha de fomentar.

Les consoles i els videojocs formen part de la nostra vida i no les podem excloure. S’han de conèixer i saber-los utilitzar. Hi ha jocs que entretinguts i  divertits que a la vegada requereixen una alta capacitat de concentració i estimulen habilitats motores fines, l’orientació espacial i la sincronia de moviments. És important seguir les recomanacions sobre l’edat mínima recomanada i triar els de contingut més atractiu pel nen, evitant els violents. És important establir el temps d’ús dels videojocs en particular i les pantalles en general.

Busquem els jocs i les joguines que cada infant necessita.

A l’hora de triar una joguina és molt important conèixer els interessos dels infants a qui va dirigida. Assegurar-vos que sigui adequada a la seva etapa de desenvolupament. En aquest període trieu joguines educatives que els ajudin a augmentar l’autoestima, expressar sentiments, millorar habilitats motores, cognitives i socials, fomentar la curiositat, entre altres aspectes.

En definitiva triar la joguina més adient per a cada infant. Algunes recomanacions de joguines a aquesta edat són:

  • Joguines esportives: raquetes, pilotes, baldufes…
  • Bicicletes de 2 rodes, monopatins, patins…
  • Joguines manuals i per modelar
  • Consoles i videojocs
  • Construccions “complexes” de metall, maquetes
  • Jocs de taula d’estratègia i reflexió
  • Pel·lícules, música, material de dibuix…
  • Cotxes teledirigits
  • Jocs d’experiments

Maria Isabel Rios Cuevas

DUI Pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

L’esquí, un esport divertit

Esquiar és divertit i una forma de fer exercici molt recomanable, especialment útil pels infants perquè requereix força, resistència i habilitat. L’esquí és un esport ideal per mantenir-se en forma i passar temps en família durant els mesos d’hivern.

Fer esport, esquiar, és divertit, però no ho és patir accidents o lesions. Les lesions més freqüents en l’esquí afecten l’articulació del genoll. Les lesions dels lligaments creuats, que es troben a l’interior de l’articulació del genoll, són les lesions lligamentoses més freqüents. Els esquiadors que estenen els braços per intentar esmorteir una caiguda poden patir lesions a l’espatlla com a dislocacions o fractures. Les col·lisions amb arbres o altres esquiadors poden causar commocions cerebrals. També, durant una caiguda, si la corretja d’un pal d’esquí tira del polze es produeix una dislocació del dit, és el conegut com a polze de l’esquiador.

 

Per evitar lesions, tots els practicants d’esports de neu (esquí alpí, esquí de fons i snowboarders), han d’utilitzar l’equip adequat i estar sempre atents a les senyalitzacions i els perills que poden trobar a les pistes. Tant si sou esquiadors novells o experts aquí teniu uns quants consells a tenir en compte i per ensenyar a la canalla.  Gaudiu dels esports d’hivern, però amb seguretat.

Prevenció de lesions

  • Apreneu la tècnica adequada: Els esquiadors joves han de fer classes per aprendre els conceptes bàsics.
  • Prepareu la temporada d’esquí. Per exemple fent bicicleta per augmentar la resistència i la força muscular.

Durant la jornada d’esquí

Continua llegint

Primer llet materna, i després? Alimentació complementària els primers anys de vida

 

 Els humans som animals mamífers i, com a tals, la nostra alimentació inicial és la llet materna. Però, passat el període d’alletament, la nostra alimentació esdevé molt variada. Aquesta variació inclou aliments d’origen molt divers: verdures, llegums, hortalisses, fruites, cereals, peix, carn, ous, etc. Aquests aliments, d’acord amb els diferents patrons culturals de la humanitat, es cuinen i mengen de formes molt diverses. Els infants que inicialment només s’alimenten de llet hauran d’aprendre a menjar aliments amb gustos, olors i textures molt diferents i no iguals en tot el món. Convé tenir present que els àpats són molt més que un acte de nutrició; es converteixen en un espai de comunicació, de contacte, de relació i d’afecte amb els pares i germans.

 

Quan i com?

El quan i com s’incorporen aquests aliments diferents de la llet en l’alimentació ha anat variant al llarg del temps. Darrerament l’Agència de Salut Pública de Catalunya ha publicat un document referent a l’alimentació en la primera infància que recull les principals recomanacions fetes per les societats científiques pediàtriques europees. Aquestes recomanacions proposen alguns canvis en la introducció de l’alimentació complementària respecte al que s’ha anat fent  tradicionalment.

 

Per una banda, el concepte més destacable és el reforçament de la importància de l’alletament matern durant aquest període. D’altra banda, per tal d’assegurar una alimentació no deficitària en algunes vitamines i minerals es recomana iniciar l’alimentació complementària no més enllà dels 6 mesos d’edat ni abans dels 4 mesos d’edat. D’acord amb aquestes dues idees es suggereix que durant els primers 6 mesos de vida l’alimentació es fonamenti en l’alletament matern exclusiu i, com a alternativa l’alletament amb una fórmula per a lactants. I al voltant dels 6 mesos d’edat iniciar una alimentació complementària a l’alletament.

 

Què hi ha de nou?

Continua llegint

Ús racional del medicaments. El 50% de tots els medicaments es dispensen de forma inadequada!

Què entenem per ús racional dels medicaments?

Una de les qüestions més importants de les polítiques sanitàries dels diferents països és l’ús racional dels medicaments. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ho recolza com una estratègia de primer ordre en matèria sanitària. Segons aquesta organització aquest ús racional implica que els pacients rebin els medicaments adequats a les seves necessitats clíniques, amb les dosis precises segons les seves característiques i durant el temps apropiat. Tot això amb el menor cost possible per a ells mateixos i per a la comunitat.

Aquesta definició de l’ús racional del medicament implica que és necessari utilitzar un medicament amb la indicació adequada, i això consisteix a triar el medicament adequat a la situació clínica del pacient. Sovint, un procés patològic pot ser tractat amb diferents tipus de medicaments, i  hem de recordar que el que és bo per un pacient, pot no ser-ho per un altre.

La dosi i la durada del tractament també són fonamentals, ja que el medicament està dissenyat per curar, alleugerir o prevenir malalties, sempre que s’administri amb la pauta oportuna.  En qualsevol altre cas pot ser ineficaç o produir efectes adversos. Tampoc hem d’oblidar que el pacient necessita informació per fer ús adequat del medicament. Rebre informació complementària addicional, clara i comprensible és un dret, així com la manera d’utilitzar el fàrmac, la seva dosi, l’interval d’administració i la durada del tractament.

Què diu la llei?

La llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, marca estratègies orientades a oferir una informació de qualitat, periòdica i independent als professionals, a garantir una formació sobre l’ús racional dels medicaments als professionals sanitaris, al reforç de l’exigència de la recepta mèdica com a document imprescindible per a la seguretat del pacient o les referides a la modificació dels prospectes dels medicaments per fer-los intel·ligibles als ciutadans, ajudant a la consecució de la necessària adherència al tractament perquè es pugui arribar a l’èxit terapèutic previst pel metge amb la imprescindible cooperació del farmacèutic.

Quines conseqüències pot tenir l’ús irracional dels medicaments?

L’ús irracional del medicament té tres importants conseqüències a escala mundial (segons dades de l’OMS): més del 50% de tots els medicaments es recepten, es dispensen o es venen de forma inadequada, al voltant d’un terç de la població no té accés a medicaments essencials, i el 50% dels pacients els prenen de manera incorrecta.

A més, l’ús inadequat i excessiu de medicaments suposa un malbaratament  de recursos, sovint pagats pels pacients i l’augment de la incidència de reaccions adverses als medicaments. Sent d’especial interès l’ús excessiu d’antibiòtics, ja que s’està produint un augment de les resistències bacterianes, cosa que està dificultant el control i augmentant la gravetat de les malalties infeccioses.

Què és l’autocura de la salut o l’automedicació responsable?

És l’ús de medicaments de lliure accés que no requereixen recepta mèdica. I s’ha de diferenciar de l’autoprescripció o ús indiscriminat de fàrmacs sense supervisió facultativa.

L’OMS indica que una automedicació responsable genera beneficis en l’àmbit personal i social, ja que pot solucionar problemes de salut menors, incrementant l’autonomia i la responsabilitat de les persones en la cura de la seva salut

Consells per l’ús racional, segur i responsable de la seva medicació:

  1. Conegui les seves malalties
  2. Col·labori amb el seu metge i infermera en la millora de la seva salut, faciliti els antecedents personals i familiars que puguin tenir importància per a la seva salut
  3. Consulti quins canvis en els seus hàbits de vida poden ajudar a millorar la seva salut i intenti modificar-los
  4. Faci una llista de medecines que pren i de com les ha de prendre
  5. Informi’s de què ha de fer si oblida alguna dosi o es pensa que ha pres més medicament del que devia
  6. Informi el seu metge sobre qualsevol possible al·lèrgia a la medicació, o si està embarassada o alletant
  7. Pregunti sobre els possibles efectes secundaris i consulti immediatament al seu metge si sospita que n’ha patit algun
  8. Segueixi les indicacions del metge, farmacèutic o professional d’atenció sanitària de com prendre la medicació
  9. No comparteixi la medicació amb la família o amics, encara que tinguin la mateixa malaltia, poden no necessitar el mateix tractament.

 

Dr. Josep Anton López

ABS Calella

Servei de Pediatria

Corporació  de Salut del Maresme i la Selva

Activitats extraescolars dels infants durant el curs escolar

Amb l’inici escolar els infants participen en  activitats organitzades pels centres educatius o externs en hores lliures fora de les hores lectives d’escola (descans,  hora del dinar o després de la sortida de la tarda).

Algunes d’aquestes activitats a estan organitzades pels mateixos centres educatius conjuntament amb  l’AMPA, i altres per entitats públiques o privades.

Cada població i cada centre ofereix  diferents ofertes per les diverses demandes.

Cal fer activitats extraescolars?

Les activitats extraescolars aporten als infants uns avantatges com són:

  • Trobar nous amics
  • Descobrir nous interessos i habilitats
  • Trobar nous referents de qui aprendre coses, valors i pautes socials

 

Activitats i salut

Des del Departament  d’Ensenyament s’ha impulsat el Pla Català d’Esports en l’Escola per tal de fomentar hàbits saludables, valors i incrementar la participació de joves i infants en l’activitat física.

L’augment d’obesitat infantil  fa que els professionals de salut facin més incidència en què part d’aquestes activitats extraescolars estiguin dedicades a la pràctica esportiva.

Continua llegint

La importància del “NO” en el discurs de les famílies

Moltes vegades, en les consultes de pediatria ens trobem a pares, fins i tot de nens petits, que estan angoixats i neguitosos per la dificultat que els representa l’educació dels seus fills.

Salvador Cardús i Ros (professor de Sociologia de la UAB i periodista), autor de “El desconcierto de la educación”, en el seu llibre dóna algunes claus als interrogants que ens apareixen en les consultes. Cardús diu:

-Sabem que educar avui dia és complicat, més que difícil. És complicat perquè les maneres de fer d’abans no es poden aplicar automàticament al món d’avui. Això no vol dir que alguns grans criteris implícits en aquelles maneres d’educar no fossin universals i valuosos, l’única cosa que hauríem d’aprendre seria adaptar-los a les noves circumstàncies. La idea fonamental és que si sabem o aprenem a adaptar les maneres de fer adequades als nostres temps, “EDUCAR” és tan fàcil o tan difícil com ha estat sempre.

Del desconcert de saber o no saber com fer-ho han sorgit dos errors greus, que en contra d’ajudar a solucionar-ho, els agreugen:

  • El primer és dramatitzar la situació fins al punt de paralitzar als pares, que tenen la sensació o impressió de viure una situació de desastre total. L’exageració dels problemes, des de la “dimissió de l’educació” que culpabilitza a tots i la repetida “crisi de valors”, s’aconsegueix que la visió sigui inabastable i en conseqüència no trobi solució.
  • L’altre error sorgeix de passar més temps renyant als pares, més que a proporcionar-los eines perquè prenguin les seves pròpies decisions educatives.

 

Les rutines

Continua llegint