Arxiu d'etiquetes: Consells de salut

Com detectem un cop de calor i com fer-hi front?

A l’estiu hem d’aprendre a conviure amb la calor i a gaudir-ne sense posar en risc  la  nostra salut.

L’excés de calor pot alterar el nostre cos, provocar deshidratació i esgotament, i també empitjorar una malaltia crònica. Si el temps d’exposició a temperatures molt altes és llarg la temperatura del cos pot elevar-se fins a nivells perillosos i es pot patir el que es coneix com a cop de calor. Un cop de calor pot tenir conseqüències molt greus i  requereixen atenció mèdica  immediata.

Els símptomes més freqüents d’un cop de calor són entre d’altres: l’augment de la temperatura corporal per sobre de 40ºC, mal de cap, nàusees i vòmits, pell envermellida calenta i no suada, respiració i freqüència cardíaca accelerades i alteracions de l’estat mental com ara confusió, irritabilitat o deliri.

Com podem prevenir un cop de calor?

  • A casa, controleu la temperatura:
  • Tanqueu les persianes de les finestres on toca el sol ( sobretot a les hores de més sol ).
  • Durant la nit obriu les finestres per refrescar la casa.
  • Estigueu als llocs més frescos.
  • Utilitzeu algun tipus de climatització (ventiladors o aire condicionat).
  • Refresqueu-vos sovint amb aigua o tovalloles amb aigua.
  • Al carrer, eviteu el sol directe:
  • Utilitzeu gorra o barret.
  • Feu servir roba lleugera (de cotó), de colors clars i ampla.
  • Camineu per l’ombra, feu servir para-sol a la platja i descanseu en llocs frescos al carrer o en espais tancats climatitzats.
  • Beveu aigua sovint.
  • Feu servir crema protectora solar.
  • Remulleu-vos la cara i si cal la roba.
  • Vigileu els trajectes en cotxe durant les hores de sol i mai deixeu nens, gent gran o mascotes amb les finestres tancades.
  • No tapeu el cotxet o la cadira de passeig dels infants quan s’exposa al sol.
  • Eviteu riscos:
  • Limiteu l’activitat física a les hores de més calor.
  • Hidrateu-vos freqüentment i vigileu l’alimentació, millor menjars lleugers com amanides, fruites o sucs.

Què es pot fer quan trobem algú amb símptomes d’un cop de calor?

  1. Portar la persona a un lloc amb ombra.
  2. Refrescar-la amb aigua fresca. Posar aigua a les zones del cos que estiguin més calentes com la cara, el coll, les axil·les i les engonals. No aplicar mai ni gel ni fred excessiu.
  3. Donar de beure a la persona aigua fresca, no freda i si pot ser afegir sals minerals.
  4. Avisar el 112.

La calor pot causar problemes a qualsevol persona però hem de tenir especial atenció amb les persones grans i els nens petits. En persones sanes i tenint en compte aquestes recomanacions no hauríem de tenir cap problema. Així que, a gaudir de l’estiu!!!

 

DUI Mari Rios

Infermera de pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

 

 

Tabaquisme ambiental i el seu impacte en la salut dels infants

Tabaquisme ambiental (TA) és un concepte ampli que engloba totes les formes en les quals el tabac contamina l’ambient. La primera i més coneguda és el fum de segona mà (FAT) que és una barreja del fum que exhala el fumador i el que es produeix per la combustió de la cigarreta. Se sap que el FAT té més de 7.000 components, alguns molt tòxics i cancerígens.

A més, aquest FAT es comporta com un gas i les seves partícules es dipositen i impregnen el medi ambient, és el que anomenem fum de tercera mà.  L’exposició a aquest fum de tercera ma es produeix per la ingesta voluntària per inhalació, ingesta d’aliments contaminats o a través de la pell  en tocar superfícies d’aquests residus del tabac que es mantenen molt de temps després que s’hagi fumat.  Els infants són especialment sensibles als efectes del FAT per la seva immaduresa i les seves conductes  els primers anys de vida (anar pel terra, portar objectes a la boca, estant en braços dels adults…).

La llar és el principal lloc d’exposició al fum ambiental dels menors. Fumar al cotxe també comporta una exposició perillosa. Per això molts països han prohibit fumar al cotxe en presència de menors. Els pares són conscients que el fum del tabac és perjudicial pels seus fills i la majoria adopten mesures de protecció. El que succeeix, quan els professionals sanitaris esbrinen quines mesures es prenen,  és que aquestes són poc efectives; obrir la finestra,  fumar en una altra habitació o quan el nen no hi és no eviten que el fum arribi on és l’infant, tampoc eviten el fum de 3ª mà. Només un 20%  dels progenitors adopten mesures útils com fumar al balcó amb la porta tancada o no fumar mai a casa.

Un concepte bastant nou és el fum de quarta mà que es refereix a l’impacte negatiu del tabac en el medi ambient des de la seva producció fins als seus residus (burilles). Els filtres de les burilles són un residu bastant contaminant, ja que estan formats per acetat de cel·lulosa, un material derivat del petroli que, en contra del que podria semblar, no és biodegradable i pot arribar a trigar fins a deu anys en descompondre.

Avui en dia les burilles són llençades a qualsevol lloc, des de voreres,  platges o sortides d’escoles o centres sanitaris. Aquest fet, a més d’embrutar el nostre entorn, afecta el medi ambient, ja que no hem d’oblidar que el filtre serveix per acumular certes substàncies perjudicials del tabac, com la nicotina o el quitrà, que amb el pas del temps es transferiran a terra o a l’aigua, contaminant- i afectant la biota de l’entorn. De fet, hi ha estudis que indiquen que una sola burilla pot arribar a contaminar vuit litres d’aigua.

 

La solució a aquest problema és a les nostres mans, ja que hem de conscienciar-nos que les burilles no s’han de llençar a terra ja que les papereres de les nostres ciutats no hi són només per dipositar-hi bosses o papers, sinó que de fet, la majoria d’elles compten amb un cendrer on poder apagar les cigarretes i dipositar les burilles al seu interior( http://www.ecogestos.com/contaminacion-por-colillas-de-cigarro).

 

És indubtable el paper decisiu dels pares i professionals de la salut en quan a la prevenció i  protecció dels nadons i en la primera infància dels efectes nocius del fum ambiental. Però tots tenim també un paper cabdal en la conservació del medi ambient. Avui per avui, les burilles són el primer contaminant mediambiental a tot el món, per sobre dels plàstics. Dels 6 billons de cigarretes que es fumen en tot el món, 4.5 són depositades en espais públic  (Toxicity of cigarette butts, and their chemical components, to marine and freshwater fish).

 

L’única manera de protegir els menors de l’exposició ambiental de tabac és amb el 100% d’ambient lliure de fum de tabac (OMS)

 

Quin planeta deixarem als nostres fills?

 

 

Marta Chuecos i Molina
Directora EAP Rocafonda-El Palau.
Referent Programa Atenció Primària Sense Fum i Infància Sense Fum (PAPSF) (ISF).Coordinadora Guia Tabaquisme Ambiental I Salut Perinatal i infantil (TASPI).

 

    

Sabíeu que una sola pastilla de certs medicaments pot ser letal per un infant (One pill killers)? 

Estem a casa dels avis. El nen ha anat a l’habitació i s’ha pres una (o dues?) pastilles de les que pren l’avi. Fa estona que ha passat, però fins ara no ens n’hem adonat. El nen està perfectament bé. Cal fer alguna cosa? Una única pastilla pot ocasionar-li algun problema?

Molts medicament poden causar intoxicació en els infants si els prenen accidentalment, però alguns són altament tòxics fins i tot en dosis petites. La ingesta d’una única pastilla d’alguns medicaments per adults pot ser potencialment letal en els infants. Alguns fàrmacs (One pill killers – una pastilla pot matar) arriben a assolir una dosis letal per un infant de 10 kg amb un sol comprimit.

Alguns dels medicaments potencialment letals en una única dosis pels infants són fàrmacs d’ús freqüent i inclouen pastilles per controlar la tensió arterial, medicines per al cor, per a la diabetis, els analgèsics opiacis o alguns antidepressius. La ingesta per part d’un infant d’algun d’aquests fàrmacs obliga a fer una consulta.

Sempre és preferible prevenir que curar (que lamentar). Els pares, però també avis i familiars que conviuen amb els infants, heu de recordar les mesures de seguretat pels fàrmacs a casa:

  • Mantingueu sempre els medicaments fora de l’abast dels infants. Deixeu els medicament en una farmaciola no accessible als petits.
  • Mantingueu els medicament en el seu envàs original. Molts medicaments tenen un tap de seguretat per evitar que els infant el puguin obrir.
  • Els organitzadors de pastilles són una eina molt útil per recordar tots els fàrmacs a prendre, però als ulls d’un infant petit és una autèntica i temptadora caixa de llaminadures que cal treure del seu abast.
  • No preneu medecines davants dels infants. Els infants són grans imitadors i tard o d’hora voldran fer-ho ells.
  • Feu un ús responsable dels medicaments. No emmagatzemeu fàrmacs a casa. Recicleu adequadament els medicaments caducats.
  • Tingueu a mà el telèfon de Sanitat respon 061 i no dubteu en consultar.
Els fàrmacs (Buprenorfina-naloxona, Diltiazem, Glibencamida, Glipizida, Dapsona, Hidroxicloroquina, Metadona, Morfina, Oxicodona, Propafenona, Tapentadol, Tramadol, Teofilina, Verapamilo i Ziprasidona) poden arribar a dosis letals en infants petits amb un sol comprimit. Altres fàrmacs (Amitriptilina, Bupropion, Clorpromazina, Cloroquina, Clozapina, Codeïna, Difenhidramina, Flecainida, Hidromorfona, Isoniazida, Lamotrigina, Nifedipino, Olanzapina) poden ser  igualment letals en un infant petit  amb només 2-3 comprimits.

 

 

Dr. Fco. Codina Garcia

ABS Malgrat-Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació de salut del Maresme i la Selva

El meu nadó té molts mocs! Com li faig un rentat nasal?

El nas produeix mocs per netejar les impureses de l’aire que es dipositen a la mucosa nasal i com a resposta als processos inflamatoris. Els refredats són la causa més freqüent de mocs al nas, especialment en els menors de 2 anys. És molt important ajudar als vostres fills a treure la mucositat.

Els més petits no són capaços de treure’s els mocs fins que no aprenen a mocar-se. Per això, tot i que es poden fer rentats nasals a qualsevol persona és molt important fer-los en els infants. El rentat nasal hidrata i estova la mucositat facilitant així la seva expulsió. Els bebès de vegades vomiten el moc i/o se l’empassen i s’elimina a través de la via digestiva

Com es fan els rentats?

Hi ha diferents maneres de fer rentats nasals. A continuació us aconsellem una tècnica:

  • Renteu-vos les mans abans i després de fer el rentat
  • Poseu al nadó de costat tocant la galta sobre una superfície
  • Apliqueu aigua de mar o sèrum fisiològic (millor que estigui a temperatura ambient, no fred ) per l’orifici nasal que queda a dalt (és important que el nadó estigui ben agafat ).
  • Administreu uns 1.5-2 ml de sèrum als nens petits, i fins a 5 ml en nens més grans
  • Assegueu al nadó per afavorir l’expulsió de les secrecions.
  • Repetiu el mateix procediment en l’altre orifici nasal girant el cap cap al costat contrari.

Si el nas està molt obstruït, podeu posar sèrum i fer massatge al nas per estovar la mucositat i tornar a administrar més sèrum. Després del rentat nasal l’infant expulsa (o s’empassa) les mucositats i el podeu ajudar amb l’ús d’un mocador. Atenció en utilitzar aspiradors nasals perquè poden lesionar la mucosa nasal.

Si l’infant està refredat i té molt mocs, podeu fer-li rentats fins a 4 o 5 vegades al dia. Es recomanable fer-los abans de menjar i abans de dormir.

 

Maria Isabel Rios Cuevas

DUI Pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Coneixeu els efectes del cànnabis sobre la salut?

El Govern del Canadà ha legalitzat l’ús lúdic del cànnabis, també conegut com a marihuana. Els joves canadencs tenen una de les taxes més altes de consum de cànnabis del món. 1 de cada 3 diu haver-ne consumit l’últim any.

El fet de legalitzar aquesta substància no canvia els efectes adversos que pugui tenir per a la salut. Tot i que alguns joves pensin que el consum és inofensiu, cal dir que, fins i tot, el consum esporàdic, pot produir greus seqüeles en l’organisme. Algunes d’elles:

  • Alteracions de les funcions cerebrals: reducció de la capacitat de concentració, disminució de la capacitat de prendre decisions, confusió, ansietat, al·lucinacions, trastorns de l’humor o símptomes psicòtics.
  • Efectes sobre l’organisme: alteració de la tensió arterial.
  • Dependència: un consum freqüent i repetit genera una dependència a la substància, que es pot establir en qualsevol edat, encara que els joves són més vulnerables.
  • Efectes a llarg termini: bronquitis, infeccions de pulmó, tos crònica, excés de mucositat o lesió dels vasos sanguinis.

L’enquesta sobre alcohol i drogues feta a Catalunya l’any 2017 mostra un augment del consum de cànnabis, situant-se en el 20.3%, els adolescents entre els joves de 14 a 18 anys que manifesten-ne haver consumit els darrers 30 dies. A Catalunya, des del 2017 el consum d’aquesta droga està regulat per llei. La legislació en redueix el consum a les associacions o clubs cannàbics i fora d’aquestes és il·legal, també prohibeix que els menors d’edat en consumeixin.

Dr. Fco. Codina Garcia

Servei de Pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Bucca sana in corpore sano

Una boca sana i un cos sa van de la mà. Per contra, una mala salut bucodental pot tenir conseqüències desfavorables en el benestar físic i psicosocial de la persona.

La càries precoç de la infància no és només un problema de l’infant i la seva família, sinó també de la societat i del sistema sanitari. La instauració d’una educació precoç ha d’estar encaminada a evitar una necessitat futura ja que prevenir i evitar la càries i les malalties de les genives en la dentició primària és una excel·lent manera de fer prevenció de les mateixes entitats en la dentició permanent de l’individu i aconseguir adults amb una bona salut oral.

Les principals causes de morbi / mortalitat de les persones adultes estan associades a situacions i hàbits poc saludables que se solen adquirir a les etapes de la infància i l’adolescència; per això, la posada en marxa de mesures que fomentin estils de vida saludables i la millora de la salut des de la infància tindran una repercussió positiva innegable en el futur estat de salut i qualitat de vida de l’individu.

La càries dental és actualment la malaltia crònica més freqüent en la infància amb una elevada prevalença en preescolars espanyols. Aquesta malaltia infecciosa està considerada, actualment, com una disbiosi causada pel consum de sucres; és a dir, es considera que és una malaltia sucre-dependent.

Hem de ser conscients que els enfocaments restauradors tradicionals han fracassat en l’intent de disminuir la càries durant les últimes dècades. És per això que, hem de replantejar aquesta situació i dedicar cada vegada més esforços preventius i educatius per oferir als nostres pacients la possibilitat de viure sense malalties orals.

L’odontologia ha canviat dràsticament en les últimes dècades. Cada vegada hi ha més demanda d’una odontologia mínimament invasiva que intenta analitzar el perquè de la malaltia i no només limitar-se a solucionar el problema immediat. L’odontologia per a lactants es troba a la base d’aquest canvi, en el qual l’odontopediatra té l’oportunitat d’analitzar i controlar els factors de risc de la malaltia abans que aquesta aparegui.

Per mantenir una boca sana des de la infància fins a l’edat adulta, recomanem realitzar una consulta amb l’odontopediatra abans del primer any de vida del nadó. Els pares portaran el seu nadó al dentista perquè no tingui càries, no per curar-les. Els consells i assessorament precoç els ajudaran a tenir totes les eines per aconseguir-ho.

Consells

Les principals recomanacions que tindrem en compte des dels primers mesos de vida del lactant son:

  • No oferir i alhora procurar evitar els “aliments ensucrats” i els “aliments amb sucres afegits” (galetes, pa dolç, pastisseria industrial, sucs industrials, xocolates, gelats, begudes de cola, begudes gasoses, patates fregides de bossa, etc…), especialment els primers dos anys de vida.
  • A partir dels dos anys cal reduir al màxim la ingesta de “sucres ocults”.
  • Eliminar aliments amb sacarosa entre àpats. Si no és possible, realitzar la higiene bucal immediatament després.
  • Evitar l’ús del biberó amb líquids que no siguin aigua.
  • Mai mullar el xumet en líquids ensucrats, sucre o mel.
  • No compartir utensilis amb el nadó (raspalls dentals, culleres, joguines, etc…) especialment durant els primers 2 anys de vida
  • No netejar el xumet del nadó amb saliva quan el xumet s’ha embrutat
  • Començar la higiene de les dents amb l’erupció de la primera dent temporal o “de llet”, que sol donar-se al voltant dels 6 mesos d’edat, dues vegades al dia; pel matí, i sobretot, per la nit, amb un raspall de dents per lactants amb pasta dental de 1000 ppm (parts per milió) de ió de fluor.

Dra. Cristina Marès Riera

Odontopediatra

Institut Pediàtric Marès-Riera

El meu fill/a està fent el canvi… Quan m’he de preocupar?

L’anomenat “canvi” o inici de la pubertat es defineix com l’aparició dels caràcters sexuals secundaris en un nen/a. Es tracta d’un procés fisiològic que es desenvolupa per causes encara no conegudes del tot i que depenen de múltiples factors genètics (edat d’aparició dels signes puberals als pares…) i ambientals (estat nutricional, absència de malalties…). Comença l’adolescència.

Definim conceptes

  1. Caràcters sexuals primaris: Són els òrgans genitals que defineixen el sexe ja al naixement..
  2. Caràcters sexuals secundaris: És el desenvolupament de signes a través dels quals un nen/a passa a l’edat adulta. Es considera que s’inicia amb l’aparició de:
    • Nen: Augment de la mida testicular (volum testicular per sobre de 3 ml.)
    • Nena: Aparició del “botó mamari”
  3. Altres signes que no necessàriament signifiquen inici de la pubertat:
    • Axilàrquia: aparició de pèl axil·lar
    • Pubàrquia: aparició de pèl pubià
    • Telàrquia: aparició de botó mamari en nenes
    • Odàrquia: canvi d’olor corporal a “més fort”
    • Ginecomàstia: aparició del “botó mamari” en fer el canvi en un nen, es tracta d’un procés benigne i autolimitat!
    • Adipomàstia: Greix a nivell mamari, pot confondre’s amb la telarquia o la ginecomàstia pròpiament dita
  4. Menarquia: és l’anomenada la primera menstruació en la nena.

Continua llegint

Consell per comprar un caminador. No comprar-lo

Segons explica l’Associación Española de Pediatria (AEP) en la seva pàgina web, l’ús dels caminadors no està recomanat i no només ella ho desaconsella, en tots els països de la Unió Europea i de fora d’ella, les societats professionals desaconsellen l’ús del caminador, fins a tal punt que està prohibida la seva publicitat i comercialització al Canadà.

Els caminadors no aporten cap benefici perquè els infants aprenguin a caminar, i a més multipliquen el risc d’accidents. Segons els informes l’ús de caminadors quadrupliquen el risc de caiguda per una escala, dupliquen el risc de fractura per caiguda per una escala i a més avancen l’edat de caiguda per una escala dels dotze als vuit mesos. També augmenten el risc de cremades i d’intoxicacions.

Al Canadà, les caigudes per les escales, per culpa dels caminadors, són la causa més freqüent de lesions greus en el cap en infants menors de 2 anys. Per aquest motiu estan prohibits en aquest país des de l’any 2004.

Podeu ajudar perquè l’infant camini abans?

No, més aviat tot el contrari. El lactant abans d’iniciar la marxa l’infant comença anar a quatre grapes, aprèn a incorporar-se amb suport, es mira els seus peus, inicia els seus primers passos, aconsegueix i manipula objectes al seu abast per experimentar, desenvolupa les seves qualitats tàctils, olfactòries, visuals… Un infant en un caminador no pot fer gens d’això: no veu els seus peus, no arriba a agafar els objectes del terra, etc. El caminador és un objecte que li priva de totes aquestes experiències. Els infants que usen caminador inicien la marxa autònoma més tard, però aquest retard es compensa o s’iguala als 15 mesos d’edat.

Per què poden ser perillosos els caminadors?

Podeu creure que el caminador és segur per als infants, ja que els manté entretinguts mentre els pares realitzen altres tasques. No obstant això, en un caminador l’infant es mou més ràpidament i disposa de major mobilitat i abast, que la que correspondria per la seva edat, la qual cosa pot provocar caigudes per les escales, accidents amb estufes, cantonades de les taules o portes de cristall. Els caminadors també donen  un equilibri limitat a l’infant que encara no és capaç de mantenir-se en peus o caminar. En cas d’inestabilitat, bolquen fàcilment.

Quines són les lesions més freqüents? Com es produeixen?

Continua llegint

PRIMAVERA I AL·LÈRGIES

El dia 21 de març, va començar la primavera. Tot i que les al·lèrgies poden manifestar-se durant tot l’any, habitualment pensem en la primavera com a època més habitual perquè moltes plantes i arbres alliberen el pol·len en aquest període (gramínies, parietària, plataner, olivera…), i també els al·lèrgics als àcars de la pols poden tenir més símptomes a causa de les condicions de temperatura i humitats idònies per al seu creixement que es donen en primavera.

El pol·len són partícules microscòpiques (no visibles a simple vista) que contenen les cèl·lules reproductives masculines de les plantes.  Cal diferenciar-ho del borrissol o “pelussa” que produeixen els pollancres i altres arbres que són llavors amb pèls.

En les persones amb al·lèrgia, quan la partícula de pol·len entra en contacte amb la mucosa respiratòria, es produeixen els símptomes típics de l’al·lèrgia: llagrimeig, picor i envermelliment ocular, picor i congestió nasal, esternuts, picor de gola, irritabilitat o fins i tot crisis d’asma.

Per tal de saber si el que presentem és al·lèrgia, cal anar al metge i explicar-li els símptomes que tenim. Es poden realitzar proves d’al·lèrgia (a la pell o analítica) per determinar si tenim nivells alts dels anticossos de l’al·lèrgia, però sempre relacionant els resultats de les proves amb els símptomes, donat que el fet de tenir unes proves positives no confirma l’al·lèrgia. En el cas del pol·len cal tenir en compte els períodes de pol·linització de les diferents plantes/arbres que ens ajudaran a saber quin pot ser el pol·len implicat. Aquests períodes poden modificar-se una mica any rere any per les variacions climatològiques.

El tractament de l’al·lèrgia consta de diversos punts:

Continua llegint

L’alimentació saludable en l’etapa escolar

Des de la Generalitat de Catalunya l’any 1997 es va iniciar un servei d’assessorament de programacions de menús que es va dur a terme des del Programa d’educació per a la salut a l’escola (PESE) en coordinació amb el Programa d’alimentació i nutrició del Departament de Salut.

El febrer de 2005 va aparèixer la primera edició de la guia L’alimentació saludable en l’etapa escolar. L’any 2012 es va reeditar actualitzada, i l’edició actual del 2017, ha sigut revisada i ampliada.

L’actual guia, defineix l’alimentació saludable com aquella que és satisfactòria, suficient, completa, equilibrada, harmònica, segura, adaptada al comensal i a l’entorn, sostenible i assequible.

L’alimentació és un procés que ens acompanya al llarg de la vida, mitjançant el qual obtenim els nutrients que ens permeten cobrir els requeriments de l’organisme. Per tal que el creixement i el desenvolupament tant físic com mental es produeixin d’una manera adequada és imprescindible facilitar una alimentació que cobreixi les necessitats nutricionals pròpies de cada etapa.

El menjar és, sens dubte, un element d’identificació cultural, per tant, és important mantenir i potenciar els hàbits alimentaris propis de l’àrea mediterrània, adaptats als canvis sociològics i culturals que es van produint.

Una alimentació equilibrada implica una aportació adequada de nutrients, en qualitat i en quantitat. Entre la població en edat escolar, és freqüent consumir poca fruita, verdura, llegums i peix.

 

A la següent taula podeu observar les freqüències recomanades de consum dels diferents grups d’aliments. Les quantitats varien segons l’edat i els requeriments individuals, i és convenient que les adeqüeu a la sensació de gana de l’infant.

 

 

Com s’han de repartir els aliments en els diferents àpats diaris?

Continua llegint