Els medicaments no curen els refredats!

Els refredats es curen sols. Avui dia l’únic medicament eficaç per al tractament dels mocs és l’aigua, no hi ha cap tractament que pugui prevenir, escurçar o curar un refredat.

Existeixen medicaments per intentar alleujar els símptomes del refredat, com xarop pels mocs, la tos o descongestius nasals. L’eficàcia de qualsevol d’ells és molt variable i d’escàs rendiment. En els infants pot produir efectes adversos, així que la seva administració és innecessària, especialment en els menors de dos anys.

Què cal fer?

La majoria dels infants que estan refredats es troben bé, juguen i fan vida normal. Si l’infant es troba molest, podrem alleujar els símptomes prenent alguna de les  següents mesures:

1. Si té febre o malestar, se li pot donar antitèrmics durant dos o tres dies segons precisi (paracetamol o ibuprofè). Només se li han de subministrar si l’infant es troba malament.
2. Oferir abundants líquids (aigua, brou, sucs). Els líquids, especialment l’aigua, són la solució més eficaç contra els mocs.
3. Si l’ambient de casa és sec, es pot usar un humidificador durant un temps. Això humidifica les vies respiratòries i evita que s’espesseixi molt el moc. Vigileu amb els infants que tenen asma o bronquitis, perquè podria ser perjudicial.
4. A casa, mantingueu una temperatura adequada (18 ºC – 22 ºC). Eviteu substàncies irritants com el tabac, pols, fum i els canvis de temperatura bruscos.
5. Mantingueu el nas destapat (realitzeu rentats nasals amb sèrum fisiològic o aigua de mar isotònica i aspireu el nas les vegades que sigui necessari), especialment en lactants.
6. Poseu-los a dormir en posició semiasseguda (en un angle de 30 º), ja que aquesta posició millora la respiració.

Els refredats duren de 7 a 10 dies, encara que l’infant es trobi bé, es pot sentir més cansat i menjar menys. Així que és recomanable, deixar-los que dormin més, i no forçar-los a menjar, oferiu-los freqüentment líquids i permeteu-los que s’alimenti amb el que més els vingui de gust. Els lactants solen preferir la lactància materna o el biberó durant els dies que tenen més mucositat prescindint d’altres aliments.

 

Dra. M. B. Fontalva Ballesteros.

ABS Blanes

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

 

Amb motiu del Dia Mundial dels Llegums, parlem d’alguns dels seus beneficis

L’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar l’any 2016 Any Internacional dels Llegums. Posteriorment i des de l’any 2019, el 10 de febrer s’estableix com el Dia Mundial dels Llegums.

Llenties, mongetes i cigrons són part essencial de la dieta humana des de fa segles. Les restes arqueològiques trobades a  Anatolia (actual Turquia) mostren que l’antiga producció agrícola de cigrons i llenties es remunta als anys 7.000-8.000 aC.

Els llegums tenen molts avantatges per al desenvolupament agrícola del món i per al desenvolupament alimentari de les persones. Els llegums són tots aquells cultius on el propòsit final és l’obtenció del gra sec, com per exemple, fesol, llenties, cigrons o arròs.

Quins són alguns dels  beneficis dels llegums?

• Alt valor nutritiu: els llegums són un dels pocs aliments vegetals rics en proteïnes i fibra i baixos en greix. Fet que permet reduir el colesterol i els nivells de sucre en sang, evitant l’aparició de malalties no *transmissibles com la diabetis o problemes cardiovasculars. A més, també ajuden a frenar l’obesitat.
• Promoció de la seguretat alimentària: els cultius de llegums gairebé sempre són abundants. Això vol dir que un agricultor pot vendre part de la seva collita com consumir-la, garantint així la seguretat alimentària tant de la comunitat com de la seva família. D’altra banda, aquest tipus de cultius tendeixen a fixar el nitrogen atmosfèric en la terra, és a dir, ajuda a recuperar els sòls perquè siguin nutritius per tornar a sembrar.
• Mitiguen el canvi climàtic: tal com hem explicat en el punt anterior, els llegums ajuden a recuperar els nutrients del sòl de forma totalment natural. Això evita l’ús de fertilitzants químics que solen expulsar gasos d’efecte d’hivernacle a l’ambient, contribuint amb el canvi climàtic i l’escalfament global.

Els infants poden menjar llegums des de l’inici de l’alimentació complementària i es recomana el consum d’almenys 3 vegades a la setmana, cuinar-los amb un baix contingut de greix i combinar-los amb aliments rics en vitamina C per afavorir l’absorció del ferro.

Aprofiteu i prepareu un bon àpat de llegums per la vostra família i festegeu aquest dia.

Bon profit!

 

Marta Azuara Azuara

DUI Pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Nova vacuna finançada, antimeningocòccica tetravalent

El Departament de Salut ha actualitzat el calendari de vacunacions per incorporar-hi una nova vacuna, l’antimeningocòccica conjugada tetravalent (vacuna MACWY), als 11-12 anys, en substitució de la vacuna contra el meningococ C conjugada.

Aquesta vacuna protegeix contra quatre serogrups del meningococ, que és un bacteri que pot causar una malaltia infecciosa greu com és la malaltia meningocòccia invasiva. Se’n produeixen casos durant tot l’any, però de manera més freqüent durant els mesos d’hivern i primavera. Tot i que existeixen diversos serogrups, els causants de la malaltia majoritàriament són A, B, C, W i Y.

Tradicionalment els serogrups B i C produeixen la malaltia sobretot en infants menors de 5 anys. Però actualment s’ha observat un increment de casos en els serogrups W i Y, sobretot entre els joves. Per tant, l’objectiu és començar per vacunar principalment als adolescents i els joves.

És per això que aquest curs es començarà a vacunar als centres educatius amb la vacuna MACWY juntament amb la resta de vacunes que s’administren a 6è de primària, durant 2 anys també s’administrarà als 13-14 anys juntament amb la vacuna Td a 2n d’ESO i s’intentarà captar als joves de 15-18 anys als centres d’atenció primària.

En general, només es requereix una sola dosi, a no ser que els joves pertanyin a algun grup de risc.

Tot i que aquesta vacuna s’administrarà gratuïtament a les edats que acabem d’explicar, també existeix la possibilitat d’administrar-la a nens més petits, però de moment de manera no finançada. Si teniu preguntes o dubtes sobre aquest tema ho podeu demanar als vostres professionals de Pediatria de referència.

Dr. Josep A. López

Servei de Pediatria

ABS Calella

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

10 consells per viatjar amb infants en cotxe de forma segura

Els infants desgraciadament també són víctimes dels accidents de trànsit. Un 3% del total dels morts a la carretera són nens. Afortunadament cada vegada estem més conscienciats de la importància que tenen els elements de seguretat infantil en la prevenció de les lesions en els accidents de tràfic.

La seguretat de l’infant depèn a més a més dels sistemes de retenció infantil del conductor. Respectar les normes, conduir de manera tranquil·la i relaxada, sense agressivitat ni de forma brusca, deixant un espai de seguretat, i ajustant la velocitat a les circumstàncies del trànsit, és la millor manera de protegir els petits durant els desplaçaments.

Per tenir un viatge segur us deixem algunes recomanacions:

1. Al cotxe porteu sempre l’infant amb un sistema de retenció infantil adequat a la seva talla, pes i edat, per petit que sigui el trajecte. I mai, en cap concepte, deixeu el menor sol o sense la supervisió d’un adult dins del vehicle.
2. Utilitzeu sempre cadires homologades, i si és possible, opteu per la normativa més actual (ECE R129), ja que les exigències de seguretat són majors. Comproveu l’etiqueta d’homologació, en la qual hi ha de figurar la talla i/o el pes per als quals s’ha homologat el producte.
3. Quan aneu a comprar un sistema de retenció infantil, heu d’acudir a un centre especialitzat on us assessoraran sobre les necessitats de l’infant i us explicaran les característiques de cada cadira i la seva instal·lació. Llegiu detingudament les instruccions de la cadira assegurant-vos que la seva instal·lació és absolutament correcta i guardeu-les per a futures consultes.
4. No compreu cadires de segona mà, ni accepteu aquelles que han estat utilitzades prèviament durant un llarg període de temps. I després d’un accident, sempre la cadira ha de ser substituïda.
5. El vehicle i la cadira infantil actuen de manera conjunta. Abans de comprar una cadira, verifiqueu el sistema d’ancoratge del vehicle (i.*Size, *ISOFix i/o cinturó de seguretat) i busqueu una cadira que s’adapti a ells.
6. Col·loqueu sempre l’infant a les places posteriors del vehicle. I recordeu pujar i baixar del cotxe al menor per la part segura de la via (com la vorera). Si únicament el podeu col·locar a la plaça davantera, desconnecteu l’airbag davanter si la cadira s’instal·la en sentit contrari a la marxa.
7. Es recomana portar el nen en sentit contrari a la marxa el major temps possible, almenys fins als 15 mesos respectant les limitacions establertes pels fabricants de sistemes de retenció infantil i del vehicle. Ajusteu bé sempre els arnesos o cinturons al cos del nen, sense folgances.
8. Per als nens de més edat és aconsellable utilitzar cadires amb respatller almenys fins als 135 cm d’alçada, ja que proporciona més protecció enfront dels impactes laterals, i milloren l’eficàcia del cinturó de seguretat. Des de la de DGT, es recomana continuar utilitzant el sistema de retenció infantil homologat al seu pes i talla fins que el menor aconsegueixi els 150 cm.
9. Mai viatgeu amb objectes sense subjecció, ni poseu equipatge o mascotes en el vehicle al costat dels petits. En cas de frenada o impacte, poden sortir disparats i provocar lesions greus en l’infant.
10. En cas d’accident, i sempre que sigui possible, cal treure el nen del cotxe accidentat amb el seu sistema de retenció infantil, i mai treure al menor en braços (excepte riscos imminents).

 

Marta Azuara Azuara

DUI Pediatria

ABS Malgrat- Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Hivern i grip, parella inseparable

Comença la temporada de la grip. La grip és una malaltia provocada per un virus, del qual n’existeixen diferents tipus i pot canviar cada any. En els últims anys, el virus més freqüent és l’A i en menor proporció, el de tipus B. En els infants les manifestacions més freqüents que ens indicaran que han agafat el virus són la febre, la tos i la mucositat nasal, a més de malestar general i dolor muscular. En canvi, en els nadons la grip els pot ocasionar només febre elevada sense més símptomes inicialment. La majoria de símptomes desapareixen en 5-7 dies, encara que la tos pot persistir més temps.

La grip és una malaltia contagiosa i s’encomana amb molta facilitat, de persona a persona via aèria per la tos i els esternuts, també per les mans o per haver tocat objectes contaminats pel virus (joguines, tovalloles…). En general, no és una malaltia greu, i són sobretot els infants menors de 2 anys els qui poden presentar alguna complicació.

La grip no es tracta amb antibiòtics, excepte quan hi hagi alguna complicació. S’han d’administrar antitèrmics (paracetamol o ibuprofè) per fer baixar la temperatura i donar benestar a l’infant.  És molt important que estigui tranquil a casa i begui líquids  per mantenir una bona hidratació. També és molt important que si sou els cuidadors us renteu sovint les mans amb aigua i sabó i també renteu les dels petits per evitar la transmissió de la malaltia.

La vacuna de la grip està indicada en aquells infants majors de 6 mesos d’edat que pateixin malalties cròniques (asma, diabetis, malalties renals, dèficits de les defenses…) i que els fan més propensos a patir complicacions si agafen el virus de la grip.

Dr. Josep Sánchez

Pneumòleg pediàtric. Hospital de Calella

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

 

Hàbits saludables del son

Dormir és el mecanisme reparador que necessita, cada dia, el nostre organisme per a mantenir una bona salut física i mental. Els infants, igual que els adults, precisen una quantitat i qualitat de son adequada diària pel seu benestar. Els infants que no dormen prou tenen dificultats per fer les activitats habituals del dia a dia.

Uns bons hàbits saludables del son, com altres habilitats, s’aprenen i com totes les habilitats quan abans es comencen a aprendre més fàcilment s’incorporen a les rutines habituals. L’aprenentatge dels bons hàbits del son s’ha de començar des del naixement.

 

Quant han de dormir?

Cada infant és únic i té les seves necessitats específiques de son. Les necessitats de son depenen de factors individuals i també de l’edat, de l’estat de salut física i emocional, de les activitats diàries, etc.

Com a guia orientativa podem dir que els nadons poden dormir entre 16 i 18 hores al dia; els menors de 2 anys fan una mitjana de son de 13 hores al dia (incloses les migdiades); dels 3 als 5 anys la mitjana és de 10-12 hores (migdiades incloses), i entre els 6 i els 10 anys els infants dormen unes 10 hores al dia. Els adolescents necessiten dormir de 8 a 10 hores diàries.

Els infants més petits acostumen a fer dues migdiades (al matí i a la tarda) fins als 18 mesos i segueixen amb una, habitualment a la tarda, fins als 3 – 4 anys, tot i que hi ha infants més grans que continuen amb les migdiades i altres que deixen de fer-les més aviat. Heu de respectar el ritme propi del vostre infant.

Els pares han de saber que durant els primers mesos de vida els lactants es desperten diverses vegades cada nit. Els despertats nocturns van disminuint amb l’edat i no és fins als 6 mesos que els infants dormen tota la nit, tot i que fins al 2% dels infants de 5 anys encara es desperten durant la nit.

 

Consells per assolir hàbits de son saludables

La dificultat per dormir, especialment en els infants més petits, es pot prevenir en gran mesura incorporant rutines sobre l’hàbit de son i com es posen al llit.

1. Deixeu-lo fer migdiades. Un infant que està massa cansat tindrà més dificultat per agafar el son. Mantenir-lo despert tot el dia sense fer migdiada pot ser més un problema que una solució.
2. Deixeu-lo que s’adormi sol. Si es desperta a la nit. Espereu uns minuts perquè es torni a dormir tot sol abans d’anar a veure’l.
3. No els desvetlleu. Eviteu desvetllar el vostre nadó amb alimentació o canvis durant la nit si no són necessaris.
4. Horari fix. Establiu un horari habitual per l’hora d’anar a dormir i per les migdiades. Tenir una hora fixa per anar al llit ajuda a regular el rellotge biològic, de la mateixa manera que determinar una hora d’aixecar-se.
5. Establiu una rutina. Manteniu una rutina a l’hora d’anar a dormir: Fer-li un bany d’aigua tèbia (per més petits), rentar-se les dents, llegir-li un llibre o fer un joc tranquil (un puzle)… dintre de la seva habitació o en el seu propi llit.
6. No allargueu les rutines. Les rutines per anar al llit han de tenir una duració limitada no més enllà de 10 – 20 minuts.
7. Dormitori confortable. Feu del dormitori un lloc tranquil, còmode i relaxant, amb una il·luminació suau, poc soroll i una temperatura adequada.
8. Seguretat i protecció. Tranquil·litzeu i doneu suport si el vostre infant té por a l’hora d’anar a dormir o té malsons. Establiu una estratègia perquè l’infant tingui percepció de seguretat i protecció (una llumeta, un nino…)
9. Eviteu la ingesta de cafeïna. No doneu al vostre infant begudes amb cafeïna que poden dificultar agafar el son.
10. Sense pantalles abans d’anar a dormir. Eviteu les pantalles abans d’anar a dormir.
11. Retireu les pantalles del dormitori. No permeteu que el vostre infant tingui televisió, ordinador o videojocs a la seva habitació.
12. Activitat física adequada. Procureu que els infants facin una activitat física apropiada durant el dia.

 

 

 

 

Dr. Fco. Codina Garcia

ABS Malgrat – Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Bones i saludables festes!

Alegria, pau i amor…  S’acosten les festes de Nadal i per gaudir-ne al màxim no podem oblidar-nos de la salut, que acostuma a ser, precisament, el que més desitgem per a nosaltres i per a la gent que estimem. Però no n’hi ha prou amb desitjar-la, sinó que hem tenir-ne cura, i adoptar i mantenir bons hàbits diaris també en aquestes dates.

Alguns consells:

Prepareu un menú saludable, us donem un exemple:

• Aperitius: Brotxeta de llagostins o xampinyons balsàmics o tomàquet xerri i formatge fresc, Humus amb verduretes crues (palets de pastanaga, api, cogombre…), patés variats, embotits ibèrics.
• Plat principal: Llom rostit amb taronja i pinyons, llobarro al forn amb aroma de fonoll i llimona, i com a opció vegana lasanya d’espinacs amb soja texturitzada.
• Postres: Rodes de taronja amb xocolate negra i nous, broquetes de pinya gratinada o macedònia de fruites, iogurt amb encenalls de torró

Atenció amb les quantitats. En dietètica: res és bo o dolent, tot depèn de la dosi. La clau és no repetir ni picar, sinó controlar les quantitats i no menjar molt més que en un menjar habitual. Trieu el que més us agradi, limiteu la vostra ingesta a dues o tres opcions.

Després dels àpats són més recomanables les infusions d’herbes digestives (camamilla, poliol…), que les estimulants com el cafè o el te.

Limiteu el consum d’alcohol. Tot i que les begudes alcohòliques són presents en la majoria de les celebracions nadalenques, cal limitar-ne el consum. En cas que begueu alcohol, feu-ho amb moderació. No conduïu si preveieu consumir begudes alcohòliques o en horaris en què el cansament i la somnolència us puguin afectar.

Recordeu que durant tot l’embaràs i la lactància cal abstenir-se de consumir qualsevol beguda alcohòlica. Així com els nens de qualsevol edat no han de prendre cap tipus de beguda alcohòlica fins i tot de baixa graduació.

Realitzeu activitat física. Sempre heu de realitzar activitat física com en qualsevol època de l’any, si a més  incrementeu la ingesta de calories, l’últim que caldria fer és disminuir el nostre nivell d’exercici. Si normalment no ho feu és bo que no espereu l’any nou per proposar-vos-hi, millor que comenceu a realitzar-lo abans. A més, podeu retirar aviat de taula els dolços per continuar xerrant tranquil·lament o sortir a fer una passejada per digerir millor el menjar.

Gaudiu d’aquests dies amb les persones que estimeu i compartiu la il·lusió amb els més petits de la casa.

Salut i bones festes saludables.

 

Marta Azuara Azuara

DUI Pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Consells per triar joguines, que tots els Reis Mags han de conèixer!

Les joguines a més de servir per jugar també ajuden els infants a desenvolupar-se emocional, social i físicament. Perquè estimulin el desenvolupant dels nens i les nenes han de facilitar la relació amb altres infants i també amb els pares i altres persones. Per això, tot i que hi ha algunes joguines  que es presenten com a estimuladores perquè estan plenes de sorolls i llums, són poc educatives perquè en aquest cas l’infant és un espectador passiu de les meravelles que fa l’andròmina.  Quantes més coses fa la nina menys coses fa el nen.

Tips per escollir una bona joguina

1. Trieu joguines que facilitin diferents funcionalitats: jugar, interactuar, relacionar-se amb els altres, aprendre… Les joguines no poden substituir les relacions familiars o amb els amics, ben al contrari, les joguines han d’ajudar a establir interaccions.
2. Trieu joguines segures. Seleccioneu joguines que acompleixen les normatives. Pels més petits vigileu que no tinguin, o que es puguin separar fàcilment de la joguina, element petits que ells siguin capaços d’empassar-se. Assegureu-vos que les piles de les joguines estan allotjades en un compartiment segur.
3. Trieu joguines adequades a l’edat i al desenvolupament de l’infant. Seguiu les instruccions que els fabricants de joguines donen en relació de les edats recomanades per fer servir cada joguina. En els infants que tenen algun tipus de discapacitat, cal una valoració individualitzada.
4. Trieu joguines que no promouen estereotips basats en raça o gènere. Si voleu educar els infants amb valors de respecte i equitat, hem de fer-los jugar amb joguines que no promoguin ni la violència ni la discriminació.
5. Trieu joguines que fomentin la resolució de problemes. El joc és una bona eina per desenvolupar aquestes habilitats en els infants. Seleccioneu joguines que els estimulin a solucionar problemes com trencaclosques, jocs de taula, jocs per classificar formes o colors.
6. Trieu joguines que estimulin la seva imaginació. Seleccioneu joguines amb utilitats múltiples i obertes que permetin als infants fer diferents joc o crear les seves pròpies històries; com ninots o figures de persones o animals o blocs de fusta o plàstic que avui serveixen per fer una casa, demà un pont i un altre dia un cotxe.
7. Trieu joguines que semblin objectes “reals”. La seva capacitat d’aprendre va lligada a les seves ganes d’imitació. Escolliu joguines que li permetin repetir les activitats de cada dia, com ara cuinetes, claus i telèfons de joguina, instruments musicals, escombres, pals de fregar…
8. Trieu joguines que estimulin la lectura. La lectura desenvolupa el pensament. Busqueu llibres de tota mena i per a totes les edats, jocs amb lletres, retoladors o llapis de colors que ajudin els infants a desenvolupar les habilitats d’escriptura i lectura.
9. Trieu joguines que els animin a estar actius. Busqueu joguines que estimulin els infants a practicar exercici físic i fer activitats a l’aire lliure, com pilotes, bicicletes, patinets, jocs de bitlles…

 

Dr. Fco. Codina Garcia

Servei de Pediatria

ABS Malgrat – Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

 

Consells per protegir-nos del fred

Arriba el Nadal i també el fred. Us deixem alguns consells que us ajudaran a protegir-vos de les baixes temperatures i a passar un hivern més agradable:

• Els dies de fred més intens els infants més petits, les persones d’edat avançada o amb patologies cròniques han d’evitar sortir de casa si no és estrictament necessari.
• Si heu de sortir, abrigueu-vos bé. És convenient que us vestiu amb diverses capes de roba poc ajustada al cos, millor varies capes que una de gruixuda, amb abric i calçat impermeable. Imprescindible barret, guants i bufanda o una altra peça que protegeixi la cara i la boca.
• Eviteu els canvis bruscos de temperatures, especialment en infants, gent gran i persones que pateixen malalties respiratòries.
• Quan torneu a casa oferiu als més grans i més petits de la casa líquids calents, com ara sopes o cremes, infusions, per augmentar la temperatura del seu organisme. També és recomanable consumir aliments frescos rics en vitamines A i C, com ara fruites (cítrics), hortalisses i fruita seca.
• El sol no només és perillós a l’estiu. A l’hivern els seus raigs es poden reflectir en el paviment o en la neu. Per això és important que també utilitzeu protector solar durant els mesos de fred. Hidrateu la pell freqüentment amb cremes, especialment la de la cara, el coll i les mans perquè són les zones més exposades a les inclemències del temps. Apliqueu-vos bàlsam als llavis diverses vegades al dia per evitar que s’assequin i apareguin clivelles.

A casa també heu de seguir algunes normes per mantenir l’ambient a una temperatura confortable i sense riscos:

• Les calderes i els aparells de calefacció de la llar poden convertir-se en elements de risc si no estan en bon estat o no se’n fa un bon ús. Cal ventilar les estances on hi hagin llars de foc o estufes de gas, carbó, llenya o d’altres materials combustibles.
• Reviseu l’estat del les calderes, estufes i altres aparells de combustió.
• No els feu servir si en encendre’ls fan una olor estranya.
• Si a casa vostra disposeu d’una llar de foc o una estufa de llenya, feu-ne revisar anualment la xemeneia o sortida de fum.
• Per prevenir el risc d’intoxicació per monòxid de carboni derivat de l’ús d’estufes de llenya o altres combustibles, instal·leu un detector de fum i de monòxid de carboni.
• Si utilitzeu estufes elèctriques, desconnecteu els aparells elèctrics que no siguin necessaris.
• No acosteu les estufes a prop de les cortines, mobles o llits i matalassos.
• Eviteu col·locar roba per assecar a prop de les estufes.

L’exposició prolongada al fred pot causar hipotèrmia. Els infants, la gent gran i les persones que pateixen malalties cròniques tenen més probabilitats de patir-ne. Quan una persona pateix hipotèrmia el seu cos perd més calor de la que pot generar i la seva temperatura corporal disminueix dels 37 °C normals a menys de 35 °C.

Els símptomes més comuns de la hipotèrmia són somnolència, debilitat i pèrdua de concentració, pell pàl·lida i freda, confusió, tremolor incontrolable i freqüència cardíaca i respiratòria lentes. Si sospiteu que una persona pateix hipotèrmia. Porteu-lo a un centre  sanitari o truqueu immediatament al 112.

• Porteu la persona afectada a un lloc amb bona temperatura ambient, retireu-li la roba humida i tapeu-la amb mantes. Cobriu-li el cap i el coll per ajudar-la a retenir la calor corporal.
• Ajudeu la persona a escalfar-se emprant el propi cos. No utilitzeu calor directa, com ara aigua calenta, coixinets elèctrics o làmpades de calor.
• Si la persona esta conscient oferiu-li líquids calents.

 

 

Marta Azuara Azuara

Infermera Pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

SIDA i pacients pediàtrics

La Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida (SIDA) és una malaltia infecciosa originada pel Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH).  Aquesta infecció es va conèixer per tothom quan a la dècada dels  80 i 90 del segle passat va causar la mort  d’artistes de Hollywood com Ruck Hudson o músics com el cantant de “Queen”,  Freddie  Mercury. En aquella època es van identificar les vies de contagi de la infecció:  la transmissió sexual, la transmissió a través de productes administrats per via endovenosa  contaminats (drogues, fàrmacs derivats de productes biològics, etc.) i la transmissió vertical consistent en el pas de la infecció d’embarassades infectades als seus fetus. La taxa de transmissió vertical a l’inici dels anys 90 era de fins al 40% en alguns estudis

Per sort, des d’aquells inicis tant dramàtics les coses han canviat molt.  Amb la medicació antiretroviral –que es coneix amb l’acrònim TAR – actualment és tracta d’una malaltia crònica que permet  fer una vida totalment normal amb una esperança de vida bastant similar a la resta de la població.

Com comentàvem anteriorment, en el cas dels pacients pediàtrics hi havia dues fonts de contagi de la malaltia. La transmissió vertical i el contagi a través de productes biològics contaminats, fonamentalment hemoderivats .  Aquesta darrera via actualment no existeix al nostre medi gràcies als controls que es fa dels hemoderivats i, en general, de tots els productes sanitaris. En quant a la transmissió vertical tot va canviar a partir d’un estudi  publicat a la prestigiosa revista New England Journal of Medicine el 3 de novembre de 1994. En aquell estudi es comprovava un descens espectacular en la taxa de transmissió vertical del VIH si s’administrava el fàrmac Zidovudina en el moment del part. Aquest estudi va marcar l’inici de les actuals pautes de TAR durant l’embaràs, el part i el període neonatal amb les que actualment s’aconsegueix una taxa de contagi molt baixa. De fet, els casos actuals de SIDA neonatals es veuen en gestants que no sabien que estaven infectades pel VIH i per tant no han fet cap tractament durant l’embaràs, o en gestants afectes de SIDA que no segueixen els tractaments antiretrovirals que se’ls indiquen.  Malauradament en els països subdesenvolupats,  sense accés als tractaments antiretrovirals per la majoria de la població, la taxa de contagi per transmissió vertical continua igual d’elevada que als anys 90 en els països rics.

Avui en dia s’ha aconseguit que la SIDA sigui una malaltia crònica, però no s’ha aconseguit la curació definitiva. Es per això que és molt important seguir insistint en la prevenció. Aquesta prevenció es basa en unes pràctiques sexuals segures (ús de preservatiu, consultar al metge si es tenen dubtes d’una possible infecció, etc.);  i evitar o en tot cas fer un ús segur de les drogues per via endovenosa –no compartir ni reutilitzar xeringues -.  I, des del punt de vista de la sanitat, l’eina preventiva fonamental serà aconseguir una vacuna front el VIH que impedeixi la infecció.  Aquesta eina serà fonamental per eradicar  la malaltia, i potser serà l’única eina eficaç a la qual podrà accedir la població dels països que no poden costejar els tractaments antiretrovirals.  Hi ha diversos estudis amb possibles vacunes amb resultats molt interessants però, fins ara, no hi ha cap vacuna disponible per ser utilitzada fora dels estudis d’investigació.

 

Dr. Amadeu Roca

Servei de Pediatria

Hospital de Calella i Blanes