Arxiu de l'autor: mazuara

SIDA i pacients pediàtrics

La Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida (SIDA) és una malaltia infecciosa originada pel Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH).  Aquesta infecció es va conèixer per tothom quan a la dècada dels  80 i 90 del segle passat va causar la mort  d’artistes de Hollywood com Ruck Hudson o músics com el cantant de “Queen”,  Freddie  Mercury. En aquella època es van identificar les vies de contagi de la infecció:  la transmissió sexual, la transmissió a través de productes administrats per via endovenosa  contaminats (drogues, fàrmacs derivats de productes biològics, etc.) i la transmissió vertical consistent en el pas de la infecció d’embarassades infectades als seus fetus. La taxa de transmissió vertical a l’inici dels anys 90 era de fins al 40% en alguns estudis

Per sort, des d’aquells inicis tant dramàtics les coses han canviat molt.  Amb la medicació antiretroviral –que es coneix amb l’acrònim TAR – actualment és tracta d’una malaltia crònica que permet  fer una vida totalment normal amb una esperança de vida bastant similar a la resta de la població.

Com comentàvem anteriorment, en el cas dels pacients pediàtrics hi havia dues fonts de contagi de la malaltia. La transmissió vertical i el contagi a través de productes biològics contaminats, fonamentalment hemoderivats .  Aquesta darrera via actualment no existeix al nostre medi gràcies als controls que es fa dels hemoderivats i, en general, de tots els productes sanitaris. En quant a la transmissió vertical tot va canviar a partir d’un estudi  publicat a la prestigiosa revista New England Journal of Medicine el 3 de novembre de 1994. En aquell estudi es comprovava un descens espectacular en la taxa de transmissió vertical del VIH si s’administrava el fàrmac Zidovudina en el moment del part. Aquest estudi va marcar l’inici de les actuals pautes de TAR durant l’embaràs, el part i el període neonatal amb les que actualment s’aconsegueix una taxa de contagi molt baixa. De fet, els casos actuals de SIDA neonatals es veuen en gestants que no sabien que estaven infectades pel VIH i per tant no han fet cap tractament durant l’embaràs, o en gestants afectes de SIDA que no segueixen els tractaments antiretrovirals que se’ls indiquen.  Malauradament en els països subdesenvolupats,  sense accés als tractaments antiretrovirals per la majoria de la població, la taxa de contagi per transmissió vertical continua igual d’elevada que als anys 90 en els països rics.

Avui en dia s’ha aconseguit que la SIDA sigui una malaltia crònica, però no s’ha aconseguit la curació definitiva. Es per això que és molt important seguir insistint en la prevenció. Aquesta prevenció es basa en unes pràctiques sexuals segures (ús de preservatiu, consultar al metge si es tenen dubtes d’una possible infecció, etc.);  i evitar o en tot cas fer un ús segur de les drogues per via endovenosa –no compartir ni reutilitzar xeringues -.  I, des del punt de vista de la sanitat, l’eina preventiva fonamental serà aconseguir una vacuna front el VIH que impedeixi la infecció.  Aquesta eina serà fonamental per eradicar  la malaltia, i potser serà l’única eina eficaç a la qual podrà accedir la població dels països que no poden costejar els tractaments antiretrovirals.  Hi ha diversos estudis amb possibles vacunes amb resultats molt interessants però, fins ara, no hi ha cap vacuna disponible per ser utilitzada fora dels estudis d’investigació.

 

Dr. Amadeu Roca

Servei de Pediatria

Hospital de Calella i Blanes

 Setmana mundial de conscienciació sobre els antibiòtics

Ja fa cinc anys que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) està liderant una campanya a nivell mundial que porta per nom “Antibiotics: Handle with care”, és a dir, “Antibiòtics: maneja’ls amb cura”, per instar els ciutadans, els governs i els professionals de la salut i de l’agricultura a prendre consciència del creixent problema de les resistències als antibiòtics com una de les principals amenaces per a la salut mundial. Per això ha instaurat la Setmana mundial de conscienciació sobre els antibiòtics que se celebra el mes de novembre i a partir de la qual es vol insistir en què els antibiòtics s’han d’utilitzar quan siguin estrictament necessaris i prescrits pels professionals.

Des del seu descobriment, els antibiòtics han estat la pedra angular de la medicina moderna i un recurs molt valuós que ha permès tractar i controlar nombroses infeccions, permetent millorar la supervivència i la qualitat de vida de milions de persones. Però, l’abús i l’ús indegut persistent dels antibiòtics en els humans i en els animals han afavorit l’aparició i propagació de bacteris resistents, amb el quals els fàrmacs utilitzats per tractar les infeccions deixen de ser eficaços, cosa que resulta una amenaça per a la salut, ja que els bacteris sensibles són destruïts quan s’exposen als antibiòtics, mentre que els resistents continuen creixent i multiplicant-se podent arribar a causar infeccions a altres persones que són molt difícils de tractar.

Per prevenir aquestes resistències als antibiòtics:

  • Eviteu l’automedicació. El diagnòstic correcte i la decisió respecte la necessitat d’administrar antibiòtics són competència exclusiva dels professionals de la medicina. Recordem que els antibiòtics no serveixen per tractar infeccions víriques com el refredat o la grip.
  • Respecteu les dosis i la durada del tractament prescrit.
  • Llegiu el prospecte del medicament i seguiu les instruccions d’ús per prendre’l amb seguretat.
  • No guardeu els antibiòtics que sobrin després del tractament. Si heu rebut més dosis de les que necessiteu, pregunteu al farmacèutic com heu de rebutjar el que sobra.

L’objectiu d’aquesta campanya és garantir, mentre sigui possible, fer la prevenció com el tractament de les infeccions mitjançant fàrmacs eficaços, segurs i de qualitat, que es facin servir de manera responsable i que puguin arribar a totes les persones que els necessiten.

L’OMS dirigeix 5 missatges a la població durant aquesta campanya:

  • Els antibiòtics no curen les infeccions causades per virus com la grip o el refredat
  • No prengueu antibiòtics, excepte quan els hagi prescrit un professional de la salut
  • Completeu sempre tot el tractament antibiòtic (encara que us trobeu millor)
  • No compartiu mai antibiòtics amb altres persones
  • Renteu-vos les mans per prevenir les infeccions, i així evitat l’ús d’antibiòtics.

Dr. Josep Anton Lopez

ABS Calella

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Què és una bronquiolitis?

Aquesta setmana parlem de la bronquiolitis i per això, he cregut oportú recuperar un cas real perquè conegueu bé què cal fer si aquesta infecció respiratòria apareix. Fa unes setmanes una família va venir a la consulta per explicar-me que el seu fill feia dies que tenia tos i mocs i una mica de febre i que el quadre havia anat empitjorant. Després de visitar l’infant els hi vaig dir que el petit tenia una bronquiolitis lleu. I els pares em van fer tot un seguit de preguntes, que les comparteixo:

Que és una bronquiolitis?

Dr. Sánchez: és una infecció respiratòria per un virus, que comença com un refredat i apareix cada tardor-hivern.

  • Que vol dir que és lleu? Com sabrem que empitjora?

Dr. Sánchez: lleu vol dir que no necessita mesures especials ni ingressar-lo a l’hospital. I si en algun moment apareix tos persistent, l’infant menja molt menys de l’habitual, respira més ràpid o noteu que es  marquen les costelles al respirar heu de consultar de nou el pediatre.

– Què ens recomana fer?

Dr. Sánchez: seguir una alimentació fraccionada i freqüent i posar-lo a descansar i dormir semi incorporat. Separar-lo d’altres nens petits, i per tant, no portar-lo a la llar d’infants. Evitar els llocs amb fums, fer-li rentats  nasals amb sèrum fisiològic i aspirar-li les secrecions (pera de goma…) quan ho necessiti, sobretot, abans dels menjars i que ens rentem les mans abans i després de fer els rentats nasals. I no us recepto cap medicina.

 

  • Si té tants mocs no hauria de prendre un xarop pels mocs?

Dr. Sánchez: sabem que els xarops per als mocs no ajuden en aquesta malaltia, només hem de fer-li rentats nasals amb sèrum fisiològic i aspirar-li els mocs si està molt tapat/da de nas. Els mocs que té als bronquis els anirà eliminant el mateix pulmó.

 

  • Com que té una mica de febre no hauria de prendre un antibiòtic?

Dr. Sánchez: aquesta infecció pot donar febre, i, en ocasions, pot ser alta, però com que es tracta d’un virus no ha de prendre antibiòtics si no presenta cap complicació.

  • Quan hem de tornar-lo a portar al pediatre?

Dr. Sánchez: sempre que noteu algun canvi, per exemple, deixa de menjar, té més tos que quan el va veure el pediatre  o sembla que respiri més ràpid… En general, quan més petit és el nen/a , més controls necessitarà (sobretot en els menors de 3 mesos).

 

 

Dr. Josep Sánchez

Pneumòleg pediàtric

Hospital de Calella

Dr. Fco. Codina Garcia

Cap Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Els infants menors de 10 anys i les embarassades no poden menjar tonyina vermella!

L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) ha fet públiques les noves recomanacions sobre el consum de peix. En aquest cas, aconsella que les embarassades i els menors de 10 anys no consumeixin cap de les espècies que contenen uns elevats nivells de mercuri.

El mercuri pot representar un risc pel sistema nerviós central en procés de desenvolupament, per això és important que tota aquella població vulnerable com les embarassades, les dones que estiguin planificant quedar-s’hi a curt termini o les lactants, i els infants menors de 10 anys, no consumeixin les espècies més grosses perquè són les que acumulen més quantitat d’aquest metall potencialment tòxic.

Els peixos amb una major concentració de mercuri són la tonyina vermella, el peix espasa, l’emperador o el lluç de riu. En canvi, els peixos petits, com l’anxova, la sardina, l’orada, la truita, el verat, la gamba, la llagosta, els musclos, les cloïsses, la sípia o el calamar, tenen nivells molt inferiors.

En aquest sentit, l’AESAN recomana que els menors d’entre 10 i 14 anys prenguin entre 3 i 4 racions a la setmana de peix amb baix contingut en mercuri i es combini el peix blanc i el peix blau. I en el cas del consum d’espècies amb alt contingut de mercuri, la ingesta hauria de quedar limitada a 120g al mes, una ració.

Per a la resta de població es recomana un consum equilibrat i variat de totes les espècies, combinant peix blau i peix blanc.

 

Dr. F. Codina Garcia

ABS Malgrat-Palafolls

Servei de Pediatria

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

L’obesitat infantil, l’epidèmia del segle XXI

L’excés de pes en la població infantil i jove és cada cop més freqüent. Estem davant d’un problema de salut molt important. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que és l’epidèmia del segle XXI.

Aquest excés de pes corporal pot tenir conseqüències greus en la salut dels infants  com: ofec, hipertensió, problemes ostearticulars o problemes psicològics. L’obesitat augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars, endocrines com la diabetis, així com alguns tipus de càncer.

La majoria dels infants ho són per causes externes i pocs, a causa d’una malaltia. Els bons hàbits de vida com l’alimentació sana i equilibrada i l’activitat física regular són la base per prevenir i tractar aquest trastorn. Existeix certa predisposició genètica i és evident que l’ambient familiar i social també incideixen en el nostre pes.

Els hàbits que s’adquireixen durant l’edat infantil són més fàcil de mantenir durant l’edat adulta. Més de la meitat dels adolescents obesos ho continuaran sent a l’edat adulta.

Què podem fer per ajudar als nostres infants ?

  • Doneu exemple: seguiu una alimentació equilibrada i eviteu llaminadures, brioxeria industrial, aliments processats… La base de l’alimentació familiar ha de ser amb productes fresc i de proximitat.
  • Fomenteu l’activitat física. L’activitat física és beneficiosa pel benestar dels infants. Es recomanen uns 60 minuts diaris d’activitat física moderada o intensa en nens i adolescents.
    • Trieu una activitat física adequada al nen, al seu desenvolupament i a les seves preferències. Sempre que un nen demani practicar un esport hem d’intentar fer el possible perquè així sigui.
    • Ensenyeu rutines com pujar les escales, fer desplaçaments caminant, sortir a espais exteriors. Els nens han de jugar i córrer. Limiteu l’ús de tecnologia i televisió per evitar el sedentarisme.
    • En el cas dels nadons s’han d’afavorir espais on puguin jugar i descobrir nous moviments amb la supervisió d’un adult.
    • Entre 1 i 5 anys es recomana fer activitats en família com caminar, anar en bicicleta, nadar o jugar al parc.

En aquest enllaç hi trobareu eines i idees de com fer de l’activitat física un hàbit que us farà sentir bé (http://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/activitat_fisica/)

Feu els canvis necessaris per afavorir un bon ambient familiar pel creixement adequat dels nostres nens. Les infermeres dels vostres centres de salut us poden ajudar a resoldre  qualsevol dubte o demanda d’informació  per aconseguir que els nostres infants creixin sans.

Maria Isabel Rios

DUI pediatria

ABS Malgrat Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Esmorzars equilibrats i divertits per anar a l’escola i a l’institut

Alguns infants i joves prenen a l’hora del pati  un petit refrigeri, per a alguns aquest és el primer àpat del dia perquè a casa no han esmorzat res o, si ho han fet, ho han fet de forma deficient.

Com ha de ser el refrigeri de mig matí?

  • Ha d’aportar l’energia suficient per seguir realitzant les activitats de la resta del matí.
  • Ha de complementar l’esmorzar que han pres a casa.
  • Ha de tenir una quantitat suficient però fàcil de menjar, perquè els infants ho puguin prendre en el curt temps de què disposen i puguin jugar.

Entre els dos esmorzars (el de casa i el de l’escola) s’han d’incloure els següents grups aliments:

  • Farinacis (integrals): pa o torrades, flocs de blat de moro, musli, arròs inflat.
  • Làctics: llet i iogurt natural (sense sucres afegits).
  • Fruita: fresca de temporada, sencera o a trossos; fruita seca (nous, ametlles, avellanes, etc.); fruita dessecada (panses, orellanes, prunes seques, etc.).
  • Hortalisses: tomàquet, bastonets de pastanaga, cogombre, crema d’albergínia, etc.
  • Aliments proteics: ous, formatge, hummus, etc.
  • Aliments grassos: preferentment, oli d’oliva verge extra i també alvocat, crema d’ametlles o d’altra fruita seca.

Els infants han de prendre habitualment aigua per acompanyar el menjar i no sucs, batuts… que aporten massa sucres i poques vitamines. La millor manera d’hidratar-se és l’aigua!

 

Exemples d’esmorzars saludables

Primera hora

  • Llet i torrades de pa integral amb oli d’oliva verge extra.
  • Bol de iogurt amb daus de pera i musli.
  • Pa de llavors amb tomàquet, bastonets de pastanaga i hummus.
  • Iogurt natural amb arròs inflat, flocs de blat de moro i panses.

Mig matí

  • Plàtan i un grapat de fruita seca (nous, avellanes, ametlles, etc.).
  • Entrepà de tonyina/pernil dolç .
  • Una poma i un grapat de fruita dessecada (panses, orellanes, prunes seques, etc.).
  • Kiwi amb daus i un bric de llet.

Marta Azuara Azuara

DUI Pediatria. ABS Malgrat – Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Saben els nostres adolescents fer servir les xarxes socials amb seguretat?

A les xarxes socials els nostres adolescents ho poden trobar tot, però, alerta! no tot el que hi veuen és igual de pertinent. Tant poden topar-se amb informació valuosa, com amb continguts inapropiats que estimulin conductes de risc com ara l’anorèxia o la bulímia, que incitin a les tecnoadiccions, pàgines amb continguts pornogràfics, de comportaments racistes, o que serveixen de plataforma pel ciberassetjament (cyberbulling, assetjament mitjançant les xarxes) o la sextorsió (amenaça amb difondre missatges, fotos o vídeos de contingut eròtic de l’assetjat). Per això és important que els nois i les noies facin un ús segur i adequat d’aquestes eines.

 Consells per als pares:

  1. Informeu-vos de quines són les xarxes socials més populars i què s’hi pot fer en cadascuna d’elles per saber on són i què fan els vostres fills o filles. Per exemple, l’any 2018, les més exitoses van ser: Facebook, Whatsapp, YouTube, Twitter, Instagram, Spotify, Snapchat o TikTok pels més menuts.
  2. Ensenyeu als vostres joves a protegir la seva privacitat configurant correctament la privadesa a les xarxes socials. I feu-los conscients que els continguts que s’hi comparteixen són per sempre i poden tenir un recorregut impossible d’aturar.
  3. Elaboreu un “Pla de consum personalitzat” d’ús de les pantalles pels vostres infants. Podeu recuperar el post que ja vam escriure al Cuidant Infants: (https://csmspediatria.wordpress.com/2019/01/16/quanta-estona-ha-destar-el-meu-fill-davant-duna-pantalla/)
  4. Establiu eines de control parental. Hi ha dispositius que instal·lats en l’ordinador, el telèfon mòbil o a la tauleta del vostre fill o filla suposen un instrument de control parental sobre pàgines i continguts als quals l’infant  pot accedir. (https://mossos.gencat.cat/ca/temes/families-i-escoles/Internet-aplicacions-ordinadors-i-dispositius/)
  5. Denuncieu continguts. Tots tenim l’obligació de denunciar els continguts que considerem lesius, inapropiats o discriminatoris. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (https://www.cac.cat) és l’autoritat independent, creada pel Parlament de Catalunya, per a la regulació de la comunicació audiovisual a Catalunya.
  6. Doneu un bon exemple. Fer un ús adequat de les xarxes socials és la millor manera d’ensenyar als nostres infants a utilitzar-les.

 

 

Normes de seguretat per a nois i noies a les xarxes

Aquí, els joves, teniu 10 consells basats en les recomanacions que va fer l’Agència de Salut Pública del Canadà amb l’objectiu de fer un ús segur de les xarxes socials.

 

  1. Protegeix la teva privacitat. No donis mai a les xarxes dades personals com el nom, adreça, telèfon, o l’escola on vas. Mai no responguis missatges que et demanin el teu nom d’usuari i la teva contrasenya. En alguns llocs de les xarxes socials és una bona idea triar un “alies”, en comptes d’utilitzar un nom real.
  2. Un “avatar” no és una persona real. Igual que vosaltres podeu fer servir un “alies”, altres usuaris també ho poden fer. Algunes persones poden fer servir a les xarxes “perfils” que no es corresponen a la realitat. No tot el que hi ha a Internet és veritat!
  3. Web segures. No us descarregueu aplicacions que us demanin dades personals. Feu servir llocs web segurs.
  4. Contrasenya protegida. Manté sempre protegida la teva contrasenya. La teva contrasenya del correu electrònic és personal i privada; no la diguis a ningú, ni als teus amics.
  5. Amistats virtuals. No acceptis sol·licituds d’amistat de persones que no coneixes a la vida real. No facis “amics” virtuals sense el permís dels pares.
  6. Per sempre més. Pensa molt bé què publiques a la xarxa. Recorda: les coses que es publiquen a la xarxa són per sempre.
  7. Respecta la privacitat dels altres. Protegeix la teva privacitat, i també la dels teus amics o la de la teva família. Demana permís abans de publicar qualsevol cosa, una foto o un vídeo… d’altres persones.
  8. Controla què publiquen. Vigila el que els teus amics publiquen sobre tu. Tecleja el teu nom o “alies” a un altre cercador per veure si hi ha alguna cosa a la xarxa que faci referència a tu.
  9. WIFI públics segurs. No facis servir WIFI públics per accedir a dades personals.
  10. Deslocalitza’t. Els telèfons intel·ligents permeten publicar fotos i vídeos en línia però amb etiquetes geogràfiques, perquè l’aplicació de geolocalització proporciona la ubicació exacta del lloc on ha estat feta la foto. Assegura’t que aquest dispositiu estigui apagat abans de publicar fotos a les xarxes socials en línia si vols assegurar la teva privacitat.

 

En definitiva, utilitza Internet d’una manera responsable i si tens algun problema recórrer a la família o als professors.

 

Dr. Fco. Codina Garcia

Servei de Pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Tarda Jove,  la consulta de salut sexual pels adolescents

L’adolescència és una etapa de la  vida plena de canvis: físics, emocionals, psicològics, socials i també sexuals. És important que en aquesta etapa de canvis els adolescents tinguin una informació i suport necessari per viure-la de la millor manera possible.

L’educació sexual ha de començar dins de la mateixa família i des de ben petits, sempre a mida del que poden entendre en cada moment i segons les seves preguntes i inquietuds.

L’educació sexual a l’adolescència és important perquè sàpiguen que una sexualitat responsable consisteix a conèixer les opcions que tenen i prenguin decisions que respectin la seva pròpia persona i la dels altres. Una conducta sexual precoç i desprotegida pot tenir com a conseqüència una mala experiència, embaràs no desitjat, malalties de transmissió sexual…. Tot això es pot evitar amb una correcta educació sexual.

En aquesta etapa l’educació sexual consisteix a informar els adolescents sobre les relacions sexuals, contracepció, prevenció de malalties de transmissió sexual, del plaer, la sensibilitat, les emocions …. i tot allò que engloba la dimensió de la sexualitat. També és important contribuir a fer que es coneguin, s’estimin, es cuidin i sàpiguen dir que no a tot allò que no volen, que coneguin els seus drets sexuals i els facin valdre. Tot això farà que visquin la sexualitat com el que és: una font d’enriquiment per a un mateix i per l’altre.

Dins del Programa de l’Assistència a la Salut Sexual i Reproductiva, ASSIR, les llevadores col·laborem amb els Equips d’Atenció Primària i els centres educatius en l’organització i desenvolupament de les intervencions del Programa de Salut i Escola, específicament en els tallers de salut afectiva i sexual que es realitzen als centres docents i als Centres d’Atenció Primària, així com atenció individualitzada i de grup als adolescents, mitjançant la consulta de la Tarda Jove. Podeu demanar informació dels dies i horaris de la Tarda Jove als vostres Centres de Salut de referència.

 

Loli Becerra

Llevadora ABS Lloret-Tossa

Mº Angels Añaños

Cap d’Àrea de Llevadores

PASSIR Selva Marítima-Alt Maresme

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Infants amb talla baixa: què s’ha de fer?

L’avaluació del creixement forma part fonamental de l’avaluació de la salut. La sospita que un nen o nena té baixa talla és motiu freqüent de consulta.

Les gràfiques de creixement representen de forma lineal com és la talla i el creixement d’una població a les diferents edats. Comparant la talla d’un subjecte i la seva evolució al llarg del temps amb la gràfica de la població a la qual pertany, podem fer-nos una idea de si presenta talla i/o creixement anormals.

Es defineix talla baixa com aquella que està per sota d’un punt de la gràfica de creixement (situat per consens al voltant del percentil 3 o de la – 2 desviacion estàndard respecte a la mitja) per a un determinat sexe i edat.

Un altre concepte és el de creixement anormal que és el que s’associa a una velocitat inadequada, generalment menor, a la que s’esperaria per l’edat del subjecte. Aquí inclouríem també aquells pacients la talla dels quals difereix molt de la dels seus progenitors.

L’alçada que assolirà una persona depèn en més del 80% de la genètica, encara que la influència del medi ambient és també fonamental.

La majoria de casos de talla baixa no són deguts a malalties. De fet, les formes més freqüents són la talla baixa familiar (aquella deguda a què els progenitors són de baixa talla) i el retard en la maduració (pacients que maduren tard, i que assoliran una alçada normal i conforme a la dels seus progenitors, encara que més tard que la majoria dels seus companys), aquests últims acostumen a tenir antecedents familiars de maduració endarrerida i talla final normal. Cap de les dues anteriors són patològiques.

Són pocs els pacients que tenen talla baixa per problemes endocrinològics o hormonals. Malgrat això, si són remesos a les consultes d’endocrinologia, s’intentarà primer esbrinar si hi ha un creixement patològic i, en cas d’existir, trobar la causa, sigui originada o no en el sistema endocrí.

Els tractaments hormonals, molt rarament necessaris, poden consistir a suplir les deficiències (hormona tiroïdal, hormona de creixement) i, en rares ocasions, fer alguna intervenció sobre el temps o patró del canvi puberal si aquest es presenta fora del rang de normalitat.

 

Dr. Xavier Herrero

Endocrinologia pediatria

Hospital de Calella

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

S’acaben les vacances i tornem a l’horari escolar. Toca anar a dormir d’hora!

L’Ordre del Departament d’Ensenyament que estableix el calendari escolar del curs 2019-2020, ha fixat per al 12 de setembre l’inici del curs escolar en educació infantil, primària, ESO i batxillerat… Les vacances d’estiu s’acaben.

A l’estiu, els pares es mostren més laxos en relació a les rutines diàries, i també en els horaris d’anar a dormir. Durant el curs escolar, els horaris es tornaran més rígids. Aquest reajustament de l’horari d’estiu a l’horari escolar pot ser difícil per alguns infants.

Les hores de son que els infants necessiten depèn de la seva edat. Els infants més petits, entre els 3 i 4 anys, necessiten dormir d’11 a 13 hores cada nit; els infants en edat escolar necessiten entre 10 a 11 hores de son i els adolescents de 8,5 a 9,5 hores. Cal respectar les hores de son perquè un mal descans nocturn està relacionat amb un baix rendiment escolar, un major risc d’obesitat, i pot derivar en trastorns de conducta i altres problemes de salut mental.

Aquí teniu alguns consells per passar a l’horari escolar

  1. Els infants necessiten temps, al voltant de dues setmanes, per assimilar aquest canvi d’horari així que, comenceu ja les noves normes. D’aquesta manera, quan comencin les classes, el vostre fill estarà acostumat al nou horari.
  2. Comenceu a retirar les migdiades, si s’ha agafat aquest hàbit durant l’estiu. Les migdiades a la tarda retarden l’hora d’anar a dormir i creen problemes durant el curs escolar.
  3. Proposeu activitats relaxants (llegir, fer un trencaclosques…), i eviteu les pantalles (televisió, telèfons…) abans d’anar a dormir. Totes dues normes ajuden a entrar en un ritual nocturn que facilita els hàbits de son.
  4. Creeu un ambient agradable en el dormitori, relaxat i silenciós. Les pantalles causen distraccions, excitació i dificulten el descans nocturn dels infants, per això idealment haurien d’estar fora de l’habitació durant el curs escolar.
  5. Marqueu una hora per anar a dormir pels més petits i premieu els seus bons hàbits de son per fer un reforç positiu del seu comportament. Amb els adolescents negocieu l’hora per anar a dormir, dialogueu i informeu-los dels efectes i les conseqüències (baix rendiment, risc de depressió, augment de pes…) que té dormir poc.

Bon inici de curs!

 

Dr. Fco. Codina Garcia

Servei de Pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva