Infants amb talla baixa: què s’ha de fer?

L’avaluació del creixement forma part fonamental de l’avaluació de la salut. La sospita que un nen o nena té baixa talla és motiu freqüent de consulta.

Les gràfiques de creixement representen de forma lineal com és la talla i el creixement d’una població a les diferents edats. Comparant la talla d’un subjecte i la seva evolució al llarg del temps amb la gràfica de la població a la qual pertany, podem fer-nos una idea de si presenta talla i/o creixement anormals.

Es defineix talla baixa com aquella que està per sota d’un punt de la gràfica de creixement (situat per consens al voltant del percentil 3 o de la – 2 desviacion estàndard respecte a la mitja) per a un determinat sexe i edat.

Un altre concepte és el de creixement anormal que és el que s’associa a una velocitat inadequada, generalment menor, a la que s’esperaria per l’edat del subjecte. Aquí inclouríem també aquells pacients la talla dels quals difereix molt de la dels seus progenitors.

L’alçada que assolirà una persona depèn en més del 80% de la genètica, encara que la influència del medi ambient és també fonamental.

La majoria de casos de talla baixa no són deguts a malalties. De fet, les formes més freqüents són la talla baixa familiar (aquella deguda a què els progenitors són de baixa talla) i el retard en la maduració (pacients que maduren tard, i que assoliran una alçada normal i conforme a la dels seus progenitors, encara que més tard que la majoria dels seus companys), aquests últims acostumen a tenir antecedents familiars de maduració endarrerida i talla final normal. Cap de les dues anteriors són patològiques.

Són pocs els pacients que tenen talla baixa per problemes endocrinològics o hormonals. Malgrat això, si són remesos a les consultes d’endocrinologia, s’intentarà primer esbrinar si hi ha un creixement patològic i, en cas d’existir, trobar la causa, sigui originada o no en el sistema endocrí.

Els tractaments hormonals, molt rarament necessaris, poden consistir a suplir les deficiències (hormona tiroïdal, hormona de creixement) i, en rares ocasions, fer alguna intervenció sobre el temps o patró del canvi puberal si aquest es presenta fora del rang de normalitat.

 

Dr. Xavier Herrero

Endocrinologia pediatria

Hospital de Calella

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s