Papa, què és l’eutanàsia?

La Setmana Santa és, segons la tradició cristiana, el moment de rememorar la Passió (tortura), Crucificació (mort) i Resurrecció (retorn d’entre els morts) de Jesucrist. Tot plegat imatges difícils de gestionar pels infants, sense una explicació adequada. I per acabar d’embolicar la troca és gairebé segur que, amb les notícies d’aquests dies, els infants hagin incorporat en el seu vocabulari una nova paraula: Eutanàsia.

Per explicar l’eutanàsia hi ha llibres sencers d’ètica i filosofia. Simplificant diríem que l’eutanàsia, paraula formada per dos mots del grec antic (eu = bona i thánatos = mort), vol dir “bona mort”. Actualment el seu significat és el que es coneix com a “mort assistida”, qualsevol acció que facilita la mort durant el final de la vida.

Parlar de la mort és una d’aquelles converses difícils d’encetar amb els infants però  tard o d’hora és important fer-ho.

Quan parlar de la mort?

Abans dels 5 anys d’edat, la mort no es veu com un fet final sinó com una situació  temporal. Els infants a aquesta edat no entenen el concepte de límit final. Com que estan acostumats a veure que els personatges de les seves historietes cauen i es trenquen en mil bocins, però en l’escena següent estan perfectament bé, creuen que les persones també es poden recompondre de la mateixa manera.

Després dels 5 anys, els infants entenen la vida com un procés on es neix, es creix i es mort. En aquesta etapa comencen a relacionar alguns signes amb la mort com són l’envelliment, els accidents, els hospitals o les malalties, però ho perceben com un fet que passa a les altres persones i que no està relacionat  amb ells. La mort és una figura sinistra que espanta.

Molts nens i nenes de 9 – 10 anys ja són capaços d’entendre que la mort és un fet  inevitable i irreversible. I a partir dels 12 anys el seu pensament és molt semblant al dels adults. Tenen un pensament abstracte plenament desenvolupat.

Com parlar de la mort?

La millor manera de parlar amb els infants de la mort és escoltant-los. No es tracta de preparar-se per fer un gran discurs, sinó més aviat estar disposat a respondre sincerament les seves preguntes, els seus dubtes i les seves pors. La comissió de suport al dol de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva ha estat elaborat un diptic “Algú molt especial ha mort” per ajudar els pares a tenir aquesta conversa amb els seus fills.

Els contes, una bona alternativa

Nati Bergadà Bofill  és una mestra d’educació especial que va publicar en el seu blog (https://natibergada.cat/58-contes-per-parlar-de-la-mort) un recull força extens de contes per parlar de la mort. Els contes són un bon recurs per parlar de la mort, ja que és un objecte d’ús habitual pels infants. Disposar d’un text elaborat i escrit és un bona eina de suport per als pares i educadors per xerrar amb els infants. Escolliu aquell que sigui més adient en funció de l’edat de l’infant, del seu desenvolupament i de la seva situació especifica.

Quan parlar de la mort?

Tothom vol saber-ho tot, però potser no cal tot a la vegada. Respecteu el ritme de l’infant, potser avui només vol saber qui vindrà a buscar-lo a l’escola si l’avi ha mort, i demà voldrà saber si l’avi tornarà.

Dr. F.Codina Garcia

Servei de Pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s