Rebequeries durant la infància   

Qui no ha presenciat alguna vegada una rebequeria d’algun infant? O inclús l’ha viscut en primera persona amb els seus propis fills?

Ens ve al cap la típica  imatge d’un nen cridant i tirat a terra al mig del supermercat. Tothom mira i cadascú pensa i actua de manera diferent: què hauríem de fer? Accedir als desitjos del nen? Cridar-lo per intentar parar aquesta situació? Ignorar-lo?

Però què és en realitat una rebequeria?

Una rebequeria és una conducta d’oposició i es considera part del desenvolupament NORMAL entre els 18 mesos i els 4 anys. Es manifesta en forma d’enuig, plor, crits, cops de peus , paraulotes… i l’infant pot arribar a fer malbé objectes o inclús a ell mateix.

Es deu a la frustració donada pel conflicte entre els seus desitjos d’independència i autonomia i els límits posats pels cuidadors. També intervé la limitació del llenguatge i el fort egocentrisme propis del nen de 2-3 anys.

Factors que afavoreixen les rebequeries:

  • Edat i desenvolupament evolutiu: limitació del llenguatge, limitació física.
  • Educació ambivalent o no congruent: és important donar la mateixa resposta davant del mateix acte, és a dir, no s’ajuda l’infant si un dia es recompensa la rebequeria i un altre es castiga.
  • Normes poc clares.
  • Absència de normes que afavoreixen una baixa tolerància a la frustració ).
  • Excés de normes o normes molt estrictes.
  • Factors físics: gana, avorriment, cansament, son…

Com actuar davant una rebequeria:

És important saber que les rebequeries formen part d’un desenvolupament  NORMAL dels infants i que són la forma que tenen d’expressar la seva frustració. També cal tenir clar què qui ha de posar les normes són els pares i NO els infants com passa a vegades. Els límits han de ser pocs i clars, adequats al desenvolupament de l’infant i sobretot han d’estar consensuats entre pare i mare.

  • El més important és NO perdre la calma i no cedir. Si es cedeix, l’infant aprèn que aquesta és la manera d’aconseguir el que vol i això no interessa. I si unes vegades es cedeix i altres no es confon a l’infant, que no sap com actuar.

Durant la rebequeria pot passar que l’infant perdi el control sobre si mateix i es pugui fer mal. És important retirar els objectes propers que puguin participar en una lesió.

  • El següent pas és IGNORA’L. Ha de saber que les seves rebequeries  no aconsegueixen l’atenció dels altres i no ha d’existir cap reforç pel seu comportament (a vegades el fet de renyar-los és una manera de reforçar-los, ja que passen a ser el centre d’atenció). A vegades es produeix els primers dies un augment d’aquests episodis i a vegades més intensos, el nen percep el canvi  al seu entorn; per això és important mantenir-se ferm i no cedir.

És imprescindible mantenir aquesta resposta en qualsevol ambient, sigui en públic o privat, no canviar perquè hi hagi altres persones i costi el que costi deixar l’infant plorant.

També s’ha de mantenir independentment de l’estat d’ànim dels pares.

L’únic motiu per no aplicar-ho seria que pogués existir un dany físic per l’infant.  En aquest cas seria bo abraçar al nen fermament sense parlar ni cridar i esperant calmadament.

La criança dels nens no és feina fàcil i a vegades es posa a prova els nervis i la paciència dels adults. Educar als fills és una  tasca compartida  dels pares i mares.

Les rebequeries  formen part de la relació dels pares i fills durant un període del seu creixement per això s’ha d’estar preparats per afrontar-les amb èxit.

 

Maria Isabel Rios Cuevas

DUI Pediatria

ABS Malgrat-Palafolls

Corporació de Salut del Maresme i la Selva

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s