La Mutilació Genital Femenina a Catalunya

La mutilació genital femenina (MGF) és el nom genèric que es dóna a aquelles pràctiques que impliquen l’extirpació total o parcial dels genitals externs femenins o altres agressions als òrgans genitals de les dones per raons culturals o religioses.

mutilacion-genital

 

És un acte de violència masclista que, sovint, genera complicacions físiques, psicològiques i sexuals en les dones i les nenes. La gravetat de les conseqüències depèn de la tipologia o de les condicions en què s’ha realitzat la mutilació.

La Convenció dels Drets de l’Infant de 20 de novembre de 1989  exposa que els estats que la subscriuen, adoptaran totes les mesures eficaces i apropiades possibles per abolir les  pràctiques tradicionals que siguin perjudicials per a la salut dels nens i les nenes.

 

Tipus de Mutilació Genital Femenina reconeguts per l’Organització Mundial de la Salut: 

  • Tipus I Supressió del prepuci amb o sense supressió de tot o part del clítoris.
  • Tipus II Supressió del clítoris amb extirpació total o parcial dels llavis menors.
  • Tipus III Supressió de part dels òrgans genitals o tots i sutura de l’obertura vaginal.
  • Tipus IV Punció, perforació o incisió del clítoris i/o dels llavis. Estirament del clítoris i/o els llavis. Cauterització del clítoris i del teixit circumdant.

La MGF es practica en vint-i-sis països africans i en alguns d’Àsia. Es desconeix el seu origen, però es considera que podria ser una pràctica mil·lenària sorgida a l’antic Egipte. Tot i que algunes comunitats musulmanes, i d’alguna altra religió, la practiquen, es pot afirmar que no és un precepte islàmic, ni tampoc de cap de les religions principals.

En el nostre entorn, la població de risc és originària bàsicament de regions on es pràctica el tipus I i el tipus II i a casa nostra ens podem trobar tant davant de víctimes amb conseqüències produïdes per una mutilació recent, com per conseqüències derivades d’una mutilació practicada fa molts anys.

La Mutilació Genital Femenina a Catalunya

Actualment la MGF és un delicte a Catalunya, com també ho és en molts països d’origen de les persones que la practiquen i on encara està estès aquest costum.

El fet  migratori de les  darreres dècades va fer  arribar al nostre  país gent  procedent d’aquests països començant, al cap d’uns anys, a detectar-se aquests   procediments i les seves conseqüències en nenes i noies  algunes  nascudes en el nostre entorn.

Aquest fet va desencadenar la creació  d’una comissió d’experts  per part del Parlament de Catalunya, derivant l’any 2001 en l’aprovació  de la  Resolució 832/VI, sobre l’adopció de mesures contra la pràctica de mutilacions rituals genitals femenines (Proposició no de llei presentada per tots els grups parlamentaris).

El juny del 2002 es presentà el primer Protocol de prevenció de les mutilacions genitals femenines.

Des d’aleshores  hi ha hagut modificacions  importants a tots els àmbits, per una banda la mutilació genital femenina s’ha tipificat com a delicte en el Codi Penal, canvis també en els criteris d’extraterritorialitat en l’execució d’aquest delicte, per la modificació de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ). Finalment es crea una  Comissió de Seguiment, en la que hi  participa  els  Departaments d’Educació, d’Interior, de Salut i d’Acció Social i Ciutadania de la Secretaria d’Infància i Adolescència, de l’Institut Català de les Dones i de la Secretaria per a la Immigració.

 

La prevenció de la Mutilació Genital Femenina

Per combatre la tradició és imprescindible el treball amb la comunitat a partir de la formació, la informació i la sensibilització. La via judicial serà el darrer esglaó del procés i només s’utilitzarà en aquells casos en què les intervencions protocol·litzades no hagin aconseguit les garanties necessàries.

En l’abordatge preventiu de les MGF  s’ha  d’actuar  des de molts vessants.  Com ja hem dit és fonamental el treball social i educatiu  amb la comunitat, així mateix  també  és imprescindible la sensibilització i implicació  d’altres dos àmbits molt propers a aquestes nenes:

  • Ensenyament, l’escola com a  lloc d’integració  i participació, des d’on es poden detectar situacions  de risc, com són els viatges als països d’origen  de la família o canvis de conducta o del rendiment que puguin fer pensar en aquesta problemàtica.
  • Salut, tant en el marc del seguiment del programa d’activitats preventives del Nen Sa com en qualsevol de la resta d’actes assistencials, cal ser especialment sensible i proactiu per detectar possibles lesions i per abordar el tema de la mutilació des de l’àmbit de la salut no només física sinó sobre tot emocional, reproductiva i sexual d’aquestes nenes, encoratjant  i  empoderant a les mares per tal que siguin capaces d’oposar-se  a aquestes pràctiques i que finalment puguin desaparèixer del nostre entorn.

Amb les actuacions conjuntes tant d’Ensenyament i Salut amb Interior,  en el marc de les taules territorials de prevenció de la  MGF s’ha aconseguit en els  darrers anys evitar alguns casos impedir la sortida del país d’aquestes famílies que tenien previst  portar a terme aquestes pràctiques.

 

Dra. I. Morató Fornaguera

Directora EAP. ABS Lloret-Tossa

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s