El nen encara es fa pipí a la nit. ¿Què hem de fer?. Enuresi nocturna

L’enuresi nocturna és la pèrdua involuntària d’orina durant la nit en nens més grans de 5 anys. L’enuresi nocturna és una anomalia freqüent que té un potencial impacte negatiu en la conducta, el benestar emocional i la vida social de les persones afectades, i  és molt estressant per als pares i cuidadors d’aquests infants.

 

osset_gastroenteritis_blogSempre són iguals? Tipus

  • Enuresi primària, quan l’infant mai no ha estat continent, és a dir, el nen en cap moment a deixar de fer-se pipi al llit
  • Enuresi secundària, quan l’infant ha tingut un període previ sense pèrdues d’orina durant el son d’almenys 6 mesos, però ara de nou comença a fer-se pipi de nou al llit.

A més,  aquestes pèrdues d’orina  a  la nit poden donar o no altres símptomes com   urgència miccional (quan el nen té ganes de fer pipí ha d’anar molt ràpid al WC perquè si no s’ho farà a sobre), pol·laciúria (nombre de miccions més elevat del normal) o digestius com el restrenyiment crònic, encopresi (escapes de femta).

Perquè li passa això al meu fill? He fet alguna cosa malament?

Les causes de l’enuresi nocturna no són ben conegudes, a vegades hi ha un component familiar important. En realitat, és un símptoma que pot resultar de diferents factors com,

  • Dificultat per despertar
  • Poliúria (quantitat d’orina més elevada del normal)
  • Disfunció vesical (funcionament anormal de la bufeta com les contraccions involuntàries).

La quantitat de nens que la pateixen disminueix amb l’edat. A 5 anys, aproximadament el 8% de nens presenten més de 2 pèrdues nocturnes a la setmana, aquesta xifra disminueix anualment, de manera que a 9 anys només l’ 1,5%  dels nens mullen més de 2 nits a la setmana. És dos cops més freqüent en el sexe masculí que en el femení. Cal dir però, que en l’edat adulta un petit percentatge de pacients continuen amb enuresi nocturna.

Malgrat l’enuresi nocturna no complicada, pràcticament mai s’associa a patologia orgànica, caldrà que el pediatre ho descarti a través de la història clínica, l’exploració física del nen i en alguns casos, amb alguna exploració complementària a partir dels 7 anys.

Com put ajudar al meu fill? Té tractament?

Existeixen diversos tractaments possibles per a l’enuresi nocturna, però és molt important dir que les pèrdues no són culpa de l’infant, són alienes a la seva voluntat i que se solucionen tard o d’hora. Per això,  no castigueu al nen, els càstigs són absolutament inadequats i contraproduents. També cal dir que despertar al nen i aixecar-lo no serveix com a tractament a llarg termini, però si al principi de l’aprenentatge.

Hi ha 2 tractaments principals, l’alarma nocturna i el fàrmac Desmopresina.

El tractament d’elecció depèn de l’edat, de la freqüència de nits d’enuresi, i de la motivació de l’infant i de la seva família. En la majoria d’ocasions no cal instaurar cap tractament als menors de 7 anys.

El mecanisme d’acció de l’alarma nocturna no està totalment aclarit, podria tractar-se d’un mètode conductista que ajuda a despertar el pacient quan la bufeta està plena o bé d’un mètode basat en un aprenentatge del despertar. Aquest tipus de tractament requereix un pacient i una família motivats i col·laboradors.

La Desmopresina és un anàleg (substància similar) de la vasopressina, és a dir de l’hormona antidiürètica. En aquest cas la resposta al tractament és independent de la motivació de l’infant per resoldre el problema.

L’èxit d’un o d’altre tractament és elevat, encara que a vegades cal associar-los.

 

Dra. Mar Peñas Boira

Pediatra

Corporació de Salut del Maresme i la Seva

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s