Quins llibres s’han de llegir abans dels 10 anys?

 “Hi havia una vegada…”

Llegir és una diversió, és una forma de relacionar-se, és una font d’aprenentatge…, és una manera d’enriquir la vida. La lectura, una gran font de plaer i de compartir temps amb els fills i aprendre junts a gaudir dels llibres, tant abans de llegir com durant la lectura, com després.

osset_santJordi

 I ara què llegim?

Triar un llibre nou també pot ser divertit, senzillament triem aquells que ens agraden, ens criden l’atenció, ja sigui pels dibuixos, pel tema, pel títol… Podem triar llibres clàssics o més actuals, amb moralitat o sense.

Amb el nou llibre, ja podem compartir emocions i coneixements, explicar, mirar les imatges i entusiasmar-nos junts o els nens grans tot sols. El nen pot identificar-se amb personatges i situacions, alliberar tensions, experimentar nous sentiments… Podem conèixer molts aspectes de la cultura popular, podem conèixer fets, persones i costums d’altres cultures i països, animals reals i fantàstics. També podem aprendre nou vocabulari i noves lletres, una parla descontextualitzada, estructures narratives diverses, posar atenció al so de les paraules.

Llegir en veu alta amb els fills pot ser una experiència enriquidora. Tan aficionats com som a copiar costums del mon anglosaxó, aquest n’és un de bo per a copiar.

 El llibre que creix amb cadascú

Amb els més petits, mirem contes, dibuixos , textures…, no és important el què sinó el com. El llibre per a nens pot ser de cartró, de tela, de rimes, amb dibuixos ben macos, amb molt de color…

Amb 2 anys , historietes senzilles, poemes, cantarelles, de materials durs fàcils de netejar amb temes que al nen l’interessin.

Amb 3-5 anys els agraden contes que ja hem llegit i altres de nous. Els llibres trepanats, amb sorpreses, pestanyes, transparències… poden donar lloc a una lectura divertida i juganera. Llibres per comptar i llibres de l’alfabet també els agraden. Sorra a les sabates. Autor: Pep Molist. Il·lustrador: Maria Espluga (5 anys).

Una vegada ja sàpiguen llegir i expressin les seves preferències, la complexitat, la llargada, que anirà variant amb l’edat, triarem llibres de fades o mites. No em dic Caputxeta! Teresa Blanch (6 anys). El meu supercamió. Autor: Elena O’Callaghan i Duch (8 anys). Petites històries del Globus Autor: Àngel Burgas (11anys). Ciutat d’orfes. Autor: Avi (14 anys).

Christine Zschirnt va publicar al 2004 Libros: todo lo que hay que leer, un text on incloïa dos apartats referents a nens i adolescents. Per un costat, l’autora proposava vuit llibres que anomenava “clásicos escolares”: Cantar del Mio Cid, La Celestina de Fernado de Rojas, El Lazarillo de Tormes, Fuente Ovejuna de Lope de Vega, Rimas y Leyendas de Gustavo Adolfo Becquer, El Aleph de Jorge Luis Borges, La Colmena de Camilo José Cela i Pedro Páramo de Juan Rulfo. En un segon grup, anomenat genèricament “Niños”, incloïa: Emilio o de la educación de Rousseau, Oliver Twist de Dickens, Alicia en el pais de las maravillas de Carroll, Las aventuras de Huckleberry Finn de Mark Twain, Matilda de Roald Dahli i Harry Potter de Rowling.

Magda Alemany i Lluís Serrasolses van publicar un article titulat “Els clàssics de la literatura infantil i juvenil” (Revista escola catalana, octubre de 2002, núm. 393), un recull de 60 obres que consideraven com a “clàssics”, tot i no tenir clara la definició de clàssics. Clàssics o no, són llibres que diuen coses no banals. De tots ells, 15 eren obres de la literatura catalana. Per a primària: El Folklore de Catalunya de Joan Amades, Raspall de Pere Calderes, Les aventures de Massagran de Josep M. Folch i Torres, Bestiari de Pere Quart, Joan Barroer de Carles Riba, Els ocells amics de Josep Maria de Sagarra, La lluna d’en Joan de Carme Solé i Vendrell, Jo les volia de Maria Martínez Vendrell, Rovelló de Josep Vallverdú. Per l’etapa de secundària: Relats de mitologia de Maria Àngels Anglada, Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders, Abans de l’alba de Lluís Ferran de Pol, Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, Aloma de Mercè Rodoreda i Històries a mig camí de Robert Saladrigas.

Després de cada nova lectura ens queden uns personatges i unes històries conegudes pels fills i per nosaltres, a què podem acudir per riure, per trobar similituds o simplement per recordar.

“Vet aquí un gos, vet aquí un gat; aquest conte s’ha acabat.”

 

 J. Hernàndez Tresserras. V. Aguera Ortiz. Professors IES Font del Ferro. Palafolls.

Marta Azuara Azuara. F. Codina Garcia. Pediatria Cap Palafolls. CSMS.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s